Fòrum del GOB

Publicat: **dv. set. 26, 2025 12:08 am**

.

Observació de deu peixos lloro
Interactuant amb peix tord

Observats, en un capfico d'horabaixa, almenys deu peixos lloro/vella, Sparisoma cretense.
A sa part marina des Parc Natural de Llevant, a Capdepera, prop Cala Rajada. En un tram d'uns 500-700 m, depenent de com d'arran nedem ets entrants petits. Començant des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E) a sa vorera nord de Cala Gat, i anant cap a l'est, fins passat es calonet de s'Almadrava (39.7101N, 3.4741E), uns metres abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat, enfront d'un illot vertical vistós, un faralló.
És un vessant sud-oest, que protegeix un poc del que ve des nord i abriga una micona des llevant i, en ser des llevant de Mallorca, atura es ponent. Davall d'acantilats que, orientats així, resguarden uns minuts extra de contrallums i foscors en ets extrems des dia i sa nit. Sa posta de Sol hi pega fins tard, o s'ombra de matí. Prou més que en quilòmetres de costa alrededor.
Sa paret calcària submarina hi fa enfonyalls, balmes i covetes. Davallant, s'atura mig horitzontal amb bastanta extensió a 3-10 m de fondària. Amb mils de raconets, crestes, alguna clariana d'arena i grans prats espessos de posidònia.
Si un xaloc o corrent fondo apropen plàncton surant fent ronser, a la ronsa, aquí hi queda a recer. Després, durant dies s'ompl de vida diversa caçant. Es veuen bancs de peixets juvenils, escoles d'alevins, inclús a vegades ctenòfors, que no ens piquen i mengen es grumers.

Un ctenòfor àgil nedant-hi. Es crepuscle li destaca sa luminescència iridescent.
Més detalls en una altra entrada des fòrum, clicant a aquest enllaç directe:

viewtopic.php?p=18410#p18410

Llumetes de coloraines!

Eren almenys set femelles i tres mascles de peixos lloro, pasturant en grupets, tal com ho fan sovint. Parelles de femelles i un mascle rondant-les. Amb dentasses, omnívors, mossegaven ses algues incrustades i ets animalons aferrats, a 1.5-5 metres de fondària.

Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Dos peixos lloro (Sparisoma cretense), un mascle blavós dalt sa femella colorida. Es petitó, un fadrí (Thalassoma pavo), també típic d'aigua càlida, comú ses darreres dècades.

Ses velles semblaven peixos actius i dominants, que van a la seva, fent poca comparsa amb altres espècies. Halaven sense interactuar prop d'un espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil -o adult?- de gairebé dos pams, quiet arran vorera, a uns dos metres de fondària.

Espet manso, que...
Peix gros no menja peixos petits:

https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d

(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)

Altres espècies mitjanceres tampoc temen aquest espet, i a més, en fan comparsa vigilant i caçant. Tal com s'ajuden una morena i un anfós cercant lent per cruis, forats i covetes. O, amb comportament més ric, un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i altres peixets diferents. Quin popurri de gests! Practicant idiomes de renouets i senyals... o cops, hi, hi.

Un dia, per ventura hi interactuau nedant, surant...
En zona oberta, vos pot agafar confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Si nedau decidits, sereu es seu líder! Igual que una gran rajada o tortuga acompanyats per peixets, hi, hi. Ho podem corregir girant d'esquena a ell i quedant quiets un moment, sense desplaçament.
Cercant escombraries a poca fondària, potser vos fan teringa a darrere diversos peixets de roca. Si intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar. Tal com segueixen a alguna rajada o un tremoloi/vaca enrampadora, Torpedo torpedo. Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
No ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar i recollir un fems, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre ats animals, ni tampoc que associïn humans i oportunitats.

Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?

Ets espets juvenils petitons es podrien identificar erròniament com peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram extremadament fi, estilitzat, poc reforçat, i neden més a flor d'aigua.

A sa zona àmplia d'una mica més de fondària, quiets a mitja aigua, algun banc d'espets mitjans vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, desenes d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi!
S'individu més atrevit atacant, podria rebre picades des que atacarien en segon lloc, i per això tots dubten i esperen voltant?

Dubt que ataquin a una persona, però convé evitar fer olors, remoure res comestible, dur cintes o cordills penjant, brillantors d'anells o rellotges... S'evita fàcil desplaçant-se uns metres, i millor cap on s'aigua està més tancada i poc profunda.

Weiwenhui Liang, Huahong Shi, Shaun S. Killen; Intraspecific behavioural and environmental contexts influence collective risk of microplastic ingestion in a social fish. Proc Biol Sci 1 May 2026; 293 (2071): 20260384. https://doi.org/10.1098/rspb.2026.0384 (CC BY)
Una curiositat:
Individus dominants dins grups capturaren i ingeriren més microplàstics.

En es grups més jeràrquics, es subordinats n'ingeririen menys. S'avantatge competitiu típic quedaria trastocat.
Pentura

es més ganduls reconeixen millor es plàstic!?

Ets espets grossos més adults són enormes i dominants. De dia, normalment no passen per aquest tram, sinó que queden per darrere des faralló. De crepuscle sí, i en bancs atrevits vorejant, però a certa fondària. En hores diferents, alguns de dispersos s'apropen discrets i dissimulant, aferrats as fons, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se.
De tant en tant, a ple dia, un des grans visita sa cala gran, esquivant banyistes. Per a fregar una puça i picors a s'arena, o l'encurioseixen olors?

