Page 36 - Es Busqueret 45

hàbitat, així que és capaç de viure a una
àmplia varietat de llocs.
Utilitza com a refugi petites es-
querdes en edificacions, on es poden
concentrar gran quantitat d’individus, ja
que és aquesta una espècie molt gre-
gària. Aprofiten petits espais, com els
que troben baix de les teules, encletxes
de finestres, juntes de dilatació, etc. En
edificis tranquils, poden ocupar grans
espais coberts, i formar colònies nom-
broses. A l’hivern, però, són més solitaris
i els podem trobar de forma aïllada o en
petits grups.
Poden ocupar tant edificis en
ús com abandonats, antics o de nova
construcció, altres construccions com
ponts, túnels, mines, etc. En ocasions
també es poden refugiar a soques d’ar-
bres, cavitats subterrànies...

Aquesta espècie també aprofita
les caixes-refugi instal·lades a diferents
indrets de les illes, sobretot a aquelles
zones on no disposa de refugis natu-
rals per amagar-se. És, juntament amb
altres espècies del gènere Pipistrellus,
una espècie que es veu afavorida per
aquesta mesura de col·locació de cai-
xes-refugi a ambients on manquen els
refugis naturals, com són per exemple
les zones humides.
Els joves comencen a ser sexu-
alment actius a la seva primera tardor.
L’aparellament ocorr a finals d’agost i
setembre, època en què els mascles
tornen territorials i formen harems de
més de 10 femelles, atraient-les amb
els seus cants socials. El part no tin-
drà lloc fins a la primavera següent,
quan les femelles ocupen les colònies
Com és? ràpid a uns 2-3 m del terra. Els seus de cria, que poden ser de 50-100 ani-
moviments són àgils i erràtics, ja que mals. Normalment tenen un sol petit,
La ratapinyada comuna, amb una fa girs bruscos quan detecta una pos- a mitjans juny o principis de juliol, però
longitud de cos de 3-5 cm, una enver- sible presa i l’encalça. Quan les preses no són rars els parts dobles. Les joves
gadura de 18 a 24 cm i un pes d’uns 5 g, són abundants, poden caçar en grups ratapinyades són independents a les 4
és una de les espècies més petites que de 3-4 exemplars, però si escassegen setmanes, moment en què es dispersa
podem trobar a les nostres illes. Té el tornen agressius i defensen el seu ter- la colònia de cria.
pèl dorsal color marró daurat, i la zona ritori de caça enfront els altres individus
ventral és una mica més clara. Les parts mitjançant reclams socials.
sense pel són de color marró fosc. Les A quines illes la podem
orelles són menudes i curtes, de forma trobar?
triangular, i tenen un tragus patent, ca- Quins són el seus costums?
racterístic d’aquest gènere, amb la pun- La ratapinyada comuna és una es-
ta arrodonida. La ratapinyada comuna és l’espè- pècie amplament distribuïda a les illes,
cie de quiròpter més freqüent als en- encara que es troba absent a Cabrera i
Els polsos ultrasònics, amb fre- torns urbans. És fàcil veure-la durant les a alguns illots de l’arxipèlag. És un dels
qüència màxima al voltant de 45 khz, nits d’estiu caçant insectes a les llums quiròpters més abundants del nostre
es caracteritzen per iniciar-se amb una dels fanals dels nostres pobles i ciutats. territori, que ocupa la major part dels
freqüència modular que al final del pols No obstant això, i malgrat que mostri ecosistemes insulars, des de les zones
es va fent constant. una marcada preferència pels ambients litorals fins als paratges de la Serra Tra-
S’alimenta de petites mosques i urbans i periurbans, és un quiròpter ubi- muntana.
mosquits, que captura amb el seu vol qüista, molt flexible a l’hora de triar un

36 - EB45