Quins riures i espants per culpa d'aquest cranquet que em mossegava es peus!
Idò, si li agradaven es peus, seria un cranc sabater? Hi, hi...
Es cranc tenia pocs pèls, i es veuen poc a sa foto fosca i borrosa, a ombra i contrallum des dematí.
Em picotejava sa pell amb passió. Quina fam que tenia!
Diuen que tanta calor marina activa massa es metabolisme des crancs, que es reprodueixen més, però pateixen fam, moren...

Jo estava descalç intentant fotografiar aquest fems contaminant. Però no hi havia manera de fer sa foto! Quan la clicava jo estava més distret, i es cranc se n'aprofitava, i em mossegava!

Em sorprenia amb mossegadetes frenètiques, una pessigolla, esglai i riures. Per això ara tenc moltes més fotos, però totes de fems borrós i mogut, hi hi.
Altre fems estava descontrolat en es cocons, tenasses, encletxes, enfonyais a ses roques. Surant i en es fons de sa vorera poc fonda, a uns pams. De feia moooolt de temps hi havia vidrots transparents espenyats, botelles, roba i mantes enganxades...
I a un o dos metres de fondària hi havia restes de fibra de vidre i resina sintètica d'embarcacions embarrancades i esprais de pintura.

Quin entreteniment!


Gràcies, Tomeu Bosch, ses teves fotos inspiren i són bones per a diferenciar crancs! 