Page 16 - Es Busqueret 19
P. 16

Sabies que... ?                                       Notícies del món



        ...  els  estornells  volen  en  formació  per  Un jove d’ibis ermità abatut per caçadors
        una qüestió de supervivència?                         a l’Aràbia Saudita

        Per Enric Culat                                       Per Vicky Heredero
              A l’hivern, milions d’es-  faciliten la seva defensa. De
         tornells (Sturnus vulgaris) es   fet, quant major és el grup                        El  pas migratori és un
         reuneixen  en  grans  esbarts   menys possibilitats té cada                     dels  problemes  que  aquesta
         tant a l’hora de menjar com   individu de ser capturat. La                      espècie presenta als científics,
         per al repòs nocturn, cercant   zona més segura és el cor                       ja que els adults de la colònia
         passar la nit a espais urbans,   del grup, una àrea exclusiva   RICHARD BARTz / WIKIPEDIA  de Síria migren travessant els
         lluny  dels  depredadors.   que ocupen els mascles de                           deserts del nord-oest d’Africà,
         També ocupen espais na-        més edat. Pel contra-                            cap  a  les  terres  altes  d’Etiò-
         turals com el de s’Albufera        ri, les femelles                             pia.  Durant aquest pas  pels
         de Mallorca, on se refugien         i els mascles                               deserts, corren greu perill per
         a  les  grans  extensions de         joves són                                  la gran quantitat de caçadors.
         canyet (Phragmites austra-            desplaçats                                La  migració  dels  joves és un
         lis),  on  s’exposen  als  de-          a l’exte-                               misteri.
         predadors, com els falcons               rior, on
         (Falco peregrinus)  i   les               queden                                    Per  això,  ornitòlegs  de
         arpelles (Circus aerugino-                  més                                 la RSPB, BirdLife i IUCN varen
         sus), que els esperen a la                   ex-                                marcar dos individus joves -un
         posta del sol.                                       Exemplar d’ibis ermità.    exemplar  anomenat Júlia  va
              Aquests grans estols                                                       ser l’abatut-  amb  radiotrans-
         es mouen de forma sincro-                                 Un dels darrers individus   missors. Tres individus  d’una
         nitzada com si es tractés                            de  la  petita  colònia  d’ibis  er-  colònia  reintroduïda  a  Tur-
         d’un sol individu. Però, per   po-               TONI MUñOz  mità (Comatibis eremita), que   quia també varen ser marcats
         què no xoquen entre ells?   sats als                 hi ha a l’Orient Mitjà ha estat   l’any passat i altres exemplars
         Un grup de científics israeli-  atacs. Aquest        abatut  per  un  caçador furtiu   enguany.  Els  han  trobat  tots
         ans, encapçalats per Amotz   desavantatge queda com-  a l’Aràbia Saudita, fet que ha   morts. •
         Zahavi, ha determinat que   pensat pel fet que la major   deixat  la  colònia  en  un  estat
         cada au, quan vola, va    acumulació d’individus a la   crític, amb  només quatre in-
         lligada a altres sis, a les que   part exterior crea un efecte   dividus. Aquesta espècie està
         no perd de vista mai, i volen   “mur” que en ocasions   en greu perill d’extinció, amb
         de manera sincronitzada.   dissuadeix els depredadors   una colònia de 210  individus
         Aquestes grans formacions   de llançar-se a l’atac. •  al Marroc i una més petita re-
                                                              descoberta l’any 2002 a Síria.


         Més que aucells



        Bufo balearicus                     que, durant els pròxims mesos, ja podreu   òtops, ja que a partir del febrer s’hi poden
                                            escoltar cantar, a posta de sol o de nit, els
                                                                                trobar les primeres postes. És important
                                            mascles de calàpet, Bufo balearicus (Bo-  que comuniqueu aquests tipus de troba-
        Per Cati Artigues                   ettger, 1880).                      lles, ja que contribuireu a conèixer millor
        cartigues@gmail.com                                                     la fenologia i distribució d’aquesta espè-
                                                 Malgrat  el  seu  nom,  aquest  amfibi   cie. •
                                            rabassut no és endèmic, ja que es troba
             Ens agraden  els aucells  i  sortim a   a Itàlia, Còrsega i Sardenya, des d’on es
        cercar-los amb els nostres binocles pen-  pensa que va ser introduït a les nostres
        jant  al  coll.  Però la  natura ens ofereix   illes molt temps enrere. No és  rar
        moltes coses més i som conscients d’això   trobar-lo  a  gran  diversitat
        quan sortim al camp i ens crida l’atenció   d’ambients,  com  a  zones
        un  insecte,  un  bolet,  una  orquídia…  Per   dunars,  camps conreats
        què no gaudir a la vegada de tota aquesta   o garrigues àrides, així
        diversitat que ens envolta? Aquesta secció   que no deixeu de
        intentarà  guiar-vos-hi  però bastarà que   guaitar a  les peti-
        tingueu els ulls sempre ben oberts… i no   tes basses que
        tan sols per observar aucells.      es formen per
                                            les pluges en
             Fa setmanes que ha començat l’hi-  aquests bi-
        vern i encara es farà llarga l’arribada de
        la primavera. Caldrà estar atents per ado-
        nar-se de com les rigoroses i dures jorna-
        des d’hivern pareixen no ser suficients per                                                   Cati artigues
        retenir la primavera que, dia a dia, cerca               Les femelles de Bufo balearicus se caracteritzen per presentar al cos
        esquerdes  per fer-se més evident.  Així      una puntuació verrucosa de color vermell, que és molt més discreta en els mascles.

         16 - EB19
   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21