Page 11 - Es Busqueret 21

Estudi dels aucells Quin nom més rar!

Cens de la població d’abellerol a l’illa de Mallorca el 2010 L’Abellerol, Merops apiaster Per Pere J. Garcias

Per Jaume Adrover El seu nom científic, Merops apiaster refereixen a l’abella en si, en anglès bee- armari, vaja. En basc li diuen erlatxori, de
és una redundància, és a dir, està format eater, alemany bienenfresser, neerlandès erle (abella) i txori (aucell), que també fa
Fa uns anys es varen produir dos des- per dos mots, un de grec i un de llatí, que bijeneter, noruec bieter, suec biätare i en referència a l’afició per les abelles, però no
cobriments carregats de simbolisme: es va signifiquen el mateix. Merops per Aristòtil un grapat de llengües germàniques vol dir diuen que se les mengi. Ja se sap el res-
observar que certes plantes tenen la capa- era “un aucell que es menjava les abelles” literalment menjador d’abelles, a l’igual pecte i la reverència que tenen els bascos
citat de concentrar or quan crèixen sobre i apiastra per als llatins era el nom d’un de moltes eslaves com l’estonià mesila- per la gastronomia i que quan parlen de
mines abandonades i també que algunes “aucell menjador d’abelles”. Així mateix, senäpp, -fixau-vos en el nom de l’abella, menjar sols pensen en el txoko i no en els
espècies de formigues són indicadores de el mot apiaster, en llatí, es refereix a la mesila, que pren del grec i no del llatí- o el aucells. •
la seva presència. Aquestes treuen el me- melissa (Melissa officinalis), que és una txec vcelárik zlatý -on el pri-
tall cap a la superficie en petites quantitats planta molt visitada per les abelles, se- mer nom és abella-, mentre
quan excaven el formiguer, en considerar- gons el llibre que he consultat (supòs que que en francès li diuen guê-
lo un material inútil. Al nostre protagonis- a l’igual de moltes altres plantes). El que pier, de guêp (vespa), tam-
ta, bon excavador també, l’hi succeix una crida l’atenció de tot això és com anome- bé força adient. L’únic nom
cosa semblant: la seva àrea de distribució
a Mallorca coincideix amb les mines d’or tu- RAFEL MAS naven els grecs les abelles; doncs mélissa. que no s’ajusta a la norma
rístiques i d’especulació immobiliària i sem- Sembla un cercle que es tanca: menjador és l’italià, gruccione, que
bla que hi duu les de perdre. Ara mateix Antiga colònia de cria prop de Son Servera, ara abandonada. d’abella-melissa (flor)-abella. sembla provenir de gruccia,
els darrers abellerols (Merops apiaster) es perxa en italià, i es referi-
reparteixen en sols 3-4 colònies, algunes Una distribució i requeriments (Muro), on el 2009 hi havia 11 nius ocupats. En altres idiomes, el nom de l’au fa ria al costum d’aturar-se
molt marginals pel que fa a l’hàbitat i amb molt especials El 2010 part d’aquest espai ha estat arra- referència quasi en exclusivitat a la die- a llocs molts visibles, com
problemes de conservació relacionats amb Nidifica a les quatre illes majors i a sat per construir un camp de golf. El propi ta. Abellarol, abejaruco i abelharuco es una crossa penjada en un PERE J. GARCIAS
la presió urbanística i turística. Menorca és on es conserva millor. A Mallor- Llibre Vermell i altres informes i inventaris
La situació no és nova, de fet fa anys ca les colònies conegudes dels darrers 30 públics ja alertaven que aquest projecte era
la major amenaça per a l’espècie. No serem
que hi ha coincidència del seu probable anys es distribuïen per la Badia d’Alcúdia gaire originals si deim que ens trobam da-
declivi (Avellà i Muñoz, 1997, Mayol et. al, al nord-est, Son Servera i Punta de n’Amer vant un exemple més de com els interessos I aquí, què hi veus?
2003, Viada, 2006, Taib-Imedea, 2007, Vi- al llevant, Es Salobrar-Es Trenc, Colònia de econòmics immediats continuen atropellant
cens, 2010). Així i tot no hem trobat cap Sant Jordi, Sa Vall i s’Estanyol al migjorn i qualsevol cosa.
treball sobre l’espècie a Balears, llevat d’un la Badia de Palma, Calvià i Andratx a po- Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?
sobre la possible incidència versus l’api- nent (Arxius, GOB 1979-2009). Totes es El que sí sabem és que els darrers
cultura (CMA, 2003). Així, sembla urgent localitzen aprop de zones humides (riques abellerols tenen molts dels problemes que Per Pere J. Garcias
obtenir algunes dades bàsiques de la mida en insectes grans), un requeriment essen- condueixen a l’extinció: pèrdua i degrada-
poblacional, la tendència, i els problemes cial. Nidifica a zones dunars, dunes fòssils ció de l’hàbitat, població petitíssima, sub-
de conservació passats i actuals per sa- i voreres de torrents. Bona part d’aquests dividida i probablement aïllada, àrea de
