setmana negra per la milana

[jaume adrover]

Benvolguts forers.

Quasi no sé per on començar. Aquesta ha estat una setmana tràgica de veres per la milana. Si dimarts vos informavem d'un greu cas d'enverinament, avui ens hem quedat glaçats quan hem descobert 5 polls de l'any morts a causa d'un carnívor, encara desconegut. Com sabeu fa uns 8 anys que alliberam polls de l'espècie al Parc Natural de Llevant procedents de nius de Tramuntana amb més d'un poll. És el conegut mètode "hacking" o alliberament natural. L'objectiu és que una part d'aquests polls retornin a nidificar a aquesta àrea als 2 o 3 anys, quan els hi arribi el moment. L'espècie es va extingir del llevant fa uns 30 anys. L'any passat, després d'un any, 2008, on hi va haver sospites de reproducció, va nèixer el primer poll al PNLL. El 2009, l'atzar va voler que la mare fos una femella alliberada allà mateix procedent d'Aragó. El govern Aragonès ens havia cedit 3 polls recuperats davall nius i ingressats a centres de recuperació: es començava a combatre també la temuda endogàmia per la que passen tantes petites poblacions. Enguany estavem encara més animats: la mateixa colla (de pare mallorquí i alliberat també allà) està surant ara mateix 3 polls més.

Això ens animà més encara, al GOB i al PNLL, a continuar els alliberaments (en 8 anys uns 45 polls alliberats). Fins avui el 100% dels alliberaments han estat exitosos, a més evitavem la mortalitat natural dels primers mesos, els més fotuts per aquesta espècie. Lamentablement la natura ens ha pegat una òstia que no esperavem, mostrant-nos que hem subestimat la inteligència dels nostre petits carnívors, més llestos que la fam i almanco que jo. Encara ens sembla impossible: els nius eren pràcticament inaccesibles, els polls eren animals d'uns 800-950 grams amb urpes i bec i ni tan sols han estat menjats, sols morts quasi per una mínima cirurgía i punt, con a les pelis de vampirs. Ha estat com un viatge a la infància, quan me contaven els padrins, ja morts fa anys, que les genetes baixaven de la muntanya en temps de corema per beure sang de les gallines. He reviscut aquelles històries mig supersticioses... mig veritat.

Per la part que me toca, a jo i al GOB, vos demano disculpes, teniu tot el dret a criticar el projecte i ens toca aceptar-ho. Molts de vosaltres heu aportat esforç desinteressat molts d'anys i esperam que no vos canseu d'aportar-ne més per la conservació de les aus amenaçades que tant ens fan "al·lucinar". Esperem aprendre alguna i que aquesta mala experiència ens serveixi a nosaltres i a altres projectes similars per evitar cap baixa.

Espero poder donar-vos alguna bona noticia un dia d'aquests referent a la situació d'aquesta espècie, creis-me que en tenc ganes. Estic a la vostra disposició.

Salut

Jaume Adrover

[Pere Vicens]

Vatuadell, Jaume, no en sortirem...

Sols et puc donar recolzament emocional i anímic.

Ara, però, cal preparar-nos pel dia de demà, posant algun artilugi als pals dels nius que impossibiliti la pujada i la predació per part de mostels o de ves-a-saber-què.

Si has de menester ajuda, em crides.

Pere

[Maties Rebassa]

Jaume, ànim!
No sempre es pot encertar quan un pretén gestionar la natura i les espècies, tant de bo fos més fàcil, però no ho és. Dels "errors" també s'ha d'apendre, i estic segur que així ho fereu, per a que aquestes desgraciades pèrdues no siguin en va. Coneguent la teva passió per aquestes aus, estic segur que estas patint més que ningú per lo que les ha passat.
Crec que en línies generals el projecte està funcionant força bé (a pesar dels enverinadors!) i per part meva no puc més que agraïr-vos (no només a tu, també a tots els que des del GOB, altres entitats o el mateix Govern estau treballant amb l'espècie) tots els esforços que estau fent per a que les milanes no s'esvaeixin.
Endavant i força!

