Page 34 - Es Busqueret 49

El servei ecosistèmic de la
pol·linització

La nostra alimentació (com també
la de molts altres animals) està directa-
ment relacionada amb la pol·linització i
els pol·linitzadors, constituint un servei
ecosistèmic essencial que permet la
producció d’una àmplia gamma d’ali-
ments. El 75% dels 111 principals cultius
del món depenen de la pol·linització
per animals. Cultius com síndries, cara-
basses, melons, ametlles o cireres de-
penen en un 90% de la pol·linització per
insectes. Econòmicament, es calcula
que l’impacte d’aquest servei ecosistè-
mic és d’aproximadament 22.000 mili-
ons € a Europa i d’uns 2.400 milions € a
l’Estat espanyol.
La majoria de cultius agrícoles
entomòfils sofreixen limitacions en la
producció derivades de la pol·linització,
ja que no reben aportacions suficients
de pol·len per part dels insectes, tant
en quantitat com en qualitat. Aquesta
situació és coneguda per molts agri-
cultors, i durant anys s’ha intentat re-
soldre fomentant la pol·linització per
espècies domèstiques com l’abella de
la mel (Apis mellifera) o el borinot comú
(Bombus terrestris), amb un major o me-
nor èxit relatiu. Amb el temps, però, s’ha
demostrat que els pol·linitzadors sil-
vestres compleixen un paper molt més
important del que es pensava en la pol-
linització dels cultius, i que la sobreex-
plotació d’abelles domèstiques per a la
pol·linització de cultius pot tenir efectes
negatius en la biodiversitat.
El model agrícola hegemònic
actual, fonamentat principalment en
la industrialització i mecanització del
camp per tal d’obtenir rendiments pro-
ductius alts, es caracteritza per un ús
sistemàtic de productes fitosanitaris, la
implementació de monocultius inten-
sius i l’ús de la biotecnologia lligada als
OMS (organismes modificats genètica-
ment) entre d’altres. Tot això esdevé en
agroecosistemes molt homogenis, amb
baixa diversitat d’espècies i alta neces-
sitat d’ensums externs per sustentar-se.
La intensificació agrícola fruit d’aquest
model es considera una de les princi-
pals amenaces per a les comunitats
de pol·linitzadors, perquè no només
redueix o elimina la disponibilitat de re-
cursos florals i de nidificació, sinó que
també exposa als pol·linitzadors a una
gran quantitat de productes fitosanitaris
tòxics.
Així doncs, la conservació dels
pol·linitzadors en els agroecosistemes

34 - EB49