Page 6 - Es Busqueret 25

El segon número va ser molt sem- riotip d’una femella de voltor. El volum 7 va sortir més tard de
blant al primer, però l’abast de l’anuari l’habitual, el mes de setembre, a causa
s’amplià a totes les Illes Balears. És a par- A partir del volum 5, l’any 1991, la d’un article d’opinió escrit per Joan Antoni
tir del número 3 quan es noten les millo- junta del GOB aprova, a proposta del pre- Alcover sobre la translocació d’espècies,
res en la qualitat de l’edició. Al local del sident, la destinació d’un capítol del pres- que va suposar la retirada de la subvenció
GOB ja es disposava d’un ordinador, que supost a la creació de beques d’ornitologia de la Conselleria d’Agricultura i Pesca que
es va fer servir per preparar-lo. La porta- com a font de futurs articles per a publicar rebia la revista. A partir d’aquell moment,
da va sortir a tot color, amb una foto d’un a l’AOB. En aquest volum es publica per l’edició de l’AOB va ser subvencionada per
agró blanc Egretta garzetta de l’excel·lent primera vegada un tipus d’article diferent, la companyia elèctrica GESA, en l’actuali-
i enyorat fotògraf Climent Picornell. Com a més d’opinió, obra de Miquel Rayó, titulat tat ENDESA.
curiositat, hem de comentar que el color “Sobre l’alció i el seu mite”, al qual, amb el
blanc de l’ocell va quedar un poc cremat temps, seguirien d’altres articles similars. L’AOB ha mantingut i desenvolupat,
per aconseguir que quedessin bé els peus També aquest any s’inicia un concurs per durant tots aquests anys, una important
grocs de l’animal. És a partir d’aquest nú- a l’elecció de la portada. Aquesta elecció funció de divulgació de fets i treballs que
mero que s’incorpora el format actual de es feia per votació entre els membres de s’han duit a terme a les Illes Balears. Per
la publicació i apareix la coberta (format la secció d’ornitologia, que es reunia els exemple, ha estat el lloc on s’han publicat
llibre), tot i que llavors era prima. La re- dijous al local del GOB. A partir del volum les primeres dades de nidificació de mol-
vista ja s’elaborava completament en una 20 l’elecció de la fotografia que ocupa la tes espècies, des de les de reproducció del
impremta. Apareix per primera vegada portada es fa per votació a través d’Inter- busqueret de garriga (Sylvia cantillans) a
una presentació i el volum de cites d’ob- net, amb les persones que participen en el Cabrera, que es varen publicar al volum 7,
servacions comença a agafar importància. ForumAus. Per triar la portada del volum fins al primer registre de nidificació d’un ull
Gairebé tots els articles són recomptes de 8 de l’any 1993 no es va convocar el tradi- de bou (Phylloscopus collybita) a les Bale-
diferents espècies. Es publiquen censos de cional concurs per triar-ne la foto, ja que ars, al volum 23. S’han publicat igualment
corbs marins, d’aus aquàtiques i d’aus ma- per a la portada, dedicada al virot petit les cites de nidificació de mussol banyut
rines. Posteriorment, el recompte d’aquà- (Puffinus mauretanicus), només es dispo- (Asio otus) a Menorca, noves dades de
tiques s’aniria publicant any rere any per sava d’una sola fotografia de qualitat, obra cria del bec d’alena (Recurvirostra avoset-
convertir-se en tot un clàssic a cada Anu- de Jordi Muntaner. ta) al Salobrar de Campos, la segona cita
ari. En aquest número apareix també, per de nidificació de l’àguila d’albufera (Circus
primera vegada, un resum meteorològic, A partir de l’any 1992, en el volum pygargus) a Mallorca, dades de nidificació
el balanç d’anellaments i recuperacions i número 6, s’incorpora el color a l’interior del tudó (Columba palumbus) a Formen-
les novetats bibliogràfiques adquirides per de la publicació. Una fita important va ser tera, les primeres dades de nidificació de
la biblioteca. la publicació en aquest volum, per Gabriel llambritja (Sterna hirundo) a les Illes Bale-
Gargallo, d’un article amb fotografies a tot ars, les primeres també de cria del falco-
En els tres primers números de color que permetien diferenciar el nostre net (Falco subbuteo) a Menorca, la confir-
l’AOB les cites no incorporen encara el ter- busqueret coallarg (Sylvia balearica) del mació de la nidificació del coll verd (Anas
me municipal, ja que hi havia un annex busqueret sard (Sylvia sarda) i que va su- platyrhynchos) a Formentera, la primera
amb el mapa de les illes amb els termes posar, per a molts de nosaltres, un canvi cita de cria del rupit (Erithacus rubecula)
municipals. A partir del número 4 ja s’in- en la forma d’observar les aus i diferen- a Mallorca, les primeres dades de cria de
corporen a les observacions. Dins aquest ciar-ne els detalls. Més tard el van seguir setmesó (Tachybaptus ruficollis) a Eivissa,
volum es conta com varen ser els inicis altres articles que ajudaven a distingir es- o la primera cita de reproducció de l’oro-
de la recuperació del voltor negre, amb el pècies i subespècies. D’interès especial va nella coa-rogenca (hirundo daurica) a les
sexat dels animals que es tenien en capti- ser el publicat en el volum 8, que tractava Balears.
vitat a Son Reus. Abans d’això, els animals les subespècies del caçamosques, Musci-
es tenien aparellats sense conèixer-ne el capa striata striata i Muscicapa striata ba- La presència d’espècies accidentals
sexe amb certesa. Com a curiositat, direm learica, material que va ser emprat pels o divagants també s’ha recollit i publicat.
que es publicà a l’AOB la fotografia del ca- anelladors a partir de llavors. Espècies com la noneta de Swinhoe (Oce-

6 - EB25