Page 29 - Es Busqueret 28
P. 29

Què feia en Maties Rebassa abans de   preservació dels valors naturals del Parc.  Fa unes setmanes va ser el Dia Mun-
        ser director del Parc de s’Albufera de                                  dial  de  l’Aigua.  Tens  marcat  aquest
        Mallorca?                           El  canvi  climàtic  també  afectarà  el   dia en vermell al teu calendari?
                                            Parc? De quina manera?
        Visitar el Parc molt sovint, això per comen-                            Sí, a l’igual d’altres efemèrides (Dia Mun-
        çar.  Sempre  m’ha  apassionat  s’Albufera,   Està per veure (no m’agrada fer de futu-  dial  de  les  Aus,  Dia  Europeu  dels  Parcs,
        des  de  molt  abans  de  ser-ne  director.  A   ròleg), però totes les previsions apunten   Dia Mundial de les zones Humides….), ja
        l’àmbit professional ja treballava en l’àrea   que sí. El règim hídric se’n veurà afectat,   que totes les celebram amb l’organització
        de medi ambient. Vaig estar fent feina en   amb menys pluges i més concentrades en   d’actes  commemoratius  (visites  guiades
        sistemes de gestió ambiental i en educació   èpoques concretes, i una sequera estival   específiques,  tallers,  xerrades,  activitats
        ambiental, bàsicament.              més  pronunciada.  També  es  preveu  una   de tipus naturalístic…).
                                            pujada del nivell de la mar que l’afectarà
        Com i quan vas conèixer el Parc? Al-  de ple, sobretot a la zona costanera (du-  Suposo que prioritzar una espècie del
        gun cop vas pensar que n’acabaries   nes litorals i llacunes més apropades a la  Parc per damunt de les altres ha de
        essent el director?                 mar). Amb tot, es preveu una salinització  ser una tria dolorosa per a tu? Potser
                                            creixent  de  s’Albufera,  i  un  canvi  d’uns  seria com si un pare hagués d’escollir
        S’Albufera la coneixia ja de nin, perquè els   ecosistemes per altres.  entre els seus fills?
        meus  pares  vivien  als  seus  voltants  i  jo
        anava  sovint  a  jugar devora  algun canal  En  quines  coses  ha  millorat  el  Parc   No  ho  sé,  només  tenc  un  fill,  he,  he.  A
        de la perifèria del que ara és Parc Natu-  en els darrers anys?         veure,  a  l’àmbit  personal  no  tenc  prefe-
        ral. Però va ser als 18 anys, quan vaig co-                             rències per a cap espècie en concret, ni
        mençar la carrera de Ciències Biològiques   Bé, si es compara s’Albufera actual amb la   tampoc per a cap hàbitat. Ara bé, hi ha
        a la UIB, quan vaig començar a visitar el   que hi havia abans de la seva declaració   espècies i hàbitats que són de conservació
        Parc amb intencions més concretes, gene-  com a Parc Natural, els canvis són enor-  preferent, no perquè ho digui jo, sinó per-
        ralment per anar a veure certes espècies   mes  i,  en  general,  molt  positius.  S’han   què així ve recollit als documents norma-
        d’aus.  Evidentment,  no  pensava  en  aca-  recuperat hàbitats que es trobaven pràcti-  tius i de planificació que ens serveixen de
        bar-hi fent feina de director, entre altres   cament desapareguts, ha augmentat la bi-  referència a l’hora de gestionar. Evident-
        coses perquè m’atreia més la feina de na-  odiversitat present (per exemple, el nom-  ment, passam molt més temps i dedicam
        turalista. De fet, vaig tenir la sort de poder   bre  d’aus  hivernants  s’ha  multiplicat  per   molts més esforços a aquestes espècies i
        fer feina al Parc una temporada ajudant el   7),  s’han  habilitat  més  de  14  kilòmetres   hàbitats que no a altres.
        naturalista del Parc; això va ser quan es va   d’itineraris  i  diferents  punts  d’observació
        reintroduir el gall faver i va ser una feina   (13), s’ofereix al visitant nombrosa infor-  I  seguint  amb  el  símil  de  pare  res-
        apassionant.                        mació sobre el Parc, la seva història, els  ponsable… si un ocell no torna a dor-
                                            seus valors i la seva importància, etc. Se  mir al Parc de nit què fas: l’esperes
        I  a  l’actualitat,  encara  pots  seguir   segueix  fent  feina  cada  any  per  millorar  despert,  el  renyes  després  quan  el
        gaudint d’aquest espai de natura in-  tant la infraestructura associada a l’ús pú-  veus o et queixes i demanes comptes
        dependentment de la responsabilitat   blic com els hàbitats presents al Parc, i els  a l’Administració?
        que suposa haver de gestionar-lo, o   visitants, en general, ho reconeixen i ens
        això és impossible quan se n’és el di-  feliciten  constantment  pels  avenços  que   He, he. Aquí sí que m’agafes, m’hauria de
        rector?                             es van produint, sobretot aquells visitants   pensar la resposta amb calma. Així de cop
                                            que vénen sovint i detecten més fàcilment   diria que l’esperaria despert, de fet cada
        Sí, d’una manera diferent, és clar, però fer   les millores que hi anem introduint.  cop que una espècie del Parc disminueix
        feina a un Parc Natural com s’Albufera és                               els seus efectius o pareix que passa per
        sempre  una  sort.  Encara  que  molts  dies  I  en  quines  ha  empitjorat,  o  quins   mals  moments  intentam  esbrinar  quins
        no pugui sortir del despatx, basta obrir la  són els problemes principals que vol-  són els motius que provoquen aquesta si-
        finestra per escoltar els cants dels rossi-  dries destacar?
        nyols  bords,  les  bregues  dels  avisadors,
        els reclams llastimosos de les juies…  Els problemes són eminent-
                                            ment de tipus hídric. La qua-
        Per què és important preservar una   litat  de  les  aigües  entrants
        zona humida com s’Albufera?         no  és  la  més  adequada.
                                            La  conca  hidrogràfica  més
        uf, per on començ? Qualsevol zona humi-  propera  es  troba  fortament
        da té uns valors molt importants, sobretot   contaminada   per   nitrats
        si es troba dins un ambient mediterrani,   provinents  de  l’agricultura
        com n’és el cas. Però s’Albufera és, a més,   intensiva, i als nitrats sovint
        la major zona humida de Mallorca, la de   s’hi  afegeixen  fosfats  i  al-
        major biodiversitat i la més coneguda i vi-  tres  contaminants  de  tipus
        sitada. És un lloc excepcional reconegut a   urbà. S’ha de fer molta fei-
        tot el món (per exemple, és zona humida   na  per  aconseguir  millorar
        d’importància  internacional  sota  la  Con-  en  aquest  aspecte.  També
        venció  de  Ramsar),  amb  uns  processos   existeixen  altres  problemes
        biològics i ecològics destacadíssims, amb   com poden ser la intensifica-
        una elevada presència d’espècies catalo-  ció turística de la costa o la
        gades com a vulnerables o en perill d’ex-  presència d’una central tèr-
        tinció, fins i tot amb algunes espècies en-  mica just als límits del Parc.
        dèmiques o poblacions úniques a l’àmbit   Darrerament, la massiva ar-
        europeu.  Presenta  igualment  uns  valors   ribada  d’espècies  exòtiques
        etnològics molt interessants i, com he dit,   s’està  convertint  també  en
        un ús públic de lleure, formatiu i educatiu   un  problema  de  primer  or-
        intens, però a la vegada compatible amb la   dre.


                                                                                                       EB28 - 29
   24   25   26   27   28   29   30   31   32   33   34