Page 4 - Es Busqueret 32

Editorial Anatomia de les aus

El nostre compromís Ara ja no et miren malament si tud oberta i, sobretot, activa. El vol de les aus (II)
amb la natura passeges amb uns binocles per devora Estem encara molt lluny del nivell
la mar, fins i tot a l’estiu! ni et fan un
repàs de dalt a baix quan entres a un ornitològic d’altres països europeus, Estructures per a conquerir
especialment del centre i nord d’Eu-
bar amb els prismàtics penjats al coll.
No fa tants anys aixecar-se ben Poc a poc estam fent normal la nostra ropa, on milions de persones gaudei-
de matinada per anar a veure aucells activitat i, poc a poc també, més i més xen de l’observació de la natura, molts el cel: les plomes
era vist com una “cosa rara”. No ho era, gent s’interessa per l’ornitologia d’una dels quals estan aquests dies per les
però, fer-ho a la mateixa hora per anar forma natural. nostres illes cercant un busqueret coa
a caçar, que se veia i se veu com la llarg per una garriga assolellada o mi- Per Lluís Parpal
cosa més normal del món. Partir amb Aquest fet representa també una rant extasiats un sebel·lí adormit a un
fosca negra per anar a passejar per important responsabilitat afegida que camp d’ametllers. Recordau que el seu
una zona humida o pujar a la munta- hem adquirit quasi sense saber-ho, nombre els fa forts, el seu nombre els
nya a observar aucells no tenia massa però que és el nostre compromís com fa tenir capacitat de decisió, volem ser
sentit per a la majoria de la gent. a observadors d’aus. Aquesta respon- nosaltres també decisius? Quants més
sabilitat és el nostre propi exemple, siguem, millor. •
Però d’un temps fins ara, el nom- la nostra manera de comportar-nos
bre d’observadors d’aus ha augmentat envers la natura. La gent ens obser-
significativament i, a més a més, cada va com a model de comportament
any ens visiten més i més birdwatchers i hem de donar tot de la nostra part
procedents de tota Europa fins al punt per transmetre uns valors en els que
que a determinats moments de l’any creim, una forma de viure la natura
un petit exèrcit carregat amb prismà- que estimam.
tics, telescopis i càmeres de fotos se
mou pels camps de Mallorca a la recer- Els observadors d’aus són en
ca d’espècies interessants. Això passa certa forma fanàtics, pel seu entusias-
especialment ara, a la primavera, quan me sense mesura i la seva passió pel
la migració de les aus està en la seva món de les aus, però és un fanatisme
plenitud i cada sortida se pot conver- amable que acull amb il·lusió als nous
tir en una petita o gran aventura amb adeptes a la causa. L’ornitologia és una
l’esperança de poder observar les no- de les millors formes d’iniciar-se en el
ves espècies que cada any passen per coneixement de la natura i a nosaltres
les Balears durant aquestes setmanes. ens correspon apropar l’ornitologia a
quanta més gent millor, amb una acti-

Introducció troba un fòssil d’un ésser amb mandíbula plomes. Aquestes evidències fan pensar
de rèptil i plomes d’au. Es tracta del co- als paleontòlegs que l’origen de les plo-
Ningú discuteix que, si hi ha alguna negut Archaeopteryx litiographica, d’una mes no té una relació directa amb el vol
cosa que caracteritza les aus, és la presèn- antiguitat d’uns 150 milions d’anys. D’aquí sinó amb la capacitat de termoregular o
cia de plomes com a important contribució sorgeix la primera prova que les aus, la mantenir la temperatura del cos.
biològica al grup dels vertebrats. El 1861, classe aus, prové d’uns avantpassats rep- Les plomes s’originaren per tant a
tilians coneguts fins aleshores com a dino-
poc després que Darwin publiqués el seu
CATI ARTIGUES llibre L’Origen de les Espècies es produ- saures. Posteriorment apareixerien altres partir de les escates dels rèptils; de fet, les
aus encara conserven les potes cobertes
fòssils d’aquests avantpassats que demos-
eix una troballa importantíssima per a la
d’escates molt similars a les que aquests
ciència: en un jaciment centreeuropeu es
tren que no sols aquesta espècie tingué
presenten.
4 - EB32 EB32 - 5