Page 9 - Es Busqueret 29

La caça del tord amb escopeta es va
estendre a les Illes Balears i a bona part
de l’estat espanyol des d’Itàlia i França. Als
anys 50 i 60 era casi impensable un tipus
de caça així, llevat de la gent benestant, ja
que com ens diu un altre caçador vell “sa
gent corrent no podia tirar un cartutxo per
un animal tan petit, valia més matar un
conill ferm”. Cal recordar que molts caça-
dors elaboraven els seus propis cartutxos,
un a un, la nit abans de sortir a caçar, cosa
que els feia seleccionar molt la peça.
Tornant a la resta d’espècies, cal dir
que no totes van ser anotades amb tant
d’esment com els tords; per això les xifres
probablement són un poc més altes que
les exposades. La segona espècie més ca-
çada va ser el tudó amb 198 exemplars
cobrats. Només es van anotar però dins 3
de les 6 temporades. El conill va ser la ter-
cera espècie més caçada amb 160 exem-
plars. La guàtlera és la tercera au més ca-
çada, encara que totes van ser abatudes
la temporada 2010-2011, excepte una:
“aquell any en varen entrar moltes dins es
setembre, i salvatges, eh, no de ses que
amollen”. La quarta espècie de ploma més
abatuda va ser la tórtera de garriga amb RAFEL MAS
110 exemplars, caçada o almanco regis-
trada a 4 de les 6 temporades. Deim això,
perquè algun any sense registrar el nostre Les 72 tórteres turques també van ser en caçar entre 5,8 i 6,3 milions de tords,
caçador recorda haver arribat a les 150. abatudes o anotades a dues temporades, que pujarien a 7,9 milions si el màxim de
i els 52 estornells “davallats” van ser-ho peces per dia tornàs als 20 de 2011. Evi-
en una sola jornada de 2003 (gràfic 1). dentment, aquestes xifres són un simple
exercici d’estirar la corda fins on dóna. In-
Aquestes dades ens fan demanar- sistim, però, que és completament legal
nos: quants tords es cacen cada any a caçar 6 milions de tords anualment.
les Illes balears? respondre és una tasca
molt complicada per mor que depèn de Alguns autors han intentat apro-
multitud de factors. Potser però, podem ximar-se a les xifres fent alguns càlculs.
començar per demanar-nos: quants se’n La Conselleria de Medi Ambient (2002)
poden caçar legalment? Una ullada a l’or- apuntava una xifra d’un milió de tords,
dre de vedes que regularà la temporada fent esment que altres càlculs donaven
de caça 2012-2013 ens permet saber que una xifra un 50% o un 100% superior.
es caçaran tords (legalment) els 153 dies S’apuntava una mitjana de 6,9 tords per
que hi ha entre el 10 d’octubre (quan s’ai- dia. Fent una volta més al quadern de
xeca la veda) i el 31 de gener, més un camp del caçador, veiem que, per arribar
extra de 4 dies dins el febrer. Mirant el ca- a la xifra del milió de tords abatuts, s’hau-
lendari, veiem que no hi haurà un sol dia rien de menester 1.341 caçadors com el
de “treva”. Es permet caçar tords amb es- nostre col·laborador. Aplicant el 10% de
copeta els dimarts, dijous, dissabtes, diu- tords perduts n’hi hauria prou amb 1.216
menges i festius. La caça amb filat de coll caçadors.
es permet 5 dies a la setmana, modalitat Més dades per a la reflexió: a l’Estat
que coincidirà amb l’escopeta els caps de
setmana i festius. Es podran fer 16 tords espanyol la caça movia el 2003 (segons
per caçador i dia, independentment de la un estudi de la FAES) 2.677.177.508,51
modalitat. En total, cada caçador tendria euros (450.000 milions de pessetes) i
generava 15.000 llocs de feina directes
dret a fer 2.512 tords si esgotàs la quota. (Trofeo, 2003). S’ha passat de les 139.918
Alguns anys es poden matar 20 tords/dia,
el que elevaria la xifra a 3.140 tords per llicències del 1946 a 1.402.381 el 1985.
temporada. Probablement cap caçador hi Es calcula que, a l’actualitat, superen el
arribi, tot i que vistes les xifres no posarí- milió. Augmentaren molt a partir del 1960
amb la motorització, i també amb la llei
em la mà al foc.
de caça de 1970 es registrà un gran in-
Facem un exercici malèvol per do- crement a causa de les facilitats per ob-
nar una volta més a la pregunta: depe- tenir la llicència i per la potenciació dels
nent de la font, sabem que hi ha entre vedats de caça privats, afavorits per la
23.700 (MAPA, 2003 a Barceló 2009) i baixa pressió fiscal. Hi ha una correlativa
26.000 (Olaizola, 2008) llicències de caça debilitat d’espais vedats amb finalitats de
a les Illes Balears. I si tots els caçadors protecció o foment per causes científiques
esgotassin les seves quotes de caça i fes- (Barceló, 2009).
Perdiu, Alectoris rufa sin la perxa màxima? Legalment es podri-

EB29 - 9