Processionària 08

[Xavi]

Estimats companys del fòrum. Tot seguit m'agradaria fer uns quants aclariments:
La processionària és una espècie mediterrània (certament no és un "bitxo" tropical) que viu a Peninsula Ibèrica, Portugal, Balears, França, Itàlia, litoral grec, part d'Àsia, Nord d'Àfrica i més rarament al nord d'Europa. És per tant pròpia de llocs càlids i preferentment secs.
La comparació que abans he escrit amb el "colesterol" l'explicaré millor: la natura, els ecosistemes funcionen com un organisme viu. Cada criatura té la seva funció però totes van enllaçades directa o indirectament. Quan falla o canvia algun d'aquests fragments de la cadena, els altres són afectats i tot es descentra.
Les plagues en són un exemple. Dagut a factors com augment de plujes o tot el contrari, anys extremadament secs, destrucció d'hàbitats, fumigacions, etc algunes espècies sofreixen explosions demogràfiques impresionants. I això és perillós (enteneu ara la metàfora amb el colesterol? que és necessari pel nostre organisme però un descontrol desorbitat ens pot matar?).
En el cas de la processionària certament és introduïda però certament també és mediterrània. Per tant, s'ha de tractar?
Per tractar una espècie primer ha d'estar catalogada com a plaga. I aquesta fa molts d'anys que hi està. No només aquí, també a les altres zones de distribució natural.
Malgrat sigui plaga no és necessari tractar quan és una explosió demogràfica puntual (com el cas de la plaga d'erugues que fa 2 anys arrassaren els Pancratiums d'Eivissa).
Però sí s'ha de tractar quan la plaga augmenta i/o s'extén any rera any sense sofrir alts i baixos ni ser puntual.
El fet de que una plaga estigui formada per espècies autòctones no significa que no sigui perillosa o no s'hagi de tractar. Per exemple el nostre banyarriquer, o les plagues de Lymantria dispar, o les gavines vulgars...
Ara bé. Com i quan s'ha de tractar? De moment hi ha uns protocols, actuacions, productes i activitats però l'únic que jo pens és que amb els anys aquests tendran a ser més efectius, menys greus pel voltant, per les demés espècies i menys massius.
Per aquest camí tenc fè amb la investigació científica estudiant depredadors naturals hiperespecífics, coneixent les poblacions de cuques mitjançant estudis genètics, etc.
La processionària seria ideal que seguís essent una espècie més, però limitada i al seu lloc.
Perdonau el rollo.
P.D: Pere Llofriu, en cap cas m'he sentit ofès per res.
P.D2: Propòs als moderadors passin aquest tema a l'apartat de forumfauna.
Una abraçada.

[Joan Vicenç]

GADMA vol comunicar a l’opinió pública de les Illes Balears la seva oposició “integral” al “Projecte de Control Integral de la Processionària del Pi a les Illes Balears 2008” que la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear pretén portar a terme.

Antecedents:

Cal recordar que des dels anys setanta l’antiga administració forestal espanyola centralitzada en el Ministeri d’Agricultura ja va realitzar tractaments contra la processionària (Thaumetopoea pytiocampa) a tot l’Estat, amb fumigacions massives amb productes organoclorats tant nocius i perillosos com DDT o el Lindano, organofosforats com el Triclorfon, o inhibidors de creixement en la formació de la quitina com el Difluobenzuron (Dimilin). Actuacions que s’han demostrat inútils i contraproduents en el control poblacional d’aquesta eruga.

Durant el quadrienni del primer pacte de progrés en què la Conselleria de Medi Ambient va ser governada per na Margalida Rosselló, dels Verds, varen deixar de realitzar-se aquest tipus de tractaments amb fumigacions massives. Fou amb l’accés de Jaume Font, del PP, al càrrec de la mateixa Conselleria que es posaren en pràctica altra vegada grans fumigacions dels ecosistemes forestals amb pins, en aquest cas amb un producte d’origen biològic anomenat Bacillus thuringiensis var. Kurstaki.

Processionària 08:

Al Projecte del 2008 de la Conselleria de Medi Ambient es proposa la fumigació de vint mil vuit-centes hectàrees amb Bacillus thuringiensis (8.658 d’aquestes hectàrees es troben dins espais naturals protegits), amb 70.000 litres d’aquest producte biològic.

