Page 5 - Es Busqueret 27

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

4

1
5

3 4 El cap gris blavós ens diu que és
un mascle a l’època de cria, ja
que a principis del hivern el cap és
gris terrós.

2 Totes les grans cobertores mu-
5
dades i el gran contrast entre el
1 Bec cònic i relativament robust 6 negre i el blanc ens duu a la con-
que indica una alimentació graní- clusió que és un mascle adult.
vora que complementa amb insec-
tes i fruits sobretot a l’època de cria.
6 No és una espècie exclusiva del
3 La característica més notable del bosc, però s’hi troba molt bé i és
2 Té les cames més aviat curtes i dimorfisme sexual en aquesta es- una de les poques espècies que
no salta com els teuladers sinó pècie és el pit rosat en el mascle, cria dins els alzinars més tancats i om-
que peona com els xàtxeros i les mentre que la femella el té color ant brívols. A l’hivern surt a camp obert i
titines. grisós. forma esbarts amb altres fringíl·ids.

El pinsà, Fringilla coelebs

Avui analitzarem el nom d’un au- El nom específic coelebs ve del llatí del llatí vulgar pincio del mateix origen.
cellet molt lligat al hivern. No és que el fadrí (cèlibe) i es pensa que en Linneu Repassem un poc; tentilhao en por-
duguin les fredorades, ja que cria entre l’anomenà així per la separació dels sexes tigués (encara que un poc diferent als
nosaltres, però és en aquesta estació de durant l’hivern, fet molt més evident a la altres té clares reminiscències onomato-
l’any quan la població balear se veu in- Suècia natal del científic, on els mascles peiques), chaffinch en anglès (chaff palla
crementada considerablement per aus dels pinsans no migren cap al sud men- i per extensió gra), buchfink en alemany
nòrdiques que poden venir de llocs tant tre que sí ho fan els joves i les femelles, (aquí hi ha diverses versions; buch llibre
llunyans com Rússia. Anem per feina. El observant-se sols grups de mascles “fa- i buche faig), vink en neerlandès, bofing
nom genèric Fringilla ja l’empraven els drins”. en suec, bokfink en noruec, bokfinka en
llatins per referir-se a la mateixa espècie Els nom vulgars d’aquesta espècie islandès (tots els escandinaus amb el
(realment era per a un grups d’espècies en molts d’idiomes és una derivació de prefix bok, o semblant, llibre), zieba en
semblants ja que no solien afinar tant els l’onomatopeia del seu reclam que podrí- polonès, cinteza en romanès, penkava en
clàssics). Per extensió ha donat nom a em transcriure com a “pinc”. D’aquí el txec i cinka en búlgar. L’únic idioma que
tota una família, els fringillidae, d’aus nom de pinsà en català, pinzón, en caste- ha conservat el nom llatí a penes sense
bàsicament granívores, bec més o man- llà, pinson en francès i finch (escrit en les modificació fins avui ha estat, és clar, l’ita-
co gruixat, dimorfisme sexual accentuat i diferents variant fonètiques) en moltes lià fringello. •
distribució holàrtica (boreal). llengües anglosaxones seria una traducció

EB27 - 5