Fauna marina, temperatura i cura litoral nedant jugant
Publicat: dj. oct. 13, 2022 8:47 pm
.
Flocs mucilaginosos dins Cala Lliteres. Abans, tapissaven es fons, davall filtracció de lixiviats, prop 39.71999°N, 3.46101°E.
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Sa canícula ompleix tot de baf,
i costa anar a peu fins a la mar, fer un capfico i refrescar-se. Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. Sa dorsal d'anticicló africana arriba i ens queda estacionària. Sense vent, la mar superficial no refreda gaire, i la mar s'escalfa profund. En es litoral, sa calor perdura, va a sa terra de sa vorera. Nits consecutives infernals amb baf, sense mínimes templades, com es cicle circadià, amb insuficient pic de recuperació des cansanci per calor. Sumen fatigues acumulades, que afecten sa salut.
S'ha trastocat es vent d'estiu diari, s'embat, de mar cap a terra. No remou igual s'aigua verda estancada a sa vorera, ni retorna es fems surant caigut a la mar. En canvi, es grans vents llunyans, mar enllà, i ses seves ones de fons comanden més es destí des grumers i fems a cada vessant de costa.
Fems ≈"escombraries", singular/plural:
https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=f ... search=fem
https://deiec.iec.cat/#c_fem_0
Nedant, sa pell xopa i tan calenta torna tova, fàcil de ferir. Una simple erosió crea prest un cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans i millor. I sa cura ens limita es bany, nedar, o recollir fems nedant.
Tanta calor empitjora s'efecte des contaminants, plàstics incontrolats i microvida patògena. I apareix més, com de cop, quan es supera certa temperatura de s'aigua, prop de 27 o 28°C, o més, durant setmanes... i tot això, ara arriba setmanes abans. Es peixets ens mosseguen sa pell tova, i convé nedar amb pantalons llargs, de tela elàstica.
Cranc sabater afamegat, amb so metabolisme energètic activat per sa calor.
Em menjava sa pell des peu. Quines pessigolles! I el feia fugir, però en no res tornava per sorpresa. Quins espants!
Amb s'aigua tan calenta, s'adapten aquí soques de microbis de latituds càlides. Algunes, més agressives i resistents a tractaments, poden tornar sa pell amb cel·lulitis, o perillosa qualsevol ferideta. O, hi ha floracions d'algues com filaments, i/o algun mantell mucilaginós, d'aspecte semblant a Ostreopsis, però no sé si serien amb soques d'algues tòxiques:
(c)https://villefranche-sur-mer.fr/lostreopsis-ovata⬅️ adaptat per a propòsit didàctic altruista.
Aqui, durant més o menys unes setmanes d'estiu rere estiu, un mantell similar cobreix algun fons marí a poca profunditat. A pics, a final de primavera, o de tardor, potser diverses vegades, algun any.
Després, s'ompl de bimbolletes i, com en tandes, es desprén en fils, o flocs grans que suren. Finalment, es dispersen enterbolint platges enllà.
Per mi que floreixen més on arriben escorrenties des de terra, i s'orografia també recull residus que suren, i queda a recer des vents sortint a mar obert. P. ex. calonet de s'Escull (39.72006N, 3.45909E).
Per a això, ajuda molt, cuidar i netejar aigües poc profundes, somes, cocons... En bones condicions per a sa vida i microvida netejadora. Animalons filtradors diversos, tot de copèpodes, microcrustacis, puu, cranquets i gambetes...
Darrerament, la mar es manté més calenta a sa tardor i bona part d'hivern. S'allarga sa temporada de capficos,
i tornen més independents de sa meteorologia, de s'hora, de si fa Sol, vent o plou. Es banyistes i nedadors atents as canvis de temperatura, poden nedar amb sa roba més àgil i fina, o sense. 🏖 
A sa tardor típica, de sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que la mar, coves i subsol. Ara, contrasten diferent, per haver tanta calor acumulada aquí. Sa meteorologia torna més intensa. Hi ha molta energia acumulada a la mar en s'estiu i sa tardor. Menys freqüència de vent, pluja i escorrentia, però torna violenta, més tempestes, llamps, inclús fenòmens similars a esclafits de vent huracanat, molt local.
Es desgel àrtic, amb cercle viciós d'escalfament, fa dèbil i inestable es seu vòrtex en alçada. Sembla que això destirota, ondula i ens apropa es corrents en jet polars. Ses baixes pressions i bosses d'aire fredes, entren amb més incertesa. Alteren es clima d'aquí, hi ha més fenòmens puntuals locals violents.
A pics apareix rissaga, un meteotsunami... a nous llocs? Cada cala embuta i amplifica diferent es seus vectors de fluxe, la respira en tandes, un ritme propi. A voreres profundes és ona baixa, però xoca potent.
Ses rissagues danyen i fereixen, alguna greu, com una Cala Egos de Santanyí, es 16 juliol de 2018... que arribà més lluny. Per exemple, as nord, en un vessant sud profund prop des Cap de Cala Gat. Hi tocà baixa i veloç, formant petits bufadors rars, destacant uns dos metres. La vaig notar, observant es minutet previ as capfico, i el vaig cancel·lar.
Es fenòmens violents meteorològics aturen capficos i remouen més es fems, tornen més incontrolats. I intentam evitar ets ensurts que provocarien, inclús només sortint de s'aigua massa correntsos. En esquivar ones i objectes flotant que volen, cauen i arriben o baixen en escorrenties de pluja, ones, petits fiblons o esclafits... i també, si vegem llamps i escoltam trons.
Llamps de sa tempesta elèctrica de 8 de setembre 2022. Sa majoria de 15:00 a 15:30 h. Possiblement una branca dets assenyalats fou el que impactà a dos banyistes a sa platja, prop de sa vorera, eixuts defora de s'aigua.
Convé evitar o aprofitar es lloc per a poder observar i recollir més escombraries nedant, amb certa seguretat, menys perillós...
Per exemple, quan ha plogut, la mar té una capa tèrbola dolça superficial, i per a distingir-hi es fems que sura, ens va bé enfonsar mig metre es cap, i mirar amunt. Això, enreda sa pràctica de recollir fems, ens refreda més. I és diferent, o cal nedar més protegit, i prendre altres precaucions per contaminacions de residus, corrents que refreden, llocs que copegen, fereixen...
Aquí, es complica per motius humans, s'interès recreatiu massiu. I sa tendència a una estada puntual i esporàdica. De gent amb diferents recursos i coneixements de s'entorn local, idiomes... També, per negocis, com s'urbanisme, i es cost d'evitar ets abocaments o filtracions d'aigües brutes i contaminades.
Just ja ens costa trobar lloc tranquil per a una pausa d'estiu, i refrescar sa fatiga acumulada de ses nits i dies de canícula i baf. Per exemple, una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest, vertical. On a més, hi pugin corrents profunds freds, o hi suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, que bé s'hi està en s'estiu!
Evitar fred, triant vorera càlida
De tardor, sa temperatura superficial marina a sa vorera encara varia prou segons ses circumstàncies. És útil encertar es bon moment i lloc, per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Millor adaptats, per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant, passant gust.
El més senzill, és triar es moment i lloc amb més calma, assolejat, somer. Ses temperatures marines superficials màximes de cada dia pugen més a ses cales que queden a recer de vents, corrents, ones i esquits, i fons amb molta extensió a poca profunditat, horitzontal i pla.
Sovint, es màxim de temperatura marina de cada dia és prop d'una hora, o unes poques hores, després des migdia solar. Dit en general, perquè varia, per exemple, si arriba una pluja, niguls, vent, corrents, ones... o, més prest a ses zones orientades a l'est, d'ombra a s'horabaixa.
Adaptat d'imatge de TIAMAT, SOCIB.es Vegeu sa darrera, diària de 2026, clicant a
https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png 
Temperatura superficial a mar oberta, a certa distància de sa costa. Observada i prevista segons models. No apareix aquí, que ha anat pujant més es darrers anys.