També es proposa la fumigació amb el producte químic inhibidor de la quitina, Diflubenzuron (Dimilin) a 400 hectàrees a Mallorca i 200 a Menorca. Aquesta darrera actuació s’ha d’entendre dins el marc de la recerca d’alternatives a la resistència que assoleix la Thaumetopoea enfront del Bacillus thuringiensis.

GADMA considera molt preocupant la insistència dels tècnics i polítics de la Conselleria de Medi Ambient en utilitzar aquest sistema de lluita contra aquest lepidòpter nocturn. Mètode que s’ha demostrat ineficient en escreix. També preocupa la possibilitat que tenen les empreses distribuïdores del producte en realitzar modificacions genètiques al Bacillus thuringiensis per a afeblir la resistència de l’eruga a aquest producte biològic així com la possible utilització, segons projecte, d’oli procedent de soja transgènica com a vehicle per escampar el producte.

Però és que GADMA creu que no existeix cap raó que justifiqui la virulència d’aquesta lluita contra la processionària. La processionària si bé menja la fulla dels pins, tampoc no el mata, essent mínim i passatger el seu impacte paisatgístic. Podem comprovar com durant gran part de la primavera, estiu i tardor els pins es troben en plena exuberància foliar, no ocasionant a l’entorn cap pèrdua de valor paisatgístic. Per altra banda, amb l’alimentació i de les acícules dels pins i posteriorment amb els seus excrements, la processionària aporta nutrients per a fer humus de més fàcil degradació i absorció per l’ecosistema que la descomposició lenta de les acícules seques.

Si bé és cert que a les zones urbanes i limítrofes amb pins i durant els períodes de màxima activitat de l’eruga, finals d’hivern principi de primavera, les reaccions al•lèrgiques poden arribar a ser importants en alguns casos, el que cal és una lluita mecànica d’eliminació de les bosses i tenir present aquest problema a l’hora de triar o no el pi com a arbre ornamental de jardí o de carrer.

GADMA considera que qui millor resoldrà el problema de l’excés poblacional de la processionària serà el propi ecosistema, sempre i quan pugui actuar sense intervencions com amb aquestes aplicacions massives i sobtades de productes aliens al funcionament del mateix.

Cal recordar que aquests espais forestals mediterranis no són només pins, sinó que s’hi conjuguen multituds d’elements essencials, el funcionament dels quals no està en absolut estudiat i valorat en aquest informe d’avaluació d’impacte ambiental que proposa la Conselleria de Medi Ambient.

Per altra banda el cost econòmic d’aquests productes biològics no estan justificats en els seus resultats i seria millor fos destinat a altres partides de conservació realment útils. Encara que desconeixem l’origen comercial del producte, és ben possible que es tracti de multinacionals dedicades en exclusiva a la creació de productes químics i d’organismes modificats genèticament destinats a l’agricultura i àmbit forestal, productes i destinacions que prioritzen els rèdits econòmics enfront dels conservacionistes o de l’alimentació sana.


GADMA 29 set 08

[Pere Llofriu]

Doncs enorabona.
Ja passava ànsia que tot aquest rebumbori hagués estat inútil. Duim més de 30 anys de trons i fumigacions i les cuques passen de tot.
Els doblers d'aquestes campanyes, el primer any es podrien gastar en una campanya de desdramatització: les cuques no mosseguen, no encalcen ningú ni ens salvaran de l'especulació urbanística.
L'any següent, un equip de gent que no hagui de fer la pilota a la conselleria, podria preparar el "Llibre blanc de la cuca".
Això tendria un resultat immediat molt positiu: dos anys sense emmetzinar la natura (quin descans!).
Per les cuques no passeu pena, continuaran igual, i el pinar, en general, francament, honestament, jo el veig molt bé, guapo, fortot, saludable, s’expandeix molt bé totsolet... i vaja, que ja voldria per a mi aquesta espectativa de futur.

[Joan Vicenç]

Crec que el GOB ha estat a l'alçada de les circumstàncies i que en anys propers hauria d'accentuar aquest posicionament tan acostat a la manera confiada i respectuosa d'entendre la natura.

