Page 10 - Es Busqueret 19
P. 10

I aquí, què hi veus?




        Per Pere J. Garcias
        perejota@telefonica.net

                                                                                                        PERE J. GARCIAS






               L’aspecte  estilitzat,
          1    coa i cames llargues
              i  mescla de  blanc,
            negre i  gris  ens  indica
          que  és un  xàtxero  blanc
          (Motacilla alba).



              El  disseny  del  cap,
          2    amb  gens de negre
              al  front i  amb  un
             lleuger  tint  groguenc,
          ens mostra que no és un
          mascle,  aleshores podria
          ser  una  femella adulta o
          un jove.



          3   El  moviment  de  ba-  4   Les cames llargues i   5   El contrast  entre les   6  El bec prim, adequat
              lanceig de la coa és       robustes, amb  l’un-       grans   cobertores         per menjar  insectes
             el que ha donat nom a      gla  del  dit posterior    mudades, noves i més       i  matèries blanes,  no
          la família Motacilidae, que   llarga  i  recta  el  delaten   grises,  i  les  velles,  més   li  impedeix  d’alimentar-se
          vol dir literalment “el que   com un aucell d’hàbits ter-  marronoses  i  esfilagarsa-  de petites llavors i vegetals
          mou la coa”.               restres, que peona incan-  des, mostren  que  és un   tous, sobretot a l’hivern.
                                     sablement a la recerca del   juvenil,  aleshores una  fe-
                                     recapte.                  mella jove.







         Quin nom més rar!


        El rupit (Erithacus rubecula)


        Per Pere J. Garcias

             Del grec érithakos, derivat amb tota   pit roig que ha derivat en ropit), el caste-
        seguretat d’érythros, roig, era el nom que,   llà petirrojo,  el portuguès pisco de peito
        segons  Aristòtil,  ja  es  donava  al  ropit.  ruivo, el francès rougegorge, l’italià petti-
        Plini parla d’un erithacus, aucell que sols  rosso,  l’alemany  rotkehlchen, el neerlan-
        se veu a l’hivern (pensau que a la medi-  dès roodborst i el suec rödhake. El nom
        terrània meridional  és  un  aucell  migrant   anglès robin és molt més controvertit, ja
        i hivernant) i que a la primavera se me-  que certs autors el consideren provinent
        tamorfosaria en un coa-roja (Phoenicurus   del francès robin, que és un nom familiar
        phoenicurus). El nom específic rubecula és   de Robert, però que també es refereix al
        un diminutiu del llatí rubor (roig) i rubeo   xot. La confiança del ropit envers l’home
        (ser roig) probablement degut al fet que   el fa semblar un poc ximple, com el xot,
        el roig no seria molt intens, sinó més aviat   i  d’aquí  és versemblant  que  en  derivi  el
        taronja o roig ataronjat, és a dir, seria un   nom. Ja com a curiositat, robin, en fran-
        “roget”.                            cès, ha donat lloc a robinet, és a dir, una
             El nom comú en moltes llengües fa   aixeta o grifó, probablement de quan s’es-
        referència al  pit roig,  com és el  cas del   culpien en forma de cap de xot. •
        català pit roig, (a les illes s’empra la forma
                                                                                                        CATI ARTIGUES
         10 - EB19
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15