Bones a tots.
Aquesta setmana he anat a Planícia en diverses ocasions i he conegut als que actualment hi fan feina allà i m'he fet les següents preguntes:
S'ha de comprar Planícia?
Si la compra el govern, es destinaran recursos humans i econòmics per a gestionar-la bé?
Quin organisme gestionarà la propietat? Espais de Natura Balear, El CIM, es crearà una fundación, ...?
És la forma més adequada de comprar una propietat per part del govern?
Es comptarà amb els habitants de Banyalbufar?
Perdonau però abans d'anar a Planícia tenía una idea clara, ara estic una mica confús...
Una aferrada
Sam
Compra de Planícia
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
-
jaume adrover
- Member
- Entrades: 308
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 3:57 pm
Bon dilema, si.
Si ha d'acabar com algunes de les finques públiques comprades a Artà en el seu dia (això si, a un preu econòmic), val més dedicar els recursos a finalitats més dignes. Eren finques en procés d'abandonament agrícola-ramader, ara estàn abandonades definitivament.
No vull dir res més.
Jaume
Si ha d'acabar com algunes de les finques públiques comprades a Artà en el seu dia (això si, a un preu econòmic), val més dedicar els recursos a finalitats més dignes. Eren finques en procés d'abandonament agrícola-ramader, ara estàn abandonades definitivament.
No vull dir res més.
Jaume
La vit-ta é la que trabaha, el cuerpo é un bulto.
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
No es pot parlar de pífia (al menys per ara)... la CMA ha exercit el seu dret, i la finca, com era d'esperar, es defensa. Hi ha molt en joc, a tots els nivells.
Tampoc hi ha culebrón. Aquest, si existeix, és a nivell mediàtic. La premsa ha jugat un paper clau, però es troba a faltar una major coordinació, un major rigor. Probablement la responsabilitat sigui de les fonts, que no es presten... Potser però, sigui millor així...
Sigui el que sigui, cagada, culebrón, comèdia, o simplement, un procés d'expropiació forçós; sembla que tindrà final feliç.
Terminis, els més optimistes parlen de mesos; d'altres, ho allarguen un poc més, fins a finals de legislatura. Ja veurem...
Una aferrada,
Joan
Tampoc hi ha culebrón. Aquest, si existeix, és a nivell mediàtic. La premsa ha jugat un paper clau, però es troba a faltar una major coordinació, un major rigor. Probablement la responsabilitat sigui de les fonts, que no es presten... Potser però, sigui millor així...
Sigui el que sigui, cagada, culebrón, comèdia, o simplement, un procés d'expropiació forçós; sembla que tindrà final feliç.
Terminis, els més optimistes parlen de mesos; d'altres, ho allarguen un poc més, fins a finals de legislatura. Ja veurem...
Una aferrada,
Joan
Ara mateix, aquest camí és privat, i no se'l reconeix cap servitud de pas ni quelcom per l'estil. Per tant, els propietaris, mal que ens pesi, que sigui una mesura contrària als interessos del poble, als interessos de la societat, una mesura impopular, i probablement incorrecta des del punt de vista estratègic; estan en tot el seu dret de mantenir-lo tancat. Per ara...
Ara bé, la finca annexa podria exigir el dret de pas. Un dret que si bé presumiblement no queda reconegut de forma escrita, és una evidència i un fort argument per l'administració quan al final prengui possessió de la finca. La inexistència de documents de renuncia al dret, deixa les portes obertes a l'esperança, a noves vies de negociació, o en el pitjor del casos, una agafadora des del punt de vista legal si la única alternativa al final és la via judicial.
Optimisme potser no, però esperança... Associacions, particulars, tècnics, polítics locals... No som pocs els que hem promogut ambdues iniciatives, i els que setmana rere setmana ens esforcem per a que ambdos somnis siguin una realitat per als banyalbufarins i tots els mallorquins. No sempre hem rebut el recolzament dels forans, i tampoc és la primera vegada que sentim crits de desesperança i retrets de persones que segueixen, passivament, el procés des de fora... Estan en tot el seu dret, no és una obligació per a ningú; però no ajuda, ni als que inverteixen activament el seu temps, ni als que creuen en ells i els fins que persegueixen.
Malgrat tot, jo si sóc optimista. La fe mou muntanyes diuen. La fe sola no ho sé, però fe i esforç, potser puguin moure la de Planícia, i a costar-la un poquet més als mallorquins.
Una abraçada a tots
Joan
Ara bé, la finca annexa podria exigir el dret de pas. Un dret que si bé presumiblement no queda reconegut de forma escrita, és una evidència i un fort argument per l'administració quan al final prengui possessió de la finca. La inexistència de documents de renuncia al dret, deixa les portes obertes a l'esperança, a noves vies de negociació, o en el pitjor del casos, una agafadora des del punt de vista legal si la única alternativa al final és la via judicial.
Optimisme potser no, però esperança... Associacions, particulars, tècnics, polítics locals... No som pocs els que hem promogut ambdues iniciatives, i els que setmana rere setmana ens esforcem per a que ambdos somnis siguin una realitat per als banyalbufarins i tots els mallorquins. No sempre hem rebut el recolzament dels forans, i tampoc és la primera vegada que sentim crits de desesperança i retrets de persones que segueixen, passivament, el procés des de fora... Estan en tot el seu dret, no és una obligació per a ningú; però no ajuda, ni als que inverteixen activament el seu temps, ni als que creuen en ells i els fins que persegueixen.
Malgrat tot, jo si sóc optimista. La fe mou muntanyes diuen. La fe sola no ho sé, però fe i esforç, potser puguin moure la de Planícia, i a costar-la un poquet més als mallorquins.
Una abraçada a tots
Joan