Page 50 - Es Busqueret 42

deixar de banda l’estrella de mar tejat i amb una taca negra en- Les roques són un ambient
més coneguda per tots, l’estrella voltada de blanc amb forma de molt divers i colorit que sempre
vermella (Echinaster sepositus), sella a l’inici de l’aleta caudal; que sorprèn a qui sap mirar amb de-
molt comú a fons rocosos també. amb menys freqüència també neniment, només cal anar alerta
Les praderies són també l’espai podrem veure als alguers i entre on posam els peus per no tre-
més propici per a observar algu- les roques. pitjar sense voler algun eriçó o
na nacra (Pinna nobilis), un mol- alguna anèmona.
lusc bivalve endèmic de la me- Un lloc molt interessant per
diterrània i alhora el més gran, estar una estona amb ulleres i Segons la guia il·lustrada
una espècie bioindicadora de la tub són també els fons superfi- esencial de fauna i flora de la
qualitat de l’aigua de gran be- cials rocosos, on podem veure mar Mediterrània (Ballesteros &
llesa i que està catalogada com molts organismes que cerquen Llobet, 2015), la Mediterrània
a Vulnerable pel Catàleg espanyol refugi entre les roques o hi viuen occidental és més rica en espèci-
d’espècies amenaçades i prohibi- fixats. Aquest tipus de fons és ple es que l’oriental, i a les Illes Ba-
da la seva recol·lecció. de peixos de diferents mides que lears hi ha zones especialmente
estan constantment pendents de remarcables com Cabrera, For-
Alguns dels alguers, com els possibles preses, i es on podem mentera, els illots de Ponent
que hi ha entre Eivissa i Formen- veure més fàcilment els colors d’Eivissa i Formentor a Mallorca.
tera, foren declarats l’any 1999 llampants de la donzella (Coris I on trobarem amb més facilitat
Patrimoni de la Humanitat per julis) que presenta dues coloraci- gran part dels peixos citats serà
la UNESCO, i al 2006 es va des- ons, una per a les femelles i mas- en aquelles zones menys afec-
cobrir que una planta de posidò- cles joves i una per als mascles tades per l’acció antròpica, que
nia de la zona és l’organisme viu adults, tot i que són els mascles solen ser les que contenen major
més gros i vell del món (CSIC). adults els que solen cridar més diversitat.
l’atenció per la seva coloració
Es diu que les praderies són verdosa del llom, el ventre blanc
la comunitat clímax de la me- o groguenc, i una franja trans-
diterrània, aquelles amb major versal taronja en ziga-ziga; tam- Bibliografia consultada:
grau de complexitat i desenvolu- bé és habitual als alguers de po- Enric Ballesteros i Toni Llobet, 2015. La
pament de l’ecosistema. sidònia. També hi podrem trobar guia il·lustrada essencial. Fauna i flora de
la mar Mediterrània. BRAU.
algun fadrí (Thalassoma pavo) de
A més, mirant lluny a la lluents colors, algun tipus de ca- Servei de protecció d’espècies, Conselle-
columna d’aigua és segur que bot camuflat amb el fons, o fins ria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca:
espècies marines protegides.
podem observar alguna oblada i tot algun pop roquer (Octopus
(Oblada melanura), de cos pla- vulgaris), entre molts d’altres. CSIC. La mar a fons. Guia didàctica.

Salpes (Sarpa salpa)

50 - EB42