Sa temperatura és diferent més arran de sa costa marina:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons que arriben. O, en es racó on fa ombra, vent orogràfic i rompents d'ones de fons esquitant o bimbolles, amb aerosol d'aigua evaporant-se refredant. O, on un torrent, baixant o surgència submarina aporta aigua dolça. Que, sense sal, sura més, tot i estar més freda. O, en aigua davall de capes d'aigua opaca.
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada... O, damunt d'una capa d'aigua fosca, opaca.
A s'inici de sa tardor i s'octubre, on s'aigua més superficial està calmada, pot arribar a almenys un diürn d'uns 25-26°C. Un màxim en fons plans, extensos de poca fondària, a ses hores càlides des dies assolejats.
Per a nedar, fa més temperatura a s'aigua de tardor, que ve de s'estiu, que no de primavera, que ve freda de s'hivern. Si sa temperatura superficial s'ha refredat de cop amb una pluja, ara es recupera diferent, abans, gràcies a que no està tan freda a uns pams de profunditat.
Però de tardor, es niguls, vent, ones i pluges o calabruix, es darrers anys tendeixen a ser més forts i violents. Ara ens arriba més algun fred d'alçada, que contrasta més amb tanta energia acumulada a la mar. Es fred de ses precipitacions destorba bastant as capficos. Tampoc ens podem encalentir tant amb so Sol, que va més baix. Sa llum de dia dura entre unes onze i dotze hores, menys que ses gairebé quinze de finals de primavera.
Llavonses, a sa tardor de principi de novembre, la mar arriba a uns 23°C, i llavonses davalla ràpid, a 19°C en setmanes. Es mínim anual seria d'uns 14-15°C, era entre a finals de febrer o inici de març, variant una mica segons meteorologia. Sembla que es darrers anys sa mínima anual puja i apareix abans, p. ex. vegeu sa gràfica de 2025.
Quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C, bastanta gent sana podria nedar tira-tira, potser dues hores, sense sa roba càlida de natació, es neoprè. És com sa temperatura de ses piscines de natació esportiva, a uns 24-26°C. Diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, s'adaptació escalfant i activant-se psicològicament, o es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual...
Varia segons s'activitat, sa motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració, si hi ha pocs desplaçaments o si enfonsam es cap. Si netejam un racó amb tacte, delicadesa i gentilment amb sos animals.
Quan ens movem poc i fa fred, ens cal brevetat, més equipament de roba i preparació. P. ex. en un entrant brut, amb baixants pluvials, zona freda i ombrívola davall acantilats, que fa embut de vents i corrents.
S'adaptació personal as fred millora, instintivament, amb s'hàbit i es record proper de nedar en aigua freda. I modulant sa fisiologia, imaginant vívidament, durant es minuts abans de nedar. Inclús dramatitzant exagerant, com un clown casolà, o amb una cançó i ball a ritme creixent.
I és util banyar-se progressivament, aprofitar sa resposta reflexa. Submergir parts des cos sensibles, irrigades prop de sa pell, com es coll, eixelles, ingles... i sa cara nua, sense cobrir es nas amb sa màscara, durant uns deu segons. Evitar contaminants i patògens, triant s'aigua més neta, i salada. Almenys a s'inici des nedars, estar atents as cos, sa propiocepció... observar com arriben, diferent cada dia, ses adaptacions funcionals i motrius. Alguna sorprenent, en haver passat uns cinc minuts en remull.
Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es percep més freda. Però, ull, no és així sempre, sempre, llegiu a un grapat de paràgrafs més avall, el que succeeix quan sura aigua freda dolça a la mar.
Per sobre d'una mar molt calmada s'estructura una capa fina calenta, com una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures pot ser gros si hi ha molta calma i fa Sol, poc vent.
Ets esquits de ses rompents d'ones de fons evaporant-se davallen sa temperatura de s'aigua arran de vorera, i també des litoral. Sa roca esquitxada i exposada a es vent es torna gèlida. Terra endins es refreda bastant si hi arriba aquest oratge de mar xocant amb esquitxos d'ones.
I és peculiar un efecte a ses voreres més exposades as corrents d'aigües profundes. On ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. Aquí s'aigua freda que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura.
🌡 Just on aflora s'aigua fonda es torna ben fred. Depenent de sa direcció de ses ones de fons i des corrents durant aquella estona. És útil diferenciar-ho, per a no nedar on és massa fred.
Es corrents i ones de fons poden orientar-se diferent a ses ones des vent. En es fons i entre puntes de sa costa flueixen diferent. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. Vist des de fora, pot semblar calmat, però en nedar-hi sorprenendre corrents forts i vaivens potents i freds profunds.
Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds.
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.
I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial. Per exemple, sobrants de regadius, de gespa i plantes. I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terrasses o comerços. I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents. I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats. I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines. O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen es corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.
Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi. 
Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred. 
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura. Convé fixar-s'hi! 
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.
Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats!
Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent, perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent! 
Perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.
Un truc: enfonsar almenys uns pams es cap, i mirar cap amunt, per a clissar millor es fems surant, evitant sa capa tèrbola d'aigua dolça superficial Però, quan nedam i fa fred, costa repetir-ho, hi, hi.
Peró, nedant, sorprèn mooolt que a pics, en submergir-se on hi ha aigua dolça freda surant, s'aigua fonda, completament salada, és més càlida que sa que sura! ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant!
Inclús, a pics, si es neda en un racó amb aigua dolça freda acumulada surant, i es va cap a mar oberta, hi ha gustet! Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar, tota salada, és càlida i nítida!
Possiblement estiguin més calentes ses aigües de capes superficials més fosques, menys transparents. I al revés, a davall seu.
Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències, fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, però va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu, amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf. 
A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant! 
Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. 
✌
I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus.
Foto sobre s'erosió. Aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que fa semblar gros es forat.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits,
per s'aigua dolça que arriba a la mar. S'aprecien mirant horitzontalment, just a sa part baixa de sa capa dolça translúcida surant. És una franja fina, com un tel verdós, en algun moment marró, grogós. En alguns punts, amb brillantors o onetes, un micromoviment intern. Es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores, un dia, o dos.
No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o remoure pols a sa vorera... o també biològic, per microvida?
Aquí un altre efecte, molt major i comú:
Aigua de mar verda en s'estiu, amb molta llum i temperatura, a zona de platja a racó on va s'escorrentia de dutxes salades. Després de dies de calma, sense ones de fons, i amb moltes setmanes de llum i calor.
Sa verdor és per microalgues superficials, que normalment no són tòxiques per a sa vida marina. I a ses platges urbanes i populars es fan controls de qualitat de s'aigua.
Però s'ombra d'elles, i sa calor, canvia sa s'activitat de ses plantes i s'oxígen a s'aigua per davall, mes fonda. Hi pot provocar mortaldat, acumular-se detritus, potenciar sa microvida més tòxica.
Tot dependrà de si arriben corrents i ones de fons, diluint sa proporció de microalgues superficials.
També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a ses floracions, es blooms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda.
Es casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics. En racons calmats, filtracions d'aigües brutes, molts banyistes...
Es micro i nanoplàstics ho empitjoren, amb més mortaldat quan fa molta calor, modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO2, oxígen, trasparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:
Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals a mar oberta, quan molt més de plàncton torna tota la mar de to verdós o groguenc, fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
A final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues, per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, si ve aire fred... Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres pluges torrencials molt fredes. Varia segons s'hora cada dia, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton, o va cap as corrents, i a detritus, restes orgàniques.
CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
I hi ha nigulets blancs, que es poden confondre amb un fets de micro bimbolletes d'agulla, però aquests són blancs sense bimbolles.
Són com bromes o boirines submarines superficials, ocupant almenys milers de metres de litoral. I en alguns punts fa com un nigulet que davalla devers un metre. Serien restes ja mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta que ha caigut o arribat surant, o de ploure pols?
Altres són nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Passa més, per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre, envoltat d'aquest nigulet, es veu tot boirós, blanquinós. Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, i de través horitzontalment. O submergir-se prou lluny davall seu i mirar amunt. Està ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulet submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, però bastant neta. A vegades apareixen llavors de pluja, o si es veuen bé quan plou sense vent, i la mar està calmada. Per mi que serien per contrast de salinitat i temperatura, alguna brutor o pols, o altre procés físic, o microbiològic, de microplàncton... o de reproducció d'animals?
