Page 33 - Es Busqueret 28

Els reclams de torquatus i rubetra són molt semblants:
emeten un “síip-txac, síip-txac” que no és fàcil de diferen-
ciar. El cant en canvi, a torquatus és més melòdic, agut, i
monòton i recorda el cant de la titina de camp (Anthus cam-
pestris) o el del xalambrí (Prunella modularis). La varietat
modular del rubetra és molt més àmplia i variada amb una
mescla d’estrofes que semblen copiades d’espècies com el xa-
lambrí (P. modularis), el tord (Turdus philomelos), la sól·lera
(Emberiza calandra) o alguna boscarla (Acrocephalus sp.).

Els mascles de rubetra presenten una cella blanca molt
conspícua que recorre tot el cap des del clatell fins a la base
del bec. La brida i el costat de la cara són de color marró
fosc, gairebé negre remarcades per una subbigotera blanca.
La gorga i el pit són taronja clar i el ventre pàl·lid. Presen-
ten algunes terciàries i cobertores de les secundàries de color
blanc, fet compartit amb torquatus, però a diferència d’aquest,
presenten també una taca blanca que abasta totes les co-
bertores de les primàries, molt visible en vol. La coa, de co-
lor negre, presenta blanc també als laterals. El cap, mantell i
carpó presenten un favat gruixat que dóna aspecte estriat.

A la primavera, les fe-
melles de rubetra presenten
una cella ampla i ben mar-
cada de color blanc ocraci,
el capell i el mantell estan
pigats de marró fosc, com a
estriat. La gorga i el pit són
ataronjats, però el ventre és
blanquinós, i el favat del carpó
és de mida grossa. La coa és
bastant fosca, gairebé negra i
presenta blanc a la base de les
rèmiges. La projecció primà-
ria és bastant grossa i dóna
una sensació d’ala llarga.

EB28 - 33