Page 19 - Es Busqueret 47

El dia que na Sud va ser alliberada a la platja de dels palangres amb resultats positius. Però un altre cas és
s’Amarador estava pràcticament abarrotada de gent. L’aten- el de la flota d’arrossegament que pesca al Mediterrani, que
ció dels mitjans de comunicació sobre na Sud havia estat aparentment ha reduït les seves captures accidentals, però
notable. A més de les autoritats pertinents i molts particu- sense que puguin aportar dades objectives. Se sospita que
lars interessats, també varen acomiadar a na Sud un bon l’increment dels protocols que s’han d’aplicar en cas d’una
nombre d’estudiants de la UIB. De forma indirecta també captura accidental fa que part dels actors involucrats prefe-
seria protagonista a causa del rodatge del documental OUT reixin no notificar-la.
OF PLASTIC, l’equip del qual va aprofitar el cas de na Sud Aquell dia a la platja de s’Amarador, al parc natural de
per tractar una de les problemàtiques que afecten més Mondragó, na Sud no va ser l’única tortuga que tornava a
greument als mars i oceans del planeta: el plàstic. És una la seva llar. Lasi va ser alliberada pocs minuts després de
de les amenaces que afecten la tortuga babaua, podria na Sud. La història de na Lasi és ben diferent de les nostres
dir-se que la principal, i la que va portar a na Sud al centre altres dues protagonistes. El seu va ser un cas d’excés de
de rescat. El plàstic és avui dia la principal amenaça per a la precaució per part dels seus rescatadors. Na Lasi es trobava
vida marina a la Mediterrània, però el problema més gran perfectament quan va ser trobada surant, un fet que forma
és que cap sector de la societat no té avui una solució ni a part del seu comportament, però que va ser confós amb un
curt ni a llarg termini. Als darrers anys s’han posat en marxa problema major. Després d’un breu pas per les instal·lacions
campanyes de conscienciació, però que queden molt lluny de la Fundació va ser posada en llibertat. El seu bon estat de
de retallar els 300 milions de tones de plàstic que, segons salut va fer d’ella una candidata idònia per formar part del
Greenpeace, s’aboquen anualment al mar. D’aquests residus programa Tortugues Oceanògrafes, que intenta donar una
marins el 80% prové de l’activitat humana a terra, enfront mica de llum sobre l’encara poc conegut comportament de
del 20% restant imputable directament a l’activitat marítima. l’espècie. Aquest projecte involucra diverses entitats entre
Això ens dóna una idea del problema global al qual l’espè- elles SOCIB, Alnitak, CSIC/IMEDEA, Fundació Palma Aqua-
cie humana, única responsable, s’enfronta. Alguns estudis rium i el Consorci de Recuperació de la Fauna de les Illes
indiquen que el plàstic podria haver fins i tot afectat a la Balears (COFIB). A na Lasi se li va instal·lar un emissor que
grandària dels ous de les tortugues, un fet no tan obvi com a dia d’avui segueix aportant informació de posició, temps
els problemes derivats de l’ingesta directa d’aquest, en con- d’immersió, profunditats, etc. Juntament amb les dades que
fondre’ls amb les espècies marines de les quals s’alimenten, aporten les seves companyes, la informació que s’obté ser-
com els grumers.
veix de gran ajuda als investigadors per conèixer-les i prote-
Altres amenaces a les quals han d’enfrontar-se diàri- gir-les, tant a elles com a la resta de companyes anònimes.
ament les nostres protagonistes provenen del sector pes- I durant tot aquest temps… que ha estat de na Meli?.
quer i les interaccions amb el mateix. Als darrers anys s’han La petita Meli ha estat alimentant-se i recuperant-se de la
aplicat canvis substancials que han duit a reduir el nombre ferida dins la seva cubeta. Gairebé quatre mesos de recu-
de captures accidentals, com el cas de la flota de palangre peració, de treball diari per part de l’equip de la Fundació
d’aquesta part del Mediterrani, que ha substituït el tipus Palma Aquarium. Després d’una darrera visita, a l’Hospital
d’esquer emprat i variat la distància i la profunditat de calat

Al web http://seaturtle.socib.es/es/seaturtles/ podeu fer el seguiment de na Lasi. A dia d’avui encara segueix amb l’emissor actiu. La vida
útil d’aquests és de 10 a 12 mesos.

EB47 - 19