Gràcies.




http://www.gobmallorca.com/comuni/com2007/081113.html

Nota informativa
13 de novembre de 2008


El GOB demana a la Conselleria de Medi ambient que no fumigui els pinars amb Diflubenzuron, un insecticida gens selectiu

El pla de control contra la processionària del pi contempla l’ús “experimental” d’aquest producte, que a més de les erugues de processionària mata qualsevol insecte que l’ingereixi


La Conselleria de Medi Ambient presentà ahir el pla 2008-2011 de control de la processionària del pi a les Balears, i les actuacions corresponents al 2008. Aquests documents passaren a exposició pública fa uns mesos, moment en el qual el GOB presentà les seves al•legacions.

El Pla contempla la fumigació dels pinars fonamentalment amb un preparat de Bacillus thuringiensis kurstaki, una toxina relativament selectiva ja que afecta només les erugues de papallones que l’ingereixin durant el temps que el producte roman actiu. Però a més a més d’aquest producte, el Pla preveu l’ús “experimental” del Diflubenzuron, un insecticida no selectiu amb la processionària i que per tant afecta a qualsevol insecte que ingereixi vegetals que hagin estat fumigats. A més a més la seva persistència al medi natural és llarga (fins i tot més d’un any) pel que els efectes sobre els insectes de la massa forestal poden esser importants. El Pla també contempla la possibilitat, cas que fos necessari, d’utilitzar un altre insecticida, el Tebufenocida, que per la seva perillositat per la fauna aquàtica serà retirat del mercat l’any 2010. Pel que fa a aquests dos productes, les nostres al•legacions sol•liciten que:

a) Ha de ser descartada qualsevol possibilitat d’utilitzar Tebufenocide. De fet, no entenem com el Pla pot haver considerat ni que sigui inicialment la possibilitat d’utilitzar-lo, essent un producte que es retira a la UE precisament pels problemes ambientals que pot generar.

b) Pel que fa al Diflubenzuron, el propi Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla desaconsella el seu ús a gran escala, pel que haurien de quedar sense efecte les previsions del Pla de possible augment de la superfície a tractar els anys 2009-2011. Anant més enllà, no consideram justificada la seva utilització ni tan sols a petita escala de forma “experimental”. Consideram que existeixen estudis més que suficients sobre l’efectivitat d’aquest producte. I si el que es pretén és comparar els seus resultats en relació als que s’aconseguiran amb el Bacillus thuringiensis, creim que no fa falta experimentar res per afirmar que el Diflubenzuron és més efectiu per eliminar la processionària... i també molt més efectiu per eliminar altres espècies que no fa falta eliminar. És precisament per això, per la seva persistència i poca selectivitat, que l’ús del Diflubenzuron s’ha descartat a alguns països i es descarta cada vegada per més professionals. Per això consideram que el seu ús experimental per fer estudis d’efectivitat s’ha de descartar completament al Pla.

Igualment hem de remarcar la poca importància que es dóna al Pla al control natural de la processionària, ja que per exemple pel que fa al foment de les espècies d’aucells que es poden alimentar de les cuques només es preveu la col•locació de 20 caixes-niu l’any 2008, o 125 en el període 2008-2011, una xifra absolutament ridícula i testimonial.

Per acabar, des del GOB consideram que tot i que el preparat de Bacillus thuringiensis sembla ara per ara l’alternativa a gran escala que presenta un millor balanç entre efectivitat aconseguida i impacte ambiental generat, convindria aprofundir en el l’estudi del seu impacte sobre les espècies presents. Igualment convé fer un plantejament molt més profund, i determinar l’evolució a llarg termini dels pinars i la processionària en cas que no es fessin tractaments aeris massius. Potser seria més adequat filar més prim en els tractaments, i aplicar-los només a les zones estrictament necessàries (zones urbanes i periurbanes, zones de pinar en regeneració, etc) deixant que a la resta dels pinars sigui la pròpia natura la que assoleixi nous equilibris ecològics en que la població de processionària sigui controlada per altres espècies presents.

[oscargfebrero]

Bones tardes des de Menorca

Ara fa poc m'he enterat que ha Menorca al final "només" fumigaran amb el Bacillus....i encara haurem d'estar contents....només deixaran el Dimilin per la Lymanthria... Tot plegat frega la paranoia...
Tot i per què o per a què, a Menorca (o a Balears) quin sentit té "protegir" amb aquest cost els boscos...
Ells te diran:
-. Es perden doblers amb tota la llenya que fan malbé les plagues..., (qui està tirant els doblers)?