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes!
Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa. Del que nomem vernis que es va desfent, chapapote, o de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca, gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus... mala cosa!
En general, es tels i nigulets típics de ploure van creixent durant un dia, i llavors es van dispersant, dissolvent-se i difumuminant-se en un dia o dos. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que són comunes.
Ets efectes i sa durada varien una mica. Supòs que segons el que contengui s'aigua, sa quantitat, es contrast de temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, contaminacions, si hi ha molta microvida... i si tot es dispersa amb ones i vents.
Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
🌡
A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Tot és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Ses ones ho acumulen o ho remouen. Influeix a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers.
I també hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més... o sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant.
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o per es tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, no és intensa, però sí potenta, i marca ben diferent es colors, i ses etapes de molta vida marina.🌡Com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!?
Inclús llum de lluna artificial de planetari,
vegeu https://youtu.be/-3VMlzuvMf8 
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido animal!
Sa llum influeix en peixos, plàncton, pesca i festeig (vegeu p. ex.
https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1476524)
Sa migració vertical diària a és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta. Llegiu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0ria
A partir de certa temperatura d'aigua, (>27-29°C?) i com de cop, es fems i contaminants afecten més. As menjar de peixos, musclos i crancs filtrant, sa microvida i zooplàncton que filtren moltíssima aigua, nanoplàstics amb additius tòxics i contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics afecten menys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats.
Bimbolles grosses que perduren, per residus d'abocaments d'una embarcació fondejada prop de sa vorera. Es noten més es dies sense vent, o si aquest ve cap a terra.
Més brillantors, típiques, enterboleixen sa visió i suren. Tals com es nigulets breus de bimbolletes de xocs, on piquen ses ones. O si em passa arran s'hèlix d'alguna embarcació, o una moto aquàtica a jet. Venint directe de lluny, i fent una gran ona, tal com derraparia un cotxe, inclús copeja.
Similars a unes poques persones submergides en moto subaquàtica vermella (≈seabob, underwater scooter) que a pics m'agredeixen, xocant fort i repetit frontalment, en es pit o passant per sobre des cos. Abans passaven a màxima velocitat fregant es cos. A pics cegant, dispersant un gran nigul de bimbolletes d'aire comprimit que duien dissimulat, petit o a dedins s'aparell. Es conductor en respirava poc, per un tubet, a més fondària. Només un, que actuava com un fanfarró, i un com abusiu, i una com una similar copejant accelerant i repetit, amb grans rialles sàdiques. Sempre sols, d'un en un, per ventura en un moment separats d'algun grup.
Normalment, una estampida de peixos a davant els delata.
Es comporten com alliçonant, castigant i divertint-se, (!) assetjant, i envoltant, espantant, ofegant per pànic. Tot de manera descaradament intencionada. Probablement actuen més així per a intimidar, provocar, confondre...
Sense disculpar-se, ni justificant-se de forma raonable. S'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions agredint així, i navegant temeraris, i a tota velocitat on fa anys que es restringeix, i on cal permís per a bussejar en un temps i zona, que superen.
Es nigulets més dinàmics només duren uns segons o poques hores, depenent de si continuen picant fort ses ones.
I és curiós que alguns peixos trien aquestes ones amb nigulets de bimbolles. Ses oblades (Oblada melanura) hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Elles neden per ses rompents, com jugant, surfejant subaquàticament, hi, hi. 
Espumes acumulades de detritus orgànics.
A vegades també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detritus. Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. Per mi que deu ser més comuna llavors de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred, o zona on sura s'aigua dolça.
A alguna vorera s'acumula molta espuma, com una "festa d'espuma" natural. Si ses ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i l'atraquen. Per mi que seria després d'una mortaldat, per una pluja amb fred i poca llum de tardor o hivern... i per contaminants tòxics? Coincideix prou a voreres on havia arribat aigua residual amb restes orgàniques. I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants.
Ull que certes espumes, esquitxos i aerosols de bimbolles possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres. Des d'emissaris suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Finalment, esquitxats entre roques, ens tornen terra amunt com aerosols. Alguns causen patologies greus a baixíssima concentració, i es transfereixen a ses següents generacions amb sa reproducció.
Fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Na Ferradura, 2023.
🖼
🏝🏖
És com un popurri que es va trobant més en ets entrants marins. Zones amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles. Llocs arraconats des vents sortints, amb residus acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics, o nous. Hi ha alguns fems que passat un temps es desfan fàcil, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida.
A ses voreres, es fems pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Estar tot flotant tan junt i acumulat n'accelera s'erosio, o almenys és diferent. Ses ones des temporals els esmicolen o els tornen vells abans. S'enfonsen, si guanyen vida aferrada i pes... o al revés, unes algues amb bimbolles els tornen a fer surar, almanco uns dies.
Amb sos xocs, es fan més petitonets, com es micro i nanoplàstic, que van mar i aire enllà. Tornen com "espurnes" salades, aerosols, i pugen esquitats a s'aire, es dispersen amunt.
Es fems molt petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire, hi ha altres interaccions físiques, els és similar nedar en melmelada. Així es micro plàstics i detritus tornen a terra i aire amunt, volant per tot es planeta. I acumulen i transporten altres tòxics i microvida patògena aferrada. Per exemple, moltíssima pols des pneumàtics, amb sos seus propis contaminants per sempre.
Com més petits, més poden penetrar per tot es cos d'animals i persones... i més superfície d'intercanvi físic i biològic tenen respecte as pes, mooolta superfície.
Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors estaria més contaminat... per fum o microplàstics. Afecta d'aprop, flota des desgast de milers d'objectes, roba, envasos, mobles, trispol, parets, certs productes d'higiene, en fer neteja, cuinar, bricolatge...
En fum respirat afecta més per toxines, i repetit en cuines, focateres o foguenyes.
Ull, que respirar restes des fum de tota casta de llenya és molt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...
També ens exposam menjant allò fumat o cuinat amb fum de llenya. Més, cremant plàstic, carbons o plantes molt tòxiques. És una intoxicació i absorció diferent, però s'hi acumulen ses toxines.
Per exemple, vegeu un menjar, tofu fumat,
de plàstics cremats:
https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146
Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.
Amb sa calor i altres efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. L'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. Queda més aferrada a es microplàstics vells, on s' acumulen triturats... i tan petit, pot fer més mal. És gegantina sa seva superfície d'intercanvi respecte as pes i volum.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets orgànics, com de menjar. Els masteguen com a xiclets, els escupen, però no sempre.
Vegeu un animal tastant plàstic tirat, com xiclet:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic més petites que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de mida d'un pèsol de plàstics tous, bosses. Un catxalot gran, 28 peces més petites que una pilota de tenis.
Segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9, en aus, es plàstics tous i flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.
S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.
Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no... 
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles... olors, sons i es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar. Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.
Com a ses persones, a alguns peixos forans els agrada s'aigua ben càlida. Poden desenvolupar més sa seva vida i població, ampliar es territori a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen...
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!
Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos variats (normalment propis d'aquí) ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant... i costen de veure!
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que amb sa major escalfor marina, contaminació, microplàstics i microvida més patògena, podrien anar a pitjor... Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura, protegir-la...
Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars més càlides.
Aquí davall dic alguns exemples de formes de vida gran aquàtica, dic més vertebrats, peix... forà (al·lòcton), o no, però més propi d'aigua (antigament) més càlida, i altre que podria ser invasor, perillós... afavorit per s'aigua que ens torna més càlida.
Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins... Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, llavonses sí que es sap o coneix més. Es controlen més unes poques espècies de microvida patògena, potser Vibrio, variants d'E. coli, Shigella spp. I més a certs ports, platges de banyistes, o pesca i marisc cultivat. Una alga invasora, dita okamurae, ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.
Aquí davall, dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:
Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Per mi deuen ser més acolorides es dies de festeig, per calor, o quan estan relaxades? Són diferents des mascles color gris-blau.
