Ornitologia

Benvingut turisme sostenible

Editorial de Es Busqueret núm. 42, juliol de 2016

 

El Govern acaba d’anunciar una campanya que, amb el lema “Benvingut turisme sostenible” pretén “posar en valor el fet turístic, tot incidint en la necessitat de la seva sostenibilitat per tal d’assegurar-ne el seu futur i una bona convivència amb la població local”. Impulsada per patronal i sindicats, sembla la reacció dels més interessats en mantenir i incrementar aqueix model davant la, per ells, preocupant sensació de saturació que progressivament creix entre la ciutadania.

Recordem que fa pocs mesos el Govern aprovà el nou impost del turisme sostenible, en realitat una taxa turística de reinversió en el propi sector i que haurem de veure si realment acaba tenint una destinació fonamentalment mediambiental (entesa com el patrimoni natural i cultural) o es dedica a altres coses.

Les dues iniciatives utilitzen el terme “turisme sostenible”, que sobre tot al text de la llei de l’impost sembla fer referència a un turisme de més qualitat (econòmica?) i que acudiria en temporada baixa per gaudir del patrimoni natural i cultural. Per no pervertir encara més el terme “sostenible”, diguem-li a partir d’ara “turisme verd”. Superficialment la idea no sona malament, si no fos per alguns “detalls”.

En primer lloc per què es planteja fomentar el “turisme verd” sense escometre la contenció i decreixement del turisme “de sol i platja”. Així, la cosa va d’afegir, no de reconvertir. Fins ara no s’ha plantejat cap mesura que pretengui minvar de forma apreciable el nombre de turistes en la punta estival. Però, té això alguna cosa a veure amb la qualitat ambiental als espais naturals? Evidentment. La pressió humana estival (superant els 2 milions de persones alguns dies) sobre els nostres recursos naturals té efectes sobre quasi tot, i també sobre els ecosistemes naturals. Per posar un exemple, ja sabem dels greus problemes de qualitat de l’aigua del Parc Natural de s’Albufera. Una major pressió d’extracció d’aigua dolça per abastir la població turística suposa una menor disponibilitat per arribar al cabal ecològic mínim que necessita el parc, i la impossibilitat de renovar adequadament l’aigua. Els efectes de la massificació arriben igualment a zones dunars, illots, penya-segats, alguers de posidònia…

En segon lloc per què si bé es cert que es donen passes cap a la promoció d’aquest “turisme verd” (fins i tot el Consell de Mallorca ha anunciat una campanya per promoure el turisme ornitològic) existeix el perill que s’utilitzin aquests recursos (espais naturals, biodiversitat) com a simples elements de promoció turística, sense considerar la seva recuperació i conservació com el pilar fonamental, previ i imprescindible. Ha passat més d’un any des del canvi de govern, i els espais naturals protegits compten bàsicament amb els mateixos recursos humans i econòmics retallats que va deixar el PP. Promoure l’afluència de turisme als espais naturals sense poder-los gestionar adequadament és una greu irresponsabilitat.

Així idò, per avançar cap al turisme sostenible cal en primer lloc abordar seriosament el decreixement del turisme que tenim, i per potenciar el “turisme verd” cal invertir veritablement en conservació. Si només ens quedam ens els slogans publicitaris poc farem, a més de perdre 4 anys per estar igual si no pitjor.

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Més notícies de la mateixa àrea temàtica

Notícies recents