A banda, dels arguments de model energètic ja exposats en les anteriors al·legacions, el GOB posa de relleu que els valors agraris, patrimonials i paisatgístics excepcionals de la finca no es poden sotmetre a la rendibilitat econòmica d’un inversor privat.
En les al·legacions presentades pel GOB a la modificació del Pla Director sectorial d’energia, en relació a la implantació territorial de les energies renovables, ja plantejarem que, atenent les característiques de la illa i la dificultat d’acceptació social que poden generar aquest tipus de grans infraestructures plantejades al sòl rústic, consideram que, pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques haurien d’estar limitades en superfície màxima d’ocupació per damunt de 4ha. Això ens permetria garantir i facilitar que les noves instal·lacions responguessin a criteris de descentralització de la producció, eficiència i racionalitat, a l’hora que garantiria la permeabilitat i adaptació al territori d’aquestes noves infraestructures energètiques. No és el cas de Santa Cirga, on es planteja un projecte de 56’7 ha, amb una subestació elèctrica de 6,9187m2, 190.302 mòduls de panells fotovoltaics i 29 centres de transformació semisoterrats d’uns 7 m2 cadascun.
Recordem que parcs d’aquestes característiques, representen la implantació al sòl rústic de grans instal·lacions de caràcter industrial per a satisfer un negoci privat. En termes generals, la implantació d’usos industrials al sòl rústic, implica la transformació indesitjable dels usos del sòl rústic, un sòl sotmès ja a moltes pressions (turístiques, lucratives, immobiliàries, especulatives,…) que desvirtuen el que hauria de ser la seva única vocació: els usos primaris.
Per altra banda quan parlam d’aquests grans parcs, parlam altra vegada de projectes de promoció i inversió de capitals privats, i per tant, en els que l’únic criteri és la rendibilitat econòmica, i aquesta passa, per la necessitat d’ocupar grans extensions de sòl per garantir la màxima rendibilitat en termes purament econòmic de la inversió. Així ens trobam davant projectes que ens allunyen de la concepció de les renovables com una eina de democratització en l’accés a l’energia que aposti per nous models de participació social i local de l’economia.
Tots aquests conceptes es troben ampliats i argumentats al document que en motiu de la necessitat de posicionar-se en relació al primer projecte de Parc Fotovoltaic projectat a Santa Cirga, firmàrem entitats membres de la Xarxa de Sobirania energètica.
En relació però al nou projecte de Santa Cirga, des del GOB volem posar en valor dos aspectes concrets:
Usos industrial al un sòl rústic amb elevada capacitat productiva agrària.
La Llei 12/2014 de 16 de desembre (Llei Agrària de les Illes Balears), el PDSEIB i l’acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient sobre la modificació del PDSEIB estableix que la producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energies renovables l’ocupació de les quals sigui superior a 4 Ha es situarà en terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals, degradats o bé integrats de forma efectiva en l’activitat agrària. Està clar què vol dir l’esperit del PDSEIB. En el cas de la finca de Santa Cirga, parlem d’una finca amb una capacitat productiva important i un sòl molt fèrtil. L’informe de la Direcció General d’Agricultura presentat en la fase d’avaluació anterior, diu clarament que els terrenys tenen un alt potencial agrícola si s’hi desenvolupen les instal·lacions necessàries. La finca ha estat produint fins a la seva baixa com agrícola al 2015. El projecte presentat no pot ser considerat com “integrat de forma efectiva en l’activitat agrària”. Primer es diu que està de baixa com productor agrari, i segon, està clar que l’activitat de produir energia serà l’activitat principal de la finca. El macro projecte convertirà el que és actualment considerat sòl rústic en un sòl de facto d’ús industrial.
Impacte territorial del projecte
Es tracta de l’ocupació d’una superfície de gairebé 57ha similars a pobles com Petra o Vilafranca, i en relació al propi municipi de Manacor, més de 4 vegades la superfície de Son Macià. Es tractaria doncs de generar una mega-infrastructura aïllada nova, no harmonitzada amb un entorn excepcional tant des del punt de vista paisatgístic, patrimonial i històric, com des del punt de vista del valor agrari. En aquest sentit volem fer especial esment al que conté l’article 69 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (LOUS):
Article 69
Normes d’aplicació directa
De conformitat amb l’article 10.2 del Reial Decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl, les instal·lacions, construccions i edificacions s’adaptaran, en el bàsic, a l’ambient en què estiguessin situades, i a aquest efecte:
Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic típic o tradicional hauran d’harmonitzar amb aquest, o quan, sense existir conjunts d’edificis, n’hi hagués algun de gran importància o qualitat dels caràcters indicats.
En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques historico artístiques, típics o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà la situació, la massa, l’altura d’edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d’altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, trencar l’harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.
[…/…]
La implantació del parc fotovoltaic es pretén en un paisatge obert i natural, rural, proper al conjunt de les cases de possessió de Santa Cirga, en definitiva un paisatge pintoresc de gran valor agrari. Al nostre entendre, el projecte limita la visual per contemplar aquest paratge únic, trenca l’harmonia del paisatge i en desfigura la perspectiva pròpia.
La ubicació de centrals d’aquestes característiques no poden mai comprometre els valors intangibles del nostre territori, ni comprometre els usos i la vocació principal del sòl rústic. En el cas de Santa Cirga, és evident que l’alternativa més atractiva pel promotor ho és precisament per les característiques excepcionals d’aquestes finques pel que fa a superfície. De fet, un dels arguments esgrimits pel promotor per a descartar altres alternatives d’ubicació és «grandària de la parcel·la per a millorar la rendibilitat econòmica.». És per això que insistim que la rendibilitat econòmica d’un inversor privat no pot ser l’argument que justifiqui una instal·lació d’aquestes característiques en un espai tan valuós.