-.És antiestetic arbres defoliats , Dona molta "grima" veure milions de cucs penjant dels arbres (per açó tant de milions..d'€?)

I evidentment, en temes de salut pública, respecte la processionària (alèrgies) o la Lymantria (invasió de vivendes (si fas la casa dins un pou i no vols humitat...)), s'ha d'actuar a zones públiques (actuar manualment o la manco agresiva possible) i ja de pas... que tallin tots els pins sembrats (a Menorca són bons de diferenciar les poblacions autòctones dels pins valencians sembrats en massa els anys 60 escampats per tota la illa, que només impossibiliten l'intent d'erradicació de la plaga ditxosa).
En definitiva,açò és matar mosques a canonades. No servirà de rés, a sí per augmentar els beneficis de certes empreses que enguany han facturat doble: Fumigació per Lymanthria, a més declarant-la plaga (patètic!) i ara toca fumigació per Thaumatopaea... i no són plans d'un any no...
Gracies per la paciència, és que si no ho dic revento...
Salutacions
Oscar

[Xavi]

Bones tardes des de Menorca

Ara fa poc m'he enterat que ha Menorca al final "només" fumigaran amb el Bacillus....i encara haurem d'estar contents....només deixaran el Dimilin per la Lymanthria... Tot plegat frega la paranoia...
Tot i per què o per a què, a Menorca (o a Balears) quin sentit té "protegir" amb aquest cost els boscos...
Ells te diran:
-. Es perden doblers amb tota la llenya que fan malbé les plagues..., (qui està tirant els doblers)?

-.És antiestetic arbres defoliats , Dona molta "grima" veure milions de cucs penjant dels arbres (per açó tant de milions..d'€?)

I evidentment, en temes de salut pública, respecte la processionària (alèrgies) o la Lymantria (invasió de vivendes (si fas la casa dins un pou i no vols humitat...)), s'ha d'actuar a zones públiques (actuar manualment o la manco agresiva possible) i ja de pas... que tallin tots els pins sembrats (a Menorca són bons de diferenciar les poblacions autòctones dels pins valencians sembrats en massa els anys 60 escampats per tota la illa, que només impossibiliten l'intent d'erradicació de la plaga ditxosa).
En definitiva,açò és matar mosques a canonades. No servirà de rés, a sí per augmentar els beneficis de certes empreses que enguany han facturat doble: Fumigació per Lymanthria, a més declarant-la plaga (patètic!) i ara toca fumigació per Thaumatopaea... i no són plans d'un any no...
Gracies per la paciència, és que si no ho dic revento...
Salutacions
Oscar

Hectàrees d'alzinar defoliat per Lymantria no és l'atac d'una plaga?

[Joan Vicenç]

Una de dues, o el concepte de plaga necessita una revisió urgent quan a la seva definició o s'empra la paraula plaga per adquirir impunitat per a combatre mosques a canonades, a canvi de no se sap què ni perquè.

Potser seria bo observar si un medi determinat, els alzinars menorquins o els pinars de Mallorca per exemple, són vulnerables a l'atac defoliador d'un insecte fins al punt de fer perillar la seva existència o de malmetre-la de manera important. Crec que, llevat d'un període limitat de temps, els alzinars i pinars superen sense problemes aquesta acció defoliadora.

El que hem de constatar és la resistència del medi a aquests elements "perturbadors" que anomenen "plaga". Al meu entendre les fumigacions massives amb productes químics o biològics el que fan és desbaratar, alterar, perjudicar la resistència del medi, la interacció de les espècies, els factors biològics necessaris per reduir els impactes que puguin produir aquests insectes.

Aquestes pràctiques de lluita massiva que empra la Conselleria de Medi Ambient, són no només inútils sinó que, al meu entendre, posen en perill la resistència del medi per combatre un element de distorsió que pugui aparèixer.

Les consideracions tècniques que, al cap i a la fi, avalen els polítics responsables de la Conselleria de Medi Ambient ara d'UM, i a tenor del que es pot llegir a la seva plana web, no considera la interacció de les espècies de l'ecosistema de cap manera, és a dir no les te en compte en absolut per pensar que per sí mateixa resoldrà el problema ni ha realitzat cap estudi al respecte o de la incidència de les fumigacions en altres elements de l'ecosistema.