[Toni Muñoz]

Certament, com ha dit en Jaume, enguany està essent un any molt complicat per la milana i pels que treballam per conservar-la. Quan avui a la matinada ha repicat el telèfon i he vist que la cridada era de la nostra amiga Cristina, des d'Aubarca, m'esperava una mala notícia però no de l'abast del que s'ha trobat, la pobra, quan avui a trenc d'auba ha baixat per dipositar menjar a les plataformes de hacking. Mig adormit, he arribat a pensar que tot plegat era un malsomni. En arribar a Aubarca, ens hem trobat amb ella que caminava des de les cases cap al lloc d'alliberament, segons ens ha dit per assegurar-se que el que havia vist era cert. I és que cap de nosaltres ens ho podíem creure.
Ja vos podeu imaginar que ni la cria des de fa dos anys de la parella d'exemplars alliberats que s'hi ha establert, ni, com ha dit en Jaume, l'increment de la supervivència de la població juvenil gràcies a aquesta operació, ens consolen gens en aquests moments. Sense dubte hem subestimat alguns riscos, que al llarg dels anys passats semblaven controlats. En fred, haurem de reflexionar sobre el que ha passat i aprendre algunes coses.
Trobam que quan passen coses com aquesta s'ha de ser prou responsable com per assumir tota la responsabilitat, també públicament, i per això des del primer moment hem tingut clar que vos havíem de fer partíceps de l'incident, amb rapidesa i transparència informativa. Ens consta que els tècnics del Parc Natural, per la seva part, han assumit la iniciativa de comunicar els fets a la premsa.
Per part meva i del GOB només insistir en demanar-vos disculpes pel que ha passat, i posar-nos a la vostra disposició per donar-vos totes les explicacions que ens volgueu demanar.

Salut

Toni

[Ana Rodríguez Molina]

Hola a todos.

Lamentablemente, para Miguel y para mí, la relación carnívoros - aves (en nuestro caso, marinas), ha sido y sigue siendo nuestro pan de cada día.

Tristemente en estos años, nos hemos hecho con un buen bagaje sobre el tema, por lo que si podemos ayudar en algo, tanto a nivel de identificación de marcas en huesos (Miguel tiene muy buen conocimiento en este campo), estado de los cadáveres, así como medidas de protección de los nidos o de seguimiento con cámaras (en la Mola de Maó, nos permitieron identificar qué animal, además de gato, estaba depredando las pardelas), no tenéis más que decirlo.


Al final, todos vamos en el mismo barco.


Saludos


Ana

[Joan Bibiloni]

Bones tardes a tots:

Tal vegada diré una animalada, però, llegint com han mort els polls com si haguessin estat atacats per una ratapinyada hematòfaga, un vampir, he recordat que al meu hort-jardí, quan hi tenía gallines i quiques a lloure, un día a posta de sol vaig sentir "gemegar" una gallina ponedora, vaig anar a veure que li passava i li vaig trobar un ERIÇÓ literalment penjat davall una ala. Quan es va veure descobert es va enrotllar com solen fer els eriçons i, metres jo mirava sa gallina, ell va aprofitar i va fugir com un llotzí. La gallina aparentment no tenía cap ferida, però estava més blanca que el referit, com si no tengués una gota de sang dins les venes ni la cresta i a més alenava molt espès emitint una renou com de caragolins. Cercant si tenía qualque ferida li vaig trobar una mossegadeta davall una ala que li havía perforat un pulmó i per això alenava fent aquella renou tan extranya.

Vaig quedar astorat. Tenía entès que els eriçons eren bàsicament insectivors, però de repent vaig descobrir que també son hematòfags, talment com vampirs. La gallina va anar ronsera ronsera unes dues setmanes, fins que va deixar de perdre aire pel forat del pulmó i va recuperar el color vermell de la cresta. Posteriorment vaig tenir uns quants casos més de gallines i quiques dessagnades sempre amb una ferida davall l´ala. No totes aconseguiren sobreviure a aquella anèmia súbita.

Ignor si aquests polls de milana han mort dessagnats com les gallines. Només vos ho he contat per a donar-vos una idea, una possibilitat. Podríen haver estat víctimes d´un o uns "inofensius" eriçons?

Joan

[pepsunyer]

Companys ànim que la vostra feina és modèlica! A aprendre al màxim de l'incident i a seguir endavant.

