Page 48 - Es Busqueret 45

El primer que crida l’atenció de
l’illa és la manca quasi absoluta de bos-
cos desenvolupats, sols a certes parts
molt arrecerades del vent podem tro-
bar bosquerons de bedolls nans (Be-
tula pubescens), que no superen els
tres metres d’alt, pollancres (Populus
tremula) i serveres (Sorbus aucuparia),
amb un sotabosc de molses i líquens
d’una gruixa espectacular. Una de les
característiques d’Islàndia són les mol-
ses que recobreixen les colades de lava
que formen unes catifes arrodonides
que s’estenen sobre hectàrees de ter-
reny sense solució de continuïtat. De-
penent del grau d’hidratació, és a dir de
l’estació de l’any, el color varia des d’un
aclaparador verd maragda, en temps
humit, al gris verdós a l’estiu.
Sent una terra que nasqué del mar
mai ha estat en contacte amb cap mas-
sa continental i això es nota de seguida
que repares amb la flora i la fauna. Els
arbres, com ja hem apuntat, són escas-
sos i de poques espècies, les molses i
líquens són les plantes més comunes
juntament amb plantes anuals de caire
boreal. A les zones de recents erupci-
ons volcàniques on el sòl és magre tro-
bam un seguit de plantes adaptades als
substrats mòbils com borrells i plantat-
ges.
L’home va colonitzar aquesta ter-
ra fa uns 1.100 anys des de Dinamarca
i mai ha estat fàcil viure a l’illa. Sense
grans mamífers terrestres, sols les fo-
ques proporcionaven aliment regular
als primers habitants. La caça de bale-
nes fou una ocupació dels islandesos
fins ben entrat el segle XX. Avui dia la
major riquesa natural del país és la pes-
ca del bacallà. Curiosament en els se-
gles 17 i 18 es desenvolupà una espècie
de llengua franca entre els islandesos i
els baleners bascos, formada per mots
bascos, islandesos, francesos i angle-
sos, amb més de 700 vocables, que els
permeté tenir un intens tracte comerci-
al durant aquells segles.
Com ja hem dit sols es troba de
manera natural un mamífer terrestre, la
guineu polar (Alopex vulpinus) . Els ho-
mes dugueren rates i ratolins i importa-
ren rens en el segle XIX que encara ro-
den per les parts interiors fredes i àrides
de l’illa. Els mamífers marins estan un
poc millor representats i la foca comu-
na (Phoca vitulina) i la grisa (Halichoerus
grypus) són comunes a la costa.

48 - EB45