Hola a tots
Avui a Ultima Hora surt la notícia, llargament esperada, que confirma la presència de una nova musaranya Suncus etruscus a Balears i la primera per Mallorca. Me consta que alguns companys del fòrum han fet feina en aquesta investigació i m'agradaria molt coneixer més detalls d'aquest fet si és possible. Gràcies.
Salut! i enhorabona per la troballa!
Cati
Nova espècie de mamífer a Mallorca
Nova espècie de mamífer a Mallorca
Cati l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. abr. 18, 2009 8:38 am, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Biel Perelló
- Member
- Entrades: 120
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:46 pm
- Ubicació: Pollença
- Contacta:
La nota oficial de la CMA (publicada ahir)
Dia i hora d'emissió: 17/04/2009, 13:00
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Conselleria de Medi Ambient
Trobats per primera vegada a les Illes Balears exemplars de musaranya nana, un dels mamífers més petits d’Europa
La troballa és especialment rellevant perquè representa una nova espècie de mamífer per a la fauna balear, la primera musaranya per a Mallorca i la tercera per al conjunt de les Illes
Personal de la Conselleria de Medi Ambient, la Universitat de Barcelona i l’Associació per a l’Estudi de la Natura confirmen la presència de l’espècie musaranya nana a les immediacions del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
Aquesta troballa és especialment rellevant perquè representa una nova espècie de mamífer per a la fauna balear, la primera musaranya per a Mallorca i la tercera per al conjunt de les Illes.
La musaranya nana, coneguda científicament com a Suncus etruscus (Savi, 1822), és un dels mamífers més petits del continent, si no el més petit. Presenta una mida corporal que no sol superar els 30 mil·límetres, a la qual s’ha d’afegir la de la coa, entorn dels 1,5-2 mil·límetres de llargada. Es tracta d’una espècie de cap i coa proporcionalment més grans que altres musaranyes. Les orelles són ben visibles i els ulls, diminuts.
La musaranya nana té hàbits nocturns, com tots els membres de la seva família (els sorícids). Durant el vespre s’alimenta gairebé de qualsevol animal petit que li càpiga dins la seva diminuta boca (cucs, aranyes, formigues, someretes del Bon Jesús...), sempre que aquest no tingui cap tipus de verí o massa quitina, ja que li costa molt digerir grans quantitats d’aquesta. En un dia pot arribar a menjar l’equivalent a dues vegades la seva massa corporal (1,2-2,7 grams). És una espècie que ha de consumir molt per a produir l’energia que demanda el seu cos.
Les sospites de la seva presència a Mallorca es remunten als anys 50 del segle XX, quan uns investigadors alemanys trobaren un crani d’un únic exemplar dins aliments regurgitats d’una òliba (Tyto alba) a la comarca de Manacor. Ja durant la present dècada es comencen a rebre notícies d’observacions puntuals d’individus aïllats que podrien tractar-se de musaranyes sense classificar. Finalment, el mes de març de 2008 es capturen els primers exemplars en el terme municipal de Bunyola per part d’un particular, qui els lliura a la Conselleria de Medi Ambient i es classifiquen com a musaranya nana. Posteriorment es comencen a trobar exemplars a altres localitats fins a sumar-ne un total de 8. Actualment, els cossos d’aquests exemplars es conserven al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller, i a la Societat d'Història Natural de les Illes Balears.
La troballa d’aquesta espècie a les immediacions del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, en un ambient més o manco humanitzat, fa pensar que es tracta d’una espècie de recent introducció (el segle passat). No obstant això, aviat s’iniciarà un estudi genètic per a establir la procedència dels individus trobats.
Al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, i al llarg de 2009 i 2010, es durà a terme un projecte d’estudi i seguiment de micromamífers mitjançant mètodes indirectes com l’anàlisi d’aliments regurgitats per rapinyaires nocturns, fet que permetrà no tan sols detectar la presència de la musaranya nana, sinó també incrementar el coneixement de la distribució dels micromamífers a determinats indrets de la Serra de Tramuntana.
A les Illes Balears, fins al moment, es coneixia de l’existència de dues espècies de musaranyes:
-El rat grill (Crocidura ichnusae, Festa, 1912), present a l’illa d’Eivissa en densitats considerables.
-La rata aranyera (Crocidura suaveolens, Pallas, 1811), present a l’illa de Menorca en baixes densitats. Per motius morfològics i morfomètrics, la subespècie present a Menorca (ssp balearica) és reconeguda com un endemisme.
