Page 25 - Es Busqueret 26
P. 25

Identificació




        Els picaplatges o tiruril·los


        Per Pere Vicens i Siquier
        Dibuixos de Cati Artigues

        El grup dels limícoles (o els aucells que es mouen pel llim) és un dels més complicats per la gran quantitat
        d’espècies que hi ha amb mides, colors, estructures i sons diferents… juntament amb semblances quasi exac-
        tes. Són un grup dif ícil , frustrant i apassionant al mateix temps… desanimador i engrescador, però mai
        decebedor. Visitar una albufera o un salobrar en qualsevol temporada, però sobretot a la primavera, és un
        repte. Precisament, però, la superació de les dificultats és el que mou i estimula molts d’ornitòlegs. És el mo-
        tiu i l’objectiu de tota coneixença… és el motor de l’estudi, de l’aprenentatge i de la satisfacció.
        D’aquest grup, a les Balears són fàcils de veure unes aus petites i molt rodonetes, de coloració terrosa amb la
        panxa blanca: els picaplatges o tiruril·los. De les tres espècies que es poden observar a quasi qualsevol zona
        humida i també a algunes platges poc freqüentades, dues es reprodueixen a les illes.



                                     El picaplatges o tiruril·lo gros (Charadrius hiaticula) és l’únic que no cria a
                                      les Balears i sols el podem veure en migració. És el més arrodonit de tots i de
                                      mida més grossa. Té el bec curt i gruixut, de color carabassa amb la punta
                                      negra. Els altres dos, el picaplatges o tiruril·lo menut (Charadrius dubius)
                                    i el picaplatges o tiruril·lo camanegre (Charadrius alexandrinus) són lleuge-
                                   rament més petits, una mica més allargats i tenen el bec prim i negre. Aquest
                                  darrer, tal com el seu nom indica, té les cames ben ne-
                                gres, mentre que el picaplatges menut les té grogues i el
         Picaplatges          picaplatges gros les té de color taronja vistós. El picaplatges
                gros      camanegre és sedentari i augmenta la població amb exemplars
                           europeus hivernants, mentre que el menut és estival nidifi-
                            cant, amb escassa presència a l’hivern .
                            A la cara i al cap té una sèrie de detalls de coloració impor-
        tants, que són els millors elements per a identificar-lo: la presència o absència d’un
        anell ocular, de línies blanques i negres al front i d’un collar fosc que envolti total-
        ment el coll de l’aucell .                                                                     Picaplatges
                                                                                                        menut
        - En el plomatge d’adults, el picaplatges menut és l’únic que té un anell ocular groc, molt
        visible. Els altres dos, el picaplatges gros i el camanegre, no el tenen .
                                   - El picaplatges camanegre té un estret collar negre que no
                                       es tanca a la gargamella, mentre que, en els altres dos, és
                                        més gruixut i sí que es tanca. Aquesta franja negra és clarament més am-
                                         pla als mascles i més estreta a les femelles.
                                          - El picaplatges menut té una franja blanca estreta al cap, per damunt
                                          la màscara negra del front, mentre que aquesta franja és inexistent al
                                         picaplatges gros, molt més fosc de coloració general . El camanegre no té
                                     aquesta sèrie de línies: el mascle té el capell rogenc amb unes petites taques
          Picaplatges              negres al front i a la zona de les orelles. La femella és terrosa pàl·lida, sense gens
          camanegre
                              de negre ni al coll ni al cap.
                              Un altre detall dels adults és que, al vol , el picaplatges menut no presenta franges
                              alars blanques i les ales són terroses, mentre que els altres dos tenen una marcada
                              línia blanca a les cobertores superiors de les secundàries i part de les primàries.
        Els exemplars joves també poden destriar-se, però és una mica més complicat. Les diferències bàsiques són:
        - El picaplatges menut manté un dèbil (però visible) anell ocular, sense la cella blanca i les cames són gro-
        guenques.
        - El picaplatges gros té les cames més gruixudes, de color groc taronjós, la coloració general és més fosca i la
        cella blanca és molt destacada, amb el bec gruixut i negre.
        - El picaplatges camanegre té les cames negres i la cella blanca ben visible.
        Els sons també són diferents:
        - El picaplatges gros emet un sonor “tuuip”.
        - Els altres dos tenen una sèrie de crits llargs i sorollosos, dif ícils
        de transcriure, però el picaplatges menut repeteix sovint les frases
        “pip-pi-rruuuuuipi” i “pip-pi-ruípu”; mentre que el camanegre
        repeteix uns sons que fan com “rui- riu-riu” i “riu-pi-pipipipí”.       Picaplatges gros, menut i camanegre
                                                                                                       EB25 - 25
   20   21   22   23   24   25   26   27   28