Page 62 - Es Busqueret 49
P. 62

Viatjar  per  observar  aus,  i  per
        tantes  altres  coses,  és  una  magnífica
        activitat  per  gaudir  de  moments  molt
        semblants a la felicitat. Poder contem-
        plar espècies tant distintes de les que
        esteim  acostumats,  conegudes  prèvi-
        ament per la literatura científica o per-
        sonalment inèdites, depara sorpresa,
        alegria i plaer. Per això els destins tro-
        picals,  on  la  biodiversitat  és  molt  més
        gran que a les nostres latituds i a més
        podem trobar-nos amb concentraci-
        ons espectaculars d’individus, tenen un
        gran predicament entre els ornitòlegs i
        observadors d’aus.
             L’elevada  biodiversitat  no  és  el
        motiu, però, per viatjar a les Galápagos.
             De fet, podem dir que la fauna ter-
        restre del famós arxipèlag és pobra en
        espècies, numèricament. Això sí, rica,
        molt rica, en endemismes: de les 28
        aus nadiues de l’arxipèlag, 22 (o sigui,
        quasi el 80%) són endèmiques. Com és
        ben  conegut,  les  Galápagos,  explora-
        des personalment per Darwin en el seu
        famós viatge, tenen molt a veure amb
        la gènesi del descobriment de l’evolu-
        ció per selecció natural que aquell na-
        turalista,  juntament  amb  Wallace,  va
        publicar l’any 1858. En aquest sentit,
        poder observar els sinsonts (4 espècies
        del gènere Mimus), que són el grup que
        més cridà l’atenció del naturalista brità-
        nic, que va constatar que presentaven
        diferències visibles entre les illes, o els
        més famosos pinsans (13 espècies i 5
        gèneres  diferents),  que  coneixem  avui
        amb el seu nom, és una experiència
        molt enriquidora. També emocionen les
        tórtores Zenaida galapagoensis, massa-
        crades sistemàticament pels navegants
        del  segle  XIX,  que  en  podien  matar
        centenars amb un simple garrot; o els
        aligots Buteo galapagoensis, que tenen,
        com la resta d’aus, una conducta de to-
        tal confiança amb les persones, la pro-
        ximitat immediata de les quals toleren
        absolutament.

                El grup que sí presenta una
        diversitat  notable i  concentracions  im-
        portants  d’individus  és  el  de  les  aus
        marines: denou espècies nidificants, de
        les quals cinc són endèmiques. Part de
        la  culpa  és  del  corrent  de  Humboldt,
        corrent d’aigua freda i aire que porta a
        aquestes illes per la costa occidental
        d’Amèrica del Sud aigües riques en nu-
        trients des dels freds oceans del sud,
        afavorint  la biodiversitat marina. Hi ha
        tres espècies de soteler, un pelicà Pele-
        canus occidentalis urinator, dues gavi-
        nes, dues fragates, el gran albatros on-
        dulat  Phoebastria irrorata, el corb marí
     62 - EB49
   57   58   59   60   61   62   63   64   65   66   67