Com sabeu que ha estat un carnívor? Un atac nocturn? No poden ser rates, o corbs (que supòs que han pujant amb la proximitat de la menjadora)?

Pep

[Toni Muñoz]

Gràcies Ana i Joan,
les primeres indagacions, sobre la base de les mossegades, apunten a un carnívor de mida mitjana (distància entre claus de 12 mm) i amb molt bona capacitat per enfilar-se. Els candidats en principi són mart, geneta o moix (Joan, molt curiós lo que expliques, però evidentment l'eriçó queda descartat).

Salut

Toni

[Manolo]

Avui matí quan m’han dit que havien trobat morts tots els polls de milana no m’ho acabava de creure. En tots aquests anys no havia passat res, al contrari, tots els polls surats i volant, els joves realitzant viatges d’anada i tornada entre la serra de Tramuntana i la península de Llevant, joves del projecte van iniciar nous llocs de campeig per la zona de la marina de Llucmajor i finalment una parella instal·lada i criant al Parc Natural. Tots els que participaven en el projecte contents i amb ganes de com anaven les coses....i ara això. Quin cop.
Jo no ho he fet mai, però se molt bé que preparar i fer un hacking com el de la milana es molt dur i cansat. Avui na Cristina s’ha trobat els polls morts a les 5 de la matinada, no perque no pogués dormir, sinó perque és l’hora en que els ha de dur el menjar, com cada dia.
D’això sens dubte, també s’apren. Ànims.

[jordi muntaner]

Hola a tots,

M’han donat la notícia aquesta tarda i no m’ho podia creure. Poc puc aporta a lo que s’ha dit i només vull recolzar a tota la gent que està fent feina darrera dels milans, que és molta. Coses com aquestes no ens poden aturar i hem de continuar en aquesta línia, millorant la tècnica, aprenent d’aquest succés i preveient d’altres coses semblants que pugin passar.

Crec, sincerament, que tots els esforços -que són pocs- estan aconseguint la recuperació de l’espècie a Mallorca ja que la població ha anant pujant poc a poc. Enguany creia que tindríem un any molt bo, però entre la tempesta de primer de maig, el verí i això, ja veurem quins resultats tenim.

Molts d’ànims per a tots,

Jordi

[Xavi]

Crec que ningú s'ha de sentir culpable de res. Els que treballau en aquest projecte feis molts i bons esforços amb tota la bona voluntat del món.
És important averiguar quin altre animal ha fet això. Es farà necropsia? Podria ser un coatí? En fi, molt d'ànim a tots !!!

[Jose Luis Martinez]

No se como exponer, con el fin de desahogarme, lo que siento al conocer esta noticia.

Perdonad que me acuerde en primer lugar de Cristina, como es obvio, su estado anímico es terrible. Durante los hacking, creas un vínculo especial con cada pollo, aprendes incluso a reconocerlos por sus gestos y aptitudes. El año pasado cuando alguno de los pollos del hacking abandonaron Llevant con un emisor y murieron envenenados, Cristina me hizo un comentario parecido a "han matado a uno de mis niños".....por desgracia este año no le ha dado tiempo a conocerlos, aunque los dos primeros ya tenían nombre "petito" y "brutote"...
Cristina tienes unos días para sentirte triste porque la naturaleza humana es así...pero te necesitamos a tope YA.

Creo que Jaume Adrover y Toni Muñoz llevan muchos años trabajando duramente, dejandose media vida y muchas horas de sueño, buscando nidos de milano, marcando ejemplares, realizando seguimientos bajo el intenso sol o mojados por la lluvia, y su moral debe estar en estos momentos en un cubo de la basura o quizás en son Reus...lo siento chicos pero debo deciros que tampoco teneís mucho tiempo para la tristeza, nosotros os necesitamos pero es obvio, a juzgar por la mejora de las poblaciones de milano en Mallorca, que ellas os necesitan todavía más si cabe en estos momentos durisimos.

Hay otra gente que ha apostado muy fuerte desde hace años y esta noticia seguro que les ha sentado como una puñalada por la espalda. Gente como Jordi Muntaner, Joan Mayol, Xavier Manzano, la gente del P.N. de Llevant (perdonad que me acuerde en especial de Alvaro Román), agentes de Medio Ambiente, a la gente del COFIB.... ánimo chicos hasta ahora las milanas os están agradeciendo vuestro esfuerzo.

