Oh!
No sembla es 'formigó" d'un oktoberfest
, però no en sé...
Serien formigues soldat?
Em recordà a una alteració des comportament d'una o a vàries formigues soldat, i sa resta des conjunt les segueix.
Quan una formiga soldat es confon i vessa olors de lideratge errònies, i la resta de formigues la segueixen. Una darrera s'altra reforcen sa senyal desorientada, s'amplifica.
Poden formar un itinerari com un molinet o una espiral molt vistosa. I continuen perdudes durant dies, s'esgoten...
Amb s'esgotament es perden més, i van morint, disposades una mica així com a sa foto, disperses i estranyes.
Veure:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Molí_de_formigues
................
I per a més entreteniment, més dubtes:
Ets olors o s'olfacte aquí canviarien per atzar un cicle hormonal? Un atac, malaltia, paràsit? Una contaminació?
Hi he vist pètals, i he pensat si hi tendrien relació, d'alguna flor tòxica per a elles. O que alguna cuca n'acumuli toxines, i les ataqués, i algun soldat es contaminés. O un atac químic d'abelles?
No sé si les ataca químicament s'abella de resina gegant, forana,
Megachile sculpturalis. Se'n parlava darrerament, a Catalunya. L'atreuen unes flors amb uns pètals de colors similars, sa
Lythrum salicaria i sa
Lathyrus latifolius.
O qui sap, si a ses formigues les podria afectar algun compost químic. Que no tendria perquè ser de síntesi artificial. Per exemple, olis o aromes impregnats de per allà aprop, provinents de cremar plantes. Via fums, o després sa seva pols precipitada amb sa rosada o sa pluja.
Qui sap si aprop hi ha una planta molt tòxica per a elles. P. ex. es baladre és de flor pareguda, sa buganvíl·lia, es toxicodendres.
Però no sé quina olor o quina planta les podria afectar...
Hi ha flors de sa "tipa" (
Tipuana tipu) de pètals color groguenc, que afecta a ses abelles, parentes llunyanes de vespes, amb espècies avantpassats comuns a formigues.
Serien formigues soldat afectades com un molinet, desorientades?
De patecos ja vèiem altres soldats, però de dues potes grossos, perduts i fatigats, que s'encalçaven fins a tornar en es portavions...
Gràcies Joan Vicenç per taaantes de curiositats i de sabers en es teus escrits.
Força i salut pes teus jardins i bones curiositats.
, però no en sé...
Amb s'esgotament es perden més, i van morint, disposades una mica així com a sa foto, disperses i estranyes. 
