Page 36 - Es Busqueret 45
P. 36

hàbitat, així que és capaç de viure a una
                                                                                àmplia varietat de llocs.
                                                                                    Utilitza  com  a  refugi  petites  es-
                                                                                querdes  en  edificacions,  on  es  poden
                                                                                concentrar gran quantitat d’individus, ja
                                                                                que és aquesta una espècie molt gre-
                                                                                gària.  Aprofiten  petits  espais,  com  els
                                                                                que troben baix de les teules, encletxes
                                                                                de finestres, juntes de dilatació, etc. En
                                                                                edificis  tranquils,  poden  ocupar  grans
                                                                                espais coberts, i formar colònies nom-
                                                                                broses. A l’hivern, però, són més solitaris
                                                                                i els podem trobar de forma aïllada o en
                                                                                petits grups.
                                                                                    Poden  ocupar  tant  edificis  en
                                                                                ús  com  abandonats,  antics  o  de  nova
                                                                                construcció,  altres  construccions  com
                                                                                ponts,  túnels,  mines,  etc.  En  ocasions
                                                                                també es poden refugiar a soques d’ar-
                                                                                bres, cavitats subterrànies...

                                                                                    Aquesta  espècie  també  aprofita
                                                                                les caixes-refugi instal·lades a diferents
                                                                                indrets de les illes, sobretot a aquelles
                                                                                zones  on  no  disposa  de  refugis  natu-
                                                                                rals per amagar-se. És, juntament amb
                                                                                altres espècies del gènere Pipistrellus,
                                                                                una  espècie  que  es  veu  afavorida  per
                                                                                aquesta  mesura  de  col·locació  de  cai-
                                                                                xes-refugi a ambients on manquen els
                                                                                refugis naturals, com són per exemple
                                                                                les zones humides.
                                                                                    Els  joves  comencen  a  ser  sexu-
                                                                                alment actius a la seva primera tardor.
                                                                                L’aparellament  ocorr  a  finals  d’agost  i
                                                                                setembre,  època  en  què  els  mascles
                                                                                tornen  territorials  i  formen  harems  de
                                                                                més  de  10  femelles,  atraient-les  amb
                                                                                els  seus  cants  socials.  El  part  no  tin-
                                                                                drà  lloc  fins  a  la  primavera  següent,
                                                                                quan les femelles ocupen les colònies
        Com és?                             ràpid  a  uns  2-3  m  del  terra.  Els  seus   de cria, que poden ser de 50-100 ani-
                                            moviments  són  àgils  i  erràtics,  ja  que   mals.  Normalment  tenen  un  sol  petit,
             La ratapinyada comuna, amb una   fa girs bruscos quan detecta una pos-  a mitjans juny o principis de juliol, però
        longitud de cos de 3-5 cm, una enver-  sible presa i l’encalça. Quan les preses   no són rars els parts dobles. Les joves
        gadura de 18 a 24 cm i un pes d’uns 5 g,   són  abundants,  poden  caçar  en  grups   ratapinyades són independents a les 4
        és una de les espècies més petites que   de  3-4  exemplars,  però  si  escassegen   setmanes, moment en què es dispersa
        podem  trobar  a  les  nostres  illes. Té  el   tornen agressius i defensen el seu ter-  la colònia de cria.
        pèl dorsal color marró daurat, i  la zona   ritori de caça enfront els altres individus
        ventral és una mica més clara. Les parts   mitjançant reclams socials.
        sense pel són de color marró fosc. Les                                  A quines illes la podem
        orelles són menudes i curtes, de forma                                  trobar?
        triangular, i tenen un tragus patent, ca-  Quins són el seus costums?
        racterístic d’aquest gènere, amb la pun-                                    La ratapinyada comuna és una es-
        ta arrodonida.                          La ratapinyada comuna és l’espè-  pècie amplament distribuïda a les illes,
                                            cie  de  quiròpter  més  freqüent  als  en-  encara que es troba absent a Cabrera i
             Els  polsos  ultrasònics,  amb  fre-  torns urbans. És fàcil veure-la durant les   a alguns illots de l’arxipèlag. És un dels
        qüència  màxima  al  voltant  de  45  khz,   nits d’estiu caçant insectes a les llums   quiròpters  més  abundants  del  nostre
        es caracteritzen per iniciar-se amb una   dels fanals dels nostres pobles i ciutats.   territori,  que  ocupa  la  major  part  dels
        freqüència modular que al final del pols   No  obstant  això,  i  malgrat  que  mostri   ecosistemes insulars, des de les zones
        es va fent constant.                una marcada preferència pels ambients   litorals fins als paratges de la Serra Tra-
             S’alimenta  de  petites  mosques  i   urbans i periurbans, és un quiròpter ubi-  muntana.
        mosquits,  que  captura  amb  el  seu vol   qüista, molt flexible a l’hora de triar un


     36 - EB45
   31   32   33   34   35   36   37   38   39   40   41