Entre todos formais un maravilloso grupo que demuestra que el trabajo conjunto de administraciones, ONG,s, particulares y espacios protegidos es posible y lleva a buen término.

Muchas gracias por vuestra transparencia, esfuerzo y dedicación.

UN ABRAZO

JOSE LUIS MARTINEZ

[Rafel Mas]

Bon dia,
fa dos dies i per primera vegada he pogut participar en aquesta tasca tan important que feis per recuperar aquesta espècie. L'experiència va ser fascinant i me sembla al·lucinant la tasca que fa en Jaume Adrover, en Toni Muñoz, un esforç desmesurat, arriscant la vida i esquinçant els garrons. Una abraçada a na Cris ben forta. Sé que hi ha altres persones que també són estaló important per aquesta tasca, però a vosaltres és a qui vos tenc més a prop. Molts d'ànims per seguir continuant!

Heu descartat la intervenció humana?, entenc que és difícil que una persona pugui accedir a la zona però...
si no és així, jo també pens en rates, coatí...

Na Gemma me comentava que el comportament del "síndrome del galliner" d'alguns mamífers que en veure els animals tancats i que no poden fugir, tendeixen a matar-ho tot. Però en aquest cas els polls de milana no es mouen...Bé és xerrar per xerrar, segur que fent la necròpsia en sabreu més.

Ànims i endavant!

Rafel i Gemma

[jaume adrover]

Hola tots

Vos agraïm el suport i l'interés, de veritat. El cap no es volia aturar de fer voltes i voltes anit passada, m'he aixecat mig baldat, imagino que els altres companys ben igual o pitjor. Es tracta d'un patrimoni natural, sensible i públic que en algún moment passa per les nostres mans i n'hem de tenir una cura absoluta. Ens sentim responsables perquè ho som, no és xerrar per xerrar, o sia que ho durem com poguem, no puc dir-vos res més. Intentarem compensar-ho treballant tot el possible.

Vos agraeixo també els oferiments i experiències per identificar aquest dimonió de pèl tan efectiu. Ahir en Lluís Parpal i la resta de gent del COFIB, van fer les autòpsies hores després de la feta. Gràcies com sempre. Sense entrar en detalls tècnics, però usant paraules seves, es tracta d'un carnívor "especialista" i un poc cabronet afegiria jo. A simple vista les milanes no tenien més que una petita ferida a la part alta del clotell. Totes tenien el mateix tipus de ferideta, precisa a més no poder.

Efectivament sembla obra d'un xupa-sang. Creis-me que no s'en van menjar ni un gram de cap d'elles, cosa més bona d'entendre per un humà. Encara ara tampoc no entenc, per molt flexible i àgil que pugui ser un mart o una geneta o qualsevol bitxo de pèl d'aquest món, com va enfilar-se als nius, primer a un i llavors a l'altre que es troba a uns 15 metres, degué fer uns moviments absolutament impossibles, caminant cap per avall com la nina poseïda de l'exorcista que es desplaça pel cel-ras de l'habitació per disgust del capellà. Tampoc se fins on arriba l'estratègia de supervivència d'aquestes espècies carnívores, eliminant sistemàticament a possibles competidors o fent "rebost". Deu ser ben natural, suposo.

Tampoc voldria que aquest incident ens fes agafar una rabia desfermada contra aquesta "salvatgina", un dels motius que empenyen a gent irresponsable a posar verí, braons i altres artilugis il·legals i que fan que ens trobem ara mateix aquí explicant aquesta història degut a la delicada situació d'aquesta i altres rapinyes.

Els eriçons semblen descartats, per cert que enguany ja n'he trobat 3 a nius de milana, menjats per elles i llavors afegits al niu per decorar-lo.

Salut

Jaume Adrover

[Jose Luis Martinez]

Hola Jaume.

