Page 51 - Es Busqueret 41
P. 51

laven les petites basses a punt d’asse-
                                                                                car-se per complet. La gran sorpresa
                                                                                ens arribaria gairebé al final del dia on
                                                                                vàrem poder localitzar i fotografiar un
                                                                                dels  protagonistes  del  Pantanal:  l’ós
                                                                                formiguer gegant (Myrmecophaga tri-
                                                                                dactyla). Ens vàrem posar amb el vent
                                                                                de cara perquè tal que no ens pogu-
                                                                                és  ensumar,  ja  que  detectar  l’olor  és
                                                                                la  seva  major  qualitat  per  a  detectar
                                                                                el perill, ja que la seva vista és molt
                                                                                vaga. Era un curiós animal que havia
                                                                                vist diverses vegades als documentals
                                                                                i ara estava aquí, enfront de nosaltres,
                                                                                a escassos 20 metres.
                                                                                    A  la  nit,  aprofitàrem  per  a  rea-
                                                                                litzar  una  mica  de  fotografia  noctur-
                                                                                na amb la companyia de dos mussols
                                                                                que feien la delícia a les nostres oïdes.
                                                                                Com que no hi ha contaminació lumíni-
                                                                                ca, la via làctia es pot veure en tota la
                                                                                seva esplendor. Al matí, alguns coatís
                                                                                (Nasua  nasua),  Arasarí  (Pteroglossus
                                                                                catanotis),  un  Tuco-tucos  (Ctenomys
                                                                                talarum)  amagadís  i  altres  espècies
                                                                                ens van acompanyar mentre deixàvem
                                                                                la Pousada.
                                                                                    Ens  quedaven  encara  un  parell
                                                                                de dies i havíem de decidir encara on
                                                                                “gastar-los”.  Com  l’experiència  a  Ma-
                                                                                togrosso  havia  estat  excel·lent,  deci-
                                                                                dírem  passar  allà  dos  dies  més.  No-
                                                                                vament  vàrem  poder  veure  llúdries,
                                                                                anhinga americana (Anhinga anhinga)
                                                                                pescant,  i  durant  la  darrera  llum  del
                                                                                dia, una preciosa família de capibares
                                                                                a l’aigua. Era una imatge que havíem
                                                                                desitjat i que, finalment, ens la regala-
                                                                                va la naturalesa amb la millor llum de
                                                                                l’horabaixa.
                                                                                    La  darrera  nit  la  passaríem  a  la
                                                                                Posada  de  Mario,  Curicaca.  Allà,  part
                                                                                de  les  hores  nocturnes  la  passarem
                                                                                prop del pont dels caimans, on vàrem
                                                                                poder contemplar un dels majors es-
                                                                                pectacles  del  món  d’il·luminació  na-
                                                                                tural:  les  cuques  de  llum  estaven  en
                                                                                ple  festeig  i  il·luminaven  el  Pantanal
                                                                                fent  gairebé  visibles  els  caimans  que
                                                                                dormitaven  a  l’aigua.  Un  espectacle
                                                                                de llum! Era com si el mateix Pantanal
                                                                                ens acomiadés amb un espectacle de
                                                                                focs d’artificis.
                                                                                    S’acabava  el  viatge  i  el  cansa-
                                                                                ment  era  patent  a  les  nostres  cares.
                                                                                Camí  a  Poconé  i  d’allà  a  Cuiabá.  Ens
                                                                                quedava  encara  el  llarg  trajecte  fins
                                                                                a  casa  (quasi  23  hores).  Cuiabá-Sao
                                                                                Paolo-Munic-Barcelona  i  finalment  sa
                                                                                nostra estimada i benvolguda Roque-
                                                                                ta. •
                                    Os formiguer gegant, Myrmecophaga tridactyla

                                                                                                       EB41 - 51
   46   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56