El cas de la processionària com espècie introduïda i la seva superació per la pròpia resistència del medi no te res a veure amb altres casos, com el carpobrotus per exemple, on la nostra intervenció, en aquest cas mecànica, manual, és clau per eradicar el problema.

Per altra banda ja ha estat comentat que la intervenció en medis urbans poden ser diferents, a la vegada que més concrets i puntuals. Deixem, però, descansar els ecosistemes salvatges o tractem-los amb la delicadesa que es mereixen. Prou mal hem fet ja quan ens pensàvem fer-ho be.

Gràcies.

[Xavi]

Que quedi clar que jo mai he dit que estava d'acord amb aquestes pràctiques de lluita massiva. Només dic que sí que són plagues forestals ambdues espècies.

[Pere Llofriu]

Això de les plagues... em sembla primerament un problema de fruiteria (o si ho voleu més snob, d’hortofruticultura, però, com s’allarga, això).

Vull dir que si vas a comprar pomes, per exemple, i n’hi ha unes quantes que tenen un cuc... tenim un problema. Si més no el botiguer té un problema. Probablement tindrà cares de pomes agres dels clients i així el negoci no rutlla.

Quan jo era nin ficàvem un bastó per treure el cuc i ja et podies menjar la poma. Ara, però, això és políticament incorrecte. No vull ni pensar... imaginau-vos, un pare divorciat que fa menjar una poma d’aquestes al seu fill... com li contin a la ex, has begut oli.

Però un bosc primari funciona d’una altra manera. Serà perquè allà no hi ha botigues, o serà per casualitat, però allà els cucs mengen la fruita in situ, vull dir de l’arbre, que d’altra banda és com és més gustosa. Pensem en els caquis, per exemple. Els caquis es mengen a l’arbre... no hi ha color (vull dir gust).

Però tornant al bosc primari: un ocellet es menja el cuc, un ocellot es menja l’ocellet, i així successivament fins a la famosa “x” del vèrtex piramidal ecològic que, torna a esser una incògnita, però generalment ja s’atribueix a l’Homo sapiens. Així és la vida.

En els estats sobreurbanitzats, que ho són tots els del nostre entorn, ja seria a l’ “Homo urbanitas” que, com a “x”, és un desastre, cosa que no és obstacle per a que sigui víctima de la gestionitis.

S’altra dia, a la premsa s’ha entrevistat al president de l’associació de caçadors de Montuïri, qui diu que ja són 250 socis i no n’hi caben pus, a part cal afegir els pagesos de facto que, per se, ja són socis d’honor. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la població d’aquest poble és de 2.200 habitants i l’extensió és de 41 km2, i, com per tot, és un canemàs de casetons i casetel•los, camins tancats i filferrada que sembla que la regalen. Som doncs davant una altra síndrome psicosocial: deu esser una qüestió de “prestigi” tenir una escopeta a cada família, darrera la porta, perquè escampades i en marxa alhora, pareixeria l’Apocalipsi. Des del punt de vista de qualsevol animal, els caçadors de Montuïri (és un exemple qualsevol, a Lloseta hi ha més escopetes i el territori és molt més petit) serien una plaga, en canvi els polítics, naturalment, perden el cul per convidar-los a sopar, ja que es tracta, i amb escreix, del col•lectiu més gros susceptible d’esser embaucat. Aleshores, altra vegada un concepte, ara el de “plaga”, és més polític que natural. És com allò dels moros i cristians, o corsaris i pirates... com ho conten per Algèria o per Neopàtria? ¿I de les plagues d’Egipte, com ho conten, els egipcis?

Les plagues bíbliques, per exemple, que són les plagues per antonomàsia... Déu n’hi do. Pareix esser que els egipcis d’aquell temps eren gent molt dolenta, fins al punt que ja tenien esclaus molts milers d’anys abans d’abolir-ne l’esclavitud. Bé, d’esclaus en tenia tothom que podia, però el pitjor de tot és que, justament, els egipcis aquells la varen pifiar esclavitzant la tribu que no tocava i Déu els va castigar, precisament, amb les 10 plagues que passarien a la història com a exemple de no-se-què.

Les cuques dels pins passen olímpicament de feromones i se’n fan trons dels trons. Però toquen els dellons per causes i conseqüències antròpiques que, com deia, serien inexistents en un bosc primari.