ber que fer. El GOB fa una primera passa hàbitats però, s’han urbanitzat o degradat distribució reduïda… La urbanització de Son
aquest 2010 elaborant un cens de parelles i l’abellerol ara usa també clots d’extracció Bosc és just el contrari del que necessita PERE J. GARCIAS
i colònies. d’arena, pedreres de marès, talussos de ca- per disposar d’opcions. Els darrers mesos la 1 El color marró fosc de
mins i caramulls de terra. Conselleria de Medi Ambient, amb un nou l’esquena, amb plomes
equip polític al capdavant, ha fet passes im- negres irregulars que li
L’espècie portants per protegir la zona “in extremis” donen una aparença fos-
iniciant el PORN i l’ampliació de la zEPA de ca, ens indica que l’au és
L’abellerol és estival a Europa i a les s’Albufera, que inclou part de les zones de en plomatge estival. A
Balears, abundant i bó de sentir i veure en nidificació. Aquestes figures de protecció l’hivern, el color general
migració. Pertany a l’ordre dels coraciformes arriben tard, encara que poden significar és molt més clar, grisenc
i a la família dels meròpids, especialitzats en molt (tot) per a una espècie que hauria de i poc contrastat. És un
un règim insectívor. El conjunt de la família ser “d’Interès Autonòmic”. Esperem que exemple de la subtil dife-
inclou 3 gèneres, 25 espècies i 52 taxons. Té es consolidi definitivament la protecció rència entre els plomat-
una mida d’uns 28 cm, és gregari i colònial d’aquest espai i l’abellerol pugui remuntar ges nupcial i hivernal en
quan cria. Solen renovar el niu anualment el vol. • molts limícoles.
(pot mesurar 2’50 metres de fondaria!). Fan
una posta d’entre 4 i 7 ous i ambdós sexes 2 El llistat tan intens i dens
coven devers 20 dies. S’alimenten caçant RAFEL MAS Bibliografia del coll contrasta molt
insectes al vol. El mascle ofereix aliments Vicens, P. 2010. Abellarol Merops apiaster. A: Atles dels amb el gris clar, quasi
(abelles, vespes, libèl·lules…) a la femella Abellerol mort, enganxat en un troç de xarxa de aucells nidificants de Mallorca i Cabrera 2003-2007. Pp. sense llistar, del plomatge
en una escena bellíssima. Aquesta ofrena pescador usada per capturar-lo al niu. 174-175. GOB. Palma. hivernal.
no és casual i es produeix al moment de Un futur ben incert Avella, F.J. i Muñoz, A. (Eds.). 1997. Atles dels aucells ni-
la pre-posta i la posta, quan la demanda Els resultats preliminars (al tanca- dificants de Mallorca i Cabrera (1983-1994). Grup Balear El bec llarg i recte és molt
d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). Palma.
energètica és més alta, i és també una for- ment d’aquesta edició el cens no s’havia Conselleria de Medi Ambient, 2003. Servei de Protecció 3 més robust que el de l’avi-
ma que té el mascle de mostrar les seves completat), amb més de 40 colònies i ex- d’Espècies. Abellerols i apicultura a les Balears. Informe En l’època de cria sol po- sador i el del bec d’alena,
capacitats caçadores i, per colònies visitades, confirmen l’extinció a inèdit. Palma. 6 sar-se a llocs elevats des Com a limícola, les ca- cosa que ens fa pensar
tant, que serà Ponent, Badia de Palma i el Llevant. Les Mayol, J. Tendències demogràfiques de l’avifauna de les d’on reclama, defensant 5 mes són llargues, adap- Les cames, d’un taronja que captura preses més
un bon colònies de migjorn es trobarien extintes Balears del 1975 al 2000. Anuari Ornitològic de les Bale- el territori o proclamant la tades al seu estil de vida 4 rogenc, són les que donen grosses i voluminoses,
pare dels majoritàriament, llevat d’una que conserva ars, 2002. Volum 17. GOB. Palma. seva propietat. Quan està i li permeten trescar per nom a l’espècie, Tringa com gambes grosses,
futurs po- 2-3 colles a un hàbitat amb molta pressió Nick Riddiford. Informe sobre Son Bosc del Taib-Ime- inquiet també aprofita la dins l’aigua a diferents totanus. Precisament crustacis isòpodes, insec-
llets. urbanística. A la zona de Can Picafort hem dea, novembre 2007. Informe inèdit. salicòrnia per esverar els profunditats. Entre els aquest color intens ens tes i peixos de mida mit-
Viada, C., 2006. Libro rojo de los vertebrados de las
controlat un petit nucli amb 3 colles i al vol- Baleares (3ª edición). Conselleria de Medi Ambient, Go- animals o persones que dits s’observa una petita indica que som al període jana. Fins i tot, pot espi-
membrana molt poc de-
tant de 17-19 colles es troben a Son Bosc vern de les Illes Balears. puguin ser una amenaça nupcial, ja que a l’hivern pellar peixos grans morts
per als ous o els polls. senvolupada. el color és més apagat. i crancs.
PERE J. GARCIAS
10 - EB21 EB21 - 11