Page 18 - Es Busqueret 21

sense poder baixar, tot i que la barca t’acos- èiders comuns, molt habituals a Sovint es veuen niant al costat
ta a pocs metres de les parets i especialment qualsevol port o racó tranquil i de les carreteres i als jardins de Cadafets
el d’Ornoya, una petita illa a l’enfront, i molt més rares les ànneres peixa- les cases. A la mar són comu- Fratercula arctica
a prop, de Vardo; en aquest cas, la barca teres (Mergus serrator). nes també les gavines atlàntiques
et deixa i et ve a buscar a l’hora acordada, En els llacs d’interi- i les més escasses són les gavines
a més es pot dormir al far de l’illa per una or hi ha molt pocs fosques (Larus fuscus) i els gavinots
quantitat raonable, i la passejada per l’illa aucells. Quan n’hi (Larus marinus). Molt més pelàgi-
és per no oblidar mai. Allà s’hi troben les ha, és només una ques són les gavines de tres dits, que
habituals colònies d’èider (Somateria mollis- parella: moretons es veuen únicament a les colònies
sima), cadafets (Fratercula arctica), pingdais com el buixot àguila marina de cria, els ja esmentats birdscliffs,
(Alca torda), pingdais de bec fi (Uria aalge), (Aythya marila) Haliaaetus albicilla on crien en grups nombrosos i cri-
gavines de tres dits (Rissa tridactila), ga- i el de capvermell daners. Com a curiositat, a Ekkeroy
vines atlàntiques (Larus argentatus), corb (Aythya ferina); ànneres (entre Vadso i Vardo) hi ha un bir-
marins (Phalacrocorax aristotelis) i masca- negres (Melanitta nigra), fosques (Melanitta dcliff directament accessible a peu i
rells (Morus bassanus). També els habituals fusca) i d’ulls grocs (Bucephala clangula) i la les gavines de tres dits que ja no tro-
i solitaris pingdais d’ala blanca (Cepphus curiosa ànnera glacial (Clangula hyemalis), ben lloc al penyal principal han creat
grylle), sempre tímids i allunyats del renou sempre als llocs més freds, als llacs mig ge- una subcolònia al mig del poble, a 3
i el desordre de les colònies, pescant a cales lats, espectacular amb la seva màscara faci- metres per sota del carrer principal,
i racons més tranquils. Però a més, hi ha al i llarga coa. També a les aigües properes de forma que la vista dels nius, polls
una colònia important de pingdais de Brun- a la costa o a les llacunes més litorals es ve- i aus és perfecta. A la zona són habi-
nik (Uria lomvia), sempre amb el niu al pit- uen, de tant en tant, les dues calàbries més tuals també gavines molt més nòrdi-
jor lloc i també hi trobam la titina gola-roja comunes: la petita (Gavia stellata) i l’agulla ques, i gent més experta segur que
(Anthus cervinus). (Gavia arctica). en pot identificat diverses espècies
més. Quasi sempre lligat a les zones
Arribar a Hamingberg és, per sí ma- Ja hem comentat que els èiders co- de pesca de les gavines es veu el pa-
Colònia de cria de gavina de tres dits teix, una experiència de les que difícilment muns són habituals, i es veuen des del pri- ràsit gros (Stercorarius skua) i el de
(Rissa tridactyla) a Ekkeroy s’obliden. Des de Vardo hi ha uns 40 km, mer moment, sempre en parelles i grups de coa ampla (Stercorarius parasiticus), pectacular i el despleguen com si fossin les i “passar comptes”. Sens dubte, el viatge ha
en els quals la carretera va entre l’àrtic a parelles, presents a gairebé a tots els ports mentre que, curiosament, el paràsit coallarg veles d’un vaixell. Els combats a la platja són sobrepassat les millors expectatives i, encara
nord i a l’est alternen les puntes rocoses i la dreta i unes espectaculars muntanyes de i cales. Però si l’èider és un dels ocells més (Stercorarius longicaudus) es veu molt més continus i s’hi veuen implicats molts mascles que sigui a costa de dormir poc i fer jornades