[pepsunyer]

Potser sí que ho sigui un problema d'hortofruticultura. Però és que en la natura actual res té sentit sense considerar l'acció humana. Els nostres ecosistemes més "salvatges" són producte de la seva acció. No veig negatiu que se mirin les coses des d'un punt de vista antropocèntric. La visió de la natura intocada i intocable té sentit enmig de l'Amazonas o del Sahara, però no aquí.
Pep
PS. Pere, ets molt més bo quan deixes de banda el teu sarcasme corrossiu (és la meva opinió, és clar)

[Joan Vicenç]

En Nietzsche ho deia així: “Jo també parlo d’un retorn a la naturalesa, encara que aquesta tornada no significa anar enrere, sinó cap endavant”

I tant, crec jo, que hem de tractar com a salvatge el que ho és, aquí a la superfície: entre les roques, baix els arbres, en el vol dels ocells o de les papallones, diurnes o nocturnes, en el néixer un ou, en el morir cada dia allà entre turons i muntanyes o prop de la mar. O sota la fullaraca de l'alzina, entre la terra de mata, ran dels micelis. O més enllà a la foscor dels bassols de les coves, al cau de les ratapinyades, a les profunditats de les avencs. Tot això és tan salvatge com ho pot ésser a l'Amazones o al Sàhara.

Som tu i jo i les nostres decissions intervencionistes a aquest medi que no ho són salvatges. Quina autoritat ens hem bastit, creguts ignorants de pensar que ja que ho hem violentat tot, tot ens pertany?. Anam ben errats de comptes. Tan mateix la natura és caparruda. El que em sap greu és que ara, avui no siguem capaços de ser bons aliats seu, al seu nivell, amb respecte, sense interferències d'éssers racionals que es creuen en possessió de la veritat. Que perquè detentam un poder de nosequè ja podem decidir fumigar amb tones de productes químics o biològics un espai SALVATGE, en aquest cas situat a un indret biogeogràfic de la mediterrània, a unes illes que hom anomena baleàriques?.

Llevat de l'antropisme que pogués representar l'explotació del bosc pels carboners, llenyadors i ramaders, llevat de la incidència que encara en resta avui, especialment amb l'introducció d'elements deforestadors com la cabra o de la contaminació de l'aire que tant arriba aquí com al Sàhara com a l'Amazones, la restauració natural de l'ecosistema forestal és magnífic, més ràpid del que pensam. Si un element aliè s'hi ha introduït per alterar en alguna mesura aquest sistema, com la processiònaria (si n´és el cas) el que cal sobretot és mirar s'ho bé. No només els pins defoliats, sinó el conjunt. Amb observació de naturalista, no de matasetzes o de capitan trueno a la salvaguarda i salvació dels pins del nostre patrimoni forestal.

Crec que ja he pontificat prou, excusau l'apassionament. Salut. JV

[Xavi]

Aquí jo veig moltes paraules i un contingut gairebé nul. Les plagues existeixen. Moltes espècies quan coincideixen amb unes condicions favorables de temperatura - humitat - aliment, esdevenen plagues. Efectivament hi ha plagues en potència o de quarentena que són cícliques i no cal tractar (per exemple les erugues que arrassaren amb el Pancratium maritimum a Eivissa i no han tornat a aparèixer). Però de plagues n'hi ha i no és un invent meu. A Balears distinguim entre plagues forestals i plagues vegetals (agricultura i jardineria).
La processionària és una plaga forestal, de la mateixa manera que ho són banyarriquer, eruga peluda, perforador del pi i d'altres.
Podem discutir els mètodes de lluita, però discutir el concepte de plaga o posar en dubte que la processionària és una plaga és pixar fora de test.
I insistesc que no hi ha suficients estudis ni informació abans de duu a terme aquestes fumigacions massives.

[Pere Llofriu]

És segur que tots recordarem, alguns tota la vida, l’horrible legislatura 2003-2007. Quan començava una sèrie de polítics es varen despenjar amb allò del bilingüisme, que finalment va consistir en dinamitar pels llocs on el català tenia més bona salut.

‘Bilingüisme’ és un terme tècnic usat en lingüística que mai no havia tingut cap problema. Ara és una paraula maleïda, que segons de quina de les dues, o set, espanyes siguis, pot voler dir des de bordell fins a “me hable en cristiano”...