Es peixos lloro, omnívors, vorejaven "picotejant" extrems de plantes i d'algues plenes d'animalons aferrats. Un moviment similar a bancs de saupa Salpa salpa, vegetariana, que menja sa porció vegetal de sa posidònia i algues.
Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense era una espècie més comuna a altres zones des mediterrani. En canvi, a Balears fins fa un grapat d'anys era rara, o absent.
Fa un lustre que se n'observa més a Balears, degut a sa temperatura més càlida de la mar.
Es colors vius recorden altres espècies, com es Labrus mixtus, que popularment nomem paregut, papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà.
També té colors vius un altre peix forà, fadrí/donzella, Thalassoma pavo. Sa calor l'ha tornat comú a la mar Balear des de fa unes dècades. Era propi d'altres mars més càlides, i en pocs anys s'ha multiplicat ràpid aquí, i més cada any. No té escates tan grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. De tamany més petit, i comportament ben actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més són peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar:
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles em segueixen i curiosegen es fems que vaig a tocar i agafar! Són una mica pesats! Hi, hi
Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.
I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:
●Creix moltíssim sa població de sa saupa, Sarpa salpa. Per cert, qui en mengi es podria intoxicar, si es peix s'ha alimentat d'herba saupera, que és una alga marró ramificada.
Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
●Creix molt sa població de llampuga, Coryphaena hippurus. Que neda per sa superfície i prop de fems surant, o passa fugaçment arran vorera.
Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
●S'espet, Sphyraena viridensis, anava a més. Potser localment i es darrers quatre anys m'ha semblat notar un vaivé, o davallada des majors i des bancs. Però possiblement sigui molt local.
Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
Ses moles d'espets em passen vorejant o m'envolten si estic aturat a lloc ample. A s'hora blava des crepuscles segons s'època de s'any es majors surten des mimetisme de ses ombres. No fan tanta mola envoltant, però també s'atraquen i passen vorejant. Astoren, perquè arriben a gairebé un metre i un pam. O a ull i nedant em semblen més grossos, segurament per s'astorament, hi, hi.
●Apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets que em recorden a s'alatxa, Sardinella aurita? Competeix i varia ses pesqueres d'anxova/seitó, o de sardina/sarda, per ventura Sprattus sprattus?
Hi ha més espècies amb més èxit degut a sa calor marina, foranes, al·lòctones, pròpies de mars càlides. Unes s'adapten amb èxit, altres, no tant, o són rares, absents... Van arribant en zones a centenars de quilòmetres, i cada pic més properes.
Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata més comunes, per s'escalfament. Voregen poc profund en estols diversos, i solitàries prop objectes surant, peixos grossos i persones nedant. Van com cercant líders.
Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Sa rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea. Cercant calor, torna més comuna aquí, inclús en vorera a poca fondària. Tot, just al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata.
Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana. D'adultes em voregen, fugaces i tímides, en petit banc. S'apropen per s'escalfament.
Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Cuc de foc, Hermodice carunculata, forà de mar calenta. Pues fràgils de pèls calcificats amb verí que ens dura hores i pot desmaiar. Les treuen amb cinta adhesiva, eixugades abans amb alcohol; no amb pinces.
Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Cucs de foc i campana de grumer.
Uns aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) forà. S'enfadà quan li vaig treure es refugi amb que arribà.
De majors, viuen a més fondària. Però algun l'he vist que ve repetit, per a roegar fustes, a menys de dos metres de profunditat. Podrien ferir cultius de musclos.
Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis de gran i de petit., atlàntic, que ve per s'escalfament.
Un de petit estava passiu i quiet en entrants calmats, entre fems surant i dedins recipients. S'indignà en llevar-li. I un altre dia, un em mossegà una cama. O, en vaig veure un de major lluny.
Però potser confonc algun petit amb una salpa brasilera, Kyphosus sectatrix:
ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.
Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera de gran.
Ens mossegaria cames en s'estiu? Més, es peixos propis d'aquí, no forans. En aigua a més de 27 °C ses oblades, repetit, si em despist. I altres peixets, molts no tan fort, com un toc...
Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii en es Pacífic. Es Regalecus glesne seria atlàntic tropical i rar aquí, però més probable per s'escalfament marí. Fa pocs anys, un gros xocà a roques de ponent, a Mallorca.
Però, aquest no ens mossega, o sí? Ui, ui...
A vegades ses espècies arriben en buc, quan n'aboquen buidant s'aigua de llast.
O, des mar Roig, i oceà Índic, arriben via Canal de Suez ses espècies lessepianes.
No, de plaça i metro de Lesseps, a Barna, on ell també ajudà.
Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi , de mars càlides, atlàntic, però també lessepià. Aquí, forà invasor, ara comú per s'escalfament marí des de fa unes dècades. Aquests dos estaven amb molts altres a Cala Rajada.
Em sembla que algun pic he observat algun peixet forà lessepià, però que l'hauria confós amb un surer de petit. Tal vegada algun peix conill, Siganus sp.
Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, Siganus luridus, lessepià, ja adaptat a Mediterrània central. Competirien amb dorades, Sparus aurata.
Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat Stephanolepis diaspros
Peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros, lessepià, ja a sa Mediterrània central. Similar a un surer, però que neda més aferrat as fons.
Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
1. Agulla prima, Belone svetovidovi. Més comuna a s'Atlàntic.
2. Agulla prima, Belone belone gracilis. Més mediterrània.
3. Peixos trompeta/corneta, Fistularia commersoni. Amb franges tranversals de dos tons, més ample, gran i solitari. Invasor des Mar Roig i Indopacific. N'he vist almenys un a Balears.
Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, peix bola d'aigues profundes, oceànic. 2. Lagocephalus lagocephalus, peix bola oceanic, Atlàntic. 3. Diodon hystrix, peix porc espí, de mar i oceà càlid. 4. Lagocephalus sceleratus, peix bola platejat, de Mar Roig.
No menjar! 
Algun peix bolla/globus ha arribat a Balears, però rar. N'he vist dos prop Cala Gat (Capdepera), o un repetit, fa pocs anys, quiet a mitja aigua, indiferent. I fa més de deu, tres ressecs a Formentera, o un repetit, desplaçat.
Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Es peix escorpí/lleó, Pterois sp., ve des Mar Roig. Adaptat a Grècia i sud-est d'Itàlia. De comportaments agressius i espines tòxiques.
Aquí absent... però n'havia observat un gros, fa més de deu anys. En una platja pitiüsa popular, en roques a poca fondària. Com malalt, abocat d'un megaiot -una peixera?
Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
https://youtu.be/mYPqWmfRV-A 
● Cançó Consumir, de María Nada:
https://youtu.be/4HE2xNKKpmg
○ Interacció entre crema solar i microplàstics marins. Tornen crom III similar a crom VI, tòxic (!) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Escena d'Erin Brockovich (2000) diferenciant croms:
https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc
○ Amb so Sol, nanoplàstics tornen reactius as metalls, creant estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Es metall gros, de dispensador de bossa per a cans, vandalitzat. De sobres de medicaments, en trob més des plens.
.
Flocs mucilaginosos dins Cala Lliteres. Abans, tapissaven es fons, davall filtracció de lixiviats, prop 39.71999°N, 3.46101°E.
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Sa canícula ompleix tot de baf,
i costa anar a peu fins a la mar, fer un capfico i refrescar-se. Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. Sa dorsal d'anticicló africana arriba i ens queda estacionària. Sense vent, la mar superficial no refreda gaire, i la mar s'escalfa profund. En es litoral, sa calor perdura, va a sa terra de sa vorera. Nits consecutives infernals amb baf, sense mínimes templades, com es cicle circadià, amb insuficient pic de recuperació des cansanci per calor. Sumen fatigues acumulades, que afecten sa salut.S'ha trastocat es vent d'estiu diari, s'embat, de mar cap a terra. No remou igual s'aigua verda estancada a sa vorera, ni retorna es fems surant caigut a la mar. En canvi, es grans vents llunyans, mar enllà, i ses seves ones de fons comanden més es destí des grumers i fems a cada vessant de costa.
Fems ≈"escombraries", singular/plural:
https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=f ... search=fem https://deiec.iec.cat/#c_fem_0Nedant, sa pell xopa i tan calenta torna tova, fàcil de ferir. Una simple erosió crea prest un cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans i millor. I sa cura ens limita es bany, nedar, o recollir fems nedant.