els fiords, els petits caps són perfectes per roca negra i aspecte volcànic a l’esquerra. Al comuns a la zona, és molt més rar a l’estiu sovint posat a roques prominents, a zones amb diferents plomatges. Els cops se senten de 20 hores, he pogut veure la majoria d’es-
veure la migració d’ocells àrtics, siberians i final d’aquest paisatge “lunar”, com ho des- l’èider real (Somateria spectabilis), ja que interiors allunyades de la mar. de lluny i estan tan absorts en la lluita que pècies buscades, excepte quatre de les que
polars, tot i que si ara es fa difícil, per mor criuen les guies, s’hi troba Hamningberg, un les seves colònies de cria són a Sibèria i a no es preocupen si t’hi acostes. més il·lusió fan a tothom que visita Lapònia
del fred, estar 10 minuts al far de Slettness, petit poble de pescadors abandonat des de la zona només queden joves i molt pocs Lògicament, les platges són el territori i l’Àrtic: l’alosa banyuda (Eremophila alpes-
el més nòrdic del món a terra ferma, costa fa 50 anys, on vaig tenir l’ocasió d’assistir a adults; a Ornoya són fàcils de veure grups dels limícoles, mai en grans quantitats, però Tot i haver escoltat diversos cops el tris), el mussol blanc (Nyctea scandiaca), el
imaginar el que deu ser allò al febrer o març. un espectacle únic: sobre una gran platja de sempre presents: corriol de Temminck (Ca- seu cant estrident, només vaig poder veure gamarús lapó (Strix nebulosa) i, sobretot, el
Als fiords completament deshabitats hi vaig sorra fosca i brillant, les femelles de llambrit- lidris temminckii), corriol becadell (Limicola un exemplar de cada una de les dues espè- grifó (Falco rusticolus). Cap dels quatre es
veure fins i tot un gall fer (Tetrao urogallus) ja àrtica (Sterna paradisea) esperaven i cri- L’experiència de dormir falcinellus) o variant (Calidris alpina), cama- cies que més em varen reconfortar; els pri- va deixar veure i, probablement, justifiquin
pasturant amb la parella. El sud és un gran daven; els mascles, a la mar, pescaven fent a algun cap, davant de l’oceà, roja (Tringa totanus), picaplatges gros (Cha- mers dies, tot just sortint del túnel submarí un futur viatge a l’àrtic a la seva recerca.
fiord orientat a l’est que serveix d’àrea d’hi- picats imponents i tornaven a la platja cada mirant directament al pol radrius hiaticula), fuell (Pluvialis apricaria), que porta al Cap Nord (212m sota el nivell
vernada i refugi a milers d’aus marines. Tot cert temps a oferir un peixet a la femella, gira-pedres (Arenaria interpres), garsa de de la mar) i enmig d’una colònia de cria de Per finalitzar, alguns consells per si
l’interior és un altiplà cobert de tundra, llacs que finalment acceptava aparellar-se; men- mentre el sol no s’amaga, mar (Haematopus ostralegus), que tot i no llambritja àrtica, hi havia un espectacular algú es decideix a recórrer aquests inhòspits
i llacunes on no hi ha un sol poble i està trestant, jo estava estirat a les dunes amb el és única ser l’au més nombrosa, és visible per tot ar- mascle de perdiu d’Escandinàvia (Lagopus paratges. Si hagués d’aconsellar una època,
únicament creuat per dues carreteres. Per telescopi, a mitjanit, sota una suau i gelada reu, valona (Tringa glareola), cegall (Gallina- lagopus), confiat, amb un plomatge nupcial seria la segona quinzena de juliol. Tot l’alti-
desgràcia meva, a principis de juny estava pluja, observant en silenci imatges vistes als go gallinago), escuraflascó (Phalaropus lo- preciós. Dies després, a prop de Berlevag i plà central de Varanger ja està sense neu i
completament cobert de neu i amb la major documentals de National Geographic. amb algun adult, fins i tot a l’estiu, cosa que batus), cegall de mosson coa-barrat (Limosa quasi a mitjanit, una perdiu blanca (Lagopus hi deu haver molts més prats, llacs i llacunes
