Page 23 - Es Busqueret 21

Quantes de les espècies que apareixen a les fotografies de la pàgina anterior creus que has endevinat?
Aquí et donam les respostes correctes i t’explicam perquè no podien ser altres espècies semblants. Més que aucells

Fotografia 1 Fotografia 2
L’au d’aquesta fotografia té el cos amb forma de cigar i ales A diferència de la fotografia anterior, aquesta ens mostra una Els cnidaris
fines i molt llargues, acabades en punta. Presenta també les au d’ales relativament amples i “digitades” a la punta, típic de Pelagia noctiluca
parts inferiors blanquinoses, el cap rodó i marró, i un bec groc les rapinyaires. Presenta les parts superiors marronenques i Per Cati Artigues
ben curiós, que ens ajudarà a saber de quina espècie es trac- les parts inferiors molt llistades. Aquestes característiques les cartigues@gmail.com
ta. Si ens hi fixam bé, el bec té la punta ganxuda i presenta al compareixen moltes aus de presa, així que ens convé filar una
damunt de la mandíbula superior una protuberància tubular mica més prim. L’au de la foto mostra unes aparents taques Amb l’arribada de la calor estiuenca Aquestes cèl·lules
ben aparent, els narius, que li serveixen per excretar les sals blanques al voltant de l’ull de color groc. Si ens hi fixam, veu- som molts els qui cercam refrescar-nos especialitzades es lo-
calitzen sobretot als
a la mar, de forma que augmenta la de-
que abunden a l’ambient on es mou. Aquests narius són pro- rem que a la part alta de la coa té una franja blanca. Aquests sagradable possibilitat que ens piqui un tentacles i al voltant
pis d’un grup d’aus marines pelàgiques, és a dir, que tan sols són detalls que ja ens diuen que ha de tractar-se d’una arpe- grumer o medusa. Ja que estam disposats de la boca d’aquests
s’aproximen a terra per a criar, el grup dels procel·lariformes lla (gènere Circus), però tampoc ens basten per saber-ne qui- a córrer aquest risc per no patir excessi- organismes i la seva
(albatros, virots, nonetes…). Només 3 espècies d’aquest grup na. A Mallorca se’n poden veure 3 de forma regular (l’arpella va calor, si té lloc un encontre tan fatal, funció és servir tant
vénen a criar a les nostres costes i illots: la noneta (Hydroba- C.aeruginosus, l’arpella pàl·lida C.cyaneus i l’arpella cendrosa com a mínim, podem conèixer quin és el de defensa com per
tes pelagicus), el virot petit (Puffinus mauretanicus) i el virot C.pygargus) a més d’una quarta, molt de tant en tant, en mecanisme que utilitzen per produir una a la captura de pre-
gros (Calonectris diomedea). La noneta és negra i, per tant, migració, l’arpella russa (C.macrourus). L’arpella no presenta picadura tan dolorosa. ses.
ja en queda descartada. El virot petit no és tan contrastat per el patró de coloració de l’au de la foto, per tant, queda des-
la part inferior i, a més, presenta el bec cartada. Entre les altres 3, la identifica- Tot el grup dels cnidaris (meduses, Els cnidocists
de color gris fosc. Per tant, l’au de ció és molt complicada i requereix coralls i anemones de mar) té unes cèl- tenen forma de càp-
la foto no pot ser altra cosa que bona experiència. Però la foto lules exclusives anomenades cnidocists. sula arrodonida que CC - LINDA CASTAñEDA
un virot gros. ens mostra un detall que guarda un llarg fila-
ens indica clarament de CATI ARTIGUES ment (nematocist) La Pelagia noctiluca és una de les meduses més conegudes. L’increment
de la temperatura del mar, una excessiva presència de nutrients i la man-
quina espècie es tracta: sovint cobert d’espi- ca de depredadors naturals acceleren el cicle vital d’aquests organismes,