Tanta calor empitjora s'efecte des contaminants, plàstics incontrolats i microvida patògena. I apareix més, com de cop, quan es supera certa temperatura de s'aigua, prop de 27 o 28°C, o més, durant setmanes... i tot això, ara arriba setmanes abans. Es peixets ens mosseguen sa pell tova, i convé nedar amb pantalons llargs, de tela elàstica.
Cranc sabater afamegat, amb so metabolisme energètic activat per sa calor.
Em menjava sa pell des peu. Quines pessigolles! I el feia fugir, però en no res tornava per sorpresa. Quins espants!
Amb s'aigua tan calenta, s'adapten aquí soques de microbis de latituds càlides. Algunes, més agressives i resistents a tractaments, poden tornar sa pell amb cel·lulitis, o perillosa qualsevol ferideta. O, hi ha floracions d'algues com filaments, i/o algun mantell mucilaginós, d'aspecte semblant a Ostreopsis, però no sé si serien amb soques d'algues tòxiques:
(c)
https://villefranche-sur-mer.fr/lostreopsis-ovata⬅️ adaptat per a propòsit didàctic altruista.Aqui, durant més o menys unes setmanes d'estiu rere estiu, un mantell similar cobreix algun fons marí a poca profunditat. A pics, a final de primavera, o de tardor, potser diverses vegades, algun any.
Després, s'ompl de bimbolletes i, com en tandes, es desprén en fils, o flocs grans que suren. Finalment, es dispersen enterbolint platges enllà.
Per mi que floreixen més on arriben escorrenties des de terra, i s'orografia també recull residus que suren, i queda a recer des vents sortint a mar obert. P. ex. calonet de s'Escull (39.72006N, 3.45909E).
Per a això, ajuda molt, cuidar i netejar aigües poc profundes, somes, cocons... En bones condicions per a sa vida i microvida netejadora. Animalons filtradors diversos, tot de copèpodes, microcrustacis, puu, cranquets i gambetes...
Darrerament, la mar es manté més calenta a sa tardor i bona part d'hivern. S'allarga sa temporada de capficos,
i tornen més independents de sa meteorologia, de s'hora, de si fa Sol, vent o plou. Es banyistes i nedadors atents as canvis de temperatura, poden nedar amb sa roba més àgil i fina, o sense. 🏖 
A sa tardor típica, de sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que la mar, coves i subsol. Ara, contrasten diferent, per haver tanta calor acumulada aquí. Sa meteorologia torna més intensa. Hi ha molta energia acumulada a la mar en s'estiu i sa tardor. Menys freqüència de vent, pluja i escorrentia, però torna violenta, més tempestes, llamps, inclús fenòmens similars a esclafits de vent huracanat, molt local.
Es desgel àrtic, amb cercle viciós d'escalfament, fa dèbil i inestable es seu vòrtex en alçada. Sembla que això destirota, ondula i ens apropa es corrents en jet polars. Ses baixes pressions i bosses d'aire fredes, entren amb més incertesa. Alteren es clima d'aquí, hi ha més fenòmens puntuals locals violents.
A pics apareix rissaga, un meteotsunami... a nous llocs? Cada cala embuta i amplifica diferent es seus vectors de fluxe, la respira en tandes, un ritme propi. A voreres profundes és ona baixa, però xoca potent.
Ses rissagues danyen i fereixen, alguna greu, com una Cala Egos de Santanyí, es 16 juliol de 2018... que arribà més lluny. Per exemple, as nord, en un vessant sud profund prop des Cap de Cala Gat. Hi tocà baixa i veloç, formant petits bufadors rars, destacant uns dos metres. La vaig notar, observant es minutet previ as capfico, i el vaig cancel·lar.
Es fenòmens violents meteorològics aturen capficos i remouen més es fems, tornen més incontrolats. I intentam evitar ets ensurts que provocarien, inclús només sortint de s'aigua massa correntsos. En esquivar ones i objectes flotant que volen, cauen i arriben o baixen en escorrenties de pluja, ones, petits fiblons o esclafits... i també, si vegem llamps i escoltam trons.
Llamps de sa tempesta elèctrica de 8 de setembre 2022. Sa majoria de 15:00 a 15:30 h. Possiblement una branca dets assenyalats fou el que impactà a dos banyistes a sa platja, prop de sa vorera, eixuts defora de s'aigua.
Convé evitar o aprofitar es lloc per a poder observar i recollir més escombraries nedant, amb certa seguretat, menys perillós...
Per exemple, quan ha plogut, la mar té una capa tèrbola dolça superficial, i per a distingir-hi es fems que sura, ens va bé enfonsar mig metre es cap, i mirar amunt. Això, enreda sa pràctica de recollir fems, ens refreda més. I és diferent, o cal nedar més protegit, i prendre altres precaucions per contaminacions de residus, corrents que refreden, llocs que copegen, fereixen...
Aquí, es complica per motius humans, s'interès recreatiu massiu. I sa tendència a una estada puntual i esporàdica. De gent amb diferents recursos i coneixements de s'entorn local, idiomes... També, per negocis, com s'urbanisme, i es cost d'evitar ets abocaments o filtracions d'aigües brutes i contaminades.
Just ja ens costa trobar lloc tranquil per a una pausa d'estiu, i refrescar sa fatiga acumulada de ses nits i dies de canícula i baf. Per exemple, una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest, vertical. On a més, hi pugin corrents profunds freds, o hi suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, que bé s'hi està en s'estiu!
Evitar fred, triant vorera càlida
De tardor, sa temperatura superficial marina a sa vorera encara varia prou segons ses circumstàncies. És útil encertar es bon moment i lloc, per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Millor adaptats, per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant, passant gust.
El més senzill, és triar es moment i lloc amb més calma, assolejat, somer. Ses temperatures marines superficials màximes de cada dia pugen més a ses cales que queden a recer de vents, corrents, ones i esquits, i fons amb molta extensió a poca profunditat, horitzontal i pla.
Sovint, es màxim de temperatura marina de cada dia és prop d'una hora, o unes poques hores, després des migdia solar. Dit en general, perquè varia, per exemple, si arriba una pluja, niguls, vent, corrents, ones... o, més prest a ses zones orientades a l'est, d'ombra a s'horabaixa.
Adaptat d'imatge de TIAMAT, SOCIB.es Vegeu sa darrera, diària de 2026, clicant a
https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png 
Temperatura superficial a mar oberta, a certa distància de sa costa. Observada i prevista segons models. No apareix aquí, que ha anat pujant més es darrers anys.
Sa temperatura és diferent més arran de sa costa marina:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons que arriben. O, en es racó on fa ombra, vent orogràfic i rompents d'ones de fons esquitant o bimbolles, amb aerosol d'aigua evaporant-se refredant. O, on un torrent, baixant o surgència submarina aporta aigua dolça. Que, sense sal, sura més, tot i estar més freda. O, en aigua davall de capes d'aigua opaca.
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada... O, damunt d'una capa d'aigua fosca, opaca.
A s'inici de sa tardor i s'octubre, on s'aigua més superficial està calmada, pot arribar a almenys un diürn d'uns 25-26°C. Un màxim en fons plans, extensos de poca fondària, a ses hores càlides des dies assolejats.
Per a nedar, fa més temperatura a s'aigua de tardor, que ve de s'estiu, que no de primavera, que ve freda de s'hivern. Si sa temperatura superficial s'ha refredat de cop amb una pluja, ara es recupera diferent, abans, gràcies a que no està tan freda a uns pams de profunditat.
Però de tardor, es niguls, vent, ones i pluges o calabruix, es darrers anys tendeixen a ser més forts i violents. Ara ens arriba més algun fred d'alçada, que contrasta més amb tanta energia acumulada a la mar. Es fred de ses precipitacions destorba bastant as capficos. Tampoc ens podem encalentir tant amb so Sol, que va més baix. Sa llum de dia dura entre unes onze i dotze hores, menys que ses gairebé quinze de finals de primavera.