Aquesta nota de premsa adjunta un dibuix de musaranya nana ( http://www.caib.es/pidip/annexes/858180.doc )
Dia i hora d'emissió: 17/04/2009, 13:00
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Conselleria de Medi Ambient
Trobats per primera vegada a les Illes Balears exemplars de musaranya nana, un dels mamífers més petits d’Europa
La troballa és especialment rellevant perquè representa una nova espècie de mamífer per a la fauna balear, la primera musaranya per a Mallorca i la tercera per al conjunt de les Illes
Personal de la Conselleria de Medi Ambient, la Universitat de Barcelona i l’Associació per a l’Estudi de la Natura confirmen la presència de l’espècie musaranya nana a les immediacions del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
Aquesta troballa és especialment rellevant perquè representa una nova espècie de mamífer per a la fauna balear, la primera musaranya per a Mallorca i la tercera per al conjunt de les Illes.
La musaranya nana, coneguda científicament com a Suncus etruscus (Savi, 1822), és un dels mamífers més petits del continent, si no el més petit. Presenta una mida corporal que no sol superar els 30 mil·límetres, a la qual s’ha d’afegir la de la coa, entorn dels 1,5-2 mil·límetres de llargada. Es tracta d’una espècie de cap i coa proporcionalment més grans que altres musaranyes. Les orelles són ben visibles i els ulls, diminuts.
La musaranya nana té hàbits nocturns, com tots els membres de la seva família (els sorícids). Durant el vespre s’alimenta gairebé de qualsevol animal petit que li càpiga dins la seva diminuta boca (cucs, aranyes, formigues, someretes del Bon Jesús...), sempre que aquest no tingui cap tipus de verí o massa quitina, ja que li costa molt digerir grans quantitats d’aquesta. En un dia pot arribar a menjar l’equivalent a dues vegades la seva massa corporal (1,2-2,7 grams). És una espècie que ha de consumir molt per a produir l’energia que demanda el seu cos.
Les sospites de la seva presència a Mallorca es remunten als anys 50 del segle XX, quan uns investigadors alemanys trobaren un crani d’un únic exemplar dins aliments regurgitats d’una òliba (Tyto alba) a la comarca de Manacor. Ja durant la present dècada es comencen a rebre notícies d’observacions puntuals d’individus aïllats que podrien tractar-se de musaranyes sense classificar. Finalment, el mes de març de 2008 es capturen els primers exemplars en el terme municipal de Bunyola per part d’un particular, qui els lliura a la Conselleria de Medi Ambient i es classifiquen com a musaranya nana. Posteriorment es comencen a trobar exemplars a altres localitats fins a sumar-ne un total de 8. Actualment, els cossos d’aquests exemplars es conserven al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller, i a la Societat d'Història Natural de les Illes Balears.
La troballa d’aquesta espècie a les immediacions del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, en un ambient més o manco humanitzat, fa pensar que es tracta d’una espècie de recent introducció (el segle passat). No obstant això, aviat s’iniciarà un estudi genètic per a establir la procedència dels individus trobats.
Al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, i al llarg de 2009 i 2010, es durà a terme un projecte d’estudi i seguiment de micromamífers mitjançant mètodes indirectes com l’anàlisi d’aliments regurgitats per rapinyaires nocturns, fet que permetrà no tan sols detectar la presència de la musaranya nana, sinó també incrementar el coneixement de la distribució dels micromamífers a determinats indrets de la Serra de Tramuntana.
A les Illes Balears, fins al moment, es coneixia de l’existència de dues espècies de musaranyes:
-El rat grill (Crocidura ichnusae, Festa, 1912), present a l’illa d’Eivissa en densitats considerables.
-La rata aranyera (Crocidura suaveolens, Pallas, 1811), present a l’illa de Menorca en baixes densitats. Per motius morfològics i morfomètrics, la subespècie present a Menorca (ssp balearica) és reconeguda com un endemisme.
Aquesta nota de premsa adjunta un dibuix de musaranya nana ( http://www.caib.es/pidip/annexes/858180.doc )
Biel J. Perelló i Coll / Pollença - Mallorca / http://www.bielperello.com
--------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------
Cati, si t'interessa te puc enviar l'article en PDF al teu correu personal. Per cert, el dibuixet és fet meu, je, je.
Va sortir al Diari El Mundo i Hultima Hora. En aquest darrer se varen equivocar i posaren "pequeño roedor" quan realment no ho és de cap manera !!!!!!!!
Va sortir al Diari El Mundo i Hultima Hora. En aquest darrer se varen equivocar i posaren "pequeño roedor" quan realment no ho és de cap manera !!!!!!!!
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
M'encantaria rebre'l, Xavi. Moltes gràcies!.
Gràcies a tu també, Biel, per la nota oficial de la CMA.
El dibuix, l'has pintat del "natural"?. Me costa tant de creure que tan sols tingui 30 mm de mida corporal, és minúscul per ser un mamífer!!!. Deu ser com la cria d'un ratolí de rostoll o cosa semblant, no?
Cati
Gràcies a tu també, Biel, per la nota oficial de la CMA.
El dibuix, l'has pintat del "natural"?. Me costa tant de creure que tan sols tingui 30 mm de mida corporal, és minúscul per ser un mamífer!!!. Deu ser com la cria d'un ratolí de rostoll o cosa semblant, no?
Cati