Bones,
he cercat informació i no n'he trobat.
Algú em pot dir quin és el cicle que duen a terme les papallones migratòries?
tenc entès que una papallona que migra des del sud cap al Nord, arriba, posa ous, mor, es desenvolupen orugues que donaran lloc a noves papallones i que dessprés potser posaran ous un altra vegada fins a 2 cicles al nord. La tercera generació és la que migrarà una altra vegada cap al sud o es repetirà el cicle reproductiu 2 o 3 vegades fins que els exemplars tornin a migrar cap al nord.
És això així més o menys?
coneixeu qualque article referit al tema?
salut i gràcies!
raf
Migració de Cynthia cardui: Anades, vengudes, generacions...
Aquest dies el pas de Cynthia cardui és espectacular arreu de l'illa. N'he vistes en grans quantitats a s'Albufera i al parc d'Artà, però m'han comentat concentracions a altres bandes. Me demanava quin sentit evolutiu tenen aquestes migracions. És el cicle com comenta en Rafel (cria al S-migració al N i cria-tornada al S)??
Pep
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton
-
oscargfebrero
- Member
- Entrades: 20
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:49 pm
Bones
Si voleu una explicació com toca la persona indicada és n'Stefanescu del Museu de Natura de Granollers, el coordinador dels transectes de papallones(BMS) a Catalunya i les Illes. Però si vos conformau amb una de cutre...
Sembla que sí que són migracions en diferents generacions, depenent de l'any i de les temperatures. La gran plaga que vivim aquests dies a Balears (ja m'agradaria que totes les plagues fossin així ;-)) es deguda a l'hivern estremadament plujós que ha viscut el Nord d'Àfrica. (Aquest febrer vaig ser al Sahara anellant ocellets i ja era un expectacle la quantitat de C. cardui que es veia , i feia predir el boom que esteim visquent aquests mesos). En teoria les primeres que van arribar fa uns dos mesos, no tenien tanta fam van possar ous i van morir (en teoria). Les que se veuen ara (en el cas de Menorca) o són nascudes aquí i com no tenen temps de criar, supós que faran el salt cap al continent i per açò van cercant sucre (combustible) a les totes. A Mallorca supós que a la Serra encara deu haver cards verds per menjar. Les filles d'aquestes també partiran a cercar cards verds i així fins a la tardor que fan a la inversa, fugen del fred d'Europa i se'n van cap a l'Africa... Com podeu veure és apasionant i tant diferent a la migració dels ocells...
Buf quin rotllo, millor contactar amb n'Stefanescu.
Una abraçada des de Menorca
Oscar
Si voleu una explicació com toca la persona indicada és n'Stefanescu del Museu de Natura de Granollers, el coordinador dels transectes de papallones(BMS) a Catalunya i les Illes. Però si vos conformau amb una de cutre...
Sembla que sí que són migracions en diferents generacions, depenent de l'any i de les temperatures. La gran plaga que vivim aquests dies a Balears (ja m'agradaria que totes les plagues fossin així ;-)) es deguda a l'hivern estremadament plujós que ha viscut el Nord d'Àfrica. (Aquest febrer vaig ser al Sahara anellant ocellets i ja era un expectacle la quantitat de C. cardui que es veia , i feia predir el boom que esteim visquent aquests mesos). En teoria les primeres que van arribar fa uns dos mesos, no tenien tanta fam van possar ous i van morir (en teoria). Les que se veuen ara (en el cas de Menorca) o són nascudes aquí i com no tenen temps de criar, supós que faran el salt cap al continent i per açò van cercant sucre (combustible) a les totes. A Mallorca supós que a la Serra encara deu haver cards verds per menjar. Les filles d'aquestes també partiran a cercar cards verds i així fins a la tardor que fan a la inversa, fugen del fred d'Europa i se'n van cap a l'Africa... Com podeu veure és apasionant i tant diferent a la migració dels ocells...
Buf quin rotllo, millor contactar amb n'Stefanescu.
