Page 44 - Es Busqueret 41

bonança de l’economia brasilera) de
l’afortunadament fracassada Transpan-
teneira, que no era ni més ni menys,
que la construcció d’una autopista que
pretenia travessar el Gran Pantanal.
D’aquest faraònic projecte, únicament
queda un camí de terra que desapareix
durant l’època de fortes pluges. Aquest
camí polsegós seria el que empraríem
per moure’ns per les diferents artèries
del Pantanal, i per albirar i fotografiar
diferents espècies. L’altra part la rea-
litzarem en barca pels diferents rius.
De camí cap a la Pousada, po-
guérem ja albirar desenes d’aus, so-
bretot molts rapinyaires col·locats en
el que imaginam eren els seus posa-
dors habituals. Aturàrem a la primera
bassa que vérem, i ja ens adonàvem
que la fauna d’allà no recelava gens
davant la nostra presència. Un blauet
gegant (Megaceryle torquata) es dei-
xava veure sobre la seva branca sense
immutar-se davant la nostra presència
a escassos metres. A la mateixa bassa
podies veure agrons tigrats (Tigrisoma
lineatum), caimans (Caiman yacare),
abundància d’agrons blancs grossos
(Ardea alba). martinet estriat (Buto-
rides striata), blauet amazònic (Ch-
loroceryle amazona), etc. Innocents
i desconeixedors del que amagava el
Pantanal, gairebé ens conformàvem a
quedar-nos els 10 dies front aquesta
petita bassa. A l’horabaixa visitàrem
amb un vehicle tot terreny l’enorme
extensió que envoltava la Pousada. Va
ser la primera vegada que albiràrem
un tapir amazònic (Tapirus terrestris)
a la carrera, guacamai jacint (Anodor-
hynchus hyacinthinus), seriema de
potes vermelles (Cariama cristata),
... així com altres espècies. El pas-
seig amb barca va ser impossible de
realitzar perquè el nivell de l’aigua ja
no ho permetia per aquestes dates. A
la posta de sol fotos de jabirús (Jabi-
ru mycteria), tirà quiquiué (Pitangus
sulphuratus), unes cotorretes de pit
gris (Myiopsitta monachus) i un pre-
ciós final del dia, vermellós, amb uns
tàntals americans (Mycteria america-
na) als seus dormidors.
Endemà i matinada per captar
les millors llums. Sortírem encara de
nit de la Pousada Piuval. Encara sense
llum, pel camí se’ns va creuar un ós
formiguer (Myrmecophaga tridactyla)
d’una grandària descomunal. Fou la
primera vegada que vérem un ... veu-
re’l ja és una sort!
Des del mateix camí i sense sortir
del cotxe, ja vàrem poder començar a

44 - EB41