Page 47 - Es Busqueret 39

da a aquell vehicle en el qual passàrem tantes La imperiosa necessitat de tornar re-
i tan bones hores. Mati, la nostra gran amfi- tronava en els nostres caps, i com més ens
triona, ens va voler acompanyar en el nostre allunyàvem d’ella més a prop ens sentíem
últim safari, fent-lo més amè. d’aquesta terra màgica, que ens havia acollit i
ja començàvem a trobar-la a faltar...
Arusha està situat a tir de pedra de la
ciutat que porta el mateix nom. Això sembla-
va menys salvatge, encara que no fos del tot El llarg i dur retorn...
cert. El parc és un frondós bosc de muntanya,
ideal per a les aus i els petits dik-dik, uns de- Ja coneixem el tema de les companyies
licats antílops en miniatura que ja aconsegu- aèries i els capritxos en els canvis d’última
írem fotografiar en altres parcs. En les bran- hora. En el nostre cas ens va fer realitzar un
ques més altes vàrem veure els micos còlobs, llarg viatge de tornada: aeroport de Kilimanja-
els protagonistes del parc, amb el seu pelatge ro, aeroport de Nairobi, El Caire, Milà, Madrid
blanc i negre impol.lut i llargues cues en for- i Palma. Va ser viure un autèntic documental
ma de pinzell, dansant en les altures, gràcils i sobre la societat i costums de diversos pobles.
elegants, embadalint-nos amb les seves acro- Encara ens preguntem si hi havia algun tipus
bàcies. de congrés perquè vam poder veure diferents
cultures concentrades en dos aeroports: Nai-
Al centre vam poder observar la zona
pantanosa del cràter de Ngurdoto, un hàbitat robi i El Caire. Desgraciadament, va coincidir
amb una sèrie de missatges radicals de grups
ideal per búfals i facoquers, flanquejats pels extremistes i un atemptat en El Caire que va
llacs Momela i les seves aigües d’impossibles fer que els controls a vegades fossin bastant
colors. Aquí es concentra una de les pobla- rigorosos. En alguns moments s’apodera de
cions més importants de flamenc nan de tot tu una rara sensació d’inseguretat que s’es-
Àfrica, un altre espectacle de la naturalesa.
vaeix quan toques sòl europeu.
Més al nord hi ha pujols replets d’her-
És curiós, però persones a les quals ens
ba i des d’aquí ja podem veure la majestuosa agrada l’aventura i, a vegades, cert risc, allí
muntanya Kilimanjaro, el gran cim d’Àfrica, ens trobàvem amb una inseguretat, amb un
en un paisatge obert serpentejat per rius i rie- no control de la situació. Va ser tocar sòl de
rols, formant cascades de diversos metres. En Milà i pensar que ja estàvem pràcticament a
aquell lloc va començar la nostra petita excur- casa.
sió a peu, la primera i única que realitzàrem
durant el viatge. Escortats per un espigolat Avui enyor fins i tot aquesta inseguretat,
rànger, armat amb un vetust fusell que porta- enyor aquestes gents, enyor aquest dur sol,
va subjecte amb una corda, vam caminar en- enyor aquesta pols africana que encara fa olor
tre ramats de búfals atònits que ens miraven de llibertat... enyor Tanzània. •
de reüll, sorpresos de la nostra audàcia, com
si no sabéssim que són un dels animals que
més vides humanes esbiaixen a Àfrica.
Ens trobem també amb les pomposes
girafes que des del sòl ens semblaven encara
més imponents i altes, i que ens ignoraven
fins que ens apropàvem massa. Des d’aques-
tes terres vam poder veure l’altre cim de Tan-
zània, la cinquena altura d’Àfrica, l´escarpat
i erosionat Mont Meru, amo i senyor del pai-
satge amb permís del gegant Kilimanjaro.
Desenes de grups de muntanyencs contrac-
taven aquí els serveis de portadors locals per
realitzar-hi expedicions, fent cim, amb sort,
després de tres dies de pesada caminada.

Nosaltres els deixàrem a tots enrere,
amb la seva necessitat d’aventura. Havíem de
tornar al tot terreny, ja que el nostre viatge
tocava a la seva fi. Allí deixàrem Àfrica, bons
records i bons amics. En el cotxe que ens por-
tava a l’aeroport cap de nosaltres va dir res,
però sabíem que aviat tornaríem. Havíem es-
tat inoculats amb el verí deliciós d’Àfrica, que
ara recorria cada vena del nostre cos i al qual
no hi ha antídot possible, doncs Àfrica és la
malaltia i també la cura.

EB39 - 47