Fòrum del GOB

Publicat: **dv. set. 26, 2025 12:08 am**

.

Observació de deu peixos lloro
Interactuant amb peix tord

Observats, en un capfico d'horabaixa, almenys deu peixos lloro, també dit vella, Sparisoma cretense. A sa part marina des Parc Natural de Llevant, a Capdepera, prop Cala Rajada. Davall d'acantilats d'un vessant sud-oest, en un tram d'uns 500-700 m, depenent de si es neda arran petits entrants. Des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E) en es nord de Cala Gat, i anant cap a l'est, fins passat es calonet de s'Almadrava (39.7101N, 3.4741E), uns metres abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat, enfront d'un illot vertical vistós, un faralló.
És recer de contrallums i ombres durant ets extrems des dia i nit. Sa posta de Sol hi pega fins més tard que en quilòmetres de costa alrededor, o hi fa ombra fins tard durant es matí.
Abriga d'ones i vents predominants, amb bastanta extensió de 3-10 m de fondària, de roca amb crestes, arena i prat espès de posidònia. Quan fa llevantada, a pics hi flota plàncton surant fent ronser, a la ronsa, i després s'hi queda durant dies. Aleshores, s'ompl de bancs de peixets juvenils i escoles d'alevins, i altra vida caçant. A vegades, ctenòfors, que no ens piquen, i mengen es grumers:

En es crepuscle de matí, aquest ctenòfor hi nedava àgil, mostrant ses pintes de cilis luminescents iridescents. Vegeu-ne més detalls en una altra entrada des fòrum, clicant a aquest enllaç directe:

viewtopic.php?p=18410#p18410

Llumetes de coloraines!

Eren almenys set femelles i tres mascles de peixos lloro, pasturant en grupets, com sovint. Parelles de femelles i un mascle rondant-les. Amb dentasses, omnívors, mossegaven ses algues incrustades i ets animalons aferrats, a 1.5-5 metres de fondària.

Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Dos peixos lloro (Sparisoma cretense), un mascle blavós o damunt de sa femella colorida. Es petitó, un fadrí (Thalassoma pavo), també típic d'aigua càlida, comú ses darreres dècades.

Semblen peixots actius dominants, i van a la seva, no en comparsa amb altres espècies. Halaven sense interactuar prop d'un espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil -o adult?- de gairebé dos pams, quiet arran vorera, a uns dos metres de fondària.

Espet manso, que...
Peix gros no menja peixos petits:

https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d

(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)

Altres espècies mitjanceres tampoc temen aquest espet, i a més, en fan comparsa vigilant i caçant. Tal com s'ajuden una morena i un anfós cercant lent per cruis, forats i covetes. O, amb comportament més ric, un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i peixets d'espècies diferents. Quin popurri de gests! Practicant idiomes de renouets i senyals... o cops, hi, hi.

Un dia, per ventura hi interactuau nedant...
Superficialment, en zona oberta, vos pot agafar confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Com si fóssiu es seu líder! Igual que es peixets que segueixen a tortugues. Ho podem corregir girant-li s'esquena, quedant quiets un moment, sense desplaçament.
O, cercant escombraries a poca fondària, també ens fan teringa diversos peixets de roca. Tal com segueixen alguna rajada, o un tremoloi/vaca enrampadora (Torpedo torpedo). Ells, intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar... Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
No ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar i recollir un fems, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre ats animals, ni tampoc que associïn humans i oportunitats.

Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?

Ets espets juvenils petitons es podrien identificar erròniament com peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram extremadament fi, estilitzat, poc reforçat, i neden més a flor d'aigua.

A sa zona àmplia d'una mica més de fondària, quiets a mitja aigua, algun banc d'espets mitjans vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, són com un munt d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi!
Dubt que ataquin a una persona, però convé evitar fer olors, remoure res comestible, dur cintes o cordills penjant, brillantors d'anells o rellotges... S'evita fàcil desplaçant-se uns metres, o cap a on s'aigua està més tancada, poc profunda.

