https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318
Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 684
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
La majoria d'ocells tenen durant la seva vida una estreta relació relació amb els arbres, no cal estendre's molt en aquesta evidència. De fet, es necessiten uns als altres, de la mateixa manera aquesta col·laboració s'estén a tot l'ecosistema del planeta, potser amb l'excepció, d'una espècie, la nostra. Qui som nascuts a Mallorca, en especial a pobles de la part forana o de la fora vila que resta de Palma, generalment hem viscut una experiència ben particular, no sempre harmoniosa, amb els ocells. Personalment, amb altres amics, esperàvem l'arribada dels rupits i tords per parar-los garbellets amb cucs de rossinyol i anar a fer el coll i estendre-hi els filats per agafar tords i qualque cega. A l'estiu, gàbies enganadores, filats, visc... tot valia alhora de caçar. Quin desastre! I amb tot, en molts de nosaltres aquesta febre caçadora es convertí en passió per l'observació, per el coneixement, la fotografia, la divulgació, la lluita per a la conservació...
https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318
https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318
Re: Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
.
Quines lectures i curiositats!
S'ha gaudit molt! Gràcies, Joan Vicenç
Es detall final des noms d'aucells també és com un tresor. S'au de "sa por de sa bufera" em recordà dubtes divertits. Des "Botaurus sp." en diuen coses a
https://lugarespiritual.blogspot.com/20 ... o.html?m=1 
O vídeos rebufant, clicant a
https://youtu.be/Ql5f5QFc2Is?t=39 
(en es temps 00m40s des vídeo)
https://youtu.be/TSn2wmfR9M0
Quins rebufs i singlotots! Uuuh!
https://youtu.be/4kP35_uRljQ
Escoltar-ho devia espantar, si estava oculta enmig des pantants i albuferes.
Popularment es mesclarien pronunciacions, explicacions, llegendes de més fenòmens?
Des bufar de bous o búfales d'aigua? O, que si deim de pressa "sa bufera" sona com "s'albufera"? Tot i que "albufera" vengués de s'àrab "al•buhayra" -llacuna- hi havia qui la nomia bufera.
Bones curiositats i arts
Quines lectures i curiositats!
S'ha gaudit molt! Gràcies, Joan Vicenç
Es detall final des noms d'aucells també és com un tresor. S'au de "sa por de sa bufera" em recordà dubtes divertits. Des "Botaurus sp." en diuen coses a
https://lugarespiritual.blogspot.com/20 ... o.html?m=1 
O vídeos rebufant, clicant a
https://youtu.be/Ql5f5QFc2Is?t=39 
(en es temps 00m40s des vídeo)
https://youtu.be/TSn2wmfR9M0 Quins rebufs i singlotots! Uuuh!
https://youtu.be/4kP35_uRljQ Escoltar-ho devia espantar, si estava oculta enmig des pantants i albuferes.
Popularment es mesclarien pronunciacions, explicacions, llegendes de més fenòmens?
Des bufar de bous o búfales d'aigua? O, que si deim de pressa "sa bufera" sona com "s'albufera"? Tot i que "albufera" vengués de s'àrab "al•buhayra" -llacuna- hi havia qui la nomia bufera.
Bones curiositats i arts
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. gen. 20, 2025 10:44 pm, en total s’ha editat 4 vegades.
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 684
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Re: Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
Gràcies, molt interessants les teves observacions. Salut!
Re: Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
Per si inspira, n'escric aquí una versió de ficció futurista,
per a passar gust:
S̴͇͆̇̈̀̈̉̄͐̃̒̏̽̿̕̕Ḁ̶̷̢̢̢̪͈͎̙̖̭̻̩̼̥̯̥̺̘͍͚͔̯̰͉̼̤̪̙̯̭̺̹̳̜̩̱̙̤̱̭̘̾̒̓͆̅̽̀̅̐̉̀́̒̈́̅̓̀̄̏̽̉̓͒̽̋̔͊̈́̎̒͘̚͜͜͟͜͡ P̷̢̛̱̼̣̲̼̜͉̜̞͍̻͚̝͈͔̜̻͓̮̩͇̮̣̹̝̟̾̑͐̾̀̋̾̏́̏̓̓̌̔͒͛͜͝͡Ơ̴̧̳̙̪̹̺̪̜̞̹̙͖̘̲̩̖̟̯͇̈́͐̀̐̀́̋̂͂͋͂͠͝R̸̡̫̪̙̻̝̹͕̮̘̠̭̩͖͔̠̥̱͈̖͖̼̙̺̈̊̎͑̎̌͒̉̈͒̒̆̏̓̀͆̊̈́̉̃̒͗̽̐́͗̉͘͝͝ ̴̨̝̻̩͕̘̒̋̐̓͆͋̀̑̾͗͂͛͂̍̇̃͗̒͋ D̵̨̨̰͈̝̦̰͙̥̱̮̰̝̱̭̱̮̲͕͓͇̆̈́̈͛̋̀̽͑͒̽͌͋͑̓̔̐̄̒̇͌͛̕̚̕̕͠͡͝͡͡ͅE̵̳͎̮͖̗͍̹̦̣̙̺̝͐ S̵̢̬̣̠̗̙̖̳̻̉̋͆̓̈́͋̒̈́̓̎͛̌̃̆̕̚Ą̵̧̛̩̜̰̠̣̹̯̳̳̼͈̻̀̇̓̈́̓̋̐̿͒̂̽̏͋̾͊̿̂̂̆͗͋͊̕͘͟͠ B̷̢̛̛͚̪͇͓̠͙̣̼̞͎̏̾̔̾̅́̍͂̀̄̿͌̿̍̊̿̈́̆̿̀̚͘̚̚͜͟͠͝ͅƯ̸̡̰̝̱̺̤̝̩͙͉͙͔̟̜̟̲̣͔̘͍̝̠̦̟̼̏̔̇͂̀̉̈́̂̓͑͊̂̔̆͊̉̄͑̐̚̕̕͘͜͜͝͠ͅF̷̧̘̝̪̤̟̟̽̅̊͆̓̎͒͑̂̒̏̾̋͡E̸̫̳͔̣͇̦͍̩̳̼̤̲̫̒̓̿͛͊͌͌͌̎̒̔̐̚̚͜͝͝R̶̡̢͉̘͔͓͔̫̯̥̻͔͇̜̣̜̘̳͛̀̈́̄͊́͂̃̅̅̇́Ą̷̵̡̙̲̹̬͇͈͙̠̥̼͔̩̦̬̝̳̝͙͇̰̫̥̞̥̝͉̏̃̉̕͜ 2̶̧͍͉̤͙̮̣̲͈͔̻̬̰͓͛̔͗͗͒̍̾͌̃͠ͅ0̷̛̛̙͚͉̻̖̖͔̙͎̆͑̂͊͛̀̔̏̓̂̊̍̏͗͑̚̚͝3̵̢͙̳̝̳͎̣͎̫͈́̇̔̍̃0̴̨̦̹͖̝̬͈͍̇͆̈́̍͛̃̐̔̈́͂͊͌̈́͂̃͆̓̃̐͝
Sa por de sa Bufera 2030
Es febrer de l'any 30, ses aigos i cels de s'albufera enjoveneixen de fauna, peixos i aus, són un llit de serenor i pau sense moscards. Esquivant noticiers, hi hiverna un estranger ric, de malnom Mr. Don Al Trempó.
Avui, sa gelera està gairebé tan buida com ca seva. Es personal de servei ha fuit... no han cobrat!
És un pescador més supersticiós que valent, però es calendari marca Lluna plena, i temptarà sa sort intentant capturar una anguila fresca. Inspirat per un senalló de pesca d'espart vell i ressec, que ha "trobat" i "agafat" d'un escar i llaüt de fusta castigats. D'un mallorquí confiat, o escanyat, es tords li volen baixos, i no hi arregla es pestell rovellat que balla amb ses portes. Ai, ai...
Don Al considera que ha de viure privilegiat, s'anima colcant un cotxo totterreny armat amb so senalló tradicional. Un cibertruc amb robotaxi, rebut d'obsequi, una cortesia típica entre gent excepcional -com ell, barrina... i que, un bon cotxàs es mena com sa calefació!
A tota castanya!
As seu pas, veu com s'inclina sa gent amb sa boca oberta! No, que el badallen per cansívol i miren avall empegueïts, dissimulant un "Uf!".
Tot fa conjunt amb so seu magnetisme animal, i es rellotge de polsera antic, de platí i esfera luminescent.
Herències de gran casa de tolerància!
Pasturant, cala una benzinera atrotinada tancada de capvespre, no hi ha clients! Antigament, tendria èxit es seu minisúper i boutique de gàdgets, juguetes de platja i souvenirs. O, per a netejar es cotxo, passar s'estona amb patatilles, aparcar defora i...
nyam-nyam!
Però ara, sa rebotiga de sa gasolinera està plena de productes desfasats. Bateries de liti caducades, mapes de carretera, capells mexicans amb calimotxo de sangria i ventilador solar.
Quines modes rares!
Actualment, es motors terrestes, marins i d'avions són elèctrics, no cremen olis ni benzina. No n'hi ha ni de combustió pirata.
A la fi!
Uns coets sí que avancen cremant combustible, ses majors naus espacials, però van a hidrogen, que torna aigua neta de nigul. S'enlairen des volcà Chimborazo, durant equinoccis, si no destorben sa recollida regional d'aigües termals, de boira i neu.
Quina delícia!
Es dies de cada dia, es volcà endormiscat és com qualsevol des centenars de megacanons geotèrmics, mareomotrius o solars que hi ha al món. Però capaç, un gran raïl electromagnètic muntanya amunt. No, com sa típica centrifugadora de càpsules espacials, normaleta, a peu pla.
Un megacanonàs!
Habitualment, cada canó dispara una càpsula o dues per minutet, fins a s'estratosfera. Adalt, dispersa aeroplàncton artificial, i es desfà, o cau buida, que es reutilitza. Cadascuna aboca al cel trilions de nanobastons i nanoflocs, de microarquitectura i escultura. Imitant diatomees, però recobertes de surfactants repel·lents i reflectants de calor. De sofre, o, no tantes, de carbonat de calci... i amb alúmina alfa, rútil titani, o nanodiamants sintètics (https://doi.org/10.1038/s41586-024-07339-7). En part, de carboni de cendres d'escombraries, fems i residus d'animals morts, o humans.
Que no s'escalfi tant es planeta! Estam cansats de calor i baf!
Tira-tira, poca broma!
A s'illa, es vehicles s'ajunten en guagües, sobretot es des Consell. Vegeu-ne d'antics, clicant a
https://youtu.be/UJZIyzUyfNA 
Se menaven mig sols, vegeu:
https://youtu.be/ZwzKn6XRH70 
Qui matina massa, dorm en es llit viatger automàtic, fins arribar a sa feina o s'escola. Vegeu un prototip antic:
https://youtu.be/2pgufgtBdaI 🛏
I ui, per a ses vacances hi ha llits sofisticats! Un, navega com un submarí transparent, i un altre vola com un dron!
Que diví colcar un llit volador! Per damunt de niguls! De nit, llueixen ets estels!
I a la mar, hi ha peixos!
Més, des que hi plantam columnes gegants, un substrat biomimètic, amb nucli de ceràmica a forn solar, d'escòries i residus. Tantes, que hem acabat amb ses muntanyes dets abocadors de fems, i ja no hi ha lixiviats, uau.
Tres o quatre línies de tenasses i farallons que s'estenen al llarg de sa costa més moguda. Fileres en ziga-zaga, com un taulell d'escacs, separades amb encert, segons s'orientació submarina i sa fondària. Es fluxos, rebots i remolins entremig frenen ses ones majors i s'erosió litoral, o deixen passar corrents i embarcacions a velocitat bona.
Es peixets i crancs aprofiten es foradins a resguard, i ses crostes d'algues, coralls, musclos, cuquets, esponges... 
Un nou hàbitat ric, uau!
Agradable per a capficos! Es farallons, a sobre i dedins, tenen balmes eixutes, un jaç on decansar a cobert. Unes fan ombra en s'estiu, i altres assolejades aturen s'oratge d'hivern.
A terra, quan va bé, es circula amb roda de via de ferro. Enfonyats per túnels de totxo de fong, fent llindar amb so cultiu de bolets, formatge vegetal madurant, tempeh, natto de llegums o cereals. S'hi fa cervesa, ferments per a mils de menjars, microalgues, cloïsses, crancs, gambes i peixets!
Hem aprofitat bé aquest buid de ses antigues avingudes i carreteres. Les recobrírem de rutes i zones verdes, una xerxa de connexió de vida silvestre, entre espais naturals, camps, foravila, boscs, cims, sa costa i ses albuferes. Vegeu tres etapes:
https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/ ... 25892.webp
https://uh.gsstatic.es/sfAttachPlugin/g ... 500/crop/1
https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/ ... ult_0.webp
(imatges de projectes a Ciutat, sense relació)
Quin goig d'animalons corrent i jugant sense pors ni atropellaments!
CC0 https://pxhere.com/es/photo/935153
Don Al s'atura en es sortidors de sa benzinera, i hi desconnecta una màquina expenedora de menjar, begudes, mocadors, tovalloletes... Ella, tal com ets admiradors, s'inclina empesa pes cibertruc vibrant i, amb una pedrota, també manté sa boca oberta! Li "regala" paquets de serradís amb cucs coreans de pesca, un grapat de begudes energètiques i menudeses.
Anit, intentarà pescar amb sos coreans, sense petards encerats que són submergibles, però indiscrets. "Agafats" des quatres de juliols, sempre en duu de sobra a bord. A més, per ara només ha tirat petards des de sa finestra des vehicle, d'arruixa-pors, i per a agilitzar coes i semàfors!
Mr. Trempons, aplica uns trucs més, copiats de s'antiga Companyia Internacional Ambiciosa, sa CIA, que tenia molts professionals i‿responsables en labors de camp.
Força es portal des banys amb una nova vibració, i espavila es coreans de cap en es vàter!
Au venga, a rentar-se sa carona estirant sa cadena des vàter!
Enllestit, s'asseu a les fosques i fa uns glops de beguda energètica, mig a les cegues, mira i remira què hi ha per dedins es senalló de pesca.
Tria un pot amb pa i formatge ratllats, ho reblaneix amb un roiet de beguda energètica, i hi estotja es coreans rebetjats.
Quina vitalitat cuquera fa un bany!
Adaptat a sa foscor, comença un pipí mentre s'endinya tota sa beguda energètica, glub-glub!
Despistat, no ha mirat gaire s'ha confós!
"Ahhhh!"
Que amargs es cucs ballant! Don Al rebenta d'ois! Treu bava de cuc per es nas, vòmit, i es compixa mesclant líquids, acaba de negre per darrera.
Quin memeu!
En recuperar s'alè, per si un cas, fa neteja a fons. "Elimina" ses proves de sa malifeta. Hi llança es calçons blancs bruts i tovalloletes higièniques de sa paperera que ha reutilitzat, o "reciclat".
De sempre, és s'ecologista del món mundial! -ell pensa.
I en un altre pensament curt com una cua de conill, hi "recicla" sa llauna, ets envoltoris, plàstics amb serradís pudent de cucs.
Au idò, fins mai! -talment, imaginau...
🌪
Un remolí gros s'ho traga tot, fa rotot, i tot seguit gemega greu!
Es nivell va amunt i avall, fa onotes!
Uui, uuuiiii! Puja i no baixa!
No millora empenyent-hi amb un èmbol de tovalloletes brutes aferrades a sa paperera. Pica tant sa palanca, que es vàter no atura de rajar! Sa sopa merdosa brolla constant! A sobre, s'activació de sa cisterna va conjunta amb la resta d'excusats i urinaris. És una gran font ufana!
"Oh my God!"
S'embós profund torna a pujar s'aigua bruta cap a un o altre tub veïnat. Sa velocitat ascendent supera ses corbes des sifons antiretorn, va abans cap es que s'han deixat rectes o es des desguassos eixuts, i amb sa tapa treta. Es disseny i manteniment són tan antics i descuidats que s'embolic s'encomana en cadena.
Brummm! Es paviment vibra en una ona arrítmica i diversa, ressona!
Una escola mallorquina Fràguel
practicant amb ximbombes i xeremies!
Un orgue subterrani desafinat, i pets de catxalot!
Bruuum, bruum!
Ull amb sos pets de catxalot! -recorda espantat, "curtcircuitant" en un flaix cap a:
https://youtu.be/V6CLumsir34?t=110
(la tira de subtítols diferents, en es menú des vídeo)
Es revolucionen ses aigos brutes afluents i efluents influents, amb objectes surant de banys femenins, llunyans, o bé d'aquí de gènere incert, mixt, unisex?
Sonen singlots pets embornals, aubellons, piques des traster i sa bugaderia!
Llims i sopes variades agafen inèrcia! Apareixen guèisers i tornados tutifruti!
Bidons tomben, rodolen, i ses columnes de caixes i ses estanteries! Mig magatzem trabuca, s'espenya o flota!
Ooooh! Quin desgavell! És can Bum!
No sona alarma de codi marró, però Don Al intenta fogir de pressa d'una hèlice turbulenta. Xucla tormells com una pota de calamar gegant!
Se'n desfà i fuig, però per si un cas, obri lent sa porta des banys as passadís. Estira un pam d'espuma de sopa de detergents, treu es cap a poc a poc... i el refrega una fragància coenta que alça es vol! Un calabruix de vidrets de botella de vinagre desbotifarrada, esquerdissada per sosa càustica!
Fiu-fliu!
És l'infern cremant!
A la de tres, i sense respirar, surt as passadís i es baralla amb ses fregones. Però si van de bon rollo?
Idò venga! L'estiren a ballar amb sos barrals de greix, es rollos de paper d'eixugar mans desenrotllant-se a la valenta, encerclant sacs de serradís flotant.
Quin maremàgnum!
Sa coreografia popular fa comparsa, un caragol gegant. Sa figura representa una gran bèstia onejant sa llengua, una hèlix corrossiva que berena sa paret de cartó pedra, hi fa butró! Transpassa a una altre banda, amagada i incerta, pes fons, Don Al hi nota una aparició, un fantasma de bellumes elèctriques!
S'ésser misteriós el saluda des d'un portal de dimensió desconeguda, un forat negre o de cuc,
del més enllà!
És un robotmoixet d'un món exterior... un robotastronauta estranger, "àlien", xinès!?
Quina anada d'olla!
Es record oriental allita, covat entre borrissols d'oli de motor dedins una senalla. Envoltat d'un niaró de recipients girant, vessant dissolvents, pintures, decapants i centenars de bateries de liti capolades bussejant. Una rosca densa i líquida, espurnejant sals escalfades, cruia botelletes d'àcid per a bateria de plom!
"S'ambient rebenta ballant, quin vespre!"
Amb un pas fals de dansa de cigne emblanquinat, Don Al aconsegueix virar, esquivar es butró, escapar des caragol de ball, i fot es camp.
Quin respir gros a defora, uf!
Sa pell li torna estirada, jove i polida, de bebè! Li couen ses celles i ses pipelles. S'està tornant blanc, o albí?
S'esquita sa picor com un ca, amb moviments de twist amb sos genolls rectes sense arrues. Avança de cul, arrossegant un peu...
fa moonwalk?
Reencarna Michael Jackson ballant sa Lluna!
Uuuuh, sa nit crema!
Una fregona l'encalça, vol seguir es ritme, però queda entravessada en es portal des banys. S'oneta de sucs la supera, i una ona major lateral, aprofitant es butró guaitant i foradant ses barreres des basar.
A s'exterior, ja ve sa rissaga de ball. Un tsunami de bimbolles colorides a ses rodes des cibertruc! Don Al, com pot, puja as cotxo es dos peus correntsos, i arranca. No se creu veure com fa un gran baticul sa màquina expenedora, capicula!
Impacta a sa closca de sa base amb clovella rovellada repintada des sortidor de gasolina.
Cruia i aigobarreja combustible!
Au, a córrer!
Adaptatd'IA generativa, Craiyon V4 https://www.craiyon.com
En poques hores s'hi conjugarà una massa viscosa verda calenta descomunal amb bimbolles gegants i major resplendor que es pleniluni. Es megablandiblub adherent anirà reptant tira-tira quilòmetres per branques de pluvials i clavegueres d'aigos brutes mixtes. Surant amunt i avall, realimentant-se engolint bateries de vehicles, s'enllumenat, i es traga sa xurreria de fira!
"Ai, amb lo bons que feia es xurros! Com aguantarem ses guàrdies?" pensen, es qui fan feina de nit.
Sa depuradora de sa badia quedarà contaminada amb sa pasta bollint solidificada. Durant anys, de banys i cuines de cases baixes sorgirà com petroli i gas inflamables gratis.
No tot ha de ser dolent!
En uns mesos de dinamita rebentant monstres de pastís de claveguera, es veïnats evacuats no voldran tornar de Formentor. Almanco fins acabar sa temporada, eh!
Serà fenomenal!
Per a acontentar i evitar pagar tropecents milions, sa benzinera els avança gratis s'estada a Formentor!
Gaudeixen de serveis de luxe!
Centenars de màquines i androides de transport, cura, neteja i esbarjo. O es robots cuiners des bufet,
tan moderns que fan ets ulls grossos quan n'ompls sa carmanyola!
Vegeu un vídeo des robots animadors d'hotel, antics i pareguts,
clicant a
https://youtu.be/fn3KWM1kuAw 
Tenen petits detalls! Massatges a sis braços i milers de tentacles antiestrès. Et preparen dutxa, tovalloles i trispol de marbre calents entre ullastres i llentiscles arran de piscina natural a la mar!
Com si no fos gaire cosa, hi tries una casta de peix, te la pesquen, cuinen i serveixen! Lentament, en parrillada sense fum de pedres i calor solar acumulada. As toc d'herbes aromàtiques i fruites locals.
Quin plaers i bon gust, refinat i sibarita!
Mliu92 https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rtruck.jpg CC BY SA
Un avantpassat des cibertruc
Mr. Don Al condueix victoriós amb sos cucs de botí. Amb diligència, es robotaxi anota que pren es comandament a un Michael Jackson albí vestint-se de pescador. Es coreans es retorcen com uns ballarins gats botant marjades -que no existeixen, apunta es GPS.
Es fars, commocionats, ni li pampalluguen. En un darrera inspiració, piula que sa llum de Lluna l'ha frenat a bon port. Tan bé, que ni ho sap, amb ses dues rodes centrifugant es fang des destí a s'estany.
Sense robotaxi lúcid, i amb s'olor des socarrims que aspira, Don Al tampoc copsa que es dos perden bona part des contacte. I es seny des mòbil no l'il·lumina prou com per a valorar es danys col·laterals de s'allunatge.
Es vaivé de sa càrrega en es maleter li ha esqueixat es frontal, sa llinterna per a mans lliures, des forts, per a pesca, submergible. El tanca, però perd una pila de botó... tanmateix, descarregada i sulfatava!
Don Al està frustrat! Amb coïssor i gana, té mosseguera!
Abans de pescar, guarda a recer es rellotge luminescent antic, massa urbà. No impermeable, i ell no endevina que s'ha rovellat des sucs salins des caragol de ball, aturat perpètuament?
Primer, gaudirà des moment amb estil, arcaic...
amb filosofia des capó.
Reflexiona damunt des cotxo calent, com un sentinel·la estelar, ajagut. Divisant estels i planetes, a contrallum de ple de Lluna. Tant és, reconeix es mateixos sempre, cap. Fa temps que perdé es nord, i ni el sabria enfilar.
Angustiat, en es mòbil engega un codi fent tam-tam. Li parla es precursor primigeni,
en Zoroastre!
Amb so gran guia, en Trempons se creix filosofant esglaonadament, estossinant a ritme espiral damunt des cibertruc. Transcendeix tal com sa monea de sa peli de s'Odissea de 2001!
Adaptat de CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/natur ... t-3765594/ i film "2001: A Space Odyssey" (1968) Per a propòsit didàctic altruista. De distribuidora o estudis on s'ha produït.
VÍDEO, clicant: https://youtu.be/1Q_VQM2IFGk 
Cansat de copejar es cotxo a fons, es fa càrrec de que s'ha tornat un ésser superior.
S'odissea de filosofia ha resolt sa frustració a gust!
Es cos encara li cou, està irritat de cremor. Agafa una altra beguda energètica, enllumenat de paisatge, llunàtic, fent tentines i paupant.
No es fixa en es bruf que ha fet sa llauna, foradada xocant, ni en es cucs arruixats des pot tombat mal tancat. L'enceta apegalosa, sense entendre que està mig buida. No es sorprèn remugant i filant, que realment és com diuen:
"A sa Lluna tot pesa menys."
Tampoc encerta apreciant cap regust amarg, des mals records adherits de coreans aplanats.
"I que boooo i béee ha anat es glop, massa curt."
Mr. Trempós, es disposa decidit a pescar ses millors anguiles que s'albufera li pugui oferir. Davalla des capó sentint-se un homo nuu natural, primitiu, amb e̶t̶s̶-o̶u̶s̶ ̶a̶r̶r̶i̶b̶a̶n̶t̶ sos peus enterra. Abrigat per tecnologia competent d'arrel ancestral. S'apropa a un fenomen que a sa humanitat, limitada, li semblaria salvatge -o verge?
Se remena excitat com sa colla de cucs, flota al·lucinant, ingràvid i feliç. Avança a rots, espantant capellans d'anèl·lids abatuts.
Es coreans supervivents han encertat es bingo sortejat en es laberint de forats d'entre fibres de senalló. S'aboquen as buid cridant Dianaaa!
Sa primera generació silvestre a sa bufera,
Bingo! Iiupii!
Es llum des mòbil difumina sa foscor entre es canyís. Don Al personifica un astròleg pioner. Explora i enfoca a s'espai de matèria fosca, sa llum oculta d'estels llampant aigua de Bufera -en realitat, llamps de tempesta que venia, i no capta.
Trona, i no gaire enfora!
El que Mr. Trempó endemés ignora, és que comparteix escenari amb na Pau! De mitja ascendència de bou d'aigo, i millor personalitat que certs humans.
Na Pau no és una búfala qualsevol, ha nascut a s'albufera, i té es costum peculiar de visitar sa seva antiga i estimada Bufera quan sa nostàlgia l'envaeix, com una adolescent escapant-se a una festa.
Adaptat de Ebang D Handy girl
Biodinàmic va bé! Vehicle Amfibi de Bufera (V.A.B.)
VÍDEO clicant: https://youtu.be/QpQwbdEafYQ?t=182 
Però, vet aquí que aquesta nit el cel ha decidit crear es seu propi xou. Uns nigulots es congreguen com espectadors en un teatre tapant s'espectacle lunar. Es llamps llunyans comencen una funció estroboscòpica, i na Pau, que mai ha sigut fan de ses discoteques, galopa d'un costat a un altre mugint s'instant abans d'ensumar es tro, com assajant una òpera búfala a ritme de llamp.
Don Al, escolta es clamor despistat, concentrat en sa pesca, no engana ses anguiles amb so llum des mòbil i s'únic tros de cuc que ha quedat escabetxat.
Sa seva imaginació, tan desbaratada i veloç com peus travelant, mescla ous amb caragols. Suma ressó de trons i bramuls de na Pau, i els transforma en ardors de suor freda aclaparat d'udols espectrals!
"My God! Mal spirit! No calor! Jesús Sant Antoni!" crida, amb tal encegament, que es xisclo rebotarà en es més bondadosos sants del Cel i tot.
En un acte digne de ses olimpíades de trempar pànic, travessa es canyissars en remull. Des calfred de s'aigo gelada a s'engonal, s'imaginaria una anguila elèctrica, perquè d'un bot espetega a sa síquia fonda com si fos un matalàs, amb molta "ploma". Envia es senalló amb ses claus, i es llum des telèfon, a un capfico i vol sense retorn.
En aquestes que na Pau, aliena as caos que ha engegat, arriba as porxo de s'antiga casa refugi a sa Bufera. Copeja sa porta amb sa peülla, com es tocs de timbre després d'oblidar ses claus, amb elegància de dama distingida.
"Qui hi ha?", pregunta des de dins en Nito.
Ell sí té necessitat, va just com sa pell del nas, temorós de qui retruca de vesprada.
Es silenci és tan profund que es grills aturen s'alenar.
Llavors des segon toc sense resposta, en Nito guaita per sa finestra, com qui espera rebre un mala ànima. En canvi, clissa sa seva bona Pau amb cara de "Em deixes passar, o què?".
Amb s'alegria de qui troba un tresor en es jardí, en Nito exclama "Uro! Na Pau!".
Aplegant-la gentil de ses banyes, la condueix a sa païssa. Li serveix un festí digne d'una reina.
"Guapa, que no és mel? Ui, et veig com inflada. Pentura un dia soparé pa eixut amb llet?".
Plegant, ensonyat, s'allita, somiarà llet quallada fermentada o formatget fresc. Deixa na Pau feliç mastegant i remenant sa coa, eixerida com un gínjol.
Don Al des trempós, xop i tremolós enfila es llums de sa plaça des poble. Per es carrerons i cases on passa lleva sa son de ses orelles. Escampa històries enginyant sa cortesia i escalfors des millors esperits i des seus beures. Els adverteix des perill de s'esperit des mal per es voltants de sa Bufera. Glorifica es bé des foc purificador per a sa neteja final de sa brutor que fa amagatall i negror.
Quin bèstia de piròman! -xiuxiuegen ets amfitrions.
Uns relats, inflats com un globus aerostàtic, que l'endemà mateix converteixen na pacífica Pau en una llegenda local.
Així és com qui viuria a la Lluna (o Mart) transforma una ximple búfala d'aigo nostàlgica en es fantasma de terror improbable de sa història de sa Bufera.
Com diuen en es poble: "Si vols saber si és vera, demana per ca na Pau. Però a sullà, no et sorprenguis si et respon un bou! "
Imatge CC BY https://get.pxhere.com/photo/forest-fen ... 169886.jpg
Sa moguda major continuà!
Durant setmanes, a sa mancomunitat hi hagué un problema bestial, de seguretat i ambiental. Aprop de sa Bufera hi pasturava sa massa gegant verda!
Que fa por si t'enganxa!
Es totterreny havia quedat com abandonat, fondo as fang, camuflat entre es canyissars. En remull, s'aigua salobre fe pont, escalfà ses bateries. De sa moqueta i tapisseria hi sortia oloreta de restes de beguda dolça, cucs, pa i formatge ratllat calentons, i s'esmunyí entre es canyís, fins es niu d'uns ratolinius. Els despertà afamegats, hiperactius raspant, feren gros un foradiu d'una junta des vehicle.
Dia rere nit, hi penetrà es degotís de sa roada, s'esprai dets esquitxos salobres i serena condensada. De sa caloreta que hi feia, hi entraren bavoses, caragolets i bitxos, i es seus excrements s'afegiren a ses bosses d'arrues de sa moqueta, junt as lixiviats de sa pila de botó sulfatada perduda, i restes de fibres des senalló d'espart copejat.
Es sucs estranys de detritus es convertiren en un brou calentó, sa microvida hi fermentava cervesa vitalment. Prop des petards de pescar d'estranquis, caiguts, engrunats i escatats de cera, botant marjades. Bimbolles iridescents envoltades d'un tel florit, una membrana colorida que s'inflava com un bolet calent gegant respirant.
Arriba un dia en que tanta calor encén es petards! No exploten, però axí mateix reparteixen guspires com un coet borratxo. Incendien racons de moqueta, i pren una butaca des cotxo!
Es rellotge de polsera luminescent resguardat, torra as forn ses busques, treu vapors com una olla a pressió!
Una alarma de calor s'activa, reinicia sa IA d'emergència, veu uns llums amb ses càmeres interiors. Hi creu percebre...
espurnes incandescents, com apocalíptiques, de míssil de pólvora! O ses bateries que fan pont, encalenteixen aigo salobre! I floridures colorides, microfauna iridescent, membranes com bolets. Iguals ats ous des film més conegut d'un àlien extraterrestre!
Singloten sang!? Ets analitzadors d'alè des volant des conductor capten vapors o flaires rarots, d'alcohol i com de marihuana!?
Don Al, en rebre de regal es cibertruc, per a privacitat, havia cobert una de ses càmeres interiors.
De casualitat això ajuda, però confon a sa IA. Ella computava a tota hora es puntets des sensor fotogràfic activats. Per si una
radiació rarota travessés es tap de xiclet de menta. Tal com antigament, es telèfons intel·ligents amb càmera i sa GammaPix app.
Sa IA descobreix s'onota de radioactivitat, però no sap que són vapors de ses busques de rellotge de polsera, pintades amb sals de fósfor luminescent potenciat per Radi-226, radioactiu.
Estima que tot s'entorn està moooolt radioactiu! I, embolica que va fort, dedueix que ha sobreviscut a un atac d'uns narcotraficants latinos, uns "aliens"! I molt porcs, de brutoretes biològiques foranes! Rastafaris? Amb un míssil de bomba bruta nuclear,🌬 a vorera de mar, inundant terra endins!
Un tsunami àlien radiactiu!
Com és lògic, sa IA engega s'assistent, amb bons contactes, i crida a tooots ets equips d'emergència a la vegada! A policia, bombers, forestals, d'alerta química, radiològica, biològica, d'explosius, estupefaents, de duanes, diplomàtics...
🕵
No podran apagar gaire des vehicle, ni des dubtes des motiu. Hi graten es rellotge de polsera de platí, amb ses busques recaragolades.
Analitzen a fons, inspirats per es registres informàtics i des sensors de fum i imatge a bord. Però ep, no vol dir que creguin gaire on diu que hi ha hagut un atac d'extraterrestres que semblen porcs?
"Serà un error d'IA, i de traducció."
Sospiten rar, en identificar analitzant restes, vòmits de cafeïna, taurina o cucs, i pólvora, d'explosius o munició, i marihuana!?
Inicialment, no es sabrà diferenciar si hi hagut carbó de cànem, o bé de cànnabis, sa marihuana. Però, entre canyissos socorrats devora des cotxo, compareix es senalló de fibres d'espart de cànem emergint, ehem!
Igualet, igualet, as senalló robat de s'escar des llaüt mallorquí durant sa darrera Lluna plena! Ehem, ehem!
Imatge: J. Carles Tormo i Copete https://atzenetamemoriagrafica.blogspot.com/2013 CC BY SA
Senallons, senalles o cabassos d'espart.
Després de ses recerques, sa unanimitat de ses forces i serveis, decidiran enviar i publicar ses factures, amb extres. Hores de vídeos mediocres filmats per es robottaxi, remarcant un curt amb s'excursió accidentada de Mr. Trempons a sa benzinera, i un altre a s'escar on es robà es senalló.
Ets advocats de sa petroliera estan encantats amb so descobriment! Don Al Trempós haurà de pagar una bona part des danys!
De postres, es publicaran imatges aclarint que, com a molt, es possibles sospitosos d'esperit des mal a sa Bufera, són uns sabotejadors famosos enredant ses claus. Vegeu col·legues seus clicant a:
https://assets.amuniversal.com/317efdd0 ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
Com per art de màgia, s'amplien ses estades a Formentor des veïnats afectats, i es luxes! Accés lliure de recolçament emocional, ses visites d'amics, i altres amics d'amics seus, acampant en es jardins i platja! Cada dia s'hi esplaia i berena des bufet mig poble, foravila, i d'altres pobles!
És una comuna terapèutica!
Per exemple, hem inventat un nou joc. De nit, triam vins refinats de sa bodega, i es robots l'amaguen amb so tap encerat, enfonsat a la mar. Es dematí, seguim es seu mapa, i feim capficos cercant-ne ses caixes, tal com rastrejar un tresor. Agrada tant, que ve a jugar gent de Ciutadella i d'Andratx, si no destorben uns de Maó o Calvià -diuen.
O, per a qui no neda, organitzam una variant des joc, dedins secrets terra amunt. Ocultam sacs plens de menjars, brous, sucs i conserves diverses, guilletes, torrons, formatges... Del millor!
Si avui no hem trobat o costa visitar un secret, idò no passa res, en demanam més, per a noves jugades! Ho aprofitarem un altre any, si es vi és bo!
Amb unes poques tandes de dues setmanes, es servents electrònics n'han dibuixat mapes de centenars que ja han deixat! 🗺
Es drons seguiran mesos i mesos amagant infinitat de menjar i beure exquisit, per badies, racons de camps, cims, grutes, balmes...
Per a anys de bacanals terapèutiques! Brindis gràcies a Don Al Trempons!
Adaptat d'una imatge antiquíssima, de devers un segle.
Roba tècnica inuit. Anorac impermeable transpirable, de sistema digestiu de foca, morsa, lleó marí o cetaci. Útil per a pescar, remar en caiac i esquimotatge.
Mirant enrere, es veu com el món ha canviat bastant...
No han intervingut massa ses flotes inuits armades amb so canó electromagnètic de bolles congelades. Atentes, miraven de lluny s'incendi des cibertruc. Estaven a punt per a disparar!
"Llarga vida als Pobles Esquimals!" corejaven des d'alta mar, en xava perfecte. 🗣
Sa badia està relativament tranquil·la des de fa uns anys. Més, des que es drons submarins i es quadricòpters des vigilants de sa posidònia immobilitzaren àncores de bucs.
Amb pilotes i xurros autoinflables els embossaren i confinaren es forats de sortida de gasos, betums, aigües brutes...
A desenes de megaiots i megacreuers, dos portaavions, cinc petroliers... i des grans!
🛳
Després, ses naus no decomissades escamparen sa boira. No són tan descuidades com abans, o ni han tornat.
Sa flota esquimal cuida bastant la mar. Respecten es costum "nou" de no menjar vell marí.
I animen, més d'ençà que ells guanyaren sa gran guerra internacional de 2027.
Conqueriren fàcil el món amb arts diversos d'amor lliure. O, apagant incendis a la tremenda, amb bolles de gel ultrafred encapsulades d'aerogel d'ocre enfornat. I ses ancianes sàvies, cooperant amb intuïcions misterioses observant aurores boreals i australs. Destriaren bé, pronosticaren amb encert s'impacte des Sol.
A partir des 28/12/2026, durant setmanes, unes mega tempestes i erupcions solars ens provocaren sa caiguda mundial de s'electrònica i telecomunicacions! Com a mínim triplicà es rècords d'esdeveniments Miyake, moltes vegades majors que sa famosa fulguració Carrington.
Es cotxos, telèfons i ordinadors se cremaven, i es satèl·lits queien, i s'acabaren es bancs de criptomonedes i criptodivises, internet o ràdios.
En es principi, pareixia que ses IAs s'apagaren, o que unes blindades estaven boges! Amb un fotimer d'enganys robaren camions, trens, vaixells, míssils, drons, avions i no se sap què més... amb ses bombes i explosius del món! No explotaren, ningú sap com... Conten, que anaren a parar a llacs profunds, lluny a s'oceà, o per devers pols terrestres.
Es Sol ens pegà fort! Afectà en res, un graaan trasbals!
En un dia tocaven terra tants llamps com en dècades. Ses ciutats s'ompliren de marabuntes de rates urbanes com grèmlins, roegaven cables i tubs, radiadors, transformadors, sistemes refrigerants... S'hi sumaren migracions de lèmmings kamikazes, directes a tapar conductes de ventilació, tubs, clavegueres...
No hi havia electricitat, no s'engegaven bé es motors, ni ses brúixoles encertaven a pics. Hi hagué grans incendis o accidents, i infinitat de petits. S'aviram i ses bistis patiren fam i malalties, costava massa fer collites, arribar a s'escola, sa feina, o tornar a casa... rentar, cuidar, fer cures o resoldre epidèmies, menjar o beure aigua.
Ses bales s'acabaren prest, ses guerres anaven endarrerides, vengué sa gran pau mundial. 🕊
Escassejaven guerrers, mules i ases. S'estressaven, cansaven i no encertaven tirant pedretes amorfes, sa bassetja giravoltava gata.
Un foner balear famós tirava tort, anava ben demanat! Viatjà cobrant, per guerres a s'altra banda de món! Tornava unicorns amb banyes, bonyarruts, es generals, fins es darrer capità. Ep, mai de s'enemic, excepte si pagava...
Gratis, podia mirar i riure tothom, i apostar... un bon pessic per a sa fona escura-butxaques!
Així es comandaments descansaven, contents amb s'infermera o infermeri. D'afegitó i a part, igualment es cap des fil de s'embolic, ses respectives consorts, oficioses, que tan bé demanaven es "balear", també.
Darrerament, uns inuits contaven que han curat i conegut uns cíborgs d'animals salvatges que empren es material de ses bombes "desaparegudes". El reutilitzen per a generar calor i viure a s'aigua. Han evolucionat amb fongs, arquees i bacteris a dins. Fan bones migues amb ctenòfors, cucs, cloïsses, crancs, calamars, pops, peixets, belugues i ossos, i més en es sud, amb sos pingüins, inclús amb esponges en grans volcans antàrtics soterrats en es gel. Vegeu un croquis d'un ciborg animal terrestre:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
O, un vídeo antic d'un robot donant una lliçó d'arts marcials:
https://youtu.be/3dcoMdWNodQ
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/1613 CC BY-NC
De la nit al dia ets esquimals tornaren poderosos, uau!
Vegeu: https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
D'aquesta crisi, inuits són es referents internacionals de mida i comerç. Seguint sa cotització des barril d'arengades, sa tassa de moniato, sa llauna de sardines, o es parell de xítxeros.
I jugam en colla a mil i un jocs èsquims cooperant, de remar lluny, malabars, montar tendes de campanya gegants, desfent o construint, cultivant, expressant idees rares, invents o virgueries, i bons remeis, hi, hi!
Vegeu com ens motivam, p. ex. clicant a
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
Ells ens troben interessants, diuen que fa bastantes dècades que no menjam vell marí, i això que patim fam de postguerra.
Ens hem acabat ses cabres, fins es darrer boc. Ens el halàrem, bollit era dur... de dalt des cim des Cavall Bernat. El davallà un pastanagó penjant d'un quadricòpter.
I ara, per a resoldre fàcil qualsevol problema complicat petit o gros que aparegui a sa vida quotidiana, en es planeta Terra o a internet,
hi ha un botó a on clicar:
https://make-everything-ok.com/ 
Ens agrada s'estil esquimal de passar gust jugant cooperant, és un canvi de xip. I sa confiança, s'amor lliure sense parlar, o s'expressió de sentiments tan diferents. Perquè ens costa mostrar emocions en llengües èsquims, atractives i exòtiques, hi.
Imatge: Maite Sastre https://antojoentucocina.com/receta/lic ... llorquinas CC BY NC
Botella de licor d'herbes dolces.
Es diu que Mr. Don Al Trempó deu haver partit d'incògnit, o que no saben d'ell. En es final de sa nit de Lluna plena, anava taaan torrat que xerrava rar. Avorria es veïnats, quedaven adormits a sa taula, ja no el servien.
Ningú imaginà que, amb so fred, Don Al fogiria vestit de camisó i bata. I no els ha tornat, ni sa botella d'herbes.
Ell, irritat i espitós, en voltar sa cantonada vegé fum a una ximenea, i hi botà es mur de sa finca, cap a ca Dame Karin Von Sadisstisschen -una vídua rica, na Frau des Moixos la diuen, o de Can Galvànic, es seu mosso androide.
Per un moment se sentí triomfal, salvà mitja botella, tires des camisó,
i poques desenes de marques de metres de batzers, llavonses de botar es mur i caure en una torrentera, o d'escapar d'una guardassa de moixos negres rapinyant! 
Se li fe costa amunt sa mansió, hi arribà fent trontolls! De bona sort, rompent un vidret prim antic i obrint per darrera a sa cuina no es tallà per a gaires punts.
D'un pitxer des rebost, s'embetumà es cos amb quefir refermentat. Aliviat de sa cremor de pell, alliberat, li aflorà rialleta de befa, alegria falsa, acabant amb un ploriu trist. S'acubà nuu amb ses tires brutes de camisó, estirats com s'estora davant de sa foganya encesa de sa cuina.
Collage d'imatges: SS d'Auschwitz. Cascall a https://www.inaturalist.org/photos/395336448.
Foto naturalista, flor de cascall, abaix a la dreta. S'herba que na Karin rebia per a gaudir de bells somnis de nit o migdiada. Sa mare cridà intentant aturar-la, però fe regiró a sa panxa de sa fotógrafa i sa mà retratant.
Na Karin, sense voler, inmortalitzà tots ets excursionistes, sa SS d'Auschwitz.
Posteriorment, escriví a darrera, "Sa meua primera foto. Sa flor des Somniangelets, sa SS Auschwitz, 1944".
Na Karin, avui desperta una micona més sorda i cega, però es conserva com una "jove" gimnasta de noranta-un anys disciplinats.
Ballant, ajudava sa mare a ses dutxes des camp d'Auschwitz, (!) gairebé fins es set anys, celebrats a Sud-àfrica.
Uns records feliços, pes que sempre ha demanat comprensió.
Ha quedat ben sola d'ençà que se n'anà qui, per a ella, seria com un gran caçador "bòer", (!) ídol d'adolescència. Enèrgic carnisser dedins des costellams d'elefantes!
Dècades tard, l'acollí aquí, com un cinquè "marit".
Però, ell durà poc, partí prest...
espantadíssim!
Ella, viu redempció acollint qualsevol moixet que li arriba a sa finca.
Menys amargor refugiant a qui pren com es nou "moixet blanc", comparegut dormidet enfront de sa foganya... i com un negre albí sensepapers, caigut en s'alcoholisme.
Un albí, una casta humil d'Àfrica!
Està convençuda de que, si el trobessin, ses autoritats l'extraditarien! Acabaria entre caníbals, menjat un bocinet cada lluna vella, per a rejovenir-la amb ofrenes, en escaldums!
Vegeu quins problemes tenen ets albins en alguns llocs africans:
https://www.ultimahora.es/noticias/loca ... nismo.html
https://theconversation.com/attacks-on- ... ers-251275
https://montoliu.naukas.com/2025/06/13/ ... albinismo/
D'ara endavant es "moixet" blanc no haurà de patir més! No li caldrà pidolar i vagar de nit evitant sa cremada des Sol. Na Karin ja li ho ha arreglat tot!
S'autòmat el cuidarà indefinidament, discretament, en secret. Roncarà de gust vivint dins un tonell foradat en es celler. Però no podrà tornar a gronyir, robar des rebost, ni anar de parranda! El controlaran amb sa DominaTrixxie App, corretja curta, aigo amb gotes de cascall i morrió de bondage.
A passar gust, bon "moixet"!
Collage de https://www.pexels.com/ca-es/foto/maske ... n-5187564/ https://www.pexels.com/ca-es/foto/disfr ... l-5187489/
En Galvànic fent gimnàstica, sense uniforme de majordom.
Vegeu es prototip antic, real: https://youtu.be/I44_zbEwz_w
A na Karin li agrada mirar aquests jocs d'ensinistrament tan sensuals. (?) Es bons dies, hi juga fort amb un fuet. Apunta o corregeix quan, sempre segons ella, es "moixet" albí percussiona a destemps i malament "Somni d'una nit d'estiu"... si descompassa es seu tercer homo, músic vienès interpretant a violí, perfecte, des de dins d'un altre tonell, difunt i momificat. (!)
Mentrestant, discretament, en Galvànic s'ha descarregat sa CirurgIAapp, i practica amb xuia, intrumental, bisturí làser i obsidiana. Ha contactat mossos de la quinta forca, i sa propera Lluna subhastarà dit de peu "albí" i bocí d'orella grossa.
𝓕𝒾
Adaptat de XKCD xkcd.com/2720 CC BY-NC
■○●■●■■○■●■●●■○■○●●■●■●■●■
PS1:
Per si algú amb millor (tele)càmera vol llegir anells fent un volt,
avui ds 15/03/2025 aquests estaven arran de passeig per a vianants:
(Es tretze números són cada localització en graus i decimals, de latitud i longitud)
PS2:
Fins fa almenys uns dies uns estols de gavines diverses nedaven intens, girant remant, com cercant alguna cosa poc visible fins a devers un pam fondària. Ho capturaven picant de pressa! No era es gest lent que fan quan beuen. Però sí que semblava una presa petitíssima, transparent o fluida. Ho "mastegaven" poc, i s'ho tragaven, diria que amb cara de passar un bon gust, i ho repetien entusiasmades, hi, hi.
No menjaven es caramulls morts que hi ha enterra a sa vorera de Velella velella en es cicle de vida on són pòlips en colònia, dita barqueta de Sant Pere. Tampoc em semblà que aleshores capturessin ses barquetes mortes o vives que nedaven surant.
Era fàcil que m'equivoqués mirant des de damunt amb binocles. I en remull ses barquetes vives són turgents, esteses i fluides.
Un crustaci de puu, i barquetes de Sant Pere, pòlips de Velella velella que suraven a la mar de Capdepera.
Per ventura ses gavines cacessin puu o altre plàncton relacionat amb sos pòlips de ses barquetes? O amb sa seva posta, que són milers de micromeduses?
𝓢𝓪𝓵𝓾𝓽, 𝓲 𝓫𝓸𝓷𝓮𝓼 𝓸𝓷𝓮𝓼
.
per a passar gust:
S̴͇͆̇̈̀̈̉̄͐̃̒̏̽̿̕̕Ḁ̶̷̢̢̢̪͈͎̙̖̭̻̩̼̥̯̥̺̘͍͚͔̯̰͉̼̤̪̙̯̭̺̹̳̜̩̱̙̤̱̭̘̾̒̓͆̅̽̀̅̐̉̀́̒̈́̅̓̀̄̏̽̉̓͒̽̋̔͊̈́̎̒͘̚͜͜͟͜͡ P̷̢̛̱̼̣̲̼̜͉̜̞͍̻͚̝͈͔̜̻͓̮̩͇̮̣̹̝̟̾̑͐̾̀̋̾̏́̏̓̓̌̔͒͛͜͝͡Ơ̴̧̳̙̪̹̺̪̜̞̹̙͖̘̲̩̖̟̯͇̈́͐̀̐̀́̋̂͂͋͂͠͝R̸̡̫̪̙̻̝̹͕̮̘̠̭̩͖͔̠̥̱͈̖͖̼̙̺̈̊̎͑̎̌͒̉̈͒̒̆̏̓̀͆̊̈́̉̃̒͗̽̐́͗̉͘͝͝ ̴̨̝̻̩͕̘̒̋̐̓͆͋̀̑̾͗͂͛͂̍̇̃͗̒͋ D̵̨̨̰͈̝̦̰͙̥̱̮̰̝̱̭̱̮̲͕͓͇̆̈́̈͛̋̀̽͑͒̽͌͋͑̓̔̐̄̒̇͌͛̕̚̕̕͠͡͝͡͡ͅE̵̳͎̮͖̗͍̹̦̣̙̺̝͐ S̵̢̬̣̠̗̙̖̳̻̉̋͆̓̈́͋̒̈́̓̎͛̌̃̆̕̚Ą̵̧̛̩̜̰̠̣̹̯̳̳̼͈̻̀̇̓̈́̓̋̐̿͒̂̽̏͋̾͊̿̂̂̆͗͋͊̕͘͟͠ B̷̢̛̛͚̪͇͓̠͙̣̼̞͎̏̾̔̾̅́̍͂̀̄̿͌̿̍̊̿̈́̆̿̀̚͘̚̚͜͟͠͝ͅƯ̸̡̰̝̱̺̤̝̩͙͉͙͔̟̜̟̲̣͔̘͍̝̠̦̟̼̏̔̇͂̀̉̈́̂̓͑͊̂̔̆͊̉̄͑̐̚̕̕͘͜͜͝͠ͅF̷̧̘̝̪̤̟̟̽̅̊͆̓̎͒͑̂̒̏̾̋͡E̸̫̳͔̣͇̦͍̩̳̼̤̲̫̒̓̿͛͊͌͌͌̎̒̔̐̚̚͜͝͝R̶̡̢͉̘͔͓͔̫̯̥̻͔͇̜̣̜̘̳͛̀̈́̄͊́͂̃̅̅̇́Ą̷̵̡̙̲̹̬͇͈͙̠̥̼͔̩̦̬̝̳̝͙͇̰̫̥̞̥̝͉̏̃̉̕͜ 2̶̧͍͉̤͙̮̣̲͈͔̻̬̰͓͛̔͗͗͒̍̾͌̃͠ͅ0̷̛̛̙͚͉̻̖̖͔̙͎̆͑̂͊͛̀̔̏̓̂̊̍̏͗͑̚̚͝3̵̢͙̳̝̳͎̣͎̫͈́̇̔̍̃0̴̨̦̹͖̝̬͈͍̇͆̈́̍͛̃̐̔̈́͂͊͌̈́͂̃͆̓̃̐͝
Sa por de sa Bufera 2030
Es febrer de l'any 30, ses aigos i cels de s'albufera enjoveneixen de fauna, peixos i aus, són un llit de serenor i pau sense moscards. Esquivant noticiers, hi hiverna un estranger ric, de malnom Mr. Don Al Trempó.
Avui, sa gelera està gairebé tan buida com ca seva. Es personal de servei ha fuit... no han cobrat!
És un pescador més supersticiós que valent, però es calendari marca Lluna plena, i temptarà sa sort intentant capturar una anguila fresca. Inspirat per un senalló de pesca d'espart vell i ressec, que ha "trobat" i "agafat" d'un escar i llaüt de fusta castigats. D'un mallorquí confiat, o escanyat, es tords li volen baixos, i no hi arregla es pestell rovellat que balla amb ses portes. Ai, ai...
Don Al considera que ha de viure privilegiat, s'anima colcant un cotxo totterreny armat amb so senalló tradicional. Un cibertruc amb robotaxi, rebut d'obsequi, una cortesia típica entre gent excepcional -com ell, barrina... i que, un bon cotxàs es mena com sa calefació!
A tota castanya!
As seu pas, veu com s'inclina sa gent amb sa boca oberta! No, que el badallen per cansívol i miren avall empegueïts, dissimulant un "Uf!".
Tot fa conjunt amb so seu magnetisme animal, i es rellotge de polsera antic, de platí i esfera luminescent.
Herències de gran casa de tolerància!
Pasturant, cala una benzinera atrotinada tancada de capvespre, no hi ha clients! Antigament, tendria èxit es seu minisúper i boutique de gàdgets, juguetes de platja i souvenirs. O, per a netejar es cotxo, passar s'estona amb patatilles, aparcar defora i...
nyam-nyam!
Però ara, sa rebotiga de sa gasolinera està plena de productes desfasats. Bateries de liti caducades, mapes de carretera, capells mexicans amb calimotxo de sangria i ventilador solar.
Quines modes rares!
Actualment, es motors terrestes, marins i d'avions són elèctrics, no cremen olis ni benzina. No n'hi ha ni de combustió pirata.
A la fi!
Uns coets sí que avancen cremant combustible, ses majors naus espacials, però van a hidrogen, que torna aigua neta de nigul. S'enlairen des volcà Chimborazo, durant equinoccis, si no destorben sa recollida regional d'aigües termals, de boira i neu.
Quina delícia!
Es dies de cada dia, es volcà endormiscat és com qualsevol des centenars de megacanons geotèrmics, mareomotrius o solars que hi ha al món. Però capaç, un gran raïl electromagnètic muntanya amunt. No, com sa típica centrifugadora de càpsules espacials, normaleta, a peu pla.
Un megacanonàs!
Habitualment, cada canó dispara una càpsula o dues per minutet, fins a s'estratosfera. Adalt, dispersa aeroplàncton artificial, i es desfà, o cau buida, que es reutilitza. Cadascuna aboca al cel trilions de nanobastons i nanoflocs, de microarquitectura i escultura. Imitant diatomees, però recobertes de surfactants repel·lents i reflectants de calor. De sofre, o, no tantes, de carbonat de calci... i amb alúmina alfa, rútil titani, o nanodiamants sintètics (https://doi.org/10.1038/s41586-024-07339-7). En part, de carboni de cendres d'escombraries, fems i residus d'animals morts, o humans.
Que no s'escalfi tant es planeta! Estam cansats de calor i baf!
Tira-tira, poca broma!
A s'illa, es vehicles s'ajunten en guagües, sobretot es des Consell. Vegeu-ne d'antics, clicant a
https://youtu.be/UJZIyzUyfNA 
Se menaven mig sols, vegeu:
https://youtu.be/ZwzKn6XRH70 
Qui matina massa, dorm en es llit viatger automàtic, fins arribar a sa feina o s'escola. Vegeu un prototip antic:
https://youtu.be/2pgufgtBdaI 🛏
I ui, per a ses vacances hi ha llits sofisticats! Un, navega com un submarí transparent, i un altre vola com un dron!
Que diví colcar un llit volador! Per damunt de niguls! De nit, llueixen ets estels!
I a la mar, hi ha peixos!
Més, des que hi plantam columnes gegants, un substrat biomimètic, amb nucli de ceràmica a forn solar, d'escòries i residus. Tantes, que hem acabat amb ses muntanyes dets abocadors de fems, i ja no hi ha lixiviats, uau.
Tres o quatre línies de tenasses i farallons que s'estenen al llarg de sa costa més moguda. Fileres en ziga-zaga, com un taulell d'escacs, separades amb encert, segons s'orientació submarina i sa fondària. Es fluxos, rebots i remolins entremig frenen ses ones majors i s'erosió litoral, o deixen passar corrents i embarcacions a velocitat bona.
Es peixets i crancs aprofiten es foradins a resguard, i ses crostes d'algues, coralls, musclos, cuquets, esponges... 
Un nou hàbitat ric, uau!Agradable per a capficos! Es farallons, a sobre i dedins, tenen balmes eixutes, un jaç on decansar a cobert. Unes fan ombra en s'estiu, i altres assolejades aturen s'oratge d'hivern.
A terra, quan va bé, es circula amb roda de via de ferro. Enfonyats per túnels de totxo de fong, fent llindar amb so cultiu de bolets, formatge vegetal madurant, tempeh, natto de llegums o cereals. S'hi fa cervesa, ferments per a mils de menjars, microalgues, cloïsses, crancs, gambes i peixets!
Hem aprofitat bé aquest buid de ses antigues avingudes i carreteres. Les recobrírem de rutes i zones verdes, una xerxa de connexió de vida silvestre, entre espais naturals, camps, foravila, boscs, cims, sa costa i ses albuferes. Vegeu tres etapes:
https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/ ... 25892.webp
https://uh.gsstatic.es/sfAttachPlugin/g ... 500/crop/1
https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/ ... ult_0.webp
(imatges de projectes a Ciutat, sense relació)
Quin goig d'animalons corrent i jugant sense pors ni atropellaments!
CC0 https://pxhere.com/es/photo/935153
Don Al s'atura en es sortidors de sa benzinera, i hi desconnecta una màquina expenedora de menjar, begudes, mocadors, tovalloletes... Ella, tal com ets admiradors, s'inclina empesa pes cibertruc vibrant i, amb una pedrota, també manté sa boca oberta! Li "regala" paquets de serradís amb cucs coreans de pesca, un grapat de begudes energètiques i menudeses.
Anit, intentarà pescar amb sos coreans, sense petards encerats que són submergibles, però indiscrets. "Agafats" des quatres de juliols, sempre en duu de sobra a bord. A més, per ara només ha tirat petards des de sa finestra des vehicle, d'arruixa-pors, i per a agilitzar coes i semàfors!
Mr. Trempons, aplica uns trucs més, copiats de s'antiga Companyia Internacional Ambiciosa, sa CIA, que tenia molts professionals i‿responsables en labors de camp.
Força es portal des banys amb una nova vibració, i espavila es coreans de cap en es vàter!
Au venga, a rentar-se sa carona estirant sa cadena des vàter!
Enllestit, s'asseu a les fosques i fa uns glops de beguda energètica, mig a les cegues, mira i remira què hi ha per dedins es senalló de pesca.
Tria un pot amb pa i formatge ratllats, ho reblaneix amb un roiet de beguda energètica, i hi estotja es coreans rebetjats.
Quina vitalitat cuquera fa un bany!
Adaptat a sa foscor, comença un pipí mentre s'endinya tota sa beguda energètica, glub-glub!
Despistat, no ha mirat gaire s'ha confós!
"Ahhhh!"
Que amargs es cucs ballant! Don Al rebenta d'ois! Treu bava de cuc per es nas, vòmit, i es compixa mesclant líquids, acaba de negre per darrera.
Quin memeu!
En recuperar s'alè, per si un cas, fa neteja a fons. "Elimina" ses proves de sa malifeta. Hi llança es calçons blancs bruts i tovalloletes higièniques de sa paperera que ha reutilitzat, o "reciclat".
De sempre, és s'ecologista del món mundial! -ell pensa.
I en un altre pensament curt com una cua de conill, hi "recicla" sa llauna, ets envoltoris, plàstics amb serradís pudent de cucs.
Au idò, fins mai! -talment, imaginau...
🌪
Un remolí gros s'ho traga tot, fa rotot, i tot seguit gemega greu!
Es nivell va amunt i avall, fa onotes!
Uui, uuuiiii! Puja i no baixa!
No millora empenyent-hi amb un èmbol de tovalloletes brutes aferrades a sa paperera. Pica tant sa palanca, que es vàter no atura de rajar! Sa sopa merdosa brolla constant! A sobre, s'activació de sa cisterna va conjunta amb la resta d'excusats i urinaris. És una gran font ufana!
"Oh my God!"
S'embós profund torna a pujar s'aigua bruta cap a un o altre tub veïnat. Sa velocitat ascendent supera ses corbes des sifons antiretorn, va abans cap es que s'han deixat rectes o es des desguassos eixuts, i amb sa tapa treta. Es disseny i manteniment són tan antics i descuidats que s'embolic s'encomana en cadena.
Brummm! Es paviment vibra en una ona arrítmica i diversa, ressona!
Una escola mallorquina Fràguel
practicant amb ximbombes i xeremies! Un orgue subterrani desafinat, i pets de catxalot!
Bruuum, bruum!
Ull amb sos pets de catxalot! -recorda espantat, "curtcircuitant" en un flaix cap a:
https://youtu.be/V6CLumsir34?t=110 (la tira de subtítols diferents, en es menú des vídeo)
Es revolucionen ses aigos brutes afluents i efluents influents, amb objectes surant de banys femenins, llunyans, o bé d'aquí de gènere incert, mixt, unisex?
Sonen singlots pets embornals, aubellons, piques des traster i sa bugaderia!
Llims i sopes variades agafen inèrcia! Apareixen guèisers i tornados tutifruti!
Bidons tomben, rodolen, i ses columnes de caixes i ses estanteries! Mig magatzem trabuca, s'espenya o flota!
Ooooh! Quin desgavell! És can Bum!
No sona alarma de codi marró, però Don Al intenta fogir de pressa d'una hèlice turbulenta. Xucla tormells com una pota de calamar gegant!
Se'n desfà i fuig, però per si un cas, obri lent sa porta des banys as passadís. Estira un pam d'espuma de sopa de detergents, treu es cap a poc a poc... i el refrega una fragància coenta que alça es vol! Un calabruix de vidrets de botella de vinagre desbotifarrada, esquerdissada per sosa càustica!
Fiu-fliu!
És l'infern cremant! A la de tres, i sense respirar, surt as passadís i es baralla amb ses fregones. Però si van de bon rollo?
Idò venga! L'estiren a ballar amb sos barrals de greix, es rollos de paper d'eixugar mans desenrotllant-se a la valenta, encerclant sacs de serradís flotant. Quin maremàgnum!
Sa coreografia popular fa comparsa, un caragol gegant. Sa figura representa una gran bèstia onejant sa llengua, una hèlix corrossiva que berena sa paret de cartó pedra, hi fa butró! Transpassa a una altre banda, amagada i incerta, pes fons, Don Al hi nota una aparició, un fantasma de bellumes elèctriques!
S'ésser misteriós el saluda des d'un portal de dimensió desconeguda, un forat negre o de cuc,
del més enllà! És un robotmoixet d'un món exterior... un robotastronauta estranger, "àlien", xinès!?
Quina anada d'olla!
Es record oriental allita, covat entre borrissols d'oli de motor dedins una senalla. Envoltat d'un niaró de recipients girant, vessant dissolvents, pintures, decapants i centenars de bateries de liti capolades bussejant. Una rosca densa i líquida, espurnejant sals escalfades, cruia botelletes d'àcid per a bateria de plom! "S'ambient rebenta ballant, quin vespre!"
Amb un pas fals de dansa de cigne emblanquinat, Don Al aconsegueix virar, esquivar es butró, escapar des caragol de ball, i fot es camp.
Quin respir gros a defora, uf!
Sa pell li torna estirada, jove i polida, de bebè! Li couen ses celles i ses pipelles. S'està tornant blanc, o albí?
S'esquita sa picor com un ca, amb moviments de twist amb sos genolls rectes sense arrues. Avança de cul, arrossegant un peu...
fa moonwalk?
Reencarna Michael Jackson ballant sa Lluna!
Uuuuh, sa nit crema!
Una fregona l'encalça, vol seguir es ritme, però queda entravessada en es portal des banys. S'oneta de sucs la supera, i una ona major lateral, aprofitant es butró guaitant i foradant ses barreres des basar.
A s'exterior, ja ve sa rissaga de ball. Un tsunami de bimbolles colorides a ses rodes des cibertruc! Don Al, com pot, puja as cotxo es dos peus correntsos, i arranca. No se creu veure com fa un gran baticul sa màquina expenedora, capicula!
Impacta a sa closca de sa base amb clovella rovellada repintada des sortidor de gasolina.
Cruia i aigobarreja combustible! Au, a córrer!
Adaptatd'IA generativa, Craiyon V4 https://www.craiyon.com
En poques hores s'hi conjugarà una massa viscosa verda calenta descomunal amb bimbolles gegants i major resplendor que es pleniluni. Es megablandiblub adherent anirà reptant tira-tira quilòmetres per branques de pluvials i clavegueres d'aigos brutes mixtes. Surant amunt i avall, realimentant-se engolint bateries de vehicles, s'enllumenat, i es traga sa xurreria de fira!
"Ai, amb lo bons que feia es xurros! Com aguantarem ses guàrdies?" pensen, es qui fan feina de nit.
Sa depuradora de sa badia quedarà contaminada amb sa pasta bollint solidificada. Durant anys, de banys i cuines de cases baixes sorgirà com petroli i gas inflamables gratis.
No tot ha de ser dolent!
En uns mesos de dinamita rebentant monstres de pastís de claveguera, es veïnats evacuats no voldran tornar de Formentor. Almanco fins acabar sa temporada, eh!
Serà fenomenal!
Per a acontentar i evitar pagar tropecents milions, sa benzinera els avança gratis s'estada a Formentor!
Gaudeixen de serveis de luxe! Centenars de màquines i androides de transport, cura, neteja i esbarjo. O es robots cuiners des bufet,
tan moderns que fan ets ulls grossos quan n'ompls sa carmanyola! Vegeu un vídeo des robots animadors d'hotel, antics i pareguts,
clicant a
https://youtu.be/fn3KWM1kuAw 
Tenen petits detalls! Massatges a sis braços i milers de tentacles antiestrès. Et preparen dutxa, tovalloles i trispol de marbre calents entre ullastres i llentiscles arran de piscina natural a la mar!
Com si no fos gaire cosa, hi tries una casta de peix, te la pesquen, cuinen i serveixen! Lentament, en parrillada sense fum de pedres i calor solar acumulada. As toc d'herbes aromàtiques i fruites locals.
Quin plaers i bon gust, refinat i sibarita!
Mliu92 https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rtruck.jpg CC BY SA
Un avantpassat des cibertruc
Mr. Don Al condueix victoriós amb sos cucs de botí. Amb diligència, es robotaxi anota que pren es comandament a un Michael Jackson albí vestint-se de pescador. Es coreans es retorcen com uns ballarins gats botant marjades -que no existeixen, apunta es GPS.
Es fars, commocionats, ni li pampalluguen. En un darrera inspiració, piula que sa llum de Lluna l'ha frenat a bon port. Tan bé, que ni ho sap, amb ses dues rodes centrifugant es fang des destí a s'estany.
Sense robotaxi lúcid, i amb s'olor des socarrims que aspira, Don Al tampoc copsa que es dos perden bona part des contacte. I es seny des mòbil no l'il·lumina prou com per a valorar es danys col·laterals de s'allunatge.
Es vaivé de sa càrrega en es maleter li ha esqueixat es frontal, sa llinterna per a mans lliures, des forts, per a pesca, submergible. El tanca, però perd una pila de botó... tanmateix, descarregada i sulfatava!
Don Al està frustrat! Amb coïssor i gana, té mosseguera!
Abans de pescar, guarda a recer es rellotge luminescent antic, massa urbà. No impermeable, i ell no endevina que s'ha rovellat des sucs salins des caragol de ball, aturat perpètuament?
Primer, gaudirà des moment amb estil, arcaic...
amb filosofia des capó.
Reflexiona damunt des cotxo calent, com un sentinel·la estelar, ajagut. Divisant estels i planetes, a contrallum de ple de Lluna. Tant és, reconeix es mateixos sempre, cap. Fa temps que perdé es nord, i ni el sabria enfilar.
Angustiat, en es mòbil engega un codi fent tam-tam. Li parla es precursor primigeni,
en Zoroastre!
Amb so gran guia, en Trempons se creix filosofant esglaonadament, estossinant a ritme espiral damunt des cibertruc. Transcendeix tal com sa monea de sa peli de s'Odissea de 2001!
Adaptat de CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/natur ... t-3765594/ i film "2001: A Space Odyssey" (1968) Per a propòsit didàctic altruista. De distribuidora o estudis on s'ha produït.
VÍDEO, clicant:
https://youtu.be/1Q_VQM2IFGk 
Cansat de copejar es cotxo a fons, es fa càrrec de que s'ha tornat un ésser superior.
S'odissea de filosofia ha resolt sa frustració a gust!
Es cos encara li cou, està irritat de cremor. Agafa una altra beguda energètica, enllumenat de paisatge, llunàtic, fent tentines i paupant.
No es fixa en es bruf que ha fet sa llauna, foradada xocant, ni en es cucs arruixats des pot tombat mal tancat. L'enceta apegalosa, sense entendre que està mig buida. No es sorprèn remugant i filant, que realment és com diuen:
"A sa Lluna tot pesa menys."
Tampoc encerta apreciant cap regust amarg, des mals records adherits de coreans aplanats.
"I que boooo i béee ha anat es glop, massa curt."
Mr. Trempós, es disposa decidit a pescar ses millors anguiles que s'albufera li pugui oferir. Davalla des capó sentint-se un homo nuu natural, primitiu, amb e̶t̶s̶-o̶u̶s̶ ̶a̶r̶r̶i̶b̶a̶n̶t̶ sos peus enterra. Abrigat per tecnologia competent d'arrel ancestral. S'apropa a un fenomen que a sa humanitat, limitada, li semblaria salvatge -o verge?
Se remena excitat com sa colla de cucs, flota al·lucinant, ingràvid i feliç. Avança a rots, espantant capellans d'anèl·lids abatuts.
Es coreans supervivents han encertat es bingo sortejat en es laberint de forats d'entre fibres de senalló. S'aboquen as buid cridant Dianaaa!
Sa primera generació silvestre a sa bufera,
Bingo! Iiupii!
Es llum des mòbil difumina sa foscor entre es canyís. Don Al personifica un astròleg pioner. Explora i enfoca a s'espai de matèria fosca, sa llum oculta d'estels llampant aigua de Bufera -en realitat, llamps de tempesta que venia, i no capta.
Trona, i no gaire enfora!
El que Mr. Trempó endemés ignora, és que comparteix escenari amb na Pau! De mitja ascendència de bou d'aigo, i millor personalitat que certs humans.
Na Pau no és una búfala qualsevol, ha nascut a s'albufera, i té es costum peculiar de visitar sa seva antiga i estimada Bufera quan sa nostàlgia l'envaeix, com una adolescent escapant-se a una festa.
Adaptat de Ebang D Handy girl
Biodinàmic va bé! Vehicle Amfibi de Bufera (V.A.B.) VÍDEO clicant:
https://youtu.be/QpQwbdEafYQ?t=182 
Però, vet aquí que aquesta nit el cel ha decidit crear es seu propi xou. Uns nigulots es congreguen com espectadors en un teatre tapant s'espectacle lunar. Es llamps llunyans comencen una funció estroboscòpica, i na Pau, que mai ha sigut fan de ses discoteques, galopa d'un costat a un altre mugint s'instant abans d'ensumar es tro, com assajant una òpera búfala a ritme de llamp.
Don Al, escolta es clamor despistat, concentrat en sa pesca, no engana ses anguiles amb so llum des mòbil i s'únic tros de cuc que ha quedat escabetxat.
Sa seva imaginació, tan desbaratada i veloç com peus travelant, mescla ous amb caragols. Suma ressó de trons i bramuls de na Pau, i els transforma en ardors de suor freda aclaparat d'udols espectrals!
"My God! Mal spirit! No calor! Jesús Sant Antoni!" crida, amb tal encegament, que es xisclo rebotarà en es més bondadosos sants del Cel i tot.
En un acte digne de ses olimpíades de trempar pànic, travessa es canyissars en remull. Des calfred de s'aigo gelada a s'engonal, s'imaginaria una anguila elèctrica, perquè d'un bot espetega a sa síquia fonda com si fos un matalàs, amb molta "ploma". Envia es senalló amb ses claus, i es llum des telèfon, a un capfico i vol sense retorn.
En aquestes que na Pau, aliena as caos que ha engegat, arriba as porxo de s'antiga casa refugi a sa Bufera. Copeja sa porta amb sa peülla, com es tocs de timbre després d'oblidar ses claus, amb elegància de dama distingida.
"Qui hi ha?", pregunta des de dins en Nito.
Ell sí té necessitat, va just com sa pell del nas, temorós de qui retruca de vesprada.
Es silenci és tan profund que es grills aturen s'alenar.
Llavors des segon toc sense resposta, en Nito guaita per sa finestra, com qui espera rebre un mala ànima. En canvi, clissa sa seva bona Pau amb cara de "Em deixes passar, o què?".
Amb s'alegria de qui troba un tresor en es jardí, en Nito exclama "Uro! Na Pau!".
Aplegant-la gentil de ses banyes, la condueix a sa païssa. Li serveix un festí digne d'una reina.
"Guapa, que no és mel? Ui, et veig com inflada. Pentura un dia soparé pa eixut amb llet?".
Plegant, ensonyat, s'allita, somiarà llet quallada fermentada o formatget fresc. Deixa na Pau feliç mastegant i remenant sa coa, eixerida com un gínjol.
Don Al des trempós, xop i tremolós enfila es llums de sa plaça des poble. Per es carrerons i cases on passa lleva sa son de ses orelles. Escampa històries enginyant sa cortesia i escalfors des millors esperits i des seus beures. Els adverteix des perill de s'esperit des mal per es voltants de sa Bufera. Glorifica es bé des foc purificador per a sa neteja final de sa brutor que fa amagatall i negror.
Quin bèstia de piròman! -xiuxiuegen ets amfitrions.
Uns relats, inflats com un globus aerostàtic, que l'endemà mateix converteixen na pacífica Pau en una llegenda local.
Així és com qui viuria a la Lluna (o Mart) transforma una ximple búfala d'aigo nostàlgica en es fantasma de terror improbable de sa història de sa Bufera.
Com diuen en es poble: "Si vols saber si és vera, demana per ca na Pau. Però a sullà, no et sorprenguis si et respon un bou! "
Imatge CC BY https://get.pxhere.com/photo/forest-fen ... 169886.jpg
Sa moguda major continuà!
Durant setmanes, a sa mancomunitat hi hagué un problema bestial, de seguretat i ambiental. Aprop de sa Bufera hi pasturava sa massa gegant verda!
Que fa por si t'enganxa!
Es totterreny havia quedat com abandonat, fondo as fang, camuflat entre es canyissars. En remull, s'aigua salobre fe pont, escalfà ses bateries. De sa moqueta i tapisseria hi sortia oloreta de restes de beguda dolça, cucs, pa i formatge ratllat calentons, i s'esmunyí entre es canyís, fins es niu d'uns ratolinius. Els despertà afamegats, hiperactius raspant, feren gros un foradiu d'una junta des vehicle.
Dia rere nit, hi penetrà es degotís de sa roada, s'esprai dets esquitxos salobres i serena condensada. De sa caloreta que hi feia, hi entraren bavoses, caragolets i bitxos, i es seus excrements s'afegiren a ses bosses d'arrues de sa moqueta, junt as lixiviats de sa pila de botó sulfatada perduda, i restes de fibres des senalló d'espart copejat.
Es sucs estranys de detritus es convertiren en un brou calentó, sa microvida hi fermentava cervesa vitalment. Prop des petards de pescar d'estranquis, caiguts, engrunats i escatats de cera, botant marjades.
Bimbolles iridescents envoltades d'un tel florit, una membrana colorida que s'inflava com un bolet calent gegant respirant.
Arriba un dia en que tanta calor encén es petards! No exploten, però axí mateix reparteixen guspires com un coet borratxo.
Incendien racons de moqueta, i pren una butaca des cotxo! Es rellotge de polsera luminescent resguardat, torra as forn ses busques, treu vapors com una olla a pressió!
Una alarma de calor s'activa, reinicia sa IA d'emergència, veu uns llums amb ses càmeres interiors. Hi creu percebre...
espurnes incandescents, com apocalíptiques, de míssil de pólvora! O ses bateries que fan pont, encalenteixen aigo salobre! I floridures colorides, microfauna iridescent, membranes com bolets. Iguals ats ous des film més conegut d'un àlien extraterrestre!
Singloten sang!? Ets analitzadors d'alè des volant des conductor capten vapors o flaires rarots, d'alcohol i com de marihuana!?
Don Al, en rebre de regal es cibertruc, per a privacitat, havia cobert una de ses càmeres interiors.
De casualitat això ajuda, però confon a sa IA. Ella computava a tota hora es puntets des sensor fotogràfic activats. Per si una
radiació rarota travessés es tap de xiclet de menta. Tal com antigament, es telèfons intel·ligents amb càmera i sa GammaPix app.Sa IA descobreix s'onota de radioactivitat, però no sap que són vapors de ses busques de rellotge de polsera, pintades amb sals de fósfor luminescent potenciat per Radi-226, radioactiu.
Estima que tot s'entorn està moooolt radioactiu! I, embolica que va fort, dedueix que ha sobreviscut a un atac d'uns narcotraficants latinos, uns "aliens"! I molt porcs, de brutoretes biològiques foranes! Rastafaris? Amb un míssil de bomba bruta nuclear,
🌬 a vorera de mar, inundant terra endins! Un tsunami àlien radiactiu!
Com és lògic, sa IA engega s'assistent, amb bons contactes, i crida a tooots ets equips d'emergència a la vegada! A policia, bombers, forestals, d'alerta química, radiològica, biològica, d'explosius, estupefaents, de duanes, diplomàtics...
🕵
No podran apagar gaire des vehicle, ni des dubtes des motiu. Hi graten es rellotge de polsera de platí, amb ses busques recaragolades.
Analitzen a fons, inspirats per es registres informàtics i des sensors de fum i imatge a bord. Però ep, no vol dir que creguin gaire on diu que hi ha hagut un atac d'extraterrestres que semblen porcs?
"Serà un error d'IA, i de traducció."
Sospiten rar, en identificar analitzant restes, vòmits de cafeïna, taurina o cucs, i pólvora, d'explosius o munició, i marihuana!?
Inicialment, no es sabrà diferenciar si hi hagut carbó de cànem, o bé de cànnabis, sa marihuana. Però, entre canyissos socorrats devora des cotxo, compareix es senalló de fibres d'espart de cànem emergint, ehem!
Igualet, igualet, as senalló robat de s'escar des llaüt mallorquí durant sa darrera Lluna plena! Ehem, ehem!
Imatge: J. Carles Tormo i Copete https://atzenetamemoriagrafica.blogspot.com/2013 CC BY SA
Senallons, senalles o cabassos d'espart.
Després de ses recerques, sa unanimitat de ses forces i serveis, decidiran enviar i publicar ses factures, amb extres. Hores de vídeos mediocres filmats per es robottaxi, remarcant un curt amb s'excursió accidentada de Mr. Trempons a sa benzinera, i un altre a s'escar on es robà es senalló.
Ets advocats de sa petroliera estan encantats amb so descobriment! Don Al Trempós haurà de pagar una bona part des danys!
De postres, es publicaran imatges aclarint que, com a molt, es possibles sospitosos d'esperit des mal a sa Bufera, són uns sabotejadors famosos enredant ses claus. Vegeu col·legues seus clicant a:
https://assets.amuniversal.com/317efdd0 ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
Com per art de màgia, s'amplien ses estades a Formentor des veïnats afectats, i es luxes! Accés lliure de recolçament emocional, ses visites d'amics, i altres amics d'amics seus, acampant en es jardins i platja! Cada dia s'hi esplaia i berena des bufet mig poble, foravila, i d'altres pobles!
És una comuna terapèutica!
Per exemple, hem inventat un nou joc. De nit, triam vins refinats de sa bodega, i es robots l'amaguen amb so tap encerat, enfonsat a la mar. Es dematí, seguim es seu mapa, i feim capficos cercant-ne ses caixes, tal com rastrejar un tresor. Agrada tant, que ve a jugar gent de Ciutadella i d'Andratx, si no destorben uns de Maó o Calvià -diuen.
O, per a qui no neda, organitzam una variant des joc, dedins secrets terra amunt. Ocultam sacs plens de menjars, brous, sucs i conserves diverses, guilletes, torrons, formatges... Del millor!
Si avui no hem trobat o costa visitar un secret, idò no passa res, en demanam més, per a noves jugades! Ho aprofitarem un altre any, si es vi és bo!
Amb unes poques tandes de dues setmanes, es servents electrònics n'han dibuixat mapes de centenars que ja han deixat! 🗺
Es drons seguiran mesos i mesos amagant infinitat de menjar i beure exquisit, per badies, racons de camps, cims, grutes, balmes...
Per a anys de bacanals terapèutiques! Brindis gràcies a Don Al Trempons!
Adaptat d'una imatge antiquíssima, de devers un segle.
Roba tècnica inuit. Anorac impermeable transpirable, de sistema digestiu de foca, morsa, lleó marí o cetaci. Útil per a pescar, remar en caiac i esquimotatge.
Mirant enrere, es veu com el món ha canviat bastant...
No han intervingut massa ses flotes inuits armades amb so canó electromagnètic de bolles congelades. Atentes, miraven de lluny s'incendi des cibertruc. Estaven a punt per a disparar!
"Llarga vida als Pobles Esquimals!" corejaven des d'alta mar, en xava perfecte. 🗣
Sa badia està relativament tranquil·la des de fa uns anys. Més, des que es drons submarins i es quadricòpters des vigilants de sa posidònia immobilitzaren àncores de bucs.
Amb pilotes i xurros autoinflables els embossaren i confinaren es forats de sortida de gasos, betums, aigües brutes...
A desenes de megaiots i megacreuers, dos portaavions, cinc petroliers... i des grans! 🛳
Després, ses naus no decomissades escamparen sa boira. No són tan descuidades com abans, o ni han tornat.
Sa flota esquimal cuida bastant la mar. Respecten es costum "nou" de no menjar vell marí.
I animen, més d'ençà que ells guanyaren sa gran guerra internacional de 2027. Conqueriren fàcil el món amb arts diversos d'amor lliure. O, apagant incendis a la tremenda, amb bolles de gel ultrafred encapsulades d'aerogel d'ocre enfornat. I ses ancianes sàvies, cooperant amb intuïcions misterioses observant aurores boreals i australs. Destriaren bé, pronosticaren amb encert s'impacte des Sol.
A partir des 28/12/2026, durant setmanes, unes mega tempestes i erupcions solars ens provocaren sa caiguda mundial de s'electrònica i telecomunicacions! Com a mínim triplicà es rècords d'esdeveniments Miyake, moltes vegades majors que sa famosa fulguració Carrington.
Es cotxos, telèfons i ordinadors se cremaven, i es satèl·lits queien, i s'acabaren es bancs de criptomonedes i criptodivises, internet o ràdios.
En es principi, pareixia que ses IAs s'apagaren, o que unes blindades estaven boges! Amb un fotimer d'enganys robaren camions, trens, vaixells, míssils, drons, avions i no se sap què més... amb ses bombes i explosius del món! No explotaren, ningú sap com... Conten, que anaren a parar a llacs profunds, lluny a s'oceà, o per devers pols terrestres.
Es Sol ens pegà fort! Afectà en res, un graaan trasbals! En un dia tocaven terra tants llamps com en dècades. Ses ciutats s'ompliren de marabuntes de rates urbanes com grèmlins, roegaven cables i tubs, radiadors, transformadors, sistemes refrigerants... S'hi sumaren migracions de lèmmings kamikazes, directes a tapar conductes de ventilació, tubs, clavegueres...
No hi havia electricitat, no s'engegaven bé es motors, ni ses brúixoles encertaven a pics. Hi hagué grans incendis o accidents, i infinitat de petits. S'aviram i ses bistis patiren fam i malalties, costava massa fer collites, arribar a s'escola, sa feina, o tornar a casa... rentar, cuidar, fer cures o resoldre epidèmies, menjar o beure aigua.
Ses bales s'acabaren prest, ses guerres anaven endarrerides, vengué sa gran pau mundial. 🕊
Escassejaven guerrers, mules i ases. S'estressaven, cansaven i no encertaven tirant pedretes amorfes, sa bassetja giravoltava gata.
Un foner balear famós tirava tort, anava ben demanat! Viatjà cobrant, per guerres a s'altra banda de món! Tornava unicorns amb banyes, bonyarruts, es generals, fins es darrer capità. Ep, mai de s'enemic, excepte si pagava...
Gratis, podia mirar i riure tothom, i apostar... un bon pessic per a sa fona escura-butxaques!
Així es comandaments descansaven, contents amb s'infermera o infermeri. D'afegitó i a part, igualment es cap des fil de s'embolic, ses respectives consorts, oficioses, que tan bé demanaven es "balear", també.
Darrerament, uns inuits contaven que han curat i conegut uns cíborgs d'animals salvatges que empren es material de ses bombes "desaparegudes". El reutilitzen per a generar calor i viure a s'aigua. Han evolucionat amb fongs, arquees i bacteris a dins. Fan bones migues amb ctenòfors, cucs, cloïsses, crancs, calamars, pops, peixets, belugues i ossos, i més en es sud, amb sos pingüins, inclús amb esponges en grans volcans antàrtics soterrats en es gel. Vegeu un croquis d'un ciborg animal terrestre:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d (imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
O, un vídeo antic d'un robot donant una lliçó d'arts marcials:
https://youtu.be/3dcoMdWNodQ 
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/1613 CC BY-NC
De la nit al dia ets esquimals tornaren poderosos, uau!
Vegeu:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
D'aquesta crisi, inuits són es referents internacionals de mida i comerç. Seguint sa cotització des barril d'arengades, sa tassa de moniato, sa llauna de sardines, o es parell de xítxeros.
I jugam en colla a mil i un jocs èsquims cooperant, de remar lluny, malabars, montar tendes de campanya gegants, desfent o construint, cultivant, expressant idees rares, invents o virgueries, i bons remeis, hi, hi!
Vegeu com ens motivam, p. ex. clicant a
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a www.thefarside.com)
Ells ens troben interessants, diuen que fa bastantes dècades que no menjam vell marí,
i això que patim fam de postguerra.Ens hem acabat ses cabres, fins es darrer boc. Ens el halàrem, bollit era dur... de dalt des cim des Cavall Bernat. El davallà un pastanagó penjant d'un quadricòpter.
I ara, per a resoldre fàcil qualsevol problema complicat petit o gros que aparegui a sa vida quotidiana, en es planeta Terra o a internet,
hi ha un botó a on clicar:
https://make-everything-ok.com/ 
Ens agrada s'estil esquimal de passar gust jugant cooperant, és un canvi de xip. I sa confiança, s'amor lliure sense parlar, o s'expressió de sentiments tan diferents. Perquè ens costa mostrar emocions en llengües èsquims, atractives i exòtiques, hi.
Imatge: Maite Sastre https://antojoentucocina.com/receta/lic ... llorquinas CC BY NC
Botella de licor d'herbes dolces.
Es diu que Mr. Don Al Trempó deu haver partit d'incògnit, o que no saben d'ell. En es final de sa nit de Lluna plena, anava taaan torrat que xerrava rar. Avorria es veïnats, quedaven adormits a sa taula, ja no el servien.
Ningú imaginà que, amb so fred, Don Al fogiria vestit de camisó i bata. I no els ha tornat, ni sa botella d'herbes.
Ell, irritat i espitós, en voltar sa cantonada vegé fum a una ximenea, i hi botà es mur de sa finca, cap a ca Dame Karin Von Sadisstisschen -una vídua rica, na Frau des Moixos la diuen, o de Can Galvànic, es seu mosso androide.
Per un moment se sentí triomfal, salvà mitja botella, tires des camisó,
i poques desenes de marques de metres de batzers, llavonses de botar es mur i caure en una torrentera, o d'escapar d'una guardassa de moixos negres rapinyant! 
Se li fe costa amunt sa mansió, hi arribà fent trontolls! De bona sort, rompent un vidret prim antic i obrint per darrera a sa cuina no es tallà per a gaires punts.
D'un pitxer des rebost, s'embetumà es cos amb quefir refermentat. Aliviat de sa cremor de pell, alliberat, li aflorà rialleta de befa, alegria falsa, acabant amb un ploriu trist. S'acubà nuu amb ses tires brutes de camisó, estirats com s'estora davant de sa foganya encesa de sa cuina.
Collage d'imatges: SS d'Auschwitz. Cascall a https://www.inaturalist.org/photos/395336448.
Foto naturalista, flor de cascall, abaix a la dreta. S'herba que na Karin rebia per a gaudir de bells somnis de nit o migdiada. Sa mare cridà intentant aturar-la, però fe regiró a sa panxa de sa fotógrafa i sa mà retratant.
Na Karin, sense voler, inmortalitzà tots ets excursionistes, sa SS d'Auschwitz.
Posteriorment, escriví a darrera, "Sa meua primera foto. Sa flor des Somniangelets, sa SS Auschwitz, 1944".
Na Karin, avui desperta una micona més sorda i cega, però es conserva com una "jove" gimnasta de noranta-un anys disciplinats.
Ballant, ajudava sa mare a ses dutxes des camp d'Auschwitz, (!) gairebé fins es set anys, celebrats a Sud-àfrica. Uns records feliços, pes que sempre ha demanat comprensió.
Ha quedat ben sola d'ençà que se n'anà qui, per a ella, seria com un gran caçador "bòer", (!) ídol d'adolescència. Enèrgic carnisser dedins des costellams d'elefantes!
Dècades tard, l'acollí aquí, com un cinquè "marit".
Però, ell durà poc, partí prest...
espantadíssim!
Ella, viu redempció acollint qualsevol moixet que li arriba a sa finca.
Menys amargor refugiant a qui pren com es nou "moixet blanc", comparegut dormidet enfront de sa foganya... i com un negre albí sensepapers, caigut en s'alcoholisme.Un albí, una casta humil d'Àfrica!
Està convençuda de que, si el trobessin, ses autoritats l'extraditarien! Acabaria entre caníbals, menjat un bocinet cada lluna vella, per a rejovenir-la amb ofrenes, en escaldums!
Vegeu quins problemes tenen ets albins en alguns llocs africans:
https://www.ultimahora.es/noticias/loca ... nismo.html https://theconversation.com/attacks-on- ... ers-251275 https://montoliu.naukas.com/2025/06/13/ ... albinismo/ 
D'ara endavant es "moixet" blanc no haurà de patir més! No li caldrà pidolar i vagar de nit evitant sa cremada des Sol. Na Karin ja li ho ha arreglat tot!
S'autòmat el cuidarà indefinidament, discretament, en secret. Roncarà de gust vivint dins un tonell foradat en es celler. Però no podrà tornar a gronyir, robar des rebost, ni anar de parranda! El controlaran amb sa DominaTrixxie App, corretja curta, aigo amb gotes de cascall i morrió de bondage. A passar gust, bon "moixet"!
Collage de https://www.pexels.com/ca-es/foto/maske ... n-5187564/ https://www.pexels.com/ca-es/foto/disfr ... l-5187489/
En Galvànic fent gimnàstica, sense uniforme de majordom. Vegeu es prototip antic, real:
https://youtu.be/I44_zbEwz_w A na Karin li agrada mirar aquests jocs d'ensinistrament tan sensuals. (?) Es bons dies, hi juga fort amb un fuet. Apunta o corregeix quan, sempre segons ella, es "moixet" albí percussiona a destemps i malament "Somni d'una nit d'estiu"... si descompassa es seu tercer homo, músic vienès interpretant a violí, perfecte, des de dins d'un altre tonell, difunt i momificat. (!)
Mentrestant, discretament, en Galvànic s'ha descarregat sa CirurgIAapp, i practica amb xuia, intrumental, bisturí làser i obsidiana. Ha contactat mossos de la quinta forca, i sa propera Lluna subhastarà dit de peu "albí" i bocí d'orella grossa.
𝓕𝒾
Adaptat de XKCD xkcd.com/2720 CC BY-NC
■○●■●■■○■●■●●■○■○●●■●■●■●■
PS1:
Per si algú amb millor (tele)càmera vol llegir anells fent un volt,
avui ds 15/03/2025 aquests estaven arran de passeig per a vianants:
(Es tretze números són cada localització en graus i decimals, de latitud i longitud)
PS2:
Fins fa almenys uns dies uns estols de gavines diverses nedaven intens, girant remant, com cercant alguna cosa poc visible fins a devers un pam fondària. Ho capturaven picant de pressa! No era es gest lent que fan quan beuen. Però sí que semblava una presa petitíssima, transparent o fluida. Ho "mastegaven" poc, i s'ho tragaven, diria que amb cara de passar un bon gust, i ho repetien entusiasmades, hi, hi.
No menjaven es caramulls morts que hi ha enterra a sa vorera de Velella velella en es cicle de vida on són pòlips en colònia, dita barqueta de Sant Pere. Tampoc em semblà que aleshores capturessin ses barquetes mortes o vives que nedaven surant.
Era fàcil que m'equivoqués mirant des de damunt amb binocles. I en remull ses barquetes vives són turgents, esteses i fluides.
Un crustaci de puu, i barquetes de Sant Pere, pòlips de Velella velella que suraven a la mar de Capdepera.
Per ventura ses gavines cacessin puu o altre plàncton relacionat amb sos pòlips de ses barquetes? O amb sa seva posta, que són milers de micromeduses?
𝓢𝓪𝓵𝓾𝓽, 𝓲 𝓫𝓸𝓷𝓮𝓼 𝓸𝓷𝓮𝓼
.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. gen. 14, 2026 10:39 am, en total s’ha editat 391 vegades.
(humor) Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
Hola,
M'aniria bé una guia així!
I és com deis, que arbres i aucells estan molt relacionats. O també, que de patecos ens confondríem més matant algun aucell.
De petits i acabats de caure de s'arbre tot és més confós.
Vegeu:
CC BY-NC Will McDonald (Toronto, Ontario, Canadà) https://www.threadless.com/search?artist=mcdanger
Però normalment, almenys es kiwis, els caçaríem quan encara no els hi han crescut ses potes ni bec, si estan verds, o si són un ou, com aquests:
CC0 https://pxhere.com/en/photo/842483
OUS DE KIWI ? Apteryx sp https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiwi_(ocell)
Diuen que aquests ous oberts es recullen en es darrer quart creixent de Lluna d'estiu. Llavonses es coven i giren a davall de Sol i Lluna, però resguardant-los de qualsevol roada o pluja.
Si tot va bé, quan vegi sa Lluna plena naixerà es fruit pelut verd de kiwi! Compareix de matinada!
Si estava fecundat, en uns dies li creixeran a poc a poc ses potes, i després es bec.
Si no li creixen, es kiwi pelut també es pot obrir i menjar de postres.
Deu ser de bon de veres? Jo no ho he aconseguit del tot encara. Almanco no amb ses potes de kiwi.
Hi, hi.
Gràcies, a veure si trob i seguesc una bona guia!
𝒮𝓪𝓁𝓾𝓉 𝒾 𝒷𝓸𝓃𝓪 ℴ𝓷𝓪
BONUS EXTRA
D'entre unes figueres africanes, sa Ficus wakefieldii era sa més eficaç per a captar CO2 i convertir-ho en pedra! Vegeu:
https://conf.goldschmidt.info/goldschmi ... aper/26094
.
M'aniria bé una guia així!
I és com deis, que arbres i aucells estan molt relacionats. O també, que de patecos ens confondríem més matant algun aucell.
De petits i acabats de caure de s'arbre tot és més confós.
Vegeu:CC BY-NC Will McDonald (Toronto, Ontario, Canadà) https://www.threadless.com/search?artist=mcdanger
Però normalment, almenys es kiwis, els caçaríem quan encara no els hi han crescut ses potes ni bec, si estan verds, o si són un ou, com aquests:
CC0 https://pxhere.com/en/photo/842483
OUS DE KIWI ? Apteryx sp
https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiwi_(ocell)Diuen que aquests ous oberts es recullen en es darrer quart creixent de Lluna d'estiu. Llavonses es coven i giren a davall de Sol i Lluna, però resguardant-los de qualsevol roada o pluja.
Si tot va bé, quan vegi sa Lluna plena naixerà es fruit pelut verd de kiwi! Compareix de matinada!
Si estava fecundat, en uns dies li creixeran a poc a poc ses potes, i després es bec.
Si no li creixen, es kiwi pelut també es pot obrir i menjar de postres.
Deu ser de bon de veres? Jo no ho he aconseguit del tot encara. Almanco no amb ses potes de kiwi.
Hi, hi.Gràcies, a veure si trob i seguesc una bona guia!
𝒮𝓪𝓁𝓾𝓉 𝒾 𝒷𝓸𝓃𝓪 ℴ𝓷𝓪
BONUS EXTRA
D'entre unes figueres africanes, sa Ficus wakefieldii era sa més eficaç per a captar CO2 i convertir-ho en pedra!
Vegeu: https://conf.goldschmidt.info/goldschmi ... aper/26094.