Page 23 - Es Busqueret 27

Identificació

Els reietons

Per Xavier Llabrés
Dibuixos de Gemma Carrasco

A les Balears se poden observar
dues espècies de reietons: el reietó
cellablanc (Regulus ignicapilla) pre-
sent tot l’any i el reietó o reietó d’hi-
vern (Regulus regulus) que només el
podrem trobar hivernant.
Ambdos són els sílvids més petits
d’Europa. Bàsicament els podrem trobar
a pinars o garrigues amb bona presència
de zones arbrades. Solen moure’s frenè-
ticament per les parts altes dels arbres
amb moviments curts i ràpids entre les
branques, i vols curts a la recerca de pe-
tits insectes.
L’aspecte general és compacte amb
tonalitats verdoses per les espatlles i pàl-
lides a les parts inferiors. La diferència

més patent entre aquestes dues espècies és la llista superciliar o
cella, present i de color blanc al reietó cellablanc (com el seu nom
indica) i absent al reietó d’hivern. Altres característiques distinti-
ves que podrem apreciar, si tenim l’oportunitat de fer una ob-
servació més acurada, són: brida i petita llista ocular negres i
costat del coll groc-verdós al cellablanc, i que la llista lateral
del pili negra, present a les dues espècies, està unida al front
en el cas del reietó cellablanc i és pràcticament inexistent al
reietó d’hivern.

El dimorfisme sexual hi és present a la llista
central del pili (cresta) a ambdues espèci-
es: els mascles mostren una petita cres-
ta en estat d’excitació d’una tonalitat
taronja intensa mentre que a les fe-
melles és groga. En estat relaxat són
pràcticament indistingibles.
Els reclams són molt fins i aguts
la qual cosa dificulta la seva detecció.
Amb pràctica i paciència els podrem
sentir i pot ser arribar a diferenciar les
dues espècies. El reietó cellablanc realit-
za notes més agudes, llargues i accen-
tuades seguides de notes més accele-
rades. Del reietó d’hivern normalment
no escoltarem cants nupcials, només
veus de contacte molt semblants a
les del cellablanc però estrofes més
curtes i de tonalitat un poc més
greu. •

EB27 - 23