Page 9 - Es Busqueret 49

Viure a la muntanya, al pla, vora el
salobrar de Campos o ben al mig de les
avingudes de Palma, no fou cap proble-
ma. Tampoc es queixaren gaire els que
tenien fills per atendre o amb altres pri-
oritats. L’important era saber que tots
sortiríem guanyant compartint les nos-
tres observacions.
Ens alegrava molt sumar una nova
espècie a la nostra llista particular, però
curiosament fou més il·lusionant des-
cobrir un niu de xoric a la paret de la
casa d’un veïnat, demanant-nos si havia
estat sempre allà. Observar la progres-
sió d’un niu de mèrleres s’incorporava
també a la rutina diària. Altres compta-
ven els teuladers que entraven els ho-
rabaixes al dormidor proper, i els més
atents feien observacions curioses com
una parella de xorics intentant capturar
ratapinyades. Així la llista d’aucells de-
tectats augmentava, tot i que amb el
pas del temps es feia difícil sumar no-
ves espècies. Mentre les coa-roges i els
ropits anaven partint cap al nord, nos-
altres ja voltàvem els ulls cap al sud, a
l’espera de l’arribada dels migrants i els
aucells estivals. D’aquesta forma, quan
un observador detectava les primeres
falzies reials, obligava els altres a estar
més atents, per després anar sumant
tots, des de diferents punts d’arxipèlag,
més exemplars i, alhora, adonar-nos
que s’estava produint un pas d’aquella
espècie.
Mentre els del camp seguien afe-
gint més espècies amb relativa facilitat,
els que vivien a ciutat o ben al mig del
poble, ho vivien amb resignació i bon
humor. Els situats vora la costa perse-
veraven per albirar virots a l’horitzó i els
de l’interior es dedicaven en cos i àni-
ma a cercar oriols a les figueres. Alguns
aconseguien detectar el pas d’un voltor
negre des de Palma mateix o fotografiar
la còpula d’unes milanes amb el mòbil...
Altres no aconseguien sumar un bus-
queret de cap negre. També estaven
els que no cercaven intencionadament,
però es veien sorpresos per la visita ca-
sual d’un busqueret gros als cossiols
del terrat o descobrien la presència d’un
mascle de pàssera a un balcó proper.
Teníem temps, fins i tot per a observar
la còpula d’una parella de teuladers in-
quers: 18 vegades en menys d’un minut!

Els dies de pluja eren molt inte-
ressants també amb la sedimentació
de xoriguers petits, coablanques i vi-
ester lluzar a obrir-se deixava pas a arpelles, agrons
tracs barba-rojos, i quan el cel tornava
i milers de falzies en direcció NE. Tam-
bé es feien observacions curioses com
EB49 - 9