Page 8 - Es Busqueret 33
P. 8
Naturalisme prop de Port d’Alcúdia el dia 2 de maig en el Port de Campos, va ser arrestat per
la policia espanyola sota una acusació ba-
de 1943.
nal: haver abandonat sense autorització
Algunes altres espècies recollides
en els escrits munnians es van deure a la seva zona de residència, una suposada
l’escopeta o informació de Ginart. Així, en norma, com assenyala ell mateix, total-
ment desconeguda “and removal under
Antoni Ginart Celià (1905-1982): diverses parts de l’obra mestra de Munn, guard to Palma, for having left my own
el seu manuscrit The Birds of the Bale-
district without permission – a totally unk-
aric Islands (1943), apareix el seu nom
Els sentits ornitològics del capità britànic com a observador o col·lector de tal o nown restriction” (Munn, The Birds of the
Balearic Islands, 1943: 191). Per pressi-
qual espècie. Exemple d’això és la refe-
ons de la GESTAPO alemanya, Munn ha
Philip W. Munn rència, també en el manuscrit de Munn, d’abandonar l’illa i es veu obligat a exi-
al cobrament de tres becades (Scolopax
liar-se a Portugal (Duran Pastor, 2002;
rusticola) el 7 de desembre de 1933 per
l’escopeta de Toni dins un petit bosquet Reig-Ferrer i Tato-Puigcerver, 2012).
de pins. Pocs mesos després, el dia 29 de se-
Per Abilio Reig-Ferrer, Universitat d’Alacant
Malgrat la formació ornitològica de tembre de 1941, detenen Toni Ginart, de
la mà del seu protector i mestre, Ginart 36 anys, sense cap càrrec o denúncia i el
Es presenta un esbós biogràfic d’un dels personatges menys coneguts i reconeguts de l’ornitologia ba- mai va publicar un article de caràcter or- traslladen a un penal de Conca. El cònsol
lear: Antoni Ginart Celiá (1905-1982). Toni (o Tony) Celiá, com popularment se l’anomenava a la seva terra nitològic. Tampoc va pertànyer a cap as- britànic a Mallorca, Ivan Lake, s’encarre-
del Port d’Alcúdia, va ser una ajuda impagable per a l’ornitòleg britànic Philip W. Munn durant la seva llarga sociació ornitològica estatal, com la So- garà de comunicar aquesta infausta notí-
residència a Mallorca. Rescatar la seva figura i difondre l’obra naturalista d’aquest personatge és el propòsit ciedad Española de Ornitologia. Tan sols cia a Munn i li demana que, des de Portu-
gal, intenti persuadir Lord Portal perquè
fonamental d’aquest article. Figura 3. Publicitat de l’any 1957 de l’Hotel va formar part, com a col·laborador, de li plantegi aquesta greu injustícia al duc
Mar y Sol, al Port d’Alcúdia, gestionat per P. l’efímer Centro de Estudios Ornitológicos
W. Munn i A. Ginart de Baleares, el principal motor del qual d’Alba, llavors ambaixador d’Espanya a
va ser el militar i ornitòleg alacantí José Londres. Cal notar que el cònsol britànic
tirà, en paraules del propi Munn, en els a qui acompanya en nombroses sortides Un dels primers reconeixements a Palma era el pare de Peter I. Lake, un
seus ulls i orelles en el camp. Tot i que la al camp. A la figura núm. 2 es pot veure públics del treball ornitològic de Toni bon amic de Ginart i alumne ornitològic,
persona i obra d’aquest ornitòleg i biòleg Philip Munn i Toni Ginart compartint un Ginart es va donar a conèixer en la pu- també, del capità Munn. Posteriorment,
britànic no ha estat estudiada en profun- esmorzar en una excursió campestre, i en blicació més important de Munn: “The s’abordarà succintament la relació episto-
ditat, el lector interessat pot acudir a al- presència del que sembla una excel·lent Birds of the Balearic Islands”. En aquest lar entre Peter Lake i Toni, si bé deixarem
guns treballs ja publicats (Jurado, 2009; ampolla de bon vi. article, aparegut al número de desembre per a una altra ocasió un estudi més de-
Reig-Ferrer i Tato-Puigcerver, 2012). Suposam, també, que Antoni, com de 1931 de la revista del museu de Tring tingut de la figura de Peter Lake i la seva
Gran part del treball naturalista a home de confiança de Munn, s’encar- //Novitates Zoologicae//, Munn agraeix relació amb l’ornitologia balear.
