Page 18 - Es Busqueret 31
P. 18

Més  tard,  Carles  Carboneras,  de  la   tant, tenen una dependència de l’activitat   lats per a conèixer el nombre de parelles
        UB, un misser i biòleg que realitza estu-  pesquera. A més, remarcà la problemàtica   que inicien la reproducció en una colònia
        dis  de  doctorat  sobre  la  demografia  i  la   que deriva de la legislació que vol eliminar   de cria, de la lectura d’anelles de PVC i de
        dinàmica  espacial  durant  l’hivern de  la   els descarts i la importància de projectes   com millorar la qualitat en el cens de les
        gavina capnegre (Larus melanocephalus),   com INDEMARES per a inventariar i desig-  aus marines mitjançant la fotografia digi-
        ens il·lustrà sobre la migració diferencial   nar àrees marines per a dur a terme les   tal.  Un  tema molt interessant  per a tots
        a aquesta espècie, és a dir, com la migra-  polítiques de conservació.  els que utilitzen la càmera com una eina
        ció de les diferents franges d’edat d’una   Després, Andrés de la  Cruz  de la   més.
        població fa que hi hagi una distribució di-  Fundació  MIGRES,  ens  presentà  el  seu   Finalment, Ricard Gutiérrez del De-
        ferent a un territori. Ens parlà de la segre-  programa de seguiment de fauna per a co-  partament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-
        gació espacial dels joves, disposats més al   nèixer la migració de les aus que travessen   ca, Alimentació i Medi Natural de la Gene-
        sud que els adults, i de les hipòtesis de la   l’estret de Gibraltar durant els moviments   ralitat de Catalunya ens va fer una xerrada
        migració diferencial de les espècies migra-  estacionals. I en aquest sentit, un estudi   sobre l’impacte de les corpetasses (Phala-
        tòries. Ens convida a participar i a difondre   sobre la determinació de l’esforç òptim per   crocorax carbo) en  la  pesca continental.
        la plana web seabirds.net, dedicada a fa-  a realitzar el seguiment. Per aquest canal   Ens  explicà  com  hi  ha  zones  conflictives
        cilitar la comunicació i l’intercanvi de da-  passen gairebé la totalitat dels virots i bal-  al Pirineu on les corpetasses tenen mala
        des entre els científics de tot el món que   dritges que crien a la Mediterrània; a més   fama a causa de la seva teòrica afició a
        estudien les aus marines. Per altra banda,   a més, també hi travessen altres espècies   menjar  truita autòctona protegida.  Des-
        ens informà de la manca de fotografies de   d’aus marines migratòries com el soteler   mentí  aquesta teoria i  explicà  com con-
        cadafet (Fratercula artica) immadur al Mar   (Morus bassanus) o el cadafet, entre les   duïren les corpetasses cap a les zones de
        Mediterrani i demanà que si algú en dispo-  més de 35 espècies detectades durant el   ciprínids,  tot fent-los  fora  de  la  zona  de
        sa d’alguna la hi faci arribar.     seu seguiment. Se’ns explicà la metodolo-  salmònids  amb  molta  facilitat i  sense la
             Seguidament, Juan Becares de SEO/  gia per determinar l’esforç òptim, a més   necessitat de matar-los. També promoci-
        Birdlife  ens  exposà  les  conclusions  d’un   de com minimitzar els costs del seguiment   onà  el  portal web  ornitho.cat, dedicat  a
        estudi de la distribució de la gavina roja   i no cansar el personal que el realitza, amb   l’intercanvi  d’informació  sobre  observaci-
        (Larus audouinii). Al delta de l’Ebre hi nidi-  l’objectiu d’obtenir seguiments econòmics   ons d’aus de Catalunya.
        fiquen les dues terceres parts de la pobla-  i fidedignes. Tot un encert, atesa la crisi   L’horabaixa el dedicàrem a realitzar
        ció mundial d’aquesta espècie. Ens contà   econòmica actual.            sortides de camp. La primera fou impre-
        el comportament de la gavina roja en fun-  Tot seguit, Carlos Gutiérrez Expósito   vista, per l’avís d’una raresa a Sant Jaume
        ció dels dies laborables i festius i les dife-  de l’Estació Biològica de Doñana ens en-  d’Enveja, on observàrem un ull de bou ce-
        rències entre els horaris. Ens mostrà com   grescà amb la seva ponència sobre la utili-  llard (Phylloscopus inornatus). La segona
        les gavines no s’alimenten de forma natu-  tat de la fotografia digital en el seguiment   sortida, aquesta vegada  programada,  va
        ral, sinó que depenen d’una dieta basada   d’aus  marines.  Ens  xerrà del  seguiment   ser al port de Sant Carles de la Ràpita per
        en els descarts dels vaixells de pesca i, per   amb  avioneta,  helicòpter  o avions  tripu-  a fer lectures d’anelles i observar com les



















































         18 - EB31
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23