Page 43 - Es Busqueret 42

tudó del gènere Patagioenas, altres
com a tórtores (Leptopila spp., Cla-
ravis spp.), tortoretes Zenaida i co-
loms terrestres Geotrygon. També
hi ha tucans (Ramphastos sulphu-
ratus) , “tucanete esmeralda” (Au-
lacorhynchos prasinus), “arasarís”
(Pteroglossus spp.), diverses espè-
cies de cucuis dels gèneres Tapera
i Piaya, “garrapateros” (Crotophaga
spp.), picots del gènere Melanerpes,
trogons (Trogon) i especialment el
Quetzal guatemalenc (Pharomachrus
mocinno).
Després de passar una setma-
na anant a dalt i a baix per la selva
canviàrem d’escenari i vàrem anar
tres dies a la Estación ornitológica de
San Gerardo situada devora el Bos-
que Eterno de los Niños. És una selva
diferent a la de Monteverde d’unes
22.600 Ha. Més plujosa però amb
llocs més oberts on vàrem poder ob-
servar espècies fins aleshores enca-
ra no registrades com les “pavas de
monte”, un grans galliformes dels gè-
neres Penelope, Crax i Chamaepetes.
També poguérem veure “tinamús”
un ordre molt antic amb lligams amb
els ratites, les aus no voladores. Són
aus terrestres molt males de veure
dels gèneres Crypturellus i Tinamus.
També a San Gerardo vérem de ram-
pellada un au realment esquiva, el
“paragüero cuellicalvo” (Cephalopte-
rus glabricollis). També pels voltants
vérem tangaras del gènere Rampho-
celus, pepiteros, que són uns carde-
nals del gènere Saltator, “jacamarás”
(Galbula spp.) i diverses espècies de
“reinitas”,” trepatroncos” i fringílids
del gènere Sporophilus.

Ja pel final he deixat una sèrie
d’espècies que són comunes un poc
per tot arreu. El famós “campanero”
(Procnias tricarunculatus) que viu a
l’esponera dels arbres des d’on can-
ta. Els “momotos” (Momotus spp.,
Eumomota superciliosa) una mena
d’abellerol però més gros i més aco-
lorit encara. Els “saltarines” (Pipri-
dae) on l’espècie més comuna i, de
fet, l’única que vérem fou el “saltarín
colilargo” (Chiroxiphia linearis). Fins
i tot vaig tenir la sort d’observar un
ball de diversos mascles sobre una
branca mentre feien un cant monò-
ton. Hi ha una espècie d’aucelló molt
comú i habitual a les menjadores
pels colibrís i és el “mielero” (Coere-
ba flaveola). Molt simpàtic però tan
descarat que no dubta a picar el su-
cre de la sucrera de les taules de les

EB42 - 43