Aigua

El GOB demana al Govern mesures restrictives, no voluntàries, en els usos turístics per fer front a la situació de sequera

Cal restringir i limitar usos per a regs de camps de golf, turisme immobiliari, piscines i parcs aquàtics per garantir l'abastament imposant si cal, mesures coercitives.

Després de les darreres notícies donades pel Govern en relació a que el 40% de municipis de les Balears ja està en alerta per sequera i atenent la previsible falta de pluges de la propera tardor i la massificació turística d'aquesta temporada i de la que es preveu per l'any que ve, el GOB demana al Govern l'impuls d'un pla d'emergència que estableixi restriccions i limitacions, especialment als usos turístics i d'oci, per tal de garantir l'abastament i preveure la recuperació de les reserves hídriques.

Ens trobam en una situació excepcional de manca de recursos hídrics, alhora que hem patit la temporada turística rècord en consum d'aigua. Les previsions per aquest hivern en relació a les pluges i la temporada que ve en relació als turistes, ens alerten de que la situació empitjorarà.

Davant això, el Govern no es pot limitar a donar consells als ajuntaments i demanar mesures voluntàries d'estalvi als ajuntaments o parlar de les tarifes progressives als usuaris domèstics, sense abordar un dels més intensius sector en consum d'aigua, com és el sector turístic i tots els seus serveis associats.

Parcs aquàtics i camps de golf, tenen uns requeriments hídrics molt importants en temporada alta. Per posar un exemple, el golf de Canyamel (CALA PROVENSALS, S.A) demanà al 2013 extreure 200.000 m3 anuals procedents dels aqüífers locals – tot i que el Pla hidrològic estableix que només poden regar amb aigua depurada o dessalada. Una quantitat d’aigua equivalent al consum d’una població de 4.000 habitants en tot un any, com la que tenen a l’actualitat municipis sencers com Petra, Esporles, Vilafranca o Llubí.

Per altra banda, en els darrers anys han proliferat de manera descontrolada els usos turístics del sòl rústic, vinculats al lloguer turístic d'habitatges i vinculats, en la immensa majoria, a la construcció de piscines. A tal d'exemple, al 2014, Pollença totalitzava 6.550 places a xalets rurals de lloguer, el que representava un 43% de la seva oferta i el 29,18% de tota l'oferta de lloguer turístic d'habitatges de Mallorca. Aquestes dades provenen d'un estudi de la UIB (Blàzquez M i Hof A) que analitzà la realitat de l'aigua els territoris turístics i concretament analitza els consums del turisme immobiliari en el cas de Calvià. D'aquest estudi se'n despren que la ratio de consum per pernoctació del turisme immobiliari varia des del 350l/pernoctació i pot arribar als 1.100l/pernoctació, front la mitjana associada al consum domèstic que està aproximadament al voltant dels 130l/hab.dia.

El cas de Calvià. Blàzquez M. I Hof A,

 

Davant aquestes dades, cal abordar des del Govern l'impacte sobre els recursos hídrics de la massificació turística i plantejar mesures restrictives vinculades als usos turístics, que siguin obligatòries i coercitives, alhora que els ajuntaments desenvolupen els plans municipals de sequera, independentment del nombre d'habitants1.


 

 

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Més notícies de la mateixa àrea temàtica

Notícies recents