Page 18 - Es Busqueret 31
P. 18
Més tard, Carles Carboneras, de la tant, tenen una dependència de l’activitat lats per a conèixer el nombre de parelles
UB, un misser i biòleg que realitza estu- pesquera. A més, remarcà la problemàtica que inicien la reproducció en una colònia
dis de doctorat sobre la demografia i la que deriva de la legislació que vol eliminar de cria, de la lectura d’anelles de PVC i de
dinàmica espacial durant l’hivern de la els descarts i la importància de projectes com millorar la qualitat en el cens de les
gavina capnegre (Larus melanocephalus), com INDEMARES per a inventariar i desig- aus marines mitjançant la fotografia digi-
ens il·lustrà sobre la migració diferencial nar àrees marines per a dur a terme les tal. Un tema molt interessant per a tots
a aquesta espècie, és a dir, com la migra- polítiques de conservació. els que utilitzen la càmera com una eina
ció de les diferents franges d’edat d’una Després, Andrés de la Cruz de la més.
població fa que hi hagi una distribució di- Fundació MIGRES, ens presentà el seu Finalment, Ricard Gutiérrez del De-
ferent a un territori. Ens parlà de la segre- programa de seguiment de fauna per a co- partament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-
gació espacial dels joves, disposats més al nèixer la migració de les aus que travessen ca, Alimentació i Medi Natural de la Gene-
sud que els adults, i de les hipòtesis de la l’estret de Gibraltar durant els moviments ralitat de Catalunya ens va fer una xerrada
migració diferencial de les espècies migra- estacionals. I en aquest sentit, un estudi sobre l’impacte de les corpetasses (Phala-
tòries. Ens convida a participar i a difondre sobre la determinació de l’esforç òptim per crocorax carbo) en la pesca continental.
la plana web seabirds.net, dedicada a fa- a realitzar el seguiment. Per aquest canal Ens explicà com hi ha zones conflictives
cilitar la comunicació i l’intercanvi de da- passen gairebé la totalitat dels virots i bal- al Pirineu on les corpetasses tenen mala
des entre els científics de tot el món que dritges que crien a la Mediterrània; a més fama a causa de la seva teòrica afició a
estudien les aus marines. Per altra banda, a més, també hi travessen altres espècies menjar truita autòctona protegida. Des-
ens informà de la manca de fotografies de d’aus marines migratòries com el soteler mentí aquesta teoria i explicà com con-
cadafet (Fratercula artica) immadur al Mar (Morus bassanus) o el cadafet, entre les duïren les corpetasses cap a les zones de
Mediterrani i demanà que si algú en dispo- més de 35 espècies detectades durant el ciprínids, tot fent-los fora de la zona de
sa d’alguna la hi faci arribar. seu seguiment. Se’ns explicà la metodolo- salmònids amb molta facilitat i sense la
Seguidament, Juan Becares de SEO/ gia per determinar l’esforç òptim, a més necessitat de matar-los. També promoci-
Birdlife ens exposà les conclusions d’un de com minimitzar els costs del seguiment onà el portal web ornitho.cat, dedicat a
estudi de la distribució de la gavina roja i no cansar el personal que el realitza, amb l’intercanvi d’informació sobre observaci-
(Larus audouinii). Al delta de l’Ebre hi nidi- l’objectiu d’obtenir seguiments econòmics ons d’aus de Catalunya.
fiquen les dues terceres parts de la pobla- i fidedignes. Tot un encert, atesa la crisi L’horabaixa el dedicàrem a realitzar
ció mundial d’aquesta espècie. Ens contà econòmica actual. sortides de camp. La primera fou impre-
el comportament de la gavina roja en fun- Tot seguit, Carlos Gutiérrez Expósito vista, per l’avís d’una raresa a Sant Jaume
ció dels dies laborables i festius i les dife- de l’Estació Biològica de Doñana ens en- d’Enveja, on observàrem un ull de bou ce-
rències entre els horaris. Ens mostrà com grescà amb la seva ponència sobre la utili- llard (Phylloscopus inornatus). La segona
les gavines no s’alimenten de forma natu- tat de la fotografia digital en el seguiment sortida, aquesta vegada programada, va
ral, sinó que depenen d’una dieta basada d’aus marines. Ens xerrà del seguiment ser al port de Sant Carles de la Ràpita per
en els descarts dels vaixells de pesca i, per amb avioneta, helicòpter o avions tripu- a fer lectures d’anelles i observar com les
18 - EB31