Page 10 - Es Busqueret 45

La gavina vulgar (Larus michahe-
llis) és una espècie d’una fama que su- julia bos
pera amb escreix el coneixement que
en tenim d’ella. La seva abundància,
beneficiada per una estreta interacció
amb l’ésser humà, fa d’aquesta espè-
cie una icona familiar i al mateix temps
avorrida, fins al punt que han estat pro-
tagonistes d’un clàssic del cinema de
terror. Aquesta percepció no és sinó
conseqüència de la nostra convivència
amb un atrevit depredador oportunista
de respectable grandària, i amb pobla-
cions que han anat augmentant gràcies
a l’aprofitament dels residus generats
per l’ésser humà.
Se li atribueixen, justificada o injus-
tificadament, entre d’altres, problemes
relacionats amb la conservació d’es-
pècies sobre les quals depreden, pro-
blemes de salubritat a zones habitades
o molèsties a l’home pel seu compor-
tament, en ocasions una mica desca-
rat. Això passa amb qualsevol espècie
sobreabundant que entra en conflicte vidus sense aprofundir més enllà del ca de la població de la gran colònia de
amb els interessos de la nostra espècie, que representa solucionar el problema l’illot de Dragonera. El seguiment l’haví-
més sobreabundant encara. No obstant immediat. Està assumit que l’excedent em començat uns pocs anys abans. Els
això, en moltes ocasions aquests pro- de menjar abundant i predictible que primers resultats, que ja vàrem publicar
blemes són magnificats i basats en uns produeix l’ésser humà, sigui en terra, en a Es Busqueret de tardor de 2013, mos-
coneixements no contrastat de l’ecolo- forma de brossa orgànica, o al mar, en traven un acusat efecte sobre la pobla-
gia de l’espècie. Sol passar, de vegades, forma de descarts pesquers, augmenta ció de gavines, amb un notable canvi en
que l’interès que suscita una espècie la capacitat de càrrega de l’ecosistema la dieta, una disminució de la supervi-
és inversament proporcional a la seva per mantenir grans mides de població vència, de la condició física individual i
abundància i proximitat. És notòria, la de gavines. No obstant això, els siste- una sensible disminució dels seus pa-
seva poca popularitat per a gestors, i mes ecològics són dinàmics i, per tant, ràmetres reproductius com la mida de
fins i tot científics, enfront d’altres es- no sabem què podem esperar quan es posta i de l’ou, i reflectit tot al final en
pècies bandera, generalment en perill produeixen canvis en els recursos so- una disminució de la població. Això de-
d’extinció, que atreuen més l’atenció bre una població sobre-abundant. mostrava un efecte esperat, a curt ter-
del públic i dels apassionats. Ens preo- A Mallorca es va donar aquest cas mini, del control del menjar accessible
cupem, amb raó, de la gestió de les es- amb el tancament gradual de l’aboca- sobre l’abundància de gavines o sobre
pècies amenaçades, però ens oblidem dor de Son Reus, a l´hivern 2009-2010. els seus paràmetres reproductors, re-
del paper que exerceixen les espècies Aquesta mesura suposava per al Grup sultat reflectit a diverses publicacions
super-abundants. I en la gestió de les d’Ecologia de Poblacions, un experi- a revistes científiques (Steingenwald et
espècies super-abundants, s’opta gai- ment “natural” per estudiar la dinàmi- al. 2015, Payo-Payo et al. 2015, Reial et
rebé sempre per intentar eliminar indi- al. 2017).

julia bos

10 - EB45