Page 17 - Es Busqueret 26

obtenir totes les autoritzacions necessàri-
es i ens va facilitar diversos aspectes de
logística. Per això volem agrair especial-
ment la col·laboració de Joan Mayol, Joan
Oliver i Iván Ramos (Servei de Protecciò
d’Espècies), de Paula Goberna (directora
del parc natural de ses Salines d’Eivissa i
Formentera), de Joan Torres (director de
les reserves naturals des Vedrà, es Vedra-
nell i els Illots de Ponent), i de Jorge Calvo
i José Vicente Ripoll (personal d’Espais de
Natura Balear).

Bibliografia

Arcos, J. M., Bécares, J., Rodríguez, B. & Ruiz,
DAVID GARCíA ón de las Aves marinas en España. LIFE04NAT/
A. 2009. áreas Importantes para la conservaci-
ES/000049-Sociedad Española de Ornitología
Emissor GLS a la pota d’un virot (SEO/BirdLife). Madrid.
Regne Unit (RSPB), Irlanda (BirdWatch via Satèl·lit (PTT; Platform Terminal Trans- Arcos, J. M. (compiler) 2011. International spe-
Ireland), França (LPO), Espanya (SEO/ mitters), un sistema que transmet les da- cies action plan for the Balearic shearwater,
BirdLife) i Portugal (SPEA) (www.project- des a un sistema de satèl·lits (Argos), que Puffinus mauretanicus. SEO/BirdLife & BirdLife
fame.eu). El projecte té per objectiu adre- permeten estimar la posició de l’au amb International.
çar els forats en el coneixement per avan- força precisió. Durant els propers mesos Louzao, M. 2006. Conservation biology of the
çar en la conservació dels ocells marins a s’aniran rebent dades dels PTT, mentre critically endangered Balearic shearwater Puf-
l’àrea atlàntica, amb especial interès en la que els GLS s’hauran de recuperar el 2012 finus mauretanicus: bridging the gaps between
identificació d’àrees clau per a la designa- per a poder descarregar la informació que breeding colonies and marine foraging grounds.
ció d’Àrees Marines Protegides (AMP) i en s’hi ha emmagatzemat durant tot un any. PhD thesis, Universitat de les illes Balears.
desenvolupar propostes de gestió adients La informació obtinguda ajudarà a deter-
per a aquestes àrees. Atès el seu estat crí- minar quines són les àrees emprades pel Louzao, M., Arcos, J.M., & Oro, D. 2007. Biologia
tic, el virot petit es considera prioritari i hi virot petit a l’Atlàntic i conèixer millor els de la conservació d’un ocell críticament amena-
çat: la baldritja Puffinus mauretanicus. Anuari
treballen tots els socis del projecte. seus patrons de dispersió. Això serà espe- Ornitològic de les Balears, 21 (2006): 43-49.
cialment cert quan la informació es combi-
Una de les accions de FAME consis- ni amb la de l’equip que treballa a Mallorca Oro, D., Aguilar, J.S., Igual, J.M., & Louzao, M.
teix precisament en el marcatge d’adults i Menorca. 2004. Modelling demography and extinction
de virot petit amb dispositius de segui- risk in the endangered Balearic shearwater. Bi-
ment remot que permetin conèixer els pa- Agraïments ological Conservation, 116: 93-102.
trons de distribució durant la seva estada
a l’Atlàntic. Aquest treball es desenvolupa El suport que vam rebre del Servei Ruiz, A. & Martí, R. (Eds.) 2004. La Pardela Ba-
lear. SEO/BirdLife-Conselleria de Medi Ambient
mitjançant una col·laboració entre SEO/ de Protecció d’Espècies i d’Espais de Na- del Govern de les Illes Balears. Madrid.
BirdLife, la LPO (Ligue pour la Protection tura Balear, ambdós departaments del Go-
des Oiseaux) i el Centre de Etudes Bio- vern de les Illes Balears, ens va permetre
loguique de Chizé (CEBC-CNRS) i disposa
del suport del Govern de les Illes Balears.
La feina s’ha restringit a l’àmbit de les Pi-
tiües, per complementar-se amb una inici-
ativa paral•lela a càrrec d’investigadors de
les Universitats de Southampton i Oxford
(Regne Unit), amb l’ajut d’Skua s.l.p., que
pel mateix acord han restringit el seu àm-
bit d’acció a Mallorca i Menorca. Així, el
treball desenvolupat enguany s’ha centrat
en les colònies dels illots de sa Conillera i
de Bosc, dins l’àmbit protegit de les Reser-
ves Naturals des Vedrà, es Vedranell i els
Illots de Ponent (Eivissa). Després d’una
primera visita de prospecció el gener, per
determinar els caus que serien objecte de
l’estudi, durant la primavera s’han marcat
40 adults reproductors de virot amb ge-
olocalitzadors (GLS). Aquests petits apa-
rells (1-2 g) donen la posició aproximada
dels ocells mitjançant la combinació d’un
rellotge intern amb el registre de la inten-
sitat de llum (que permet conèixer l’hora
de sortida i posta del sol i, a partir d’aquí, DAVID GARCíA
la longitud i la durada del dia i, per tant, la
latitud). També s’han instal·lat 6 emissors Equip marcant exemplars

EB25 - 17