Usar el vocabulari correctament és important. El vocabulari tècnic ha d’esser inequívoc. I si estam en discussió en la que es poden ferir sensibilitats, cal esser molt escrupolosos.

Per exemple, quan un arbre és atacat per un fong deim que té una malaltia... bé, és un costum normal i normalment la gent no es baralla per això, és més, és una metàfora fins i tot poètica.

Però si tenim necessitat de filar molt més prim, o si estam en discussió perquè a partir del resultat pot dependre una fumigació indiscriminada a gran escala, cal repassar el concepte de malaltia.

Un ullastre que té gírgoles d’olivera... està malalt? Si fort i no et moguis ha d’estar malalt, caldrà afegir-hi un complement conceptual, perquè aquesta “malaltia” i el colesterol de l’Homo sapiens no coincideix en res de res. És més, aquest ullastre ben probablement veurà enterrar el més jove dels forers sense haver-se menjat mai una aspirina. Aleshores, els conceptes són tan heterogenis que jo no diria que un ullastre està malalt.

Si és qüestió de banyarriquers o tomicus és un poc més complicat, però jo diria que s’acosta més al cas anterior que al que fan a Son Dureta. Mai no he vist morir un bon exemplar per causa única d’un bitxo d’aquests. El que sí que he vist és que arbres joves i vigorosos superen un atac per contaminació de veïnats i que, aquests bitxos, solen pegar l’estocada en cas d’acumulació de vellures o accidents. Cosa que, com deia, en un bosc primari és la cosa més natural del món.

I parlo de bosc primari precisament per entendre’ns, que la serra Nord és una altra història, ja ho sé. Ara, si l’hem de cuidar com si fos l’Amazònia, o com si fos el parc de les Estacions II, jo vot com a l’Amazònia.

És així, que som molt més bo, don Pepsunyer? (Allò de l’aspirina se m’ha escapat.)

[Xavi]

Alzines velles , grosses i fortes han estat matades per les laves de banyarriquer. Les galeries s'omplen de fongs, humitat i evidentment es perd la mèdula de la fusta. Un arbre atacat per banyarriquer és fins i tot normal però quan parlam d'un alzinar és plaga.
En quant a la processionària jo fa temps que tenc una altre idea: pagar 1 Euro per a cada bossa de processionària entregada a la conselleria. Tranquils que no en quedaria ni una de bossa. Seria car? crec que és més car fer despegar avionetes i pagar productes. Això seria natural, ecològic i no afectaria a altres espècies.

[Joan Vicenç]

Les alzines grosses i velles no han estat matades pel banyarriquer, han estat mortes per una mala gestió silvícola del bosc durant molts anys, han estat perjudicades per un aprofitament ramader, sobretot porcs i ara cabres, abusiu, per un aprofitament llenyós que no deixava gairebé cap alzina ni mata. Un alzinar sense sotabosc és un alzinar que augmenta la seva temperatura, redueix la seva humitat, minva l'hàbitat dels depredadors del banyarriquer. Un alzinar que majoritàriament és de tanyada no de llavor, que està degenerat genèticament que no té una renovació genètica actualitzada, que no té en definitiva autodefensa. El banyarriquer senzillament "s'aprofita" de la nostra gestió maldestre. Ell segueix amb la seva funció fitosanitària d'eliminar els peus debilitats, ferits o malalts per incorporar-los com a matèria orgànic per a la producció d'humus. Li hem donat massa feina al banyarriquer.

Només una actuació sobre el conjunt de l'ecosistema, del bosc, possibilita una regeneració de l'alzinar. Pensar tan sols en el banyarriquer com una plaga i voler-lo combatre com a tal no només és una pèrdua de temps, sinó que provoca errors greus, com per exemple el que proposa aquests dies la regidoria de medi ambient de Pollença (http://amicsarbres.blogspot.com/2008/11 ... poll3.html) de "netejar la infecció" eliminant, talant els peus afectats per el banyarriquer, quan la veritat és que aquestes alzines (que fan aglans) són la protecció per un futur alzinar sa i hauríem de tenir en compte també que una alzina morta, banyarriquerada, encara pot donar i dona molta vida a una munió de fauna i fins i tot de flora.