De dia, a vegades, es bancs d'espets voregen més, entren en es port de Cala Rajada.

Ets espets són bastant pacífics per a noltros, comparats amb ses barracudes, ses seves "cosines" d'altres mars.
Una dècada enllà, en aquest tram observava passar més espets, i minvà...
Recorden una explosió submarina de fa un lustre? No gaire lluny, es detonà una bomba antiga i grossa, d'avió feixista italià. Aflorà com un "guèiser" cel amunt enmig de la mar, uau!

Amb sos anys, ja s'han netejat bastantes bombes a la mar:

https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d

(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)

Uns espets grossos degueren fogir des trasbals, comparegueren un quilòmetre enllà, a sa bocana de sa platgeta de Na Ferradura, on no n'hi he vist gairebé mai. Alterats, aixecant nigulets de peixets, poca estoneta després de s'esplet i sa vibració esmorteïda, semblant a un sisme d'esfondrament curt o es ressò enterra d'un llamp fort.

Etiqueta d'aspecte similar a la d'una bengala naval, aquest artefacte explosiu:

https://www.europapress.es/illes-balear ... 34443.html

Un des peixos lloro, un mascle, es més petit i prim, anava per lliure per sa caleta dita, de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, que l'intentava esquivar. A aquest altre peix igual el nomem lloro; es noms comuns i populars es repeteixen, solapen, confonen i emboliquen, però més propis, senzills...

Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle. Es d'avui no estava tan vermell, fora d'època de zel.

Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat repetit, continuaven així. L'assetjava de manera territorial? He errat quan m'ha paregut que el cortejava?

I imaginant si em festejaria o empiparia per vestir banyador colorit?

En recollir deixalles nedant, vestit de color cridaner per a evitar atropellaments distrec més as peixos? Em clissen abans o de lluny, i els espant menys? Seria com una mena d'ajuda senyalitzant, d'aposematisme. No indicant ser verinós, sinó netejador.

(CC BY-NC) Regno d Nettuno https://www.inaturalist.org/photos/195273715

(CC BY-NC) mpech https://www.inaturalist.org/observations/239423636

(CC BY-NC) Valentin de Mazancourt www.inaturalist.org/photos/379291526
Tres tord coanegre, Symphodus melanocercus. Aposematisme, senyalant de color blau llampant, que t'ajuda i cuida. És un peixel·lo netejador de picors, cucs, puces i altres paràsits, ferides brutes... i fa carícies?

El malnom tord blau, com a mi!

Abans d'entrar en un racó sovint destac una mica intencionadament, distanciant-me de sa paret un instant, quedant més a la vista des peixos amagats en enfonyalls. Si no, em troben per sorpresa massa d'aprop.
Però ull! No em separ de sa vorera si sonen hèlices. Podrien confondre i ocultar una altra llanxa que girés entre puntes, espantant, fregant...

Si vestís diferent, de camuflatge críptic o mimètic, de color blau apagat o fosc, possiblement incomodaria menys a peixos dominants, territorials, en zel, sensibles o desconfiats.
Tal vegada serveix sa roba de color diferenciat. Té sa cara anterior fosca, que seria mimètica nedant en zona fosca respecte es peix. Però destaca nedant surant, mirada des de davall, a contrallum -al revés d'un ventre clar. I té s'esquena vistosa a humans, colorida, llampant, cridanera. Com sa part posterior de cames, es dors des braços i des guà, o a sa "cresta" des gorro, i sa cinta i sa punta des tub frontal, o a sa sola rugosa de calcetí/escarpí/aleta curta de natació.

Equipament de color diferenciat. Part anterior fosca, al revés de sa posterior, acolorida.

Altres trucs poden servir... Atenció a respectar es seu itinerari, interès, espai o perspectiva, i a encertar tempos per a comunicar-se. Mostrant pausa o calma, i deixar clara sa intenció, gentils, amb s'avanç dirigit a deixalles i bons gests, mirades breus, de reüll... Amb sa pràctica, es millora i torna un automatisme.
Inclús en algun instant es força s'expressió, i se simula una captura de fems, exagerant.

Toca fer de clown casolà i teatre per a peixos!

Es peixets també fan teatre, i juguen. Cadascú a sa seva manera i moment. Hi, hi!

Ha sigut dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia

femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, sense tratge, però amb sos sacs boia i guans, que eviten ferida i atropellaments:

Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta, darrera des veler més llunyà. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En altres nedades, hi omplia sacs de fems surant, alguna diversos cops, acabant fred i fatigat, sense fer fotos. I en quedaven a s'aigua, que s'esmicolarien prest a rompents de vorera.

Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.

Es darrers anys, en aquest tram, hi mengen almenys de devers passat mig estiu fins a refredar de tardor. I més grups, degut a s'escalfament marí, o per un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...

Avui, aquests peixos aprofitaven es darrers raigs de Sol, cercaven berenar i aigua calenta.
I ara, també jo. De tant nedar, he quedat mig "peix".

Com en Colau Peix:

Imatge modificada, d'IA Craiyon.com
En Nico de nin, de tant nedar tornà mig peix!
+infos

https://ca.wikipedia.org/wiki/Peix_Nicolau

Recollint aquest femsukí, s'havia observat una femella de peix lloro, sa vella. No tan acolorida, enfosquida, fora de zel. Ella nedava a uns set metres de fondària, a sa Punta de s'Entrador, prop Cala Agulla.