de Ginard, gairebé sempre com a orni- regava d’altres comeses de diversos ti- l’ajuda de Toni i el qualifica com el mi- Per mitjà de l’interessant article de
tòleg de bota, va consistir en la captura pus. Així, per exemple, volem veure la llor naturalista mallorquí de camp en el Miquel Duran Pastor coneixem que Munn
d’aus, localització de nius i en la recol- seva mà en les gestions que van derivar coneixement botànic i ornitològic: “Also I va escriure a lord Portal, adjuntant-li la
lecció d’ous. D’aquesta manera, i havent en l’adquisició, per part de Munn, d’una must not forget my collector –ANTONIO carta que havia rebut del cònsol britànic
après del capità Munn una determinada magnífica finca als voltants d’Alcúdia (a GINART- who is unrivalled by any Mallor- Lake, i detallant-li la terrible injustícia
metodologia de treball a l’hora d’identifi- la qual al·ludeix repetides vegades en quin in his knowledge of birds and plants, que s’estava cometent amb el seu em-
car, determinar i registrar els especímens els seus escrits), o en els tràmits de la and whose keenness of sight and hearing pleat Ginart, al qual, d’altra banda, havia
ornitològics, el fidel Toni es va convertir, compra i administració d’un habitatge en have been inavaluable to me” (Munn, deixat encarregat de les seves propietats
amb el temps, en un expert de l’avifau- el Port d’ Alcúdia, que amb el temps es 1931: 58; Reig-Ferrer i Tato-Puigcerver, quan va haver d’abandonar forçosament
na balear. Bàsicament, la seva labor serà convertiria en el preciós Hotel Mar y Sol 2012: 54). la seva pàtria d’adopció. Com escriu Du-
la de col·lector o recol·lector de Munn, (vegeu figura núm. 3). Segons Munn, Toni va ser el pri- ran: “Es tractava, doncs, d’un innocent a
mer naturalista en albirar la presència a qui la policia fa pagar “tota la ràbia que
Mallorca del xoriguer cama-roig (Falco em tenen a mi” –protesta Munn- i, com
vespertinus), una espècie considerada a que a ell ja no el poden molestar, no su-
Fotografia d’Antoni Ginart Celiá l’actualitat com a migrador escàs a Ma- porta que persones que depenen d’ell a
llorca, Menorca i Eivissa, i amb un esta- Figura 4. Fotografia d’ Antonio Ginart com Mallorca puguin sofrir precisament per
tus de migrador rar a Formentera. Aquest un dels colaboradors del Centro de Estudios aquest motiu. Per la mateixa raó confia
Ornitológicos de Baleares
que el contacte suplicat a Londres pu-
La relació entre Antoni reconeixement el sentencia el propi Munn gui influir per a resoldre la situació dels
en els agraïments del manuscrit sobre les
Ginart i Philip W. Munn i la aus de les Illes Balears, redactat el juny britànics a Espanya –presumptament un
seva formació ornitològica de 1943: “He [Antoni Ginart] has late- Julio Tato Cumming (Reig-Ferrer, 2002). país neutral- i especialment a Mallorca,
ly recorded the only occurrence of the Una fotografia seva (vegeu figura n. 4) que en aquell moment és intolerable,
Red-footed Falcon in Majorca” (vegeu, apareix en el llistat de col·laboradors del esperant que la gestió pugui discutir-se
Al cap de poc temps d’establir la Reig-Ferrer i Tato-Puigcerver, 2012: 54). primer número del butlletí del centre es- prest al Parlament britànic” (Duran Pas-
seva residència al Port d’Alcúdia, l’any Malgrat el que s’ha dit, sembla que altres mentat, Baleárica (1956-1957). tor, 2002: 157). En el treball de Duran es
1921, l’ornitòleg i capità britànic Philip ornitòlegs han recollit, prèviament, cites pot llegir les múltiples gestions que tant
Winchester Munn (1865-1949) contracta, del falcó cama-roig en les seves llistes Munn com Ivan Lake emprenen per in-
com a secretari i ajudant personal, el jove d’aus, si bé la cita atribuïda a Francis- tentar solucionar el cas Ginart. Si bé no
mallorquí Toni, de setze anys. Natural del co Barceló Combis (1820-1889) resulta Temps dolents per queda definitivament clar com es resol
Port d’Alcúdia, on havia nascut l’any 1905, “vaga”, en opinió de Bernis, Diez & Tato Antoni Ginart en la aquest assumpte, la veritat és que Toni
Toni Ginart (cognom que indistintament (1958), i la de Maurici Hernández Ponseti postguerra espanyola escriu a Munn des de Barcelona, en data
apareix també com a Ginard) serà l’home (1859-1932), al seu Catálogo de las aves 8 de gener de 1943, per informar-li que
de confiança d’aquell important naturalis- observadas en la Isla de Menorca (1911), se li havia concedit un permís de vint dies
ta britànic. Des d’aquella data comença molt més rigorosa, correspon a una altra En el mes de maig de l’any 1941, per anar a Mallorca. En aquesta missiva
l’aprenentatge i formació ornitològica de Figura 2. Fotografia en la qual apareix Philip W. Munn (a l’esquerra) i Antonio Ginart (a la illa balear. Aquella identificació de falcó mentre P. W. Munn observava nius de a Munn, Toni encapçala la carta amb el
l’alcudienc que, amb el temps, se conver- dreta) cama-roig , per part de Toni, va tenir lloc guatlareta de mar (Glareola pratincola) tractament de “Querido padre mío”.
8 - EB33 EB33 - 9