Para tú cabeza, en estos momentos no debe estar para pensar. Ana ha dado una idea muy buena, creo (por lo poco que sé que Mac, entiende bastante de estas cosas, pues también se ha llevado unos cuantos disgustos). Entre la gente del COFIB y Mac os pueden arrojar algo de luz sobre la especie concreta.
Creo que nadie tiene la culpa de que los depredadores se busquen la vida y los mustélidos y los felínos tienen una especial habilidad para hacerse "una imagen de búsqueda" especialmente con aquellos "objetos" que no son habituales en la naturaleza (formas cuadradas, rectangulares o redondas perfectas). Aún así estas especies (si tienen exito vuelven a repetir la operación incluso en agujeros o plataformas naturales).

Jaume, Toni y Cristina, sabemos (creo que todos en este foro) que vaís a estar dandole vueltas y más vueltas (si hubieramos hecho, si hubieramos puesto etc.) pero estoy con Jordi en que es el momento de mejorar, aprender y prevenir (cosa que desde el mismo momento que lo visteis con vuestros propios ojos, estoy segurisimo que estais haciendo).

"El que no rompe los vasos de cristal, es el que nunca los toca..trabaja con ellos y los romperás" Anónimo chino.

UN ABRAZO y ánimo, ánimo, ánimo y más ánimo...

JOSE LUIS MARTINEZ

[Cristina]

Moltes gràcies a tots pel suport.
Al cap i a la fi la natura ens ha de recordar constantment que és bella però també cruel, i no només en els documentals de lleons.
La gestió i maneig d'aus té riscos que a vegades, i per mala sort, comprovam en primera persona, encara que a la vegada ens serveixen per corregir i millorar en molt d'aspectes.
Encara que hagi fet feina amb les milanes de forma puntual he sentit de molt aprop la impotència, incredulitat, ràbia, que segur senten els que hi treballau cada dia i des de fa anys, i per tant teniu totes les papeletes de trobar-vos les sorpreses desgradables. Però també la satisfacció que es sent per exemple en veure que els polls que has estat vetlant acaben sortint bé del niu. Tot té una cara i una creu.

Però ens hem de centrar. Aquest problema que hem tengut podeu estar segur que ja sabem com corregir-lo.
Un missatge ahir den Lluis em va fer despertar un poc del xoc: és trist però aquest no és el problema realment greu que tenen les milanes. La notícia ha estat especialment funesta perque s'han juntat vàries desgràcies, però el verí segueix sent el pitjor enemic, i aquest si que està a la nostra alçada, perque el que el posa és una persona com nosaltres, suposadament amb ús de raó.

No ens hem d'oblidar de les milanes que estan vives i seguir fent feina. Esperem que prest ens arribi la bona notícia que els polls d'Aubarca han volat perfectament.

Una abraçada molt forta,

Cristina.

[Carlota Viada]

Buff! quin palo! quin mal any per la milana!

Toni, Jaume, s'agraeix la transparència, es clar, però no fa falta demanar disculpes. La feina encomiable que duis a terme té riscos, però el que s'ha de mirar és el resultat final. I la reproducció d'una parella a Llevant l'any passat va ser una gran alegria. Cal continuar endavant, aprenent de les experiències, la milana ho val! que, per cert, se troba en aquesta situació crítica per l'acció d'un superdeprador, l'home, que ara mira de recuperar-la.

Pens que potser el carnívor ja sospitava el que hi havia allà dalt, pels indicis acumulats. Seria interessant canviar el lloc del hacking any rera any per evitar que ho localitzin? també suggereixo xerrar amb altre gent amb molta experiència en hackings (Grefa, per exemple), segurament aquest problema ha estat resolt ja per altres equips a la península, on hi ha moltes més espècies de depredadors.

Molt d'ànim a tot l'equip en aquest any tan difícil. Teniu tot el meu suport.
Besos,
Carlota

[Joan Vicenç]

Llegint qualque comentari dels vostres i amb la meva pròpia experiència, em puc explicar millor com així aquest odi ancestral contra els nostres mamífers carnívors. Sí a més hi afegim que en aquells temps no tenien manera de veure-hi a la nit, quan escoltaven l'esvalot del galliner o el colomer, que la religió ho impregnava tot de bons i dolents, de càstigs i inferns. Em puc explicar millor com era que a un arbre hi trobava "salvatgina" diversa penjada i que fins i tot havia estat torturada. He estat a temps d'escoltar testimonis escarrufadors del que eren capaços de fer a un mart o a una geneta: agafada a una trampa tallar-li les potes i amollar-la viva, si estaven plena.... He presenciat amb els meus ulls d'infant una geneta agafada a un braó i he vist com l'amo passava una corda per una branca d'ullastre i passava el llaç amb una forca pel coll de la geneta per estrangular-la... He escoltat un capdefava comentar a la vista d'un terrible i enorme incendi que "al manco s'haurà morta la salvatgina". Els vampirs den Dràcula foren creats per la imaginació provocada per l'acció d'aquests carnívors, sens dubte.

