Reclamam una estratègia de bioseguretat per protegir la biodiversitat i l’economia de les Illes Balears

Cal abordar amb protocols i mitjans suficients l’arribada i extensió d’espècies invasores

 

  

El terme bioseguretat es va aplicar inicialment a l’adopció de mesures preventives per evitar malaties infeccioses a conreus i ramat, però des de fa dues dècades s’aplica també a la defensa front a les espècies invasores (no necessàriament infeccioses) i organismes modificats genèticament.

Les espècies introduïdes invasores són aquelles que són transportades per l’home fora de la seva àrea de presència natural, que tenen capacitat de proliferar als nous ambients i que provoquen o poden provocar impactes sobre la natura, la salut o els bens econòmics.

L’impacte de les espècies invasores sobre la biodiversitat és molt alt, ja que generen canvis dramàtics en el funcionament dels ecosistemes i fins i tot poden fer desaparèixer altres espècies. En general es considera que les espècies invasores suposen la segona causa d’extinció d’espècies a nivell mundial (en el cas d’illes, pot ser la primera causa). Les espècies invasores poden actuar en sinèrgia amb altres amenaces, com el canvi climàtic, que pot afavorit la seva extensió.

Els seus efectes no es limiten a l’àmbit de la biodiversitat, i tenen una important derivada econòmica. Els canvis i impactes als ecosistemes ens acaben passant factura tard o d’hora, però en els casos en que s’afecta a sectors productius (per exemple l’agricultura, l’apicultura, etc) els costos es fan palpables de forma més ràpida. De la mateixa manera els canvis en el paisatge i la biodiversitat poden afectar l’economia turística.

La nostra condició d’illes dificulta l’arribada natural de noves espècies a les Balears, ja que moltes no poden superar la travessa marítima. D’altra banda, l’arribada de flora i fauna de la mà de l’home té lloc en general per poques portes i ben identificades: ports i aeroports. El comerç i els viatges són les pràcticament les úniques vies d’entrada a regions insulars.

A diferència del continent, on les espècies invasores poden arribar fàcilment per terra estenent-se de forma natural, o mitjançant el transport terrestre de mercaderies absolutament incontrolable, aquí gaudim d’una condició excepcional per poder controlar l’arribada d’espècies indesitjables. Tot i així, en el que va de segle XXI han progressat a les Illes les invasions de diverses espècies sense que s’hagin pogut controlar adequadament, i un grapat d’elles fins i tot han aconseguit protagonisme als mitjans de comunicació. Sembla que no tenim prou capacitat per evitar l’entrada d’espècies perilloses a les Balears. Què està fallant? Des del GOB consideram que els dèficits podrien ser aquests:

 

a) Manca d’una estratègia jurídica àgil i eficient. La millor forma de lluitar contra les invasores és no deixar que arribin al medi natural. Les estratègies aplicades fins ara són bàsicament reactives, d’intervenció quan la plaga ja s’ha estès. Cal disposar d’eines legals per aturar els invasors a la porta d’entrada. En el marc de les limitacions desreguladores de la Unió Europea, s’han d’utilitzar les eines que possibilita la normativa estatal (llei de patrimoni natural, llei de sanitat vegetal, etc.) i disposar també les normes pròpies necessàries per abordar les diferents situacions amb la millor fonamentació legal. Fins ara en el  millor dels casos s’ha aprovat normativa específica de control poc després d’haver detectat la plaga (cas del becut vermell, Rhynchophorus ferrugineus, detectat a Mallorca l’any 2006[1]). Però en alguns casos la reacció normativa arriba tard (sembla que 7 anys després de la detecció, en el cas de Xylella fastidiosa). El altres, com per exemple el de l’eruga barrinadora del garballó, Paysandisia archon (detectada a les Balears l’any 2002) i el de diverses espècies de serps (detectades a Mallorca i Eivissa des de 2003) no es compta encara amb normativa específica suficient per controlar els vectors d’entrada i dispersió (palmeres i oliveres respectivament).