Una abraçada des de Menorca
Oscar
-
oscargfebrero
- Member
- Entrades: 20
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:49 pm
Bones Rafel i resta de forers,
Te pas un comentari de n'Stefanescu pels participants del BMS.
Salut
Oscar
En Constantí diu:
"Hola a tots,
Com tothom ha pogut comprovar aquesta primavera, la migració de Cynthia cardui està sent excepcional. Les arribades més fortes es van enregistrar durant la segona quinzena d’abril, però també al mes de maig hi ha hagut migracions molt importants. Estem davant d’un any històric per l’espècie, possiblement el millor de tots els que s’hagin pogut documentar.
Els milions de papallones que han arribat a les nostres latituds s’han reproduït amb molt d’èxit i ara hi ha emergències massives d’aquesta espècie. El nombre de larves que hi ha sobre els cards i malves des de fa un mes és espectacular, i des de fa aproximadament un parell o tres de setmanes ja es comencen a veure Cynthias emergides aquí, de colors brillants, que passen llargues estones libant a les flors (a diferència de les d’abril, que predominantment volaven en direcció nord i molts cops es veien velles i gastades). Aquesta emergència ha coincidit amb un nombre inusual d’observacions als països de centre i nord d’Europa, ja que aquestes papallones emergides aquí ara s’estan desplaçant cap el nord.
L’excepcionalitat de la migració fa que aquest any sigui idoni per entendre més coses de com funciona. Molts de vosaltres, a part dels comtpatges del BMS, m’heu comentat que aquests darrers dies esteu veient concentracions espectaculars de Cynthias en diferents llocs. També s’han vist passos molt forts per colls de muntanyes dels Pirineus, que sens dubte són l’inici de la migració de les emergències locals cap al nord d’Europa.
Aprofito aquest missatge per demanar-vos que m’envíeu les observacions que haguéu pogut fer sobre aquesta espècie que trobeu remarcable. Estic parlant d’observacions “extra BMS”, ja que aquestes ja queden perfectament enregistrades a les fitxes de camp. Em refereixo, sobretot, a concentracions inusuals en determinats llocs (tant d’adults com d’erugues), moviments migratoris amb una direcció definida (segurament cap el nord) a través de colls de muntanyes, per sobre el mar, etc. El més important és indicar la data exacta, així com algun comentari sobre el fenomen observat (p. ex. si les papallones es veuen molt noves, una estimació aproximada del nombre d’exemplars, etc.). Totes aquestes dades seran molt útils per acabar de definir la migració i entendre com les papallones emergides localment abandonen el nostre país i se’n van cap el nord.
Més endavant d el’estiu, a l’agost i setembre, esperem també tornar a detectar un pas cap el sud. Aquest any servirà per comprovar si aquesta migració de retorn passa pel nostre país o segueix una altra ruta. Les evidències en favor d’una hipòtesi o altra són fins ara força contradictòries.
Res més per ara i gràcies per la vostra ajuda,
Constantí Stefanescu
Butterfly Monitoring Scheme
Museu de Granollers-Ciències Naturals
Francesc Macià, 51
08402 Granollers
Museu de Granollers Ciències Naturals
F. Macià 51, 08402 GRANOLLERS
Tel/fax: 93 870 96 51
a/e: m.granollers.cn@diba.cat
www.museugranollersciencies.org
Te pas un comentari de n'Stefanescu pels participants del BMS.
Salut
Oscar
En Constantí diu:
"Hola a tots,
Com tothom ha pogut comprovar aquesta primavera, la migració de Cynthia cardui està sent excepcional. Les arribades més fortes es van enregistrar durant la segona quinzena d’abril, però també al mes de maig hi ha hagut migracions molt importants. Estem davant d’un any històric per l’espècie, possiblement el millor de tots els que s’hagin pogut documentar.
