Page 34 - Es Busqueret 40
P. 34
Com és? Quins són els seus ça entorn dels 2-4 quilòmetres en-
Es tracta d’una ratapinyada de costums? tre els refugis i les masses d’aigua.
Aquests desplaçaments solen dis-
mida mitjana que presenta, nor- Aquest quiròpter s’alimenta a córrer per les proximitats de zones
malment, la cara de color rosaci, el cursos i masses d’aigua on depreda arbrades. Durant el període de cria
dors és d’un roig terrós a negrós i el sobre la superfície de l’aigua i fins i hi ha una certa segregació sexual a
ventre clarament contrastat d’un to tot sobre preses submergides (larves les colònies, que respon a la com-
blanc brut. Els caràcters morfològics d’insectes), que captura amb ajuda petència per les àrees d’alimenta-
més destacables són: peus grans, de l’uropatagi. També caça a les pro- ció òptimes en les immediacions de
majors que la meitat de la tíbia; el ximitats d’aquests medis aquàtics i colònies de cria, en benefici de les
plagiopatagi està inserit a la meitat s’alimenta de preses que captura al femelles. Tot i així, dins aquestes co-
del peu; l’espoló ocupa dues terce- vol, com ara dípters, lepidòpters i lònies també hi trobam la presència
res parts del costat de l’uropatagi; neuròpters. d’alguns mascles adults, els quals
i l’extrem del tragus quasi arriba a són tolerats per les femelles amb el
la meitat de la longitud de l’orella, Es tracta d’un quiròpter especi- propòsit d’afavorir la termoregula-
que és relativament més curta que alment fissurícola, que s’endinsa dins ció de la colònia. Les colònies de cria
en altres espècies del gènere Myotis. una àmplia varietat de forats. Empra solen estar formades per entre 10 i
Els juvenils són grisacis i presenten com a refugi petits forats als arbres 100 exemplars. La colònia no sempre
una taca negra al llavi inferior. És ne- i esquerdes d’edificacions, cavitats sol estar agrupada en un mateix lloc,
cessària la seva identificació en mà, i mines. A Europa normalment em- pot estar fragmentada en subgrups
ja que es pot confondre amb altres pra per criar els forats dels arbres, a més petits que interactuen amb la
espècies del gènere Myotis, com és més dels de les edificacions, mentre colònia major.
el cas de Myotis escalerai o Myo- que les coves les sol emprar per a
tis capaccinii. hivernar. Tot i així, a Menorca s’ha
comprovat que té certa preferència
La ratapinyada d’aigua emet per les cavitats, i les empra tant com A quines illes la podem
crits ultrasònics en freqüència modu- a refugi com per, en alguns casos, trobar?
lada (FM) entre 77 a 32 KHz, amb una criar.
intensitat màxima entorn de 47 KHz, s tracta d’una espècie recent-
semblants als crits de la ratapinyada Els refugis solen estar molt ment descoberta a les Illes Balears,
de peus grans, Myotis capaccinii. pròxims a masses d’aigua de rius, concretament a s’Albufera des Grau
embassaments i canals, i es despla- (Menorca). Fins al moment només es
34 - EB40