Page 20 - Es Busqueret 23
P. 20

Més que aucells



        Arisarum vulgare


        Per Cati Artigues
        cartigues@gmail.com
             qui  no  coneix els frare becs? Ens
        acompanyen a totes  les passejades du-
        rant l’hivern, ja que són molt abundants
        i freqüents a totes les nostres illes, i, tot i
        que els trobam a multitud d’ambients di-
        ferents, des de cims de muntanya fins a
        la costa, són típics de zones d’ametllers i
        garrovers, on cerquen sempre llocs frescs
        i ombrívols.

             El que primer ens crida l’atenció és
        el seu aspecte de planta carnívora, però
        res més lluny de la realitat. Com veurem
        a continuació, tracta amb especial esment
        els seus insectes pol·linitzadors, encara   Per afavorir la pol·linització, les flors   ta el manté
        que hagin de patir un petit segrest.
                                            masculines són les que maduren primer i   segrestat  el
                                            deixen anar una olor d’excrement que atreu   temps  suficient
             Si ens fixam en el que creim que és   petits insectes copròfils. L’insecte, en tocar   perquè  es dipo-
        la flor del frare bec, veurem que, en reali-  la superfície interna de l’espata, troba que   siti  bé  el  pol·len
        tat, és una bràctea modificada que adopta   aquesta està revestida d’una cera que la   sobre les flors i les
        la forma de tub cilíndric acabat en forma   fa molt lliscosa i que el fa caure al fons del   pol·linitzi.  Durant el
        de caputxa rígida  (com la  d’un  frare) i   tub.  Llavors, intenta  fugir  per les parets   captiveri, les flors fe-
        que s’anomena ESPATA. De dins l’espata   de l’espata, però llisca, així que ho intenta   menines alliberen una
        guaita una  segona  estructura  allargada,   per l’espàdix. D’aquesta forma, la planta   substància  dolça  que  alimenta  l’ in -
        en  forma  de  bastonet corbat, és l’ESPà-  “obliga” l’insecte a passar primer per les   secte, fins que arriba un moment en què
        DIX, que forma part de la inflorescència.   flors femenines, on deixarà el pol·len que   els pèls s’arruguen i permeten l’ascens de
        Si obrim una d’aquestes bràctees, i miram   porta procedent d’altres inflorescències. A   l’insecte per l’espàdix, que el portarà fins
        la base de l’espàdix (del bastonet), troba-  la majoria d’aràcies aquest contacte entre   a la sortida, no sense abans trobar-se amb
        rem allà les vertaderes flors: a baix les fe-  l’insecte i les flors femenines està afavo-  les flors masculines, on carregarà el nou
        menines i a dalt les masculines. Com que   rit per uns pèls que es mantenen rígids i   pol·len que serà portat a una altra planta.
        aquestes flors són molt petites, ens serà   que li impedeixen seguir pujant. L’animal   Vaja un enginy, els dels frare becs! •
        de gran ajuda portar una petita lupa per   es veu momentàniament atrapat. La plan-
        observar-les bé.

         Humor




        Per Rafel Mas
        rafelmas@mallorcaweb.net


















           […] l’èxit reproductor del
            gafarró és de 2,45 polls
              volats per niu…[…]








         20 - EB23
   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24