El que cal de bon de veres és reduir de manera molt dràstica la població de cabres i afavorir la regeneració del bosc i sotabosc de llavor.

[Xavi]

Estimat Joan, només amb aquesta frase: "mala gestió silvícola del bosc durant molts anys" ja has dit molt més que en tots els missatges anteriors. A aquests continguts em referia.

He llegit la notícia i és d'escàndol. Aquesta gent ignora la importància també dels troncs caiguts d'arbres morts, tota la fauna saproxílica depèn d'ells. I què és això de que per a cada 2 alzines també s'en duen un pi? i la llenya? la asserraran també allà mateix? per si no ho saben aquesta actuació atreu altres insectes pitjors que el banyarriquer. I com saben que es tracta d'arbres afectats pel banyarriquer?. No sé, tot plegat no té ni cap ni peus.

[Pere Llofriu]

1. El clown americà i el pallasso dels mostatxos es creien els àrbitres del món, i tant s’ho creien que es varen sentir cridats a gestionar Irak. No varen trobar cap motiu per gestionar Somalia, el Sahara, Guinea, el Txad, el Congo... no. Per a demostrar una bona gestió: Irak. Una comparança com qualsevol altra: Irak és a la processionària el que el Sahara és a les cabres.

2. Per què el coll Pelat està pelat? fa 60 anys que no hi ha carboners i 10 o 20 que gestiona el Govern. Plou 1000 mm anuals.

3. Per què a la carretera de Sant Vicenç, km 1,5, a ponent de la carretera està pelat com al coll Pelat, i a llevant és espès que no pot pus? Net i brut, com usen aquests conceptes per la Conselleria. http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08 ... es-ii.html

4. Tradicionalment hem donat la culpa a la natura de les nostres manies: els arbres necessiten poda... un arbre amb un bolet està malalt... un bitxo que s’escapa de les estadístiques és una plaga... s’ha d’intervenir...

5. Ja hem intervingut: els plàtans de l’eixample fan oi al rei porc i només viuen un quart del potencial específic. Les alzines que tenen bolet ens enterraran a tots nosaltres, i les cuques... pam i pipa.

6. Que el bosc clímax tengui plaga d’un bitxo, i que nosaltres salvem el bosc clímax flitant el bitxo, sembla tebeoficció.

[Xavi]

Jo veig que a l'hora d'actuar es fan poques coses. Al meu poble a Banyalbufar, el darrer temporal ha tomat un dels pins vers de Planícia dels 4 que hi ha i que estan catalogats com a singulars.
La veritat que no ha vingut ningú. Ni cap "amic dels arbres", ni cap "ecologista", ni cap "caçador"...
Però això és típic del caràcter mallorquí: "ja ho veurem", "ja ho farem", "tanmateix...."

[Pere Llofriu]

Mmmm... això no me consona.
El tema han equivocat,
o una trampa ens han parat.
Jo me qued aquí amagat
mem si en treuen de més bona.

[Pere Llofriu]

Pssstsss! Que ja no hi ha ningú?
Hem acabat els menuts?
Si ets dels qui van perduts
aquest resum és per tu:

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/11 ... t-poc.html

[Pere Llofriu]

I aquesta és la història:
“La invasió” de les cuques”
(i un munt de disputes).
Des que tenc memòria

que ens toquen els pins,
per no dir els nassos,
o els dallons, a cabassos
(aquí cal ser fins:

punyir com un senyor,
si et passes de mica
te talla l’espita,
l’administrador)

Anavem...? de cuques?
Paravem les bosses
flitavem a coces
i trons a les brutes.

Doncs elles, ni cas.
Flitades i esquitxos?
Com més va més bitxos,
i tu, un pam de nas.

Pujades de to...
tothom va de savi:
en Joan, en Xavi,
en Lillo i jo.

Genial? fa coió?
Idò tot s’acaba
Amb permís de la sala
abaix el teló.

Trobau n’hi ha prou...?
És el primer acte?
A mi em diu l’olfacte
que aquí hi ha més brou.

Perdó si he ferit,
no era intenció,
improvisació...
també fa fallit.

Fins a la propera.
Prou malaveranys.
Salut i Molts d’anys!
vos desitja

en Pere

[Xavi]

Enhorabona Pere, ets molt bon glosador!!!! sempre m'han agradat molt aquests textos. Una abraçada.