part dels llacs glaçats. no succeeix amb l’èider de Steller (Polysticta lapponica), alguns sobre les algues, altres a mutus) va creuar el camí i es va aturar a un ocupats. Si el que interessa és veure ocells,
Les ànneres són escasses, almenys al stelleri), sens dubte el més maco dels tres la sorra i molts als prats propers. Però si hi metre de la vorera. No vaig haver de sortir s’ha de començar el viatge al més al nord
En els viatges al nord, no hi pot faltar juny, quan molts de llacs encara estan ge- i també el més escàs a l’estiu. Només vaig ha un ocell a la platja que crida l’atenció per del cotxe i vaig poder veure-la durant molts possible, segurament Kirkenes i Vardo són
mai una visita a algun birdcliff, els penya- lats. Són abundants les que viuen a la mar, poder veure’n un al port de Vadso; les hores sobre de la resta, és el desconegut batallaire minuts. Sembla que són molt confiades i els dos llocs ideals per passar uns dies a la
segats marins on nien milers d’ocells marins on mai no falta menjar ni mai no es congela. d’espera varen ser moltes, però va valer la (Philomachus pugnax), i dic desconegut per- molt difícils de destriar-ne una de l’altra. zona de Varanger i també són molt prop de
(a Gjesvaer-Stappen diuen que n’hi crien 3 A l’extrem nord, les ànneres peixateres gros- pena per l’espectacular plomatge d’aquest què sembla un altre del que podem veure la zona de Pasvik i els boscos de Finlàndia;
milions). A la zona hi ha dos dels millors bir- ses (Mergus merganser) són molt nombro- ocell. als hiverns a les Illes. Allà semblen galls de Ja de tornada a Tromso, després d’on- si el que es vol és, a més de veure ocells,
dcliffs d’Europa, el ja esmentat de Gjesvaer- ses (en alguna platja n’hi havia milers); els brega, el plomatge del coll i el cap és es- ze intensos dies, arriba l’hora de fer balanç fer turisme i arribar fins al Cap Nord, el més
Stappen, unes illes que es visiten en vaixell, Pel que fa als rapinyaires, gairebé es aconsellable és volar a Tromso i des d’allà
limiten a dues espècies: l’aligot calçat (Bu- pujar cap al nord creuant els fiords, vivint
teo lagopus), que per caçar es penja com com mica en mica van desapareixent els ar-
el nostre xoriguer i, especialment, l’àguila bres fins arribar al regne de la tundra. Final-
marina (Haliaeetus albicilla), un ocell molt ment, quant als serveis i l’oferta de la zona,
comú a tot l’àrtic i molt fàcil observar, aturat al juny és gairebé tot tancat, no hi ha ningú
a les roques prop de la mar. Al juny, la majo- enlloc, malgrat que alguns poblets tenen el
ria eren joves i subadults, però de vegades senyal de llits o restaurant, no apareixen.
apareixen adults amb la seva coa blanca, Potser en la curtíssima temporada àrtica, al
tan cridanera. És un aucell enorme, de les juliol i principis d’agost, hi ha més equipa-
dimensions d’un voltor negre, però de vol ments; abans i després d’aquests 40 dies de
sorprenentment àgil i, malgrat ser tan abun- temporada alta, val més dur una bona pro-
dants, cada cop que vas per la carretera i visió de menjar en el cotxe, tenda i sac de
veus una parella a les roques, toca frenada dormir i, per descomptat, la millor manera
(per sort mai hi ha ningú darrere) i acabes de viatjar per l’àrtic és amb una autocarava-
observant-la una bona estona, fins que s’ai- na. Els avantatges d’aquesta manca de ser-
xeca i desapareix. No cansa mai. veis són dos: per un costat, estalvies molt,
perquè Noruega és un país caríssim i així no
A una zona tan marina com aquesta, es pot gastar; i, per l’altre, l’experiència de
les gavines sempre hi són presents. La gavi- dormir a algun cap davant de l’oceà, mirant
Pingdais na cendrosa (Larus canus) és la més ubiqua directament al pol mentre el sol no s’amaga,
Alca Torda
i la podem trobar només baixar de l’avió. és única. •
Colònia de cria de mascarells (Morus bassanus)
18 - EB21 EB21 - 19