Els milions de papallones que han arribat a les nostres latituds s’han reproduït amb molt d’èxit i ara hi ha emergències massives d’aquesta espècie. El nombre de larves que hi ha sobre els cards i malves des de fa un mes és espectacular, i des de fa aproximadament un parell o tres de setmanes ja es comencen a veure Cynthias emergides aquí, de colors brillants, que passen llargues estones libant a les flors (a diferència de les d’abril, que predominantment volaven en direcció nord i molts cops es veien velles i gastades). Aquesta emergència ha coincidit amb un nombre inusual d’observacions als països de centre i nord d’Europa, ja que aquestes papallones emergides aquí ara s’estan desplaçant cap el nord.
L’excepcionalitat de la migració fa que aquest any sigui idoni per entendre més coses de com funciona. Molts de vosaltres, a part dels comtpatges del BMS, m’heu comentat que aquests darrers dies esteu veient concentracions espectaculars de Cynthias en diferents llocs. També s’han vist passos molt forts per colls de muntanyes dels Pirineus, que sens dubte són l’inici de la migració de les emergències locals cap al nord d’Europa.
Aprofito aquest missatge per demanar-vos que m’envíeu les observacions que haguéu pogut fer sobre aquesta espècie que trobeu remarcable. Estic parlant d’observacions “extra BMS”, ja que aquestes ja queden perfectament enregistrades a les fitxes de camp. Em refereixo, sobretot, a concentracions inusuals en determinats llocs (tant d’adults com d’erugues), moviments migratoris amb una direcció definida (segurament cap el nord) a través de colls de muntanyes, per sobre el mar, etc. El més important és indicar la data exacta, així com algun comentari sobre el fenomen observat (p. ex. si les papallones es veuen molt noves, una estimació aproximada del nombre d’exemplars, etc.). Totes aquestes dades seran molt útils per acabar de definir la migració i entendre com les papallones emergides localment abandonen el nostre país i se’n van cap el nord.
Més endavant d el’estiu, a l’agost i setembre, esperem també tornar a detectar un pas cap el sud. Aquest any servirà per comprovar si aquesta migració de retorn passa pel nostre país o segueix una altra ruta. Les evidències en favor d’una hipòtesi o altra són fins ara força contradictòries.
Res més per ara i gràcies per la vostra ajuda,
Constantí Stefanescu
Butterfly Monitoring Scheme
Museu de Granollers-Ciències Naturals
Francesc Macià, 51
08402 Granollers
Museu de Granollers Ciències Naturals
F. Macià 51, 08402 GRANOLLERS
Tel/fax: 93 870 96 51
a/e: m.granollers.cn@diba.cat
www.museugranollersciencies.org
-
biel servera
- Member
- Entrades: 310
- Membre des de: dg. març 08, 2009 8:23 pm
Hola a tothom, li vaig parlar del tema de les Cynthias i li vaig pasar el link del forum a n'Albert Maso, entre altres coses bioleg i estudiós dels lepidopters a Barcelona. M'ha demanat que adjuntas un correu en nom seu i que respon al comentari de'n Pep Sunyer de l'1 de juny.
"Com que el company Constanti Stefanescu ja ha contestat prou be la major part d'aspectes de la migracio de Cynthia cardui d'enguany,
fare un comentari relatiu a la pregunta que feia Pep Sunyer sobre el sentit evolutiu que tenen aquestes migracions.
Doncs be, un primer nivell de migracio seria el que realitzen moltes especies dins de l'area habitual en que viuen. Son les migracions locals, que tenen com a principal avantatge disminuir la consanguinitat, que es un factor que fa disminuir l'eficacia biologica i la viabilitat adaptativa de cada generacio.
Pero existeix un nivell superior, que es el de les llargues migracions que arriben on l'especie no hi viu tot l'any, com es el cas que ens ocupa. En aquests casos, a part de la consideracio anterior, el que s'afegeix es la colonitzacio de nous indrets. Es evident que la capacitat de perduracio -i per tant, la possibilitat de seguir evolucionant- d'una especie es mes gran quant mes amplia es la seva area de distribucio, ja que fa mes dificil que els canvis d'una regio afectin a tota l'especie (les que ocupen una petita superficie poden extingir-se de cop per un petit canvi). A mes a mes, tambe evita la superespecialitzacio a un ambient concret, cosa que podria convertir-se en un carrero evolutiu sense sortida.