les infracobertores alars nes i que, en estat cada vegada més habituals a les nostres costes.
tenen notòries franges de repòs, descansa de filaments urticants clavats a la nostra
enrotllat a l’interior. La càpsula es tanca
vermelloses, i aquestes pell ens faran sortir més que aviat de l’ai-
franges són típiques de amb un opercle, vora el qual hi ha un gua. El mal, però, estarà fet.
apèndix en forma d’antena (cnidocil) que
l’arpella cendrosa. és l’encarregat d’obrir la càpsula quan se
l’estimula. Un lleuger fregament de la nos- Recordau que no heu de posar mai
tra pell sobre aquest apèndix provoca que aigua dolça damunt la picada o tocar els
l’opercle s’obri, el filament urticant es de- filaments que s’hi han adherit perquè po-
senrotlli, surti disparat a gran velocitat i es dríem provocar que nous cnidòcits s’acti-
clavi a la pell inoculant, al mateix temps, vassin. Caldrà anar aviat al metge, però,
el verí contingut dins la càpsula. El dolor com a mínim, sabreu perquè us pica tant,
i la irritació que provoquen aquests milers i, segurament, el dolor serà més bo de
Un cnidocist, amb el seu mecanisme de dispar. dur. •
Fotografia 3 Fotografia 4
En aquesta ocasió, no Passam de nou d’un ex- Racó jove
hauríem de dubtar gai- trem a l’altre. Aquesta
re. Som al davant d’una darrera foto presenta
de les aus més vistoses un aucell petitó i gris, Els alumnes de 3er de primària del Col·legi Públic Es Canyar, de Manacor, ens fan arribar uns
i acolorides de la nostra sense detalls estridents magnífics dibuixos d’aucells. N’hi ha de tots colors i mides i de moltes espècies diferents, des d’aus dels
fauna, una espècie que, ni gaire vistosos. Si ens nostres camps com el busqueret coallarg, el voltor o l’òliba fins a animals d’altres llocs del món,
per desgràcia, no és gaire hi fixam, mostra encara com tucans, paons o lloros verds.
abundant però sí molt bona boqueres i es troba al niu,
d’identificar. Els seus colors acompanyat per un germà. Imaginació i dibuixos al poder! Quina millor manera de conèixer la natura que
llampants, el bec negre i lleuge- Es tracta, per tant, d’un poll que dibuixant-la?
rament corbat cap a baix, i les seves està a punt de volar. Què més ens
A partir d’ara esperam comptar amb els dibuixos de molts al-
cames curtes (fixau-vos que ni es veuen, les tapen les plomes mostra la foto? No gaire, la veritat. El niu es troba a la branca tres joves que anirem publicant a les pàgines d’Es Bus-
de ventre i ales) no deixen lloc al dubte: estam observant un d’un arbre (un garrofer Ceratonia siliqua) i té forma de tassa, queret.
abellerol (Merops apiaster). Tan sols dues espècies tenen una el que elimina algunes espècies troglodites, com per exemple
aparença una mica semblant. L’arner (Alcedo atthis) té un el passaforadí (Troglodytes troglodytes). El poll ens ensenya
cap més robust i el bec en forma de daga, gran i poderós. A també uns ulls grans i negres, i un bec molt pla i ample, ben
més, és blau per sobre i taronja per sota, sense tanta varie- característic. Aquests detalls, juntament amb el color gris de
tat de colors com l’abellerol. El gaig blau (Coracias garrulus) les parts superiors, el cap lleugerament llistat, les parts infe-
tampoc presenta el bec corbat cap a baix i mostra únicament riors blanquinoses i el pit igualment llistat, a més d’unes ca-
dos colors: blau a cap, ales i parts inferiors, i vermellós al mes fortes i grises, ens diuen que es tracta del papamosques
dors. (Muscicapa striata).

Al pròxim Busqueret, MÉS!!

Equip d’educació ambiental del GOB

22 - EB21 EB21 - 23