com ja sabeu, enguany el GOB ha equipat 3 exemplars d'àguila peixatera amb emissors de seguiment per satèl·lit, amb l'objectiu d'ajudar a conèixer quins són els problemes que pateix aquesta espècie amenaçada. Aquesta actuació és possible gràcies a l'ajuda de Caja Madrid. Com que ja començam a tenir novetats interessants, vos faig un resum:
L'exemplar 12 (anella plàstica verda i dígits blancs) és una femella adulta, que des del moment del marcatge (5 de febrer) es mou gairebé exclusivament pels voltants del niu. Per motius de conservació, trobam que és millor no difondre cap mapa de moviments d'aquest exemplar.
L'exemplar 11 és un subadult (3r any?) que des del marcatge (5 de febrer) bàsicament s'ha mogut per les zones humides de s'Albufera i s'Albufereta, on s'alimenta. La novetat és que aquests darrers dies ha fet dos moviments molt curiosos: dia 8 de març va fer una "volteta" per bona part de Mallorca, partint de s'Albufera, passant per la costa d'Artà i travessant fins a la zona del Cap Blanc, per tornar finalment a s'Albufera. Dos dies més tard (dia 10) va fer una excursioneta fins a Menorca, fent escala al Cap Ferrutx (Artà) i tornat de bell nou a Alcúdia. Haurem d'esperar per veure com acaba això, ja que bé podrien esser moviments previs a l'abandonament de l'illa o bé potser es tracta de moviments a la recerca de territori de nidificació.
Finalment, l'exemplar 13 és també un subadult marcat dia 15 de febrer (ha passat l'hivern a la zona de s'Albufera), i que ha presentat un comportament bastant perticular, no havent fet ús de la costa en cap moment. Després d'haver fet alguns moviments un tant curiosos (per exemple una "excursioneta" fins la badia de Palma), el passat 7 de març ens va dornar la sorpresa i va partir de Mallorca en direcció nord. Ara mateix, com podeu observar al mapa, es troba ben prop de la frontera alemana (he grafiat la primera lectura de cada jornada).
El seguiment d'aquests exemplars ens està donant moltes sorpreses, i a més de facilitar informació útil per lluitar contra la problemàtica que afecta les àguiles segur que ens ajudarà a desvetllar alguns dels secrets que encara ens amaga aquesta magnífica espècie a les nostres illes.
Seguirem informant...
Toni
El sistema de fixació que utilitzam està pensat per permetre un alliberament completament net de tot l'arnès, evitant així que pugui quedar mal desfet i penjant i l'animal es pugui enganxar a alguna branca, al niu, etc. A més a més tampoc ens interessa que l'àguila dugui la motxilla durant anys de forma innecessària quan l'emissor ja no emeti. El problema d'utilitzar aquestes mesures de seguretat, que tenen per objecte minimitzar les molèsties a l'animal, és que si l'exemplar decideix llevar-se la motxilla, sense dubte ho pot fer. I ja en tenim la prova. Amb el "peaso" bec que tenen segur que no els costa molt trencar el punt de sutura de l'arnès. Però bé, són coses que passen. L'exemplar està bé, l'hem fotografiat aquests dies.
