Nota informativa
26 d’agost de 2008
APAREIXEN 4 MILANES MORTES A UNA FINCA DEL NORD DE PALMA
--
Membres del GOB localitzaren ahir els cadàvers de 4 milanes a una possessió situada al nord del municipi de Palma. Els 4 exemplars, dos d’ells joves nascuts enguany, es trobaren vora un safareig i s’estima que van morir al llarg de les darreres dues setmanes. La localització dels exemplars ha estat possible gràcies a que dos d’ells (els joves) anaven equipats amb emissors de ràdio-seguiment. El fet de trobar-se darrere la paret del safareig ha dificultat la seva recepció i localització immediata.
Els cadàvers varen ser recollits per Agents de Medi Ambient, seguint el protocol Antídoto de lluita contra l’ús il·legal del verí al medi natural, i han estat remesos a un laboratori d’ecotoxicologia per determinar la causa de la seva mort. Tot i que no es descarta que els exemplars hagin mort ofegats i que algú els hagi tret del safareig, la majoria de casos localitzats fins ara en circumstàncies similars en realitat havien mort d’enverinament (potser cercaren l’aigua en sentir-se malament).
El GOB alerta de l’ús il·legal de verí durant l’estiu
La col·locació de verí al camp per eliminar predadors, segons les dades obtingudes pel GOB, sembla estar molt lligada amb la gestió cinegètica. Així, la major part de les milanes enverinades han estat localitzades en el mes de febrer, just després de finalitzada la temporada de caça. Des del GOB es pensa que això coincideix amb el moment en que els vedats comencen a preparar la següent temporada de caça, i eliminen els predadors (moixos, marts, genetes) que podrien afectar les espècies cinegètiques (conills i perdius, bàsicament). Per desgràcia, aquests darrers anys hem observat un segon moment d’intensitat en la mortalitat de milanes (i per tant en l’ús de verí), durant els mesos de juliol i agost, just abans de l’obertura de la caça de mitja veda (15 d’agost).
La mortalitat per enverinament és la causa fonamental de mortalitat no natural de la milana a Mallorca. Aquesta pràctica, tipificada com a delicte al codi penal, és la causant de la delicada situació de conservació d’aquesta espècie a les Balears, on està catalogada “en perill crític”. El Pla de Recuperació de la Milana a les Balears, aprovat recentment per la Conselleria de Medi Ambient, contempla especialment la lluita contra aquesta pràctica il·legal que afecta milanes i altres espècies protegides.
Enguany s’han reproduït a Mallorca un total de 7 parelles de milana, i han volat un total de 14 joves (ja només en queden 12).
Mes milanes mortes
-
Biel Perelló
- Member
- Entrades: 120
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:46 pm
- Ubicació: Pollença
- Contacta:
Mes milanes mortes
Biel J. Perelló i Coll / Pollença - Mallorca / http://www.bielperello.com
--------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------
Lamentable l'ús del verí, una pràctica tipificada com a delicte al codi penal (a part de irracional, immoral, i tècnicament desaconsellable). Com també ho és culpar a l’Islam i als musulmans dels atemptats terroristes d'una minoria radical, o a la gestió cinegètica i als caçadors de la mort de les milanes, que presumptament, 4 irresponsables (o delinqüents) han provocat.
És responsabilitat de la justícia, però també de tots nosaltres, perseguir les conductes il·legals (sigui qui sigui l'autor de les mateixes, caçador, ecologista, empresari o particular); amb molt més esforç quan a més de vulnerar la legislació, atempten greument contra la resta de la societat, les llibertats, o el medi ambient.
Responsabilitat que molts acomplim gustosament, doncs a molts ens agrada denunciar les conductes il·legals o reprovables, sobretot les alienes; i molt més als "activistes" (per això seria molt més correcte titllar-nos de "des-activistes"). Quan es tracta però de reconèixer les virtuts d'altri o d'implicar-se "activament" en la millora d'aquest món que creiem tan malmès, manquen sempre voluntaris. No és supressiu; ser creatiu i treballar per canviar les coses implica gairebé sempre més habilitats i esforç que ser només, crític.
Sense abandonar la persecució d'aquestes pràctiques il·legals tan reprovables, així com dels seus autors; és un bon moment per recordar la important tasca de control que exerceixen els caçadors, sobre predadors invasors com el moix, o d'espècies que han esdevingut en pernicioses plagues, com les daines de Sa Granja, els porcs de Planícia, o les polèmiques cabres.
És, crec, en definitiva, un bon moment per a la reflexió; però sobretot per a l'acció. Un bon moment per a estrènyer les relacions amb la D.G.C., l'Oficina de Caça, i la F.B.C. en pro de la conservació i recuperació d'espècies com la milana; portar a terme programes de conscienciació a caçadors, sobre la importància dels predadors autòctons a nivell ecològic i social; entre un llarg etcètera de possibles actuacions.