Però de quina espècie concreta es tracta? D'una geneta? d'un mart? Recordo el lloc on vaig localitzar, a Albarca, un excusat d'una geneta. Al mart l'he pogut veure enfilar-se de manera increïble fins al capdavall d'una branca de pi.

Res, quatre divagacions.

En tot cas, comptau amb tota la meva admiració i suport. Ja ho sabeu. Salut.

[Xavi]

Un mostel és tal vegada el més especialitzat en xuclar sang sense menjar-se la víctima. Però estem parlant de ferides dels claus amb uns 10 milimetres de fondària, o sigui, impossible un mostel.
El mart, que sí té dents grosses i és enfiladís, no xucla sang, i fa destrossa. Per la zona n'hi ha de marts. L'any passat una femella adulta i la seva cria trepaven pels arbres prop de les cases d'Albarca. Una geneta? ho veig casi impossible, ja que tampoc xucla sang, ataca les víctimes com si fos un moix, les pot deixar mortes, però no d'aquesta manera. Coatí? encara que pot trepar, aquest bitxo destrossa directament sense fer "microcirugíes", en fi, no tenc resposta. Molt d'ànim!!!

[Joan Vicenç]

Jo crec que sí que el mart en pot xuclar de sang. Primer els trenca el coll.

[Cati]

Hola a tots
Per Artà encara ens dura el shock... :-(

Xavi, les ferides no tenien 11 mm de fondaria. Són 11-12 mm d'amplada entre els dos claus. A ca nostra tenim un crani de mart i coincideix. Ara cal esperar a que totes les dades que maneja en Lluis puguin indicar l'espècie amb seguretat.

Salutacions!
Cati

[Gabriel]

No tenc paraules per descriure les desgracies, que la gent pot arribar a fer en el cas del verí...

[Joan Vicenç]

Potser cal, baix un punt d'estricte valoració naturalista, reflexionar sobre el fet que el mart o la geneta són espècies invasores. A veure si d'ençà de la seva presència aquí han estat habituals aquests atacs als nius de milanes o altres aus. Potser també caldrà fer esment en què existeixen pocs estudis, potser cap, d'història evolutiva pel que fa a la presència d'aquests carnívors, de fins a quin punt va ser una espècie controlada i molt confinada per l'home. Vull dir que crec que, a l'igual com ja he parlat amb el tema de les cabres, mai s'havia produït un desgavell tan important pel que fa a la proliferació d'aquestes espècies invasores. Si tenim en compte que l'home ha ocupat per aprofitar-los els indrets més agrestes, si tenim informació que aquestes espècies de carnívors varen estar contra les cordes a causa de la seva caça per part de professionals de la pell, que els braons són una trampa de fabricació molt antiga... potser pensant en tot plegat haurem de concloure que la proliferació d'aquestes espècies, sobretot del mart, ara fora de tot control deixant a banda la del moix domèstic, poden posar en perill tal com ha passat en aquest cas, programes de reintroducció d'altres espècies, autòctones, en perill d'extinció com la milana. Pens que cal reflexionar-hi de tot plegat no sigui cosa que la realitat ens hi faci caure de morros, com en el cas de les cabres.

[Xavi]

Joan Vicenç: conec 2 estudis sobre la dieta del mart.

[Miguel McMinn]

Hola Cati

La distancia entre los colmillos superiores es menor en la gineta (algo superior en la marta) Puede ser difícil decidirse por marta/gineta solamente por la distancia entre colmillos. Otras marcas de los dientes pueden ayudar.

En Cabrera una gineta nos ha matado gaviota patiamarilla adulta con un mordisco limpio en el cuelllo, muy cerca de la base del cráneo. Lo más curioso es que a veces nos dejaba el cadáver intacto?

Saludos

Miguel