 

b) Manca de suficients mitjans per al control. Disposar de normativa que reguli l’entrada i el moviment d’espècies invasores o els seus vectors no és per si sola garantia d’èxit. En el cas del becut vermell des de 2006 es compta amb normativa que regula el comerç i moviment de palmeres, tant les importacions com també el comerç interior a les Illes. De forma lateral aquest normativa possibilita el control sanitari de les palmeres front a altres espècies, com la citada eruga barrinadora del garballó. Tot i així, un recent estudi elaborat per l’Imedea va localitzar garballons infectats per Paysandisia a 7 dels 20 vivers visitats (35%)[2]. Aquesta situació és escandalosa. Cal prendre’s seriosament la importància del control sanitari als vivers, dotar de mitjans suficients per realitzar-lo adequadament, i actuar ràpidament quan es localitzin els problemes. Actualment aquest és un dèficit fonamental, relacionat amb l’entrada a les Balears de la majoria d’espècies problemàtiques.

 

c) Manca de suficients mitjans per a l’eradicació o contenció. Una vegada detectada l’espècie invasora al medi natural, i molt especialment en els primers anys, cal combatre amb prou mitjans. Les probabilitats d’èxit en el control minven dramàticament amb el pas del temps. Fa 14 anys que es detectaren les primeres serps a Eivissa, i fins l’any passat no s’aplicaren esforços importants per al seu control. En el cas del becut vermell, 10 anys després de la seva arribada i de 10.969 palmeres mortes comptabilitzades, la insuficiència pressupostària (de personal tècnic i de mitjans) per afrontar el control de la plaga és reconeguda en els informes oficials[3]. La situació s’estén a la resta de línies de control biològic, abordades igualment amb molt pocs recursos.

 

d) Dispersió competencial. A la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca intervenen diferents departaments (Servei de Protecció d’Espècies, Servei de Sanitat Forestal, Servei de Sanitat Vegetal, Servei de Recursos Marins) en funció del tipus d’espècie que es tracti, i a més a més intervenen altres conselleries (Conselleria de Treball, Comerç i Indústria), consells insulars, ajuntaments (manteniment de zones urbanes), etc. La Paysandisia va arribar a Menorca en unes palmeres instal·lades a la ronda nord de Ciutadella, i ara afecta els garballons al medi natural. Les espècies invasores no coneixen barreres competencials, pel que per combatre-les fa falta una estratègia integral i compartida.

 

e) Manca de suficient informació i educació pública. Una major consciència social sobre la importància de la biodiversitat (tant ecològica com econòmicament) i sobre l’impacte de les espècies invasores facilitarà l’adopció de les polítiques necessàries. La lluita contra organismes invasors, que en definitiva són també éssers vius, no genera simpatia social ni vots. Però és una responsabilitat que els nostres governants no poden defugir, tot i que s’ha de fer amb la màxima informació justificativa i aplicant sempre les millors metodologies viables per aconseguir l’objectiu amb el menor patiment animal.

 

f) Manca, en definitiva, una estratègia de bioseguretat. Altres indrets del món han aprofitat la seva condició insular per protegir la seva biodiversitat i la seva economia front a les invasions biològiques, conscients de la seva importància: el cas de Nova Zelanda és paradigmàtic[4], tot i que més països com Austràlia, Estats Units, Regne Unit i altres ja han avançat per aqueix camí. Aquí malauradament només ens preocupam quan l’invasor afecta o pot afectar sectors econòmics sensibles com l’agricultura (el cas de la Xylella és l’exemple actualment). Consideram idò que cal una estratègia coordinada entre les diferents administracions competents, que faciliti:

– vetllar contínuament sobre noves amenaces, i anticipar-nos a la seva arribada,

– generar ràpidament normativa i protocols eficaços,

– controlar suficientment els punts d’entrada de mercaderies agràries i els establiments de jardineria,

– actuar de forma ràpida i eficaç en l’eradicació tot d’una es detecti al medi natural,

– abordar la contenció (quan l’eradicació ja no sigui possible) per minimitzar els danys ambientals, amb suficients mitjans humans i materials (econòmics, en definitiva),

– informar i educar la ciutadania sobre la importància de la biodiversitat i l’impacte de les espècies invasores.

 

Si no ho feim així, només ens resta saber quin serà el nom del proper invasor que arribarà a les Balears, i quan arribarà (si no és ja aquí).

 

---