Page 10 - Es Busqueret 45
P. 10

La gavina vulgar (Larus  michahe-
        llis) és una espècie d’una fama que su-                                                                 julia bos
        pera amb escreix el coneixement que
        en tenim d’ella. La seva abundància,
        beneficiada  per  una  estreta  interacció
        amb l’ésser humà, fa d’aquesta espè-
        cie una icona familiar i al mateix temps
        avorrida, fins al punt que han estat pro-
        tagonistes d’un clàssic del cinema de
        terror. Aquesta percepció no és sinó
        conseqüència de la nostra convivència
        amb un atrevit depredador oportunista
        de respectable grandària, i amb pobla-
        cions que han anat augmentant gràcies
        a  l’aprofitament  dels  residus  generats
        per l’ésser humà.
             Se li atribueixen, justificada o injus-
        tificadament,  entre  d’altres,  problemes
        relacionats amb la conservació d’es-
        pècies sobre les quals depreden, pro-
        blemes de salubritat a zones habitades
        o molèsties a l’home pel seu compor-
        tament,  en ocasions una mica desca-
        rat. Això passa amb qualsevol espècie
        sobreabundant  que  entra  en  conflicte   vidus sense aprofundir més enllà del   ca de la població de la gran colònia de
        amb els interessos de la nostra espècie,   que representa solucionar el problema   l’illot de Dragonera. El seguiment l’haví-
        més sobreabundant encara. No obstant   immediat. Està assumit que l’excedent   em començat uns pocs anys abans. Els
        això, en moltes ocasions aquests pro-  de  menjar  abundant  i  predictible  que   primers resultats, que ja vàrem publicar
        blemes són magnificats i basats en uns   produeix l’ésser humà, sigui en terra, en   a Es Busqueret de tardor de 2013, mos-
        coneixements no contrastat de l’ecolo-  forma de brossa orgànica, o al mar, en   traven un acusat efecte sobre la pobla-
        gia de l’espècie. Sol passar, de vegades,   forma de descarts pesquers, augmenta   ció de gavines, amb un notable canvi en
        que l’interès que suscita una espècie   la capacitat de càrrega de l’ecosistema   la dieta, una disminució de la supervi-
        és inversament proporcional a la seva   per mantenir grans mides de població   vència, de la condició física individual i
        abundància i proximitat. És notòria,  la   de gavines. No obstant això, els siste-  una sensible disminució dels seus pa-
        seva poca popularitat per a gestors, i   mes ecològics són dinàmics i, per tant,   ràmetres reproductius com la mida de
        fins  i  tot  científics,  enfront  d’altres  es-  no sabem què podem esperar quan es   posta i de l’ou, i reflectit tot al final en
        pècies bandera, generalment en perill   produeixen canvis en els recursos so-  una disminució de la població. Això de-
        d’extinció, que atreuen més l’atenció   bre una població sobre-abundant.   mostrava un efecte esperat, a curt ter-
        del públic i dels apassionats. Ens preo-  A Mallorca es va donar aquest cas   mini, del control del menjar accessible
        cupem, amb raó, de la gestió de les es-  amb el tancament gradual de l’aboca-  sobre l’abundància de gavines o sobre
        pècies amenaçades, però ens oblidem   dor de Son Reus, a l´hivern 2009-2010.   els seus paràmetres reproductors, re-
        del paper que exerceixen les espècies   Aquesta mesura suposava per al Grup   sultat  reflectit  a  diverses  publicacions
        super-abundants. I en la gestió de les   d’Ecologia de Poblacions, un experi-  a revistes científiques (Steingenwald et
        espècies super-abundants, s’opta gai-  ment  “natural”  per  estudiar  la  dinàmi-  al. 2015, Payo-Payo et al. 2015, Reial et
        rebé sempre per intentar eliminar indi-                                 al. 2017).



                                                                                                                       julia bos
























     10 - EB45
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15