Llavonses, a sa tardor de principi de novembre, la mar arriba a uns 23°C, i llavonses davalla ràpid, a 19°C en setmanes. Es mínim anual seria d'uns 14-15°C, era entre a finals de febrer o inici de març, variant una mica segons meteorologia. Sembla que es darrers anys sa mínima anual puja i apareix abans, p. ex. vegeu sa gràfica de 2025.
Quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C, bastanta gent sana podria nedar tira-tira, potser dues hores, sense sa roba càlida de natació, es neoprè. És com sa temperatura de ses piscines de natació esportiva, a uns 24-26°C. Diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, s'adaptació escalfant i activant-se psicològicament, o es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual...
Varia segons s'activitat, sa motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració, si hi ha pocs desplaçaments o si enfonsam es cap. Si netejam un racó amb tacte, delicadesa i gentilment amb sos animals.
Quan ens movem poc i fa fred, ens cal brevetat, més equipament de roba i preparació. P. ex. en un entrant brut, amb baixants pluvials, zona freda i ombrívola davall acantilats, que fa embut de vents i corrents.
S'adaptació personal as fred millora, instintivament, amb s'hàbit i es record proper de nedar en aigua freda. I modulant sa fisiologia, imaginant vívidament, durant es minuts abans de nedar. Inclús dramatitzant exagerant, com un clown casolà, o amb una cançó i ball a ritme creixent.
I és util banyar-se progressivament, aprofitar sa resposta reflexa. Submergir parts des cos sensibles, irrigades prop de sa pell, com es coll, eixelles, ingles... i sa cara nua, sense cobrir es nas amb sa màscara, durant uns deu segons. Evitar contaminants i patògens, triant s'aigua més neta, i salada. Almenys a s'inici des nedars, estar atents as cos, sa propiocepció... observar com arriben, diferent cada dia, ses adaptacions funcionals i motrius. Alguna sorprenent, en haver passat uns cinc minuts en remull.Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es percep més freda. Però, ull, no és així sempre, sempre, llegiu a un grapat de paràgrafs més avall, el que succeeix quan sura aigua freda dolça a la mar.
Per sobre d'una mar molt calmada s'estructura una capa fina calenta, com una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures pot ser gros si hi ha molta calma i fa Sol, poc vent.
Ets esquits de ses rompents d'ones de fons evaporant-se davallen sa temperatura de s'aigua arran de vorera, i també des litoral. Sa roca esquitxada i exposada a es vent es torna gèlida. Terra endins es refreda bastant si hi arriba aquest oratge de mar xocant amb esquitxos d'ones.
I és peculiar un efecte a ses voreres més exposades as corrents d'aigües profundes. On ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. Aquí s'aigua freda que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura.
🌡 Just on aflora s'aigua fonda es torna ben fred. Depenent de sa direcció de ses ones de fons i des corrents durant aquella estona. És útil diferenciar-ho, per a no nedar on és massa fred.Es corrents i ones de fons poden orientar-se diferent a ses ones des vent. En es fons i entre puntes de sa costa flueixen diferent. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. Vist des de fora, pot semblar calmat, però en nedar-hi sorprenendre corrents forts i vaivens potents i freds profunds.
Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds.
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.
I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial. Per exemple, sobrants de regadius, de gespa i plantes. I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terrasses o comerços. I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents. I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats. I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines. O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen es corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.
Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi.
Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred. 
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura.
Convé fixar-s'hi! 
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.
Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats! Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent,
perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent! 
Perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.Un truc: enfonsar almenys uns pams es cap, i mirar cap amunt, per a clissar millor es fems surant, evitant sa capa tèrbola d'aigua dolça superficial Però, quan nedam i fa fred, costa repetir-ho, hi, hi.
Peró, nedant, sorprèn mooolt que a pics, en submergir-se on hi ha aigua dolça freda surant, s'aigua fonda, completament salada, és més càlida que sa que sura! ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant!
Inclús, a pics, si es neda en un racó amb aigua dolça freda acumulada surant, i es va cap a mar oberta, hi ha gustet!
Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar, tota salada, és càlida i nítida!
Possiblement estiguin més calentes ses aigües de capes superficials més fosques, menys transparents. I al revés, a davall seu.
Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències, fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, però va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu, amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf. 
A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant! 
Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. 
✌I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus.
Foto sobre s'erosió. Aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que fa semblar gros es forat.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits,
per s'aigua dolça que arriba a la mar. S'aprecien mirant horitzontalment, just a sa part baixa de sa capa dolça translúcida surant. És una franja fina, com un tel verdós, en algun moment marró, grogós. En alguns punts, amb brillantors o onetes, un micromoviment intern. Es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores, un dia, o dos. No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o remoure pols a sa vorera... o també biològic, per microvida?
Aquí un altre efecte, molt major i comú:
Aigua de mar verda en s'estiu, amb molta llum i temperatura, a zona de platja a racó on va s'escorrentia de dutxes salades. Després de dies de calma, sense ones de fons, i amb moltes setmanes de llum i calor.
Sa verdor és per microalgues superficials, que normalment no són tòxiques per a sa vida marina. I a ses platges urbanes i populars es fan controls de qualitat de s'aigua.
Però s'ombra d'elles, i sa calor, canvia sa s'activitat de ses plantes i s'oxígen a s'aigua per davall, mes fonda. Hi pot provocar mortaldat, acumular-se detritus, potenciar sa microvida més tòxica.
Tot dependrà de si arriben corrents i ones de fons, diluint sa proporció de microalgues superficials.
També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a ses floracions, es blooms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda.
Es casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics. En racons calmats, filtracions d'aigües brutes, molts banyistes...
Es micro i nanoplàstics ho empitjoren, amb més mortaldat quan fa molta calor, modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO2, oxígen, trasparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:
Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals a mar oberta, quan molt més de plàncton torna tota la mar de to verdós o groguenc, fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
A final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues, per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, si ve aire fred... Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres pluges torrencials molt fredes. Varia segons s'hora cada dia, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton, o va cap as corrents, i a detritus, restes orgàniques.
CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
I hi ha nigulets blancs, que es poden confondre amb un fets de micro bimbolletes d'agulla, però aquests són blancs sense bimbolles.Són com bromes o boirines submarines superficials, ocupant almenys milers de metres de litoral. I en alguns punts fa com un nigulet que davalla devers un metre. Serien restes ja mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta que ha caigut o arribat surant, o de ploure pols?
Altres són nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Passa més, per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre, envoltat d'aquest nigulet, es veu tot boirós, blanquinós. Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, i de través horitzontalment. O submergir-se prou lluny davall seu i mirar amunt. Està ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulet submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, però bastant neta. A vegades apareixen llavors de pluja, o si es veuen bé quan plou sense vent, i la mar està calmada. Per mi que serien per contrast de salinitat i temperatura, alguna brutor o pols, o altre procés físic, o microbiològic, de microplàncton... o de reproducció d'animals?
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes!Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa. Del que nomem vernis que es va desfent, chapapote, o de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca, gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus... mala cosa!
En general, es tels i nigulets típics de ploure van creixent durant un dia, i llavors es van dispersant, dissolvent-se i difumuminant-se en un dia o dos. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que són comunes.
Ets efectes i sa durada varien una mica. Supòs que segons el que contengui s'aigua, sa quantitat, es contrast de temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, contaminacions, si hi ha molta microvida... i si tot es dispersa amb ones i vents.Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
🌡
A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Tot és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Ses ones ho acumulen o ho remouen. Influeix a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers. I també hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més... o sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant.
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o per es tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, no és intensa, però sí potenta, i marca ben diferent es colors, i ses etapes de molta vida marina.
🌡Com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!? Inclús llum de lluna artificial de planetari, vegeu
https://youtu.be/-3VMlzuvMf8 
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido animal!
Sa llum influeix en peixos, plàncton, pesca i festeig (vegeu p. ex.
https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1476524)Sa migració vertical diària a és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta.
Llegiu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0ria A partir de certa temperatura d'aigua, (>27-29°C?)
i com de cop, es fems i contaminants afecten més. As menjar de peixos, musclos i crancs filtrant, sa microvida i zooplàncton que filtren moltíssima aigua, nanoplàstics amb additius tòxics i contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics afecten menys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats.
