El més gran espai natural protegit de les Balears és també el de gestió més deficitària
Avui fa 10 anys que el Consell de Govern de la CAIB declarà el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. La Serra és l’espai natural més gran de les Illes Balears, amb un paisatge espectacular i una biodiversitat extraordinària, amb un nombre altíssim d’endemismes vegetals i animals i una presència molt important d’espècies amenaçades i hàbitats comunitaris de conservació prioritària.
Amb aquesta declaració es donava compliment a compromís establert a la LEN (Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears) de promoure la declaració d’un espai protegit en l’àmbit de les àrees representatives de la Serra de Tramuntana, i s’atenia la demanda històrica de les entitats conservacionistes per tal de dotar de la protecció necessària aquest espai extraordinari.
Amb una superfície de 62.403 ha terrestres i 1.123 ha marines, el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana constitueix l’espai natural protegit de major extensió de les Illes Balears. L’àmbit del Paratge inclou total o parcialment diversos espais de la Xarxa Natura 2000 (Zones Especials de Conservació i Zones d’Especial Protecció per a les Aus) a més del Monument natural del Torrent de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc i el Monument natural de ses Fonts Ufanes.
Malauradament, 10 anys després de la seva declaració com a paratge natural, el nivell i qualitat de gestió de la Serra és absolutament insuficient. Entre els greus dèficits que pateix el paratge natural hi podríem assenyalar els següents:
– Equip de gestió. La passada legislatura, just quan la gestió del paratge natural començava a arrencar, el conseller Gabriel Company desmantellà l’equip de personal, acomiadant la majoria de tècnics. Aquesta situació a hores d’ara no s’ha restablert. Actualment els recursos humans, tant tècnics com de la resta d’àrees de gestió, són absolutament insuficients per impulsar mínimament la conservació de l’espai protegit amb la qualitat necessària. Els pocs tècnics disponibles s’ocupen fonamentalment de la tramitació d’expedients administratius i en la gestio de les finques públiques, però gens en la gestió general del paratge natural. D’altra banda no existeix una estructura d’àrees de gestió que coordini els esforços dels diferents organismes i departaments que intervenen a l’espai.
– Planificació. El paratge natural no compta amb Pla Rector d’Ús i Gestió, instrument de planificació que assenyala les línies de gestió a mig termini. La planificació, un dèficit que malauradament no és exclusiu de la Serra, és una qüestió fonamental per dur a terme una gestió amb objectius, programes i projectes ben definits i avaluables. Sense PRUG, la Serra es gestiona sense rumb. La gestió que es realitza a curt termini, fonamentada en els Plans Anuals d’Execució, ha de ser altament deficitària a la vista dels pocs progressos que s’observen.
– Coordinació interadministrativa. A més de la Conselleria de Medi Ambient, administració competent en la gestió del paratge natural, altres administracions juguen papers molt importants sobre l’àmbit protegit. Fonamental el rol dels ajuntaments, competents en matèria urbanística, però també el Consell de Mallorca, impulsor de la figura de la Serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat. Només amb una adequada coordinació, ara mateix inexistent, es podrà sumar i potenciar l’esforç dedicat pel conjunt de les administracions.
– Infraccions. La dotació d’Agents de Medi Ambient dedicats a la vigilància del compliment normatiu és completament insuficient, i es manté als mateixos nivells que la passada legislatura. Les infraccions, i en especial les urbanístiques, sovint es localitzen una vegada executades. Per si això no fos suficient, la instrucció dels expedients d’infracció és tan lenta que sovint caduquen abans de la seva resolució. No parlem ja de l’obligació de restitució de les zones afectades per les infraccions, aspecte establert legalment i del qual no tenim constància de cap cas en que s’hagi aplicat. L’incompliment normatiu debilita greument l’espai protegit.
– Informació. Els ciutadans no poden gaudir ni valorar justament el paratge natural, ni respectar la seva normativa, sense la suficient informació. La comunicació és un dels grans dèficits d’aquest espai protegit, i la seva insuficiència alimenta l’oblit tant ciutadà com administratiu en que ha caigut el paratge natural. La senyalització, indicativa i informativa, és encara la mateixa que es va col·locar fa 10 anys, insuficient i inadequada. Més enllà del ciutadà de carrer, tampoc el diferent personal administratiu, especialment municipal, disposa de la informació adequada entre d’altres qüestions pel que fa a la normativa aplicable. La manca d’una estratègia de comunicació del Govern pel que fa als espais protegits és molt evident, però en el cas particular de la Serra, un espai molt gran, poblat i amb una intensa activitat humana, és encara més greu.
– Participació. La LECO (Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental) estableix que els parcs, els paratges naturals i les reserves naturals disposaran de juntes assessores, organismes consultius i de participació dels propietaris, dels representants d’interessos socials i econòmics afectats i de les entitats i organitzacions la finalitat de les quals sigui la conservació de la natura. Però 10 anys després de la seva declaració la Serra de Tramuntana segueix sense habilitar la seva junta assessora com a canal de participació i seguiment de la gestió.
La Serra rep una pressió pública creixent any rere any, i es publicita com espai protegit i patrimoni mundial de la Unesco, però no disposa dels instruments necessaris per harmonitzar aqueixa pressió i garantir la conservació del seu patrimoni natural. Una situació altament perillosa.
Aprofitant el 10è aniversari de la declaració del paratge natural, des del GOB instam la Conselleria de Medi Ambient a rescatar la Serra de Tramuntana del calaix de l’oblit, i col·locar-la entre les seves prioritats de gestió.