A part, si l'expansio es prou llunyana com per a que comporti un aillament perllongat, es poden crear noves subespecies que, amb el temps, poden donar lloc a especies noves.
I res mes. Si teniu alguna altra pregunta o consideracio, amb molt de gust contestare el que sapigue.
ALBERT MASO
a.maso@foreste.com http://www.foreste.com/maso/ "
"Com que el company Constanti Stefanescu ja ha contestat prou be la major part d'aspectes de la migracio de Cynthia cardui d'enguany,
fare un comentari relatiu a la pregunta que feia Pep Sunyer sobre el sentit evolutiu que tenen aquestes migracions.
Doncs be, un primer nivell de migracio seria el que realitzen moltes especies dins de l'area habitual en que viuen. Son les migracions locals, que tenen com a principal avantatge disminuir la consanguinitat, que es un factor que fa disminuir l'eficacia biologica i la viabilitat adaptativa de cada generacio.
Pero existeix un nivell superior, que es el de les llargues migracions que arriben on l'especie no hi viu tot l'any, com es el cas que ens ocupa. En aquests casos, a part de la consideracio anterior, el que s'afegeix es la colonitzacio de nous indrets. Es evident que la capacitat de perduracio -i per tant, la possibilitat de seguir evolucionant- d'una especie es mes gran quant mes amplia es la seva area de distribucio, ja que fa mes dificil que els canvis d'una regio afectin a tota l'especie (les que ocupen una petita superficie poden extingir-se de cop per un petit canvi). A mes a mes, tambe evita la superespecialitzacio a un ambient concret, cosa que podria convertir-se en un carrero evolutiu sense sortida.
A part, si l'expansio es prou llunyana com per a que comporti un aillament perllongat, es poden crear noves subespecies que, amb el temps, poden donar lloc a especies noves.
I res mes. Si teniu alguna altra pregunta o consideracio, amb molt de gust contestare el que sapigue.
ALBERT MASO
a.maso@foreste.com http://www.foreste.com/maso/ "
Me vaig demanar pel sentit evolutiu de les migracions de papallones (com han sorgit i quina ventatja reporten) observant aquesta primavera els milers d’exemplars que hi queden en l’intent. Un animal tan poca cosa s’exposa molt intentant un viatge llarg i a través de la mar, de manera que ha de tenir unes compensacions clares (a nivell genètic).
Potser sí que compensi perdre uns centenars de milers d'individus per ampliar l’àrea de distribució. El que més me sorprèn, però, és que cada generació pugui variar el sentit del viatge (al N o al S) en funció d'on es trobi. Això en els aucells efectivament no és així, la ruta està fixada genèticament i canviar-la implica moltes generacions.
No estic dubtant que la migració de les papallones sigui una adaptació, és a dir, un tret sorgit per selecció natural, però no acab de veure clara la ruta i com s’han conseguit els ajustaments. Però bé, això passa amb moltes adaptacions!
Pep
Gràcies Biel per rebotar el missatge.
Potser sí que compensi perdre uns centenars de milers d'individus per ampliar l’àrea de distribució. El que més me sorprèn, però, és que cada generació pugui variar el sentit del viatge (al N o al S) en funció d'on es trobi. Això en els aucells efectivament no és així, la ruta està fixada genèticament i canviar-la implica moltes generacions.
No estic dubtant que la migració de les papallones sigui una adaptació, és a dir, un tret sorgit per selecció natural, però no acab de veure clara la ruta i com s’han conseguit els ajustaments. Però bé, això passa amb moltes adaptacions!
Pep
Gràcies Biel per rebotar el missatge.
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton