Page 83 - Es Busqueret 49

Darrerament s’ha suscitat un de-
bat entorn d’aquesta activitat científica
que, en la meva opinió, és artificial. Pos-
siblement ha contribuït al debat el des-
coneixement per part del gran públic i,
perquè no dir-ho, l’escassa divulgació
que se n’ha fet per part dels anelladors.
Crear una dicotomia entre activitats ci-
entífiques lesives amb les aus o innò-
cues està totalment fora de lloc. És clar
que en qualsevol manipulació d’éssers
vius es poden produir molèsties, in-
convenients, lesions i, fins i tot, morts.
Però el punt és si el benefici obtingut
supera amb escreix els desavantatges
que provoca. La resposta en aquest cas
és: sí. Òbviament els controls han de
ser estrictes i els anelladors han d’es-
tar preparats en la manipulació de les
aus, però si l’acompliment de l’activitat
és acurada, la informació obtinguda
és excepcional. A més a més, la major
part d’ella no es podria aconseguir amb
cap altra tècnica ni de teleseguiment, ni
d’observació directa, ni fent transsec-
tes.
Per il·lustrar com es fa la feina, els
mitjans que s’empren i la informació ex-
treta, és molt important fugir d’opinions
personals, d’altra banda absolutament
respectables, i acudir a la bibliografia
publicada. No debades l’anellament és
una activitat que es va desenvolupar
al segle XX per bé que els seus tímids
inicis es van produir en els darrers anys
del segle XIX. La bibliografia és immen-
sa i tracta molts aspectes de l’anella-
ment: tècniques de captura, fenologia
migratòria, longevitat, condició física,
alimentació, ecologia, taxonomia, ge-
nètica, paràsits, malalties, conservació,
biogeografia i etologia.

EB49 - 83