Page 20 - Es Busqueret 19

part d’Àfrica. Ja començàrem a omplir la
llista amb un munt d’espècies; el xuclamel Grua del paradís
de pit taronja (Anthobaphes violacea), Anthropoides paradiseus
l’aucell de l’herba (Sphenoeacus afer), el
bu-bú meridional (Laniarius ferrugineus),
l’aligot xacal (Buteo rufofuscus), el de
bosc (Buteo trizonatus), el tudó tacat (Co-
lumba guinea), el tudó rameron (Colum-
ba arquatrix), francolí del Cap (Pternistes
capensis) i un grapat més d’aus. Diversos
mamífers feren acte de presència furtiva-
ment, com la mangosta del Cap i el ratolí
de l’herba.
El segon dia fou tan intens com el
primer i recorrérem la costa occidental
fins a la llacuna de Langebaan on, a més
d’un munt d’aus aquàtiques, tenguérem
la sort de veure un caracal ran del camí:
un animal magnífic. Estruços i agrons ja

PERE J. GARCIAS
El Fynbos
El domini florístic de la Província del poc decepcionant, ja que ens comunica- bosc humit afromontà. Ecològicament
Cap és el resultat del seu clima mediterrani ren que, per motius meteorològics, no po- molt semblant a les selves montanes de
i de l’entorn biogeogràfic. S’anomena així la dríem sortir a fer l’excursió pelàgica. Ens centreamèrica, aquí les aus són males de
flora que es pot trobar a les províncies del quedàvem, doncs, sense aus marines. veure, ja que solen ser amagadisses o bé
Cap Occidental i Oriental i que s’estén per Afortunadament, l’alternativa fou reeixi- es mouen per les capçades dels arbres,
una petita àrea a la província de Kwazulu- da i ens aportà papions, damans de les sovint de més de 20 metres d’altura. Així
Natal . Està caracteritzat per una vegetació roques, balenes, gavines del kelp, corb i tot afegírem a la llista diverses espècies
arbustiva, relativament xèrica amb una ele- marins del Cap i dues joies: l’àguila ne- de picots, turacs, oriol capnegre (Orio-
vada diversitat i exclusiva. Els representats gra o de Verreaux (Aquila verreauxi) i el lus larvatus), menjamosques del paradís
més coneguts són les protees (Proteaceae) salta-roques del Cap (Chaetops crenatus). (Terpsiphone viridis), ropit estrellat (Po-
però també té moltes espècies de brucs Aquest darrer em va fer suar la xulla per gonocichla stellata)i diverses espècies de
(Ericaceae) i de joncs de la família Restio- no col·laborar amb mi i deixar-se fer una cossifes.
naceae. A més del Fynbos hi ha tota una foto. Vaig haver de grimpar per un cos-
sèrie d’hàbitats com el semidesert del Karoo ter amb tota la impedimenta fotogràfica
i Namaqualand, de clima més sec, i el bosc al coll només per marxar quan el tenia a Certament, Sud-àfrica és
humit afromontà de la costa, tots amb una tir. A la fi, es portà bé i em permeté fer-li un destí molt recomanable
gran diversitat florística.
quatre fotos… llunyanes. i relativament barat.
Després de quatre dies a la ciutat
se feien pesats de tants que n’hi havia. del Cap marxàrem cap a l’Overberg, una Els dos dies següents els passàrem al
El tercer dia ja vàrem tenir la prime- Karoo, molt més àrid encara que el Tank-
ra mostra de l’extensió del país i recorré- zona cerealista de l’interior amb restes de wa Karoo. Aquí les aus hi eren presents
vegetació original. Aquí hi predominaven
rem prop de 500 Km entre anar i tornar, els alàudids, motacíl·lids, culblancs i, so- en tot moment: aloses, terroles, culblancs
però va valer la pena per passar el dia bretot, les grues del paradís. N’hi havia per de diverses espècies, menjaformigues
al Tankwa Karoo. Una àrea immensa, se- tot arreu. A la reserva natural de De Hoop (Mirmecocichla formicivora) i una munió
midesèrtica, amb una vegetació molt ben vérem zebres de muntanya i bonteboks, de petits aucellons que ens feien consul-
adaptada a aquest clima sec i fred. El que a més de constatar que la vegetació és tar constantment les guies de camp. El
copsava era la visió de l’aridesa i se sen- mediterrània. Si et portessin en un instant gran kudú i el kongoni no eren rars, com
tia un vent gelat a les parts descobertes a allà i no et diguessin res, és probable també les zebres. A darrera hora de l’ho-
del cos. Tota una experiència. Aquí vérem que et torbessis un grapat de minuts en rabaixa una colla d’antílops salta-roques
les primeres gaseles sal- reparar que, allò que sembla una mata, ens feren gaudir d’uns moments màgics a
tadores i el pri- és realment una altra cosa, igual que les la posta de sol. La segona part del viatge
mer òrix. Les estepes, els ullastres i els aladerns. ens obligava a tornar a Ciutat del Cap per
aus eren prou agafar un avió a Johannesburg. L’ endemà
abundants i els Després de passar el riu Breed amb i 350 km més lluny, arribàrem al Wakkers-
culblancs i les aloses un transbordador mogut per energia eco- troom. Formant part del Highveld, és una
de diverses espècies lògica i renovable -dos paisans estirant enorme planura elevada, 1.800 metres de
eren comunes arreu la barcassa a força de cames- arribàrem mitjana, dominada completament per les
del camí. La sort al Wilderness, on ens trobàrem amb el herbes.
ens regalà l’obser-
vació d’un mascle
de xuclamel ma-
laquita (Nectarinia
famosa); quasi un
llampec verd lluent M O R XAVIER CANYELLES
que anava de flor en
flor d’àloe component un
quadre certament exò-
tic i molt africà.
PERE J. GARCIAS dia fou un H U
El quart

20 - EB19