Cranc pelut-Cranc sabater
Publicat: dj. set. 14, 2023 5:33 pm
ERIPHIA VERRUCOSA
PACHYGRAPSUS MARMORATUS
PACHYGRAPSUS MARMORATUS
Quins riures i espants per culpa d'aquest cranquet! De pocs pèls, i que es veu borrós a sa foto, mig a ombra i contrallums de matí.
En es principi, no l'anava a retratar. Jo el que intentava era aconseguir aquesta altra foto de fems contaminant:
Però no hi havia manera!
Anava descalç de nedar, i en clicar-la jo em distreia... I es cranquet se n'aprofitava! Em sorprenia amb pessigolles frenètiques en es peu!
Quin esglai, hi, hi!
Idò, potser per això nom cranc sabater? Llavonses, el feia fugir, i intentava de nou sa foto des fems...
I catapum! Oh, una altra vegada pessigolles!?
I aixi, més i més pics!
Quants sobresalts regirats i rialles!
Per això, ara tenc moltes fotos des fems, però massa mogudes, hi, hi!
Tanta calor marina activa es metabolisme des crancs, van afamegats!
També es reprodueixen més, però pateixen mortaldats.
I es cranquet d'avui, anava fora corda! S'hauria intoxicat des fems des xigarro sense fum? Supòs que no, que només és una coincidència. Però, podria ser així? Si durant sa matinada es depòsit vell hagués vessat restes des seus sucs concentrats de nicotina, aromes...?
Altres escombraries estaven surant incontrolades, o incrustades en es cocons, tenasses, encletxes, enfonyais a ses roques... A uns pams de fondària, mig guaitant entre pedretes, aquests vidrots incolors punxeguts i botelles espenyades:
I des de feia molt temps, roba i mantes enganxades, esquitades a ses roques. I esprais de pintura, a un o dos metres de fondària, vora planxes de fibra de vidre amb reina sintètica, des cascs de dos velers embarrancats allà mateix en un estiu:
Per a motivar a vianants, vaig dibuixar es peix agraït, amb ceres de colors. En una planxa que ja tenia uns foradets, que li remarcarien ets ulls. Després de netejar-la amb sabó i eixuta amb alcohol, de sa farmaciola de dins es sacs boia estancs. On també hi vaig estotjant o penjant ses escombraries recollides i capturades flotant.
Idò, en apartar-me un minutet, transportant uns pocs fems cap a una paperera... Un home sense llar, amb un carretó d'anar de compres, carregat amb so seu equipament de supervivència o subsistència, arreplegà es meu dibuix! I aprofità tota la resta dets embalums, perquè s'assegué a sa manta i va començar a demanar almoina a qui passejava.
Gràcies, Tomeu Bosch,
ses teves fotos inspiren, i són bones per a diferenciar crancs!
.