Bimbolles grosses que perduren, per residus d'abocaments d'una embarcació fondejada prop de sa vorera. Es noten més es dies sense vent, o si aquest ve cap a terra.
Més brillantors, típiques, enterboleixen sa visió i suren. Tals com es nigulets breus de bimbolletes de xocs, on piquen ses ones. O si em passa arran s'hèlix d'alguna embarcació, o una moto aquàtica a jet. Venint directe de lluny, i fent una gran ona, tal com derraparia un cotxe, inclús copeja. Similars a unes poques persones submergides en moto subaquàtica vermella (≈seabob, underwater scooter) que a pics m'agredeixen, xocant fort i repetit frontalment, en es pit o passant per sobre des cos. Abans passaven a màxima velocitat fregant es cos. A pics cegant, dispersant un gran nigul de bimbolletes d'aire comprimit que duien dissimulat, petit o a dedins s'aparell. Es conductor en respirava poc, per un tubet, a més fondària. Només un, que actuava com un fanfarró, i un com abusiu, i una com una similar copejant accelerant i repetit, amb grans rialles sàdiques. Sempre sols, d'un en un, per ventura en un moment separats d'algun grup.
Normalment, una estampida de peixos a davant els delata.
Es comporten com alliçonant, castigant i divertint-se, (!) assetjant, i envoltant, espantant, ofegant per pànic. Tot de manera descaradament intencionada. Probablement actuen més així per a intimidar, provocar, confondre...
Sense disculpar-se, ni justificant-se de forma raonable. S'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions agredint així, i navegant temeraris, i a tota velocitat on fa anys que es restringeix, i on cal permís per a bussejar en un temps i zona, que superen.
Es nigulets més dinàmics només duren uns segons o poques hores, depenent de si continuen picant fort ses ones.
I és curiós que alguns peixos trien aquestes ones amb nigulets de bimbolles. Ses oblades (Oblada melanura) hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Elles neden per ses rompents, com jugant, surfejant subaquàticament, hi, hi. 
Espumes acumulades de detritus orgànics.
A vegades també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detritus. Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. Per mi que deu ser més comuna llavors de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred, o zona on sura s'aigua dolça.
A alguna vorera s'acumula molta espuma, com una "festa d'espuma" natural. Si ses ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i l'atraquen. Per mi que seria després d'una mortaldat, per una pluja amb fred i poca llum de tardor o hivern... i per contaminants tòxics? Coincideix prou a voreres on havia arribat aigua residual amb restes orgàniques. I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants.
Ull que certes espumes, esquitxos i aerosols de bimbolles possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres. Des d'emissaris suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Finalment, esquitxats entre roques, ens tornen terra amunt com aerosols. Alguns causen patologies greus a baixíssima concentració, i es transfereixen a ses següents generacions amb sa reproducció.
Fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Na Ferradura, 2023.
🖼
🏝🏖És com un popurri que es va trobant més en ets entrants marins. Zones amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles. Llocs arraconats des vents sortints, amb residus acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics, o nous. Hi ha alguns fems que passat un temps es desfan fàcil, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida.
A ses voreres, es fems pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Estar tot flotant tan junt i acumulat n'accelera s'erosio, o almenys és diferent. Ses ones des temporals els esmicolen o els tornen vells abans. S'enfonsen, si guanyen vida aferrada i pes... o al revés, unes algues amb bimbolles els tornen a fer surar, almanco uns dies.
Amb sos xocs, es fan més petitonets, com es micro i nanoplàstic, que van mar i aire enllà. Tornen com "espurnes" salades, aerosols, i pugen esquitats a s'aire, es dispersen amunt.
Es fems molt petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire, hi ha altres interaccions físiques, els és similar nedar en melmelada. Així es micro plàstics i detritus tornen a terra i aire amunt, volant per tot es planeta. I acumulen i transporten altres tòxics i microvida patògena aferrada. Per exemple, moltíssima pols des pneumàtics, amb sos seus propis contaminants per sempre.
Com més petits, més poden penetrar per tot es cos d'animals i persones... i més superfície d'intercanvi físic i biològic tenen respecte as pes, mooolta superfície.
Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors estaria més contaminat... per fum o microplàstics. Afecta d'aprop, flota des desgast de milers d'objectes, roba, envasos, mobles, trispol, parets, certs productes d'higiene, en fer neteja, cuinar, bricolatge...
En fum respirat afecta més per toxines, i repetit en cuines, focateres o foguenyes.
Ull, que respirar restes des fum de tota casta de llenya és molt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...
També ens exposam menjant allò fumat o cuinat amb fum de llenya. Més, cremant plàstic, carbons o plantes molt tòxiques. És una intoxicació i absorció diferent, però s'hi acumulen ses toxines.
Per exemple, vegeu un menjar, tofu fumat,
de plàstics cremats: https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.
Amb sa calor i altres efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. L'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. Queda més aferrada a es microplàstics vells, on s' acumulen triturats... i tan petit, pot fer més mal. És gegantina sa seva superfície d'intercanvi respecte as pes i volum.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets orgànics, com de menjar. Els masteguen com a xiclets, els escupen, però no sempre.
Vegeu un animal tastant plàstic tirat, com xiclet:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic més petites que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de mida d'un pèsol de plàstics tous, bosses. Un catxalot gran, 28 peces més petites que una pilota de tenis.
Segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9, en aus, es plàstics tous i flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.
S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.
Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no... 
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles... olors, sons i es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar. Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.
Com a ses persones, a alguns peixos forans els agrada s'aigua ben càlida. Poden desenvolupar més sa seva vida i població, ampliar es territori a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen...
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!
Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos variats (normalment propis d'aquí) ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant... i costen de veure!
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que amb sa major escalfor marina, contaminació, microplàstics i microvida més patògena, podrien anar a pitjor... Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura, protegir-la...
Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars més càlides.
Aquí davall dic alguns exemples de formes de vida gran aquàtica, dic més vertebrats, peix... forà (al·lòcton), o no, però més propi d'aigua (antigament) més càlida, i altre que podria ser invasor, perillós... afavorit per s'aigua que ens torna més càlida.
Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins... Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, llavonses sí que es sap o coneix més. Es controlen més unes poques espècies de microvida patògena, potser Vibrio, variants d'E. coli, Shigella spp. I més a certs ports, platges de banyistes, o pesca i marisc cultivat. Una alga invasora, dita okamurae, ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.
Aquí davall, dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:
Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Per mi deuen ser més acolorides es dies de festeig, per calor, o quan estan relaxades? Són diferents des mascles color gris-blau.
Es peixos lloro, omnívors, vorejaven "picotejant" extrems de plantes i d'algues
plenes d'animalons aferrats. Un moviment similar a bancs de saupa Salpa salpa, vegetariana, que menja sa porció vegetal de sa posidònia i algues.Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense era una espècie més comuna a altres zones des mediterrani. En canvi, a Balears fins fa un grapat d'anys era rara, o absent.
Fa un lustre que se n'observa més a Balears, degut a sa temperatura més càlida de la mar.
Es colors vius recorden altres espècies, com es Labrus mixtus, que popularment nomem paregut, papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà.
També té colors vius un altre peix forà, fadrí/donzella, Thalassoma pavo. Sa calor l'ha tornat comú a la mar Balear des de fa unes dècades. Era propi d'altres mars més càlides, i en pocs anys s'ha multiplicat ràpid aquí, i més cada any. No té escates tan grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. De tamany més petit, i comportament ben actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més són peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar:
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles em segueixen i curiosegen es fems que vaig a tocar i agafar! Són una mica pesats! Hi, hi
Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.
I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:
●Creix moltíssim sa població de sa saupa, Sarpa salpa. Per cert, qui en mengi es podria intoxicar, si es peix s'ha alimentat d'herba saupera, que és una alga marró ramificada.
Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
●Creix molt sa població de llampuga, Coryphaena hippurus. Que neda per sa superfície i prop de fems surant, o passa fugaçment arran vorera.
Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
●S'espet, Sphyraena viridensis, anava a més. Potser localment i es darrers quatre anys m'ha semblat notar un vaivé, o davallada des majors i des bancs. Però possiblement sigui molt local.
Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
Ses moles d'espets em passen vorejant o m'envolten si estic aturat a lloc ample. A s'hora blava des crepuscles segons s'època de s'any es majors surten des mimetisme de ses ombres. No fan tanta mola envoltant, però també s'atraquen i passen vorejant. Astoren, perquè arriben a gairebé un metre i un pam. O a ull i nedant em semblen més grossos, segurament per s'astorament, hi, hi.
●Apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets que em recorden a s'alatxa, Sardinella aurita? Competeix i varia ses pesqueres d'anxova/seitó, o de sardina/sarda, per ventura Sprattus sprattus?
Hi ha més espècies amb més èxit degut a sa calor marina, foranes, al·lòctones, pròpies de mars càlides. Unes s'adapten amb èxit, altres, no tant, o són rares, absents... Van arribant en zones a centenars de quilòmetres, i cada pic més properes.
Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata més comunes, per s'escalfament. Voregen poc profund en estols diversos, i solitàries prop objectes surant, peixos grossos i persones nedant. Van com cercant líders.
Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Sa rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea. Cercant calor, torna més comuna aquí, inclús en vorera a poca fondària. Tot, just al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata.
Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana. D'adultes em voregen, fugaces i tímides, en petit banc. S'apropen per s'escalfament.
Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Cuc de foc, Hermodice carunculata, forà de mar calenta. Pues fràgils de pèls calcificats amb verí que ens dura hores i pot desmaiar. Les treuen amb cinta adhesiva, eixugades abans amb alcohol; no amb pinces.
Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Cucs de foc i campana de grumer.
Uns aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) forà. S'enfadà quan li vaig treure es refugi amb que arribà.
De majors, viuen a més fondària. Però algun l'he vist que ve repetit, per a roegar fustes, a menys de dos metres de profunditat. Podrien ferir cultius de musclos.
Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis de gran i de petit., atlàntic, que ve per s'escalfament.
Un de petit estava passiu i quiet en entrants calmats, entre fems surant i dedins recipients. S'indignà en llevar-li. I un altre dia, un em mossegà una cama. O, en vaig veure un de major lluny.
Però potser confonc algun petit amb una salpa brasilera, Kyphosus sectatrix:
ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.
Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera de gran.
Ens mossegaria cames en s'estiu? Més, es peixos propis d'aquí, no forans. En aigua a més de 27 °C ses oblades, repetit, si em despist. I altres peixets, molts no tan fort, com un toc...
Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii en es Pacífic. Es Regalecus glesne seria atlàntic tropical i rar aquí, però més probable per s'escalfament marí. Fa pocs anys, un gros xocà a roques de ponent, a Mallorca.
Però, aquest no ens mossega, o sí? Ui, ui... A vegades ses espècies arriben en buc, quan n'aboquen buidant s'aigua de llast.
O, des mar Roig, i oceà Índic, arriben via Canal de Suez ses espècies lessepianes.
No, de plaça i metro de Lesseps, a Barna, on ell també ajudà.Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi , de mars càlides, atlàntic, però també lessepià. Aquí, forà invasor, ara comú per s'escalfament marí des de fa unes dècades. Aquests dos estaven amb molts altres a Cala Rajada.
Em sembla que algun pic he observat algun peixet forà lessepià, però que l'hauria confós amb un surer de petit. Tal vegada algun peix conill, Siganus sp.
Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, Siganus luridus, lessepià, ja adaptat a Mediterrània central. Competirien amb dorades, Sparus aurata.
Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat Stephanolepis diaspros
Peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros, lessepià, ja a sa Mediterrània central. Similar a un surer, però que neda més aferrat as fons.
Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
1. Agulla prima, Belone svetovidovi. Més comuna a s'Atlàntic.
2. Agulla prima, Belone belone gracilis. Més mediterrània.
3. Peixos trompeta/corneta, Fistularia commersoni. Amb franges tranversals de dos tons, més ample, gran i solitari. Invasor des Mar Roig i Indopacific. N'he vist almenys un a Balears.
Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, peix bola d'aigues profundes, oceànic. 2. Lagocephalus lagocephalus, peix bola oceanic, Atlàntic. 3. Diodon hystrix, peix porc espí, de mar i oceà càlid. 4. Lagocephalus sceleratus, peix bola platejat, de Mar Roig.
No menjar!
Algun peix bolla/globus ha arribat a Balears, però rar. N'he vist dos prop Cala Gat (Capdepera), o un repetit, fa pocs anys, quiet a mitja aigua, indiferent. I fa més de deu, tres ressecs a Formentera, o un repetit, desplaçat.
Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Es peix escorpí/lleó, Pterois sp., ve des Mar Roig. Adaptat a Grècia i sud-est d'Itàlia. De comportaments agressius i espines tòxiques.
Aquí absent... però n'havia observat un gros, fa més de deu anys. En una platja pitiüsa popular, en roques a poca fondària. Com malalt, abocat d'un megaiot -una peixera?
Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
https://youtu.be/mYPqWmfRV-A 
● Cançó Consumir, de María Nada:
https://youtu.be/4HE2xNKKpmg ○ Interacció entre crema solar i microplàstics marins. Tornen crom III similar a crom VI, tòxic (!) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Escena d'Erin Brockovich (2000) diferenciant croms:
https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc ○ Amb so Sol, nanoplàstics tornen reactius as metalls, creant estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Es metall gros, de dispensador de bossa per a cans, vandalitzat. De sobres de medicaments, en trob més des plens.
.
I així en es final, amb sos temporals de pluges, ones i vents, molt de fems pot acabar a entrants marins arrecerats des vents sortints, i apareix descontrolat per ses voreres, i acaben surant, a mitja aigua o pes fons.
Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. 
Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.
🏖
És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli.
I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... 
I sa resposta a es problema varia segons ses normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 
🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...
🏗🛠
A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. 
pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems. Es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès. 
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius, on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... 
P. ex.
Es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' 
És similar amb sos residus antròpics, humans, 
Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just 
🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧
O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins 
de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la. 
i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi. 
Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. 
destinats a sa competició esportiva. 
El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS. Si no, de triatló o swimrun, corregint tanta flotació equilibrada, per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Normalment si no, tenen més de 2mm a cames, més de 3mm a cuixes o cadera...
I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica! 
Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, o si no, de swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en ets estils variats de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... 
☺ 
sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd
d'una embarcació embarrancada es 2020.
♧
"MADEI NUK" 
I anaren cap as nord-est. 
🌡
Per es tubs, amb flux veloç de ses clavegueres i pluvials. 
de monstres greixosos i amorfs de tovalloletes. Com unes fonts ufanes fosques, però bufant pudentes des banys. 
~~~> 
l'acollia una graaan serp distingida que s'arrufava recollint es caps mirant avall i enrera. 
Una hidra titànica, un drac de molts caps! 
clicant a 
Uns des nodes tan antics només serien una elevació pelada, però altres una torre de defensa amb canons i tot. Es comunicaven amb variacions de foc, fum, canonada de fogueig, inclinant branca, palma... o potser, no ho sé del cert per a tots es llocs, un ram en es Pujolet del Ram (Eivissa, 38.9652N, 1.2491E), sa Torre del Ram (Menorca, 40.0121N, 3.8090E), o a sa Fita Autèntica 'del Ram' (Mallorca, 39.6521N, 2.5520E)
🛡
Idò, com seria una fogatera ideal? Una estrella plana ventilant o girant, de cistelles de ceràmica refractària? Amb carbó vegetal a altíssima temperatura, separada entre parets i pàmpols reflectants? I com a obturador ocultant-ne sa llum, una manta, biombo o persiana de làmines girant? 
P. ex. en una formació en línia, o un triangle.
conjunt celebrant-ho, 
fins i tot un "fax": 
que els suma i combina en un quadre de Polibi.
Ehem... de feix de microones reflectint-se a sa tropopausa. Especialment valuós post explosió nuclear -que no succeí! I es node, estava a sa Base d'USA a s'Enclusa (Menorca, 39.9973N, 4.0054E) 
Uuh!