Ets espets grossos més adults són enormes i dominants. De dia, normalment no passen per aquest tram, sinó que queden per darrere des faralló. De crepuscle sí, i en bancs atrevits vorejant, però a certa fondària. En hores diferents, alguns de dispersos s'apropen discrets i dissimulant, aferrats as fons, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se. Un d'enorme, amb puces aferrades, de tant en tant visita a ple dia sa cala gran, i neda en un lateral esquivant banyistes... per a fregar picors a s'arena, o l'encurioseixen olors?
Són bastant pacífics per a noltros, comparats amb ses barracudes, ses seves "cosines" d'altres mars.
Una dècada enllà, en aquest tram observava passar més espets, i minvà...
Recorden una explosió submarina de fa un lustre?
No gaire lluny, es detonà una bomba antiga i grossa, d'avió feixista italià. Com un guèiser cel amunt enmig de la mar! Uau!

Uns espets grossos enormes fogiren des trasbals, comparegueren un quilòmetre enllà, a sa bocana de sa platgeta de Na Ferradura -on no n'hi he vist gairebé mai. Alterats, aixecant nigulets de peixets, després de sa vibració, que hi tocà com sisme curt d'esfondrament, o tro fort de llamp.

Amb sos anys, ja s'han netejat bastantes bombes a la mar:

https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d

(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)

Avui, un lloro mascle, es més petit i prim, anava per lliure per sa caleta dita, de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, que l'intentava esquivar. També el nomem lloro; es noms comuns i populars es solapen, confonen i emboliquen.

Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle.
Es d'avui no estava tan vermell de pell, fora d'època de zel.

Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat repetit, continuaven així. L'assetjava de manera territorial?

He errat quan m'ha semblat que el cortejava?

...i imaginant si em festejaria o empiparia per vestir banyador colorit?

En recollir deixalles, nedant vestit de color cridaner per a evitar atropellaments, distrec més as peixos? Em clissen abans, de més lluny, i així els espant menys?
Seria una ajuda senyalitzant, com una mena d'aposematisme? No, per a evitar sa depredació indicant un perill, com fa un peix verinós, o un altre indicant que és peix netejador:

(CC BY-NC) Regno d Nettuno https://www.inaturalist.org/photos/195273715

(CC BY-NC) mpech https://www.inaturalist.org/observations/239423636

(CC BY-NC) Valentin de Mazancourt www.inaturalist.org/photos/379291526
Tres fotos d'un peixet netejador dit tord coanegre, Symphodus melanocercus.
El malnom Tord blau, com a mi! Hi, hi!

Abans d'entrar en un racó, millor distanciar-se de sa paret un instant, quedar més a la vista des peixos amagats en enfonyalls. Si no, ens troben per sorpresa massa d'aprop.
No anar vestit de color blau, fosc, o de camuflatge, críptic, possiblement destorbi més as peixos dominants, territorials, en zel, sensibles o desconfiats. Però, altres trucs poden servir, p. ex., nedar tenint en compte sa seva perspetiva, i mostrar ses direccions avançant, respectant es seu espai, calma, deixant clara sa nostra intenció dirigida a deixalles, encertant tempos i pauses per a comunicar-se, també en gests i mirades breus o de reüll.

Ha sigut dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia

femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, amb sos sacs boia i roba acolorida, que eviten atropellaments:

Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta, darrera des veler més llunyà. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En altres nedades, hi omplia sacs de fems surant, alguna diversos cops, acabant fred i fatigat, sense fer fotos. I en quedaven a s'aigua, que s'esmicolarien prest a rompents de vorera.

Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.

Es darrers anys, en aquest tram, hi mengen almenys de devers passat mig estiu fins a refredar de tardor. I més grups, degut a s'escalfament marí, o per un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...

Avui, aquests peixos aprofitaven es darrers raigs de Sol, cercaven berenar i aigua calenta... ara, també jo, mig peix!

...com en Nico, en Colau peix!

Recollint aquest femsukí, s'ha observat una femella de peix lloro, sa vella. No tan acolorida, enfosquida, fora de zel. Ella nedava a uns set metres de fondària, a sa Punta de s'Entrador, prop Cala Agulla.