Salut,
Joan
És responsabilitat de la justícia, però també de tots nosaltres, perseguir les conductes il·legals (sigui qui sigui l'autor de les mateixes, caçador, ecologista, empresari o particular); amb molt més esforç quan a més de vulnerar la legislació, atempten greument contra la resta de la societat, les llibertats, o el medi ambient.
Responsabilitat que molts acomplim gustosament, doncs a molts ens agrada denunciar les conductes il·legals o reprovables, sobretot les alienes; i molt més als "activistes" (per això seria molt més correcte titllar-nos de "des-activistes"). Quan es tracta però de reconèixer les virtuts d'altri o d'implicar-se "activament" en la millora d'aquest món que creiem tan malmès, manquen sempre voluntaris. No és supressiu; ser creatiu i treballar per canviar les coses implica gairebé sempre més habilitats i esforç que ser només, crític.
Sense abandonar la persecució d'aquestes pràctiques il·legals tan reprovables, així com dels seus autors; és un bon moment per recordar la important tasca de control que exerceixen els caçadors, sobre predadors invasors com el moix, o d'espècies que han esdevingut en pernicioses plagues, com les daines de Sa Granja, els porcs de Planícia, o les polèmiques cabres.
És, crec, en definitiva, un bon moment per a la reflexió; però sobretot per a l'acció. Un bon moment per a estrènyer les relacions amb la D.G.C., l'Oficina de Caça, i la F.B.C. en pro de la conservació i recuperació d'espècies com la milana; portar a terme programes de conscienciació a caçadors, sobre la importància dels predadors autòctons a nivell ecològic i social; entre un llarg etcètera de possibles actuacions.
Salut,
Joan
-
jordi muntaner
- Member
- Entrades: 523
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:08 pm
Hola Joan i resta de forers,
Has tocat un tema molt interessant: les relacions entre el GOB i els caçadors. Evidentment hi han alguns caçadors que són uns irresponsables i que estan delinquint, però no s'ha de demonitzar. Crec que un acostament a les organitzacions de caçadors podria ser molt positiva. Ells saben que a dintre del seu col·lectiu hi ha una colla de pirates, però això passa amb tots els col·lectius. També trobes bona gent i caçadors que estimen a la natura i que estarien disposat a fer coses per la conservació del territori i de la fauna en general. De fet alguns ho estan fent.
A la darrera reunió que va fer la Societat Ornitològica Menorquina (SOM) es va fer un col·loqui amb els caçadors, aprofitant feines que ornitòlegs estan fent amb espècies cinegètiques (perdiu i guàtlera). Allà es va veure que tenim molts de punt coincidents. Caldria que ens aprofitéssim d'això i del potencial de les organitzacions de caçadors.
De les 4 darreres milanes, crec que serà difícil que es pugui determinar si han estat intoxicades o no ja que almanco tres d'elles estaven molt descompostes. L'any passat, de vàries milanes enviades al Laboratori Forense de Vida Silvestre, algunes de Menorca, no es va poder fer l’analítica toxicològica correctament per aquest motiu.
En quest safareig no es la primera vegada que s'han trobat milanes mortes. Per aquest motiu es montarà un dispositiu per intentar evitar possibles ofegaments a aquest i a d'altres safareigs de la zona per a on es mouen les milanes als voltants de Son Reus.
Salut,
Jordi
Has tocat un tema molt interessant: les relacions entre el GOB i els caçadors. Evidentment hi han alguns caçadors que són uns irresponsables i que estan delinquint, però no s'ha de demonitzar. Crec que un acostament a les organitzacions de caçadors podria ser molt positiva. Ells saben que a dintre del seu col·lectiu hi ha una colla de pirates, però això passa amb tots els col·lectius. També trobes bona gent i caçadors que estimen a la natura i que estarien disposat a fer coses per la conservació del territori i de la fauna en general. De fet alguns ho estan fent.
A la darrera reunió que va fer la Societat Ornitològica Menorquina (SOM) es va fer un col·loqui amb els caçadors, aprofitant feines que ornitòlegs estan fent amb espècies cinegètiques (perdiu i guàtlera). Allà es va veure que tenim molts de punt coincidents. Caldria que ens aprofitéssim d'això i del potencial de les organitzacions de caçadors.
De les 4 darreres milanes, crec que serà difícil que es pugui determinar si han estat intoxicades o no ja que almanco tres d'elles estaven molt descompostes. L'any passat, de vàries milanes enviades al Laboratori Forense de Vida Silvestre, algunes de Menorca, no es va poder fer l’analítica toxicològica correctament per aquest motiu.
