Page 23 - Es Busqueret 21
P. 23

Quantes de les espècies que apareixen a les fotografies de la pàgina anterior creus que has endevinat?
 Aquí et donam les respostes correctes i t’explicam perquè no podien ser altres espècies semblants.  Més que aucells

 Fotografia 1  Fotografia 2
 L’au d’aquesta fotografia té el cos amb forma de cigar i ales   A diferència de la fotografia anterior, aquesta ens mostra una   Els cnidaris
 fines i molt llargues, acabades en punta. Presenta també les   au d’ales relativament amples i “digitades” a la punta, típic de   Pelagia noctiluca
 parts inferiors blanquinoses, el cap rodó i marró, i un bec groc   les rapinyaires. Presenta les parts superiors marronenques i   Per Cati Artigues
 ben curiós, que ens ajudarà a saber de quina espècie es trac-  les parts inferiors molt llistades. Aquestes característiques les   cartigues@gmail.com
 ta. Si ens hi fixam bé, el bec té la punta ganxuda i presenta al   compareixen moltes aus de presa, així que ens convé filar una
 damunt de la mandíbula superior una protuberància tubular   mica més prim. L’au de la foto mostra unes aparents taques   Amb l’arribada de la calor estiuenca   Aquestes   cèl·lules
 ben aparent, els narius, que li serveixen per excretar les sals   blanques al voltant de l’ull de color groc. Si ens hi fixam, veu-  som  molts  els  qui  cercam  refrescar-nos   especialitzades es lo-
                                            calitzen  sobretot  als
        a la mar, de forma que augmenta la de-
 que abunden a l’ambient on es mou. Aquests narius són pro-  rem que a la part alta de la coa té una franja blanca. Aquests   sagradable  possibilitat  que  ens  piqui  un   tentacles i al voltant
 pis d’un grup d’aus marines pelàgiques, és a dir, que tan sols   són detalls que ja ens diuen que ha de tractar-se d’una arpe-  grumer o medusa. Ja que estam disposats   de la boca d’aquests
 s’aproximen a terra per a criar, el grup dels procel·lariformes   lla (gènere Circus), però tampoc ens basten per saber-ne qui-  a córrer aquest risc per no patir excessi-  organismes i la seva
 (albatros, virots, nonetes…). Només 3 espècies d’aquest grup   na. A Mallorca se’n poden veure 3 de forma regular (l’arpella   va calor, si té lloc un encontre tan fatal,   funció  és  servir  tant
 vénen a criar a les nostres costes i illots: la noneta (Hydroba-  C.aeruginosus, l’arpella pàl·lida C.cyaneus i l’arpella cendrosa   com a mínim, podem conèixer quin és el   de  defensa  com  per
 tes pelagicus), el virot petit (Puffinus mauretanicus) i el virot   C.pygargus) a més d’una quarta, molt de tant en tant, en   mecanisme que utilitzen per produir una   a la captura de pre-
 gros (Calonectris diomedea). La noneta és negra i, per tant,   migració, l’arpella russa (C.macrourus). L’arpella no presenta   picadura tan dolorosa.  ses.
 ja en queda descartada. El virot petit no és tan contrastat per   el patró de coloració de l’au de la foto, per tant, queda des-
 la part inferior i, a més, presenta el bec   cartada. Entre les altres 3, la identifica-  Tot el grup dels cnidaris (meduses,   Els  cnidocists
 de color gris fosc. Per tant, l’au de   ció és molt complicada i requereix   coralls  i  anemones  de  mar)  té  unes  cèl-  tenen forma de càp-
 la foto no pot ser altra cosa que   bona  experiència.  Però  la  foto   lules  exclusives  anomenades  cnidocists.   sula  arrodonida  que   CC - LINDA CASTAñEDA
 un virot gros.  ens  mostra  un  detall  que   guarda  un  llarg  fila-
 ens  indica  clarament  de   CATI ARTIGUES  ment   (nematocist)   La Pelagia noctiluca és una de les meduses més conegudes. L’increment
                                                              de la temperatura del mar, una excessiva presència de nutrients i la man-
 quina  espècie  es  tracta:                sovint  cobert  d’espi-  ca de depredadors naturals acceleren el cicle vital d’aquests organismes,
 les  infracobertores  alars                nes  i  que,  en  estat   cada vegada més habituals a les nostres costes.
 tenen  notòries  franges                   de  repòs,  descansa                de filaments urticants clavats a la nostra
                                            enrotllat  a  l’interior.  La  càpsula  es  tanca
 vermelloses,  i  aquestes                                                      pell ens faran sortir més que aviat de l’ai-
 franges  són  típiques  de                 amb  un  opercle,  vora  el  qual  hi  ha  un   gua. El mal, però, estarà fet.
                                            apèndix en forma d’antena (cnidocil) que
 l’arpella cendrosa.                        és l’encarregat d’obrir la càpsula quan se
                                            l’estimula. Un lleuger fregament de la nos-  Recordau que no heu de posar mai
                                            tra pell sobre aquest apèndix provoca que   aigua dolça damunt la picada o tocar els
                                            l’opercle s’obri, el filament urticant es de-  filaments que s’hi han adherit perquè po-
                                            senrotlli, surti disparat a gran velocitat i es   dríem provocar que nous cnidòcits s’acti-
                                            clavi a la pell inoculant, al mateix temps,   vassin. Caldrà anar aviat al metge, però,
                                            el verí contingut dins la càpsula. El dolor   com a mínim, sabreu perquè us pica tant,
                                            i la irritació que provoquen aquests milers   i,  segurament,  el  dolor  serà  més  bo  de
        Un cnidocist, amb el seu mecanisme de dispar.                           dur. •
 Fotografia 3  Fotografia 4
 En  aquesta  ocasió,  no   Passam de nou d’un ex-  Racó jove
 hauríem  de  dubtar  gai-  trem  a  l’altre.  Aquesta
 re. Som al davant d’una   darrera  foto  presenta
 de les aus més vistoses   un  aucell  petitó  i  gris,   Els alumnes de 3er de primària del Col·legi Públic Es Canyar, de Manacor, ens fan arribar uns
 i acolorides de la nostra   sense  detalls  estridents   magnífics dibuixos d’aucells. N’hi ha de tots colors i mides i de moltes espècies diferents, des d’aus dels
 fauna,  una  espècie  que,   ni  gaire  vistosos.  Si  ens   nostres camps com el busqueret coallarg, el voltor o l’òliba fins a animals d’altres llocs del món,
 per desgràcia, no és gaire   hi  fixam,  mostra  encara   com tucans, paons o lloros verds.
 abundant però sí molt bona   boqueres i es troba al niu,
 d’identificar.  Els  seus  colors   acompanyat  per  un  germà.   Imaginació i dibuixos al poder! Quina millor manera de conèixer la natura que
 llampants, el bec negre i lleuge-  Es tracta, per tant, d’un poll que   dibuixant-la?
 rament corbat cap a baix, i les seves   està a punt de volar. Què més ens
            A partir d’ara esperam comptar amb els dibuixos de molts al-
 cames curtes (fixau-vos que ni es veuen, les tapen les plomes   mostra la foto? No gaire, la veritat. El niu es troba a la branca   tres  joves  que  anirem  publicant  a  les  pàgines  d’Es  Bus-
 de ventre i ales) no deixen lloc al dubte: estam observant un   d’un arbre (un garrofer Ceratonia siliqua) i té forma de tassa,   queret.
 abellerol (Merops apiaster). Tan sols dues espècies tenen una   el que elimina algunes espècies troglodites, com per exemple
 aparença  una mica semblant. L’arner (Alcedo atthis) té  un   el passaforadí (Troglodytes troglodytes). El poll ens ensenya
 cap més robust i el bec en forma de daga, gran i poderós. A   també uns ulls grans i negres, i un bec molt pla i ample, ben
 més, és blau per sobre i taronja per sota, sense tanta varie-  característic. Aquests detalls, juntament amb el color gris de
 tat de colors com l’abellerol. El gaig blau (Coracias garrulus)   les parts superiors, el cap lleugerament llistat, les parts infe-
 tampoc presenta el bec corbat cap a baix i mostra únicament   riors blanquinoses i el pit igualment llistat, a més d’unes ca-
 dos colors: blau a cap, ales i parts inferiors, i vermellós al   mes fortes i grises, ens diuen que es tracta del papamosques
 dors.   (Muscicapa striata).





 Al pròxim Busqueret, MÉS!!



          Equip d’educació ambiental del GOB


 22 - EB21                                                                                             EB21 - 23
   18   19   20   21   22   23   24