Aconseguir les competències o la cogestió ha de ser una fita irrenunciable però també i ara, de forma immediada, cal un posicionament fort contra aquesta barbaritat
En unes illes al límit del col·lapse ecològic, en les que els doblers del suposat impost del turisme s’han de dedicar a ampliar capacitats d’infrastructures per a l’abastament d’aigua; en que les infrastructures – especialment carreteres – estan més que saturades als mesos d’estiu motiu pel qual ens venen constantment suposades necessitats de millora, ampliacions i noves carreteres; on el lloguer turístic vacacional desplaça persones; on els processos de gentrificació estan desfigurant la ciutat; on la degradació dels nostres espais naturals es cada dia més evident per manca de recursos i per soportar una pressió molt per damunt de la pròpia capacitat de càrrega ecològica; on els fondejos a la mar amenacen la posidònia d’una manera alarmant; en les que el Govern s’ha confessat manifestament incapaç de controlar les irregularitats que es produeixen; en que la precarietat laboral va en augment; en que mentre més turistes arriben, més minva la qualitat de vida dels ciutadans… en definitiva, en unes illes a punt del col·lapse, AENA planifica ampliar la capacitat d’arribada de més turistes a les Illes a costa del territori i les persones que hi vivim.
Davant aquest fet indignant, on AENA cerca el màxim rendiment d’unes infrastructures semiprivatitzades amb la connivència de l’Estat, cal que el Govern de les Illes Balears es planti i rebutgi en veu alta i davant totes les instàncies que faci falta aquestes planificacions del Ministerio de Fomento.
Just fa una setmana que membres dels col·lectius impulsors del manifest #senselímitsnohihafutur ens reunírem amb Francina Armengol i Biel Barceló. El resultat de la reunió va ser decebedor per la manca real d’intenció de posar límits al creixement urbanístic i turístic a les Illes. Ara, aquest anunci els torna a posar en el nostre punt de mira: cal una reacció ràpida i contundent del Govern.
Prou ampliacions ni de ports, ni d’aeroports, volem unes illes per viurer-hi.