En quest safareig no es la primera vegada que s'han trobat milanes mortes. Per aquest motiu es montarà un dispositiu per intentar evitar possibles ofegaments a aquest i a d'altres safareigs de la zona per a on es mouen les milanes als voltants de Son Reus.
Salut,
Jordi
Bones Jordi,
No seria raonable que el GOB, o hom que estimés la natura, menyspreés el potencial del col·lectiu dels caçadors; com no ho és tampoc, que aquests darrers actuïn d’esquena a la societat o sense coordinació amb agrupacions naturalistes com el GOB.
Les relacions entre els uns i els altres recorden a les imperants entre els taifes, que oblidant-se de l’enemic vertader magnificaren virtualment les seves diferències i iniciaren una sèrie de guerres intestines, el resultat de les quals fou el seu debilitament i l’implacable avanç de l’enemic...
Entra dintre de les possibilitats que quan uns i altres es posin d’acord, s’agermanin, llavors ja no quedi res pel que lluitar, res que estimar. Uns pocs ens podrem consolar amb aquell fatídicament genuí “jo ja ho deia”; poc consol és però en front del que podríem haver guanyat, o al menys, no haver perdut.
Però encara estem a temps, de cada vegada el sector dels caçadors (com el de pescadors) és més conscient de la necessitat de “racionalitzar” les seves pràctiques, ja no per assolir la seva sustentabilitat, sinó per a evitar la seva imminent extinció. Per altra banda, sembla que dintre dels gobaires i altres col·lectius ecologistes hi ha encara un bon substrat de sensatesa.
Fa temps que vaig endarrer d’organitzar una trobada de germanor entre els socis de la societat local de caçadors, i alguns gobaires interessats. D’aquesta, a part de l’experiència (segurament profitosa) en podrien sorgir convenis i projectes interessants. Tinc algunes idees però cal madurar-les, si algú té valoracions o propostes a fer, seran molt ben vingudes.
Una aferrada a tots,
Joan
No seria raonable que el GOB, o hom que estimés la natura, menyspreés el potencial del col·lectiu dels caçadors; com no ho és tampoc, que aquests darrers actuïn d’esquena a la societat o sense coordinació amb agrupacions naturalistes com el GOB.
Les relacions entre els uns i els altres recorden a les imperants entre els taifes, que oblidant-se de l’enemic vertader magnificaren virtualment les seves diferències i iniciaren una sèrie de guerres intestines, el resultat de les quals fou el seu debilitament i l’implacable avanç de l’enemic...
Entra dintre de les possibilitats que quan uns i altres es posin d’acord, s’agermanin, llavors ja no quedi res pel que lluitar, res que estimar. Uns pocs ens podrem consolar amb aquell fatídicament genuí “jo ja ho deia”; poc consol és però en front del que podríem haver guanyat, o al menys, no haver perdut.
Però encara estem a temps, de cada vegada el sector dels caçadors (com el de pescadors) és més conscient de la necessitat de “racionalitzar” les seves pràctiques, ja no per assolir la seva sustentabilitat, sinó per a evitar la seva imminent extinció. Per altra banda, sembla que dintre dels gobaires i altres col·lectius ecologistes hi ha encara un bon substrat de sensatesa.
Fa temps que vaig endarrer d’organitzar una trobada de germanor entre els socis de la societat local de caçadors, i alguns gobaires interessats. D’aquesta, a part de l’experiència (segurament profitosa) en podrien sorgir convenis i projectes interessants. Tinc algunes idees però cal madurar-les, si algú té valoracions o propostes a fer, seran molt ben vingudes.
Una aferrada a tots,
Joan
En quant al tema del verí pens que no sempre els enverinaments provenen del col·lectiu de caçadors. Per ventura m'equivoc però aquest estiu hi ha hagut una pujada de la població de rata dagut segurament a les plujes de principis d'estiu. Aquest any s'han utilitzat moltíssims productes diferents anti rates i és un dels estius en els que més rates mortes, moribundes i/o entebenades he trobat al camp.
Podria ser que els depredadors i carronyaires s'enverinin amb aquestes rates?
Un any va coincidir la troballa de rates moribundes (molt fàcils de capturar per un rapinyaire) amb la troballa de dues òlibes malaltes i inmòbils en pocs dies a la mateixa zona.
Podria ser que els depredadors i carronyaires s'enverinin amb aquestes rates?
Un any va coincidir la troballa de rates moribundes (molt fàcils de capturar per un rapinyaire) amb la troballa de dues òlibes malaltes i inmòbils en pocs